De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
polimorfisme
en
ciencia dels materials
es la capacitat d'un material solid d'existir en mes d'una forma d'estructura
cristal·lina
. El polimorfisme es pot trobar potencialment en qualsevol material cristal·li incloent els
polimers
,
minerals
i
metalls
i esta relacionat amb l'
al·lotropia
, la qual fa referencia als
elements quimics
. La morfologia completa d'un material esta descrita pel polimorfisme i altres variables com l'
habit cristal·li
,
fraccio amorfa
o els
defectes cristal·lografics
. El polimorfisme es rellevant en els camps dels medicaments farmaceutics,
agroquimics
pigments
,
tints
,
aliments
, i
explosius
.
Quan existeix polimorfisme com a resultat de la diferencia en l'empaquetatge del cristall, s'anomena
polimorfisme d'empaquetatge
. Tambe pot ser el resultat de l'existencia de diferents
conformadors
de la mateixa molecula en un
polimorfisme conformacional
. En el
pseudopolimorfisme
els diferents tipus de cristall son el resultat de la idratacio mineral o
solvatacio
. Un exemple es el polimorf organic
glicina
, que es capac de formar cristalls monoclinics i hexagonals. La
silice
se sap que forma molts polimorfs, els mes importants dels quals son;
α-quartz
,
β-quartz
,
tridimita
,
cristobalita
,
coesita
, i
stishovita
.
Un fenomen analeg pels materials
amorfs
es el
poliamorfisme
, quan una substancia pot tenir diverses modificacions amorfes diferents.
La primera observacio de polimorfisme en materials organics s'atribueix a
Friedrich Wohler
i
Justus von Liebig
quan l'any 1832 examinaren
[1]
una solucio en ebullicio de
benzamida
: quan la benzamida es va refredar primer va cristal·litzar en forma acicular i mes tard ho va fer en formes rombiques.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari
