Prayagraj
(
Hindi
: ?????????), i tambe com a
Allahabad
,
Illahabad
i
Prayag
, es una poblacio
india
, capital de la
divisio de Prayagraj
i del
districte de Prayagraj
, situada al sud de l'estat d'
Uttar Pradesh
, a la confluencia dels rius
Ganges
i
Yamuna
. La ciutat actual esta construida a l'emplacament de l'antiga ciutat santa de
Prayag
(
Pray?ga
, en sanscrit "lloc de sacrifici"). Cada dotze anys acull un important festival
hindu
, la Kumbhamela o
Kumbh Mela
, el festival religios mes gran del mon. La ciutat disposa d'un aeroport civil i militar (Bamrauli Air Force Base)
Segons el cens de
2001
te 1.042.229 habitants (la 32a ciutat de l'India) i cobreix 65 km². La poblacio es hindu en majoria i parla l'hindi. El
1872
el cens donava 143.693 habitants i el
1881
148.547.
Prayagraj i els primers ministres
[
modifica
]
Prayagraj esta associada a set dels 14 primers ministres de l'India:
Jawaharlal Nehru
,
Lal Bahadur Shastri
,
Indira Gandhi
,
Rajiv Gandhi
,
Gulzarilal Nanda
,
Vishwanath Pratap Singh
i
Chandra Shekhar
nascuts a la ciutat o alumnes de la seva universitat o elegits pel seu districte electoral.
Anand Bhavan, casa dels Nehru-Gandhi avui museu.
catedral de Tots els Sants.
Pont al Yamuna.
Llocs interessants
[
modifica
]
- Sangam i rodalia.
- Anand Bhavan i Planetarium de Jawahar.
- Pont nou del Yamuna Bridge.
- Company Bagh
- Alfred Park
- Museu d'Allahabad.
- Suprema Cort d'Allahabad,
- Catedral de Tots els Sants (Patthar Girja Ghar) consagrada el 1887 i acabada 40 anys despres,
- Universitat d'Allahabad creada el 23 de setembre de 1887, la quarta de l'India (despres de Calcuta, Bombai i Madras).
- Ewing Christian College establert el 1902
- Esglesia de la Trinitat
- Monument a Thornhill i Mayne amb biblioteca i museu
- Mayo Memorial
- Town Hall
- Antiga preso al barri de Naini
Rodalies de Prayagraj.
Esta situada al sud de l'estat a la regio antigament anomenada Vats, propera al
Bundelkhand
(al sud-est), a l'Oudh (nord-oest) i al Doab de la que forma part (segueix cap a l'oest). El seu territori es fertil i s'hi cultiva blat.
- Madan Mohan Malaviya (lluitador nacionalista)
- Motilal Nehru
(advocat i politic)
- Jawaharlal Nehru
(Primer Ministre)
- Indira Gandhi
(Primera Ministra)
- G. R. Sharma (historiador)
- Murli Manohar Joshi (politic, ex ministre)
- Harivansh Rai Bachchan (poeta)
- Suryakant Tripathi 'Nirala' (poeta)
- Vibhuti Narain Rai (escriptor)
- Mahadevi Varma (poeta i escriptor)
- Firaq Gorakhpuri (poeta)
- Amitabh Bachchan (actor)
- Dhyan Chand (esportista)
- Mohammad Kaif (esportista)
- Maharishi Mahesh Yogi (lider espiritual)
- Ravindra Khattree (academic)
- Purushottam Das Tandon (politic)
- Shubha Mudgal (cantant)
- V. P. Singh
(Primer Ministre)
- Lal Bahadur Shastri
(Primer Ministre)
- Dharamvir Bharati o Dharmveer Bharti (escriptor)
- Dhirendra Verma (poeta)
- Ramkumar Verma (poeta)
- Akbar Allahabadi (poeta)
- Vikas Swarup (novel·lista)
- Joseph Jogindranath Ghosh (mestre)
En aquest lloc hi va estar Megastenes, ambaixador de
Seleuc I Nicator
al comencament del
segle
iii
aC
. Despres el peregri xines Hwen Tsang al
segle
vii
i l'anomena Prayag. A l'edat mitjana fou dominada segurament per les tribus
bhils
. Prayag fou conquerida pel
gurida
Shahab al-Din el
1194
i durant dos segles va formar part de la provincia de Karra fins que aquesta fou unida al principat de Juanpur (Djwanpur). El
1529
Baber
la va arrabassar als
pathans
.
