El periode posttalaiotic , ^{[1] [2]} periode talaiotic final ^{[3] [4]} o periode balearic ^[5] es la darrera fase cronologica, ja corresponent a la protohistoria , de la cultura talaiotica , que es desenvolupa a les Illes Gimnesies , Menorca i Mallorca . La seva cronologia ocupa bona part de l' Edat del Ferro , car va del 600-500 aC, moment en que sembla que es comencen a abandonar talaiots , fins al 123 aC , quan es produeix la conquesta romana . Va romandre poc estudiada fins a mitjan segle  xx , puix que se solia considerar com el periode final del talaiotic ple, pero de llavors enca s'han identificat forca trets que la caracteritzen.

Un dels primers autors que es va ocupar de les restes materials d'aquesta cultura va ser Joan Ramis i Ramis , a la seva obra Antiguedades celticas de la isla de Menorca , que es el primer llibre en castella integrament dedicat a la prehistoria .

Caracteristiques generals [ modifica ]

Igual que al periode anterior, s'observen diferencies entre el periode posttalaiotic a Menorca i a Mallorca. De tota manera, sembla que a totes dues illes aquesta etapa es caracteritza pel final de l'us de, com a minim, alguns talaiots . Aquest fet es documenta, per exemple, a Son Fornes (Mallorca) ^[6] i a Cornia Nou (Menorca). ^[7] Hi ha poblats que son abandonats definitivament, mentre que en d'altres sembla que torna a recuperar-se la poblacio despres d'un buit de decades. No es tornen a construir pus grans monuments com els de l'etapa anterior, sino que, sovint, es rehabiliten les ruines o es modifiquen antigues construccions.

Una altra de les caracteristiques d'aquest periode es la influencia creixent de la cultura punica . A partir del esta documentat que els foners balears lluiten com a mercenaris per als punics . Gracies a aquesta activitat, arribaran a les illes grans quantitats de materials d'importacio procedents sobretot de la veina Eivissa , especialment vi , que es transportava dins amfores , pero tambe grans quantitats de recipients ceramics , ornaments de pasta de vidre , metalls i persones. Malgrat tot, aquesta arribada de materials d'importacio nomes es documenta arqueologicament de forma massiva a partir del . Hi ha autors que qualifiquen l'etapa com a periode de colonitzacio , per be que no es poden documentar assentaments punics a cap de les dues grans illes. En canvi, si que hi ha assentaments punics documentats a illots com na Galera o na Guardis , vora Mallorca.

En l'ambit social, aquests materials d'importacio, de gran valor i controlats per les elits locals, actuarien com a bens de prestigi que servirien per expressar el poder de les classes dominants, en un context d'acces diferenciat als recursos. ^[8] En molts casos, aquests bens de prestigi s'incorporen als   aixovars funeraris . Destaca la fabricacio de nombroses figures de bronze semblants a models classics, els anomenats Mars balearicus : guerrers nus en posicio d'atac, brandant un casc, una llanca i un escut, que poden fer pocs centimetres fins a una mica mes de mig metre, i la qualitat de la factura es realment variada.

En aquesta etapa, a les dades proporcionades per l'arqueologia s'hi han d'afegir les fonts escrites gregues i romanes. A traves d'elles, se sap que els habitants de les illes utilitzaven un unguent fet amb oli de llentiscle (en aquesta epoca, no s'havia generalitzat encara l' oli d'oliva ) i saim de porc, amb que s'untaven el cos. Aquests autors expliquen tambe que els illencs anaven nus, durant l'estiu, mentre que a l'hivern es cobrien amb pells, segons alguns autors, o amb una tunica curta, segons altres. Els balearics disposaven de mules que exportaven, potser, a altres regions, perque tambe apareixen citades en les fonts com una de les peculiaritats de les illes. ^[9]

Tot i la influencia de la cultura punica, molts dels trets culturals d'aquesta fase entronquen amb l'etapa anterior. Aixi, per exemple, el torn de terrissaire i els molins rotatius no s'introdueixen fins al segle  ii  aC , de forma que durant bona part del periode els cereals es molen amb els antics molins de vaive talaiotics ^[10] i les ceramiques es fabriquen a ma. Les bases economiques, igual que a la fase anterior, semblen ser el conreu de cereals i la ramaderia de cabres i ovelles , amb una menor importancia de les vaques i els porcs . L'aprofitament dels recursos marins ( peixos , crustacis i mol·luscs ) continua essent extremadament minoritaria, tot i que augmenta lleugerament respecte a la fase anterior, possiblement degut a la influencia punica. ^[11]

