한국   대만   중국   일본 
Precambria - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Precambria

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
? PRECAMBRIA ?

Supereo Eo Era Periode EGL
Precambria Proterozoic Neoproterozoic Ediacaria (~ 635  Ma )
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenia (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonia (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenia (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasia (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmia (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estateria (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosiria (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacia (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Sideria (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arquea Neoarquea (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarquea (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarquea (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarquea (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadea (~ 4.600 Ma)

El Precambria [1] es el supereo no oficial que precedeix l' eo Fanerozoic . Compren el temps des de la formacio de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins a l'evolucio de fossils macroscopics de closca dura en abundancia, que marca l'inici del cambria , el primer periode geologic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys.

Vista general [ modifica ]

Es coneix ben poc sobre el Precambria, malgrat que representa unes set vuitenes parts de la historia de la Terra , i practicament tot el que se'n sap ha estat descobert a les ultimes quatre o cinc decades. El registre fossil del precambria es pobre, i els pocs fossils que s'hi troben (com ara els estromatolits ) tenen una utilitat limitada per la bioestratigrafia . [2] Moltes roques precambrianes han sofert una metamorfosi , cosa que n'amaga els origens, mentre que les altres o be han estat destruides per l'erosio o be romanen enterrades a sota dels estrats fanerozoics . [2] [3] [4]

Es creu que la Terra es forma a partir de l'acumulacio de material en orbita solar fa uns 4.500 milions d'anys i podria haver impactat amb un planetesimal de la mida del planeta Mart poc despres de la seva formacio, expulsant material que mes tard s'uniria formant la Lluna (vegeu teoria de l'impacte gegant ). Sembla que l' escorca terrestre ja era estable fa 4.400 milions d'anys, ja que els cristalls de zirconi trobats a l'oest d' Australia han estat datats de fa 4.404 milions d'anys. [5] [6]

El terme ≪Precambria≫ es una mica obsolet, pero encara se l'utilitza habitualment en els ambits de geologia i paleontologia . [7] Durant un curt temps, tambe se l'anomena ≪criptozoic≫. Sembla probable que tard o d'hora sigui substituit pels termes ≪ proterozoic ≫, ≪ arquea ≫ i ≪hadea≫ i es converteixi en un terme obsolet (vegeu Taula dels temps geologics ). De vegades es descriu tambe com un a supereo , [8] [9] pero tambe es un terme informal, no definit per l' ICS a la seva guia cronoestratigrafica. [10]

Organismes precambrians [ modifica ]

Posicions de les masses terrestres prop del final del Precambria.

No se sap amb certesa quan sorgi la vida, pero el carboni trobat en unes roques de 3.800 milions d'anys d'antiguitat a l'oest de Groenlandia podria ser d'origen organic. S'han trobat bacteris de mes de 3.460 milions d'anys ben preservats a Australia Occidental . [11] En aquesta zona s’han trobat fossils de 100 milions d’anys mes antics. No obstant aixo, hi ha proves que la vida podria haver evolucionat fa mes de 4.280 milions d’anys. [12] [13] [14] A partir d'aquesta data, el registre fossil del Precambria es torna bastant abundant.

Deixant de banda algunes instancies no verificades de formes molt mes antigues de Texas i l' India , les primeres formes multicel·lulars complexes semblen haver aparegut fa uns 600 milions d'anys. Es coneix una col·leccio bastant diversa de formes de cossos tous a partir d'uns quants jaciments arreu del mon. Reben el nom d'≪ organismes ediacarians ≫. Les criatures amb closques dures aparegueren cap al final d'aquest periode.

Fa uns 544 milions d'anys aparegue una col·leccio de formes amb molta diversitat, comencant al Precambria mes tarda amb una ≪ petita fauna amb closca ≫ i acabant al Cambria inferior amb una ≪ fauna de Burgess ≫ molt diversificada i bastant moderna. Aquesta rapida radiacio es coneix com a ≪ explosio cambriana ≫. [15] [16]

El medi ambient i la catastrofe de l'oxigen [ modifica ]

Article principal: Catastrofe de l'oxigen

El coneixement que es te dels moviments tectonics del Precambria es bastant confus. Generalment es creu que la majoria de les masses continentals de la Terra es fusiona en un unic supercontinent fa uns 1.000 milions d'anys. El supercontinent, conegut com a Rodinia , es fragmenta fa uns 600 milions d'anys. Hi hague uns quants periodes glacials que comencaren tan aviat com l' huronia , fa uns 2.200 milions d'anys. El mes estudiat es la glaciacio esturtiana-varangiana , que podria haver portat les glaceres fins al mateix equador , creant una ≪ Terra bola de neu ≫.

L' atmosfera de la Terra primitiva no esta ben estudiada, pero es creu que estava plena de gasos reductors , amb molt poc oxigen lliure. El jove planeta tenia una coloracio rogenca, i es creu que els seus mars eren de color verd oliva . Sembla que els oceans tingueren molts materials amb oxids insolubles durant centenars de milions d'anys despres de la formacio de la Terra.

Quan les formes de vida desenvoluparen la fotosintesi , comenca a produir-se oxigen en grans quantitats, que va causar una crisi ecologica anomenada ≪la catastrofe de l'oxigen ≫. L'oxigen queda immediatament atrapat en reaccions quimiques, especialment amb ferro , fins que les superficies oxidables s'exhauriren. Despres d'aixo, es desenvolupa l'atmosfera moderna rica en oxigen. Les roques mes antigues contenen formacions de ferro bandat que es degueren dipositar quan el ferro i l'oxigen es combinaren per primera vegada.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Precambria ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ 2,0 2,1 Monroe i Wicander, 1997 , p. 492.
  3. ↑ Levin, 2010 , p. 230-233.
  4. ↑ ≪ THE PRECAMBRIAN ERA ≫ (en angles). Universitat de l'Estat de Michigan. [Consulta: 18 juliol 2021].
  5. ↑ ≪ Zircons are forever ≫ (en angles). Department of Geoscience. Arxivat de l' original el 2019-05-18. [Consulta: 18 juliol 2021].
  6. ↑ Cavosie, Valley i Wilde, 2007 , p. 91?111.
  7. ↑ ≪ Carta geologica ≫ (en angles). International Commission on Stratigraphy, 2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
  8. ↑ Senter, 2013 , p. 251-256.
  9. ↑ Kamp, 2017 .
  10. ↑ ≪ Stratigraphic Guide ≫ (en angles). International Commission on Stratigraphy. [Consulta: 18 juliol 2021].
  11. ↑ Brun i Shimkets, 2000 , p. 114.
  12. ↑ VVAA, 2017 , p. 60-64.
  13. ↑ ≪ Scientists Say Canadian Bacteria Fossils May Be Earth's Oldest ≫ (en angles). The New York Times, 01-03-2017. [Consulta: 18 juliol 2021].
  14. ↑ ≪ Earliest evidence of life on Earth 'found' ≫ (en angles). BBC News, 01-03-2017. [Consulta: 18 juliol 2021].
  15. ↑ VVAA, 2007 , p. 326.
  16. ↑ Dawkins i Wong, 2005 .

Bibliografia [ modifica ]

  • Brun , Yves; Shimkets , Lawrence J. Prokaryotic development (en angles). ASM Press, 2000. ISBN 978-1-55581-158-7 .  
  • Cavosie , Aaron J.; Valley , John W.; Wilde , Simon A. ≪The Oldest Terrestrial Mineral Record: A Review of 4400 to 4000 Ma Detrital Zircons from Jack Hills, Western Australia≫ (en angles). Developments in Precambrian Geology , 15, 2007. DOI : 10.1016/S0166-2635(07)15025-8 .
  • Dawkins , Richard; Wong , Yan. The Ancestor's Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Evolution (en angles). Houghton Mifflin Harcourt, 2005. ISBN 9780618619160 .  
  • Kamp , Ulrich ≪Glaciations≫ (en angles). International Encyclopedia of Geography: People, the Earth, Environment and Technology , 1, 8, 2017. DOI : 10.1525/abt.2013.75.4.5 .
  • Levin , Harold L. The earth through time (en angles). Hoboken: N.J.: J. Wiley, 2010. ISBN 978-0470387740 .  
  • Monroe , James S.; Wicander , Reed. The Changing Earth: Exploring Geology and Evolution (en angles). Belmont: Wadsworth Publishing Company, 1997. ISBN 9781285981383 .  
  • Senter , Phil ≪The Age of the Earth & Its Importance to Biology≫ (en angles). The American Biology Teacher , 75, 4, 2013. DOI : 10.1525/abt.2013.75.4.5 .
  • VVAA . The Rise of Animals: Evolution and Diversification of the Kingdom Animalia (en angles). JHU Press, 2007. ISBN 9780801886799 .  
  • VVAA ≪Evidence for early life in Earth's oldest hydrothermal vent precipitates≫ (en angles). Nature , 543, 7643, 2017. Bibcode : 2017Natur.543...60D . DOI : 10.1038/nature21377 . PMID : 28252057 .

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Precambria
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Precambria&oldid=32606181 ≫