Allahabad va ser fundada el
1583
per l'emperador
mogol
Akbar
amb el nom d'
al-Ilhahabad
(Ciutat de Deu), sobre l'antic fort i vila ja existent. Jahangir hi va viure quan fou governador d'Allahabad com a princep Selim. El seu fill Khusru o Khusraw s'hi va revoltar pero fou derrotat i posat sota custodia per son germa Khurram (futur
Shah Jahan
). Khusraw va morir el
1615
i es va erigir un mausoleu conegut com a Khusru Bagh.
El
1736
va ser ocupada pels marathes que la van conservar fins al
1750
quan fou saquejada pels pathans de
Farrukhabad
. El
1753
la va ocupar Safdar Jang, nawab d'
Oudh
que la va mantenir fins al
1765
quan els britanics, despres de triomfar a
Buxar
(
16 de novembre
de
1764
) la van retornar a l'emperador
Shah Alam II
.
El
1771
la ciutat es va entregar voluntariament als marathes pero aquestos la van vendre poc despres al nawab d'Oudh per 50 lakhs de rupies. Per pagar impostos endarrerits el nawab la va cedir als britanics junt amb el seu districte i el
Doab
, el novembre de
1801
.
El
1833
fou declarada capital provincial quan les
Provincies del Nord-oest
es van constituir en provincia separada, fins al
1835
en que la capital fou traslladada a
Agra
i aquesta fou la capital fins a
1858
quan despres de posar fi a la
rebel·lio dels Sipais
, la capital fou retornada a Allahabad. Durant la revolta, les noticies del que havia passat a
Meerut
es van rebre a la ciutat el
12 de maig
de
1857
. Inicialment els sipais van romandre lleials pero a les 9 de la nit es van amotinar; es van produir saquejos, alliberament de presos, incendis de cases de cristians i europeus i matances d'oficials britanics. Un govern provisional dirigit per un home anomenat el Maulvi va proclamar la restauracio de l'emperador mogol; els soldats europeus i els sikhs (que van romandre lleials) van resistir al fort fins a l'arribada (
11 de juny
) del general Neill que havia sortit de
Madras
. El mateix dia va derrotar els rebels al suburbi de Daraganj que fou destruit; el 15 de juny, despres d'evacuar a dones i nens cap a
Calcuta
, va comencar el bombardeig dels suburbis de Kydganj i Miilganj que foren ocupats seguidament; el
17 de juny
l'autoritat britanica estava restablerta a la rodalia sense oposicio. El Maulvi va fugir i el
18 de juny
els britanics van entrar al centre de la ciutat que van trobar deserta. D'alli van marxar cap a
Cawnpur
; la rodalia va restar per un temps en rebel·lio pero la ciutat va romandre tranquil·la. El
1858
fou declarada altra vegada seu del govern de les Provincies del Nord-oest. El
1877
les Provincies del Nord-oest i Oudh foren unides per formar les
Provincies Unides d'Agra i Oudh
de les que Allahabad va romandre capital.
En aquesta ciutat es trobava el famos pilar d'
Asoka
amb un edicte d'aquest rei, datat al segle
iii
aC, una inscripcio referida a les victories de
Samudra Gupta
el segle
ii
i una inscripcio en persa commemorant la pujada de
Jahangir
el tron el
1605
; els britanics la van posar en un jardi el
1838
prop d'un temple de Xiva i de l'arbre
bania
. L'administracio local es regia per la Llei municipal de
1883
(
Municipal Act 1883
) per les Provincies del Nord-oest. A principis del segle
xx
la ciutat era celebre per la seva universitat, coneguda com l'
Oxford de l'Est
.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]