Despres de la derrota definitiva de Cartago a mans de Roma el 146 aC , les tropes de la Republica es dediquen a incorporar les diferents possessions de l'imperi derrotat, i a les Gimnesies els toca el torn el 123 aC , amb la invasio de Mallorca i Menorca a mans de les tropes de Quint Cecili Metel Balearic . A partir d'aquest moment, l'arxipelag balear passa a ser una unitat incorporada a Roma: es funden les colonies de Palma i Pol·lentia , es federen poblats com el de Bocor i d'altres es converteixen en municipis de dret llati, com Guium i Tucis . El mon roma s'establi a l'illa, pero el mon indigena no s'assimila de cop i calgueren segles perque l'assimilacio fos total.

Periode posttalaiotic a Menorca [ modifica ]

A part dels trets ja esmentats, aquesta fase es caracteritza a Menorca pel creixement dels nuclis de poblacio i l'aparicio de nous models arquitectonics. En aquest sentit s'han de destacar els recintes de taula i els cercles d'habitacio , com els que es troben a Torre d'en Galmes . ^[12]

Cronologia [ modifica ]

Sembla que en aquest periode cultural es on hi ha mes consens entre els investigadors, puix que la major part assenyala el segle  vi  aC. com l'inici del talaiotic final degut a la creixent relacio amb el mon punic. El final d'aquesta etapa se situa amb la conquesta romana de les Balears per Quint Cecili Metel l'any 123 aC. data que es troba en varis textos i per tant no ha creat cap mena de discussio.

Aspectes socials del talaiotic final a Menorca [ modifica ]

· Economia [ modifica ]

La base de l'economia en el Talaiotic Final seguia essent l'agricultura dels cereals i la ramaderia (seguint amb el model de l'etapa anterior). Tot i aixi s'han de destacar dos elements; en primer lloc l'explotacio dels recursos marins i en segon lloc el consum de vi. Arqueologicament parlant es el primer moment de la cultura talaiotica on s'han documentat atuells de pesca, com ara ams pero tambe restes de peix a dins d'algun cercle talaiotic. Tambe el vi entra a formar part de la dieta dels habitants talaiotics en aquest moment, influenciats en gran part pel mon punic, amb el qual mantenen una estreta relacio de comerc procedent d'Eivissa.

· Religiositat [ modifica ]

Es a partir del segle  vi  aC. quan apareixen els recintes de Taula els quals ens permeten adentrar-nos en la religiositat d'aquesta cultura. Els rituals que es feien en aquests recintes es complementaven amb foc (documentades grans llars de foc a l'interior del recinte), vi (restes de grans concentracions de fragments d'amfores) i banquets liturgics (presencia de gran quantitat de restes ossies d'animals).

En relacio a l'element central del recinte, la Taula, existeixen diverses propostes sobre el significat i alhora del tipus de culte d'aquesta epoca. Alguns investigadors proposen que la taula esta relacionada amb una divinitat lligada al toro i per tant representa esquematicament la seva forma. ^[13] Altres veuen en el recinte un edifici de clara influencia punica i en la Taula un altar, lloc de culte cap a les divinitats. ^[14]

Dins d'aquests recintes s'han documentat algunes figuretes de divinitats importades d'arreu del Mediterrani, entre les quals destaca la figureta d'un Imhotep egipci a Torre d'en Galmes. A part, tambe s'han documentat en diferents recintes, peveters que representen la divinitat punica Tannit. En fi, es destacable la troballa de tres epigrafs al recinte de Son Catlar que fan referencia a tres divinitats: Baal, Caelestis i el deu del Pleniluni. Tots aquests elements fan pensar en una religiositat talaiotica forca permeable i que s'influenciava molt a partir de l'aculturacio de les cultures del seu voltant.

· El mon dels morts [ modifica ]

Es a partir del 600-550 aC quan apareixen les grans necropolis d'hipogeus de planta complexa que coneixem actualment com les de Cales Coves, Cala Morell, etc. Tot i l'abundant localitzacio d'aquests llocs, resulta minsa la informacio que tenim sobre els rituals funeraris d'aquesta epoca, ates que degut a l'ocupacio reiterada de les coves al llarg de la historia com a lloc per guardar bestiar, com a lloc d'estiueig, etc ha provocat que els materials arqueologics desapareguin. Un dels llocs que ens permetra entendre part dels rituals funeraris d'aquesta epoca son els dos hipogeus excavats fa pocs anys al canal dels horts de Ciutadella, al costat del port on es varen documentar gran quantitat de materials

L'arquitectura del talaiotic final a Menorca [ modifica ]

· Els habitats [ modifica ]

Es a partir del 600 a.n.e. que sembla apareixen les caracteristiques cases de planta circular anomenades cercles , les quals estan forca documentades degut al treball d'excavacio dels darrers anys al poblat de Torre d'en Galmes. ^[15] Aquestes cases tenen un gran pati exterior tancat on s'han documentat restes de diverses activitats que s'hi portaven a terme, relacionades amb la produccio i processament d'aliments, fabricacio de diversos atuells, ^[16] resguard del ramat, etc

· Els recintes de Taula [ modifica ]

Es tracta d'un tipus d'estructura exclusiva de Menorca, existent en alguns poblats de l'illa i que sembla es documenta a partir del segle  vi  aC. Consisteix en un gran edifici de planta en forma de ferradura amb murs ciclopis de doble parament, amb una cara exterior de grans lloses i una cara interna de pedres mitjanes. A l'interior del recinte es localitzen tot un seguit de pilastres laterals adossats al mur perimetral i gairebe al centre la Taula. Aquesta esta formada per dos grans blocs de pedra col·locats un sobre l'altre formant una "T" (en alguns casos sobrepassa els 4 metres d'alcada). La seva construccio a dia d'avui encara es un misteri tot i que han sorgit un seguit d'hipotesis de com varen col·locar aquestes dues pedres.

El caracter religios del complex sembla admes per tots els investigadors. Ara be, hi ha tot un seguit d'elements que resten en discussio entre els experts, com ara si era un edifici cobert o descobert i sobretot el paper que jugava la Taula al seu interior: era senzillament un pilar que sustentava el possible sostre, es tracta d'un element simbolic, representa a una divinitat tauromorfica com afirmen alguns investigadors?

· Les muralles [ modifica ]

Es tracta de l'element defensiu per antonomasia, que es detecta encara en alguns dels poblats talaiotics de l'illa de Menorca. Es tracta d'una construccio de caracteristiques ciclopies de doble parament, amb una cara exterior construida a partir de grans pedres col·locades sobre un socol, una cara interna de pedres mitjanes i l'emplecton format per pedruscall. Actualment, el millor exemple d'aquest tipus de muralla el podem observar al poblat talaiotic de Son Catlar, on es conserva gairebe tot el seu perimetre.

Els treballs arqueologics realitzats els darrers anys en aquest jaciment per part del Proyecto Modular, ^[17] (Universitat d'Alacant) han permes documentar que l'origen constructiu d'aquesta estructura se situaria al voltant del segle V aC., i que posteriorment va patir tot un seguit de remodelacions, com l'adossament de torres de planta quadrangular, la modificacio de parts del perimetre o l'obertura de portes seguint nous models poliorcetics.  

Periode posttalaiotic a Mallorca [ modifica ]

A Mallorca tambe s'observa un creixement dels nuclis de poblacio. En aquesta illa no s'hi troben recintes de taula , i els habitatges no presenten l'estandarditzacio que es troba a Menorca. Per altra banda, a aquesta illa es mes evident el pas dels rituals funeraris col·lectius a les inhumacions individuals, com s'observa per exemple a la necropolis de Son Real . Per altra banda, a Mallorca es detecta un canvi en la tecnologia de produccio ceramica, que substitueix els desgreixants minerals pels degreixants vegetals, fet que no s'observa a Menorca.

Candidatura de la Menorca Talaiotica a Patrimoni Mundial [ modifica ]

Actualment, una seleccio de jaciments prehistorics de Menorca opten a ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO , sota el nom de Menorca Talaiotica. ^[18] Els jaciments en questio, entre els quals n'hi ha un bon nombre que corresponen al periode posttalaiotic, son: Necropolis de Cala Morell , Naveta des Tudons , Es Castellas des Caparrot de Forma , Ses Roques Llises , Trepuco , Poblat talaiotic de Torralba d'en Salort , Cova des Carritx , Taula de Torrellisar , Hipogeu de Torre del Ram , Hipogeus de Biniai Nou , Monument de na Comerma de sa Garita , Naveta de Biniac Oriental , Navetes de Rafal Rubi , Necropolis i Es Castellet de Calescoves , Poblat de Son Mercer de Baix , Poblat talaiotic de Binissafuller , Poblat talaiotic de Montefi , Sa Cudia Cremada , Poblat talaiotic de Sa Torreta , Poblat talaiotic de Sant Agusti , Poblat talaiotic de Torrellafuda , Poblat talaiotic de Torretrencada , Sala hipostila des Galliner de Madona , So na Cacana , Sepulcre de Son Olivaret , Talaiot de Torello , Talaiot de Trebaluger , Poblat de Cala Morell , Torre d'en Galmes , Cornia Nou .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Periode pretalaiotic
• Periode pretalaiotic a Menorca
• Periode talaiotic a Menorca

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Blanes , C.; Bonet , J.; Font , A.; Rossello , A. Les illes a les fonts classiques . Miquel Font editor, 1990. ISBN 84-86366-65-8 .  

• Anglada , A. et al. ≪Chronological framework for the early talayotic period in Menorca: the settlement of Cornia Nou≫. Radiocarbon , 56, 2, 2014, pag. 411-424.

• Portillo , M. et al. ≪Actividades domesticas y molienda en el asentamiento talayotico de Cornia Nou (Menorca, Islas Baleares): resultados del estudio de microfosiles vegetales≫. Revista d'Arqueologia de Ponent , 24, 2014, pag. 265-275.

• Guerrero , V.; Calvo , M.; Gornes , S. ≪Mallorca y Menorca en la Edad del Hierro. La cultura talayotica y postalayotica≫. A: Historia de las Islas Baleares . 2, 2006.  

• Llull , V.; Mico , R.; Rihuete , C.; Risch , R. La Prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueologico de Son Fornes (Montuiri, Mallorca) . Barcelona: Fundacio Son Fornes , 2001.  

• Mico , R. Cronologia Absoluta y Periodizacion de la Prehistoria de las Islas Baleares . Oxford: BAR International Series, 2005.  

• Plantalamor , Ll. L'arquitectura prehistorica i protohistorica de Menorca i el seu marc cultural . Mao: Treballs del Museu de Menorca, 1991.  

• Rossello Bordoy , Guillem . La cultura talayotica en Mallorca , 1973.  

• Salva , Bartomeu; Hernandez-Gasch , Jordi. ≪Los espacios domesticos en las Islas Baleares durante las Edades del Bronce y del Hierro. De la Sociedad Naviforme a la Talayotica≫. A: L'espai domestic i l'organitzacio de la societat a la protohistoria de la Mediterrania occidental (1er mil·lenni aC) , 2007, p. 299-322.  

• Sintes , E.; Isbert , F. ≪Investigacion arqueologica y puesta en valor del Recinto Cartailhac: una unidad domestica del siglo II ANE en el poblado talayotico de Torre d'en Galmes≫. Patrimonio cultural de Espana , 1, 2009, pag. 251-260.

• Waldren , W. H. . The Balearic Pentapartite Division of Prehistory. Radiocarbon and other age determination inventories. , 1986.  

Enllacos externs [ modifica ]

• L'arqueologia de Menorca : la web mes extensa i documentada que existeix sobre l'arqueologia de l'illa (en catala, castella i angles).
• Talati : visita virtual al poblat talaiotic de Talati de Dalt (Mao, Menorca) (en catala, castella, angles, frances, alemany i italia).
• Son Catlar : visita virtual al poblat talaiotic de Son Catlar (Ciutadella, Menorca) (en catala, castella i angles).
• http://www.menorcatalayotica.info