La contaminacio o pol·lucio ^{[nota 1]} es l'alteracio de les propietats d'un medi per incorporacio ?generalment deguda a l'accio directa o indirecta dels humans ? de pertorbacions, materials , ones o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funcio dels ecosistemes afectats. ^[1]

Historia [ modifica ]

Cultures antigues [ modifica ]

La contaminacio de l'aire a petita escala sempre ha estat entre nosaltres. Segon un article de 1983 de la revista Science : el sutge trobat al sostre de les coves prehistoriques proveeix una amplia evidencia dels alts nivells de contaminacio que estaven associats a una inadequada ventilacio de les fogueres. ^[2]

El forjat de metalls sembla ser la primera activitat contaminant de l'aire fora del llar. Segons investigacions realitzades sobre mostres obtingudes en capes de gel de les glaceres de Groenlandia , s'observen increments de contaminacio associats als periodes de produccio de metalls de les civilitzacions grega , romana i xinesa . ^[3] Aquestes observacions es poden fer mitjancant l'analisi de les bombolles d'aire contingudes en les capes de gel (de dalt a baix cada capa de gel es un registre historic de l'atmosfera), i comparant bombolles atrapades en el gel fa milers d'anys amb mostres de l'atmosfera actual, s'obtenen les concentracions per a cada periode. Com mes profund es obtinguda la mostra mes antic sera el registre.

Primers registres [ modifica ]

L'any 1272 Eduardo I d'Anglaterra en un discurs va prohibir la crema de carbo a Londres , quan la contaminacio atmosferica a la ciutat es va convertir en un problema. ^{[4] [5]}

La contaminacio de l'aire va continuar sent un problema a Anglaterra, especialment amb l'arribada de la revolucio industrial . Londres tambe va registrar un dels casos mes extrems de contaminacio de l'aigua, amb aigues residuals durant el Gran Pudor de el riu Tamesi el 1858, que va donar lloc mes tard a la construccio de sistema de clavegueram de Londres. Va ser la revolucio industrial la que va iniciar la contaminacio com a problema mediambiental . L'aparicio de grans fabriques i el consum d'immenses quantitats de carbo i altres combustibles fossils van augmentar la contaminacio de l'aire ocasionant un gran volum d'abocaments de producte quimics industrials a l'ambient, als que cal sumar l'augment de residus humans no tractats.

L'any 1881 Chicago i Cincinnati van ser les dues primeres ciutats estatunidenques a promulgar lleis per garantir l'aire net. Altres ciutats van seguir l'exemple durant principis de segle  xx , quan es va crear un petit Departament de Contaminacio de l'Aire, dependent de el Departament d'Interior. Los Angeles i Donora ( Pennsilvania ) van experimentar grans quantitats de boirum durant la decada de l'1940. ^[6]

Contaminacio local [ modifica ]

La contaminacio es va convertir en un assumpte de gran importancia despres de la Segona Guerra Mundial , despres que es fessin evidents les repercussions de la pluja radioactiva ocasionada pels assajos nuclears. L'any 1952 ocorreria un esdeveniment catastrofic de tipus local, conegut com la Gran Boira de Londres de 1952 , que va matar unes 4.000 persones. ^[7] Aquest tragic esdeveniment va motivar la creacio d'una de les mes importants lleis modernes sobre el medi ambient: la Llei de l'Aire Net de 1956. ^[8]

Als Estats Units la contaminacio va comencar a rebre l'atencio publica a mitjans la decada de 1950 i a principis dels anys 1970, dates que coincideixen amb la creacio i aprovacio de la Llei de l'Aire Net, la Llei de l'Aigua Neta, la Llei de Politica Ambiental dels Estats Units i la Llei del Soroll. ^[8] Alguns successos han ajudat a conscienciar la gent sobre els efectes negatius de la contaminacio als Estats Units. Entre aquests es troba l'abocament de bifenils policlorats (PCB) al riu Hudson per part de la companyia General Electric , donant com a resultat l'aprovacio d'una serie de prohibicions emeses el 1974 per l'EPA, com la pesca en les seves aigues. ^[9] Un altre succes es el desastre ecologic al barri de Love Canal a Niagara Falls . El conjunt residencial de Love Canal va ser construit sobre un terreny en el qual l'empresa Hooker Chemical and Plastics Corporation havia enterrat el 1947 residus quimics i dioxines . Aixi, el 1978 els habitants de Love Canal van haver d'abandonar els seus habitatges al descobrir filtracions d'aigua a la superficie amb materials cancerigens dissolts, esdevenint una noticia de gran impacte nacional i promovent la creacio en 1980 de la Llei d'Superfons (en angles ≪Superfund≫), on s'inclou una llista dels agents contaminants mes perillosos. ^[10]

Alguns dels procediments penals de la decada dels noranta van ajudar a revelar emissions de crom hexavalent a California , una substancia quimica que augmenta el risc de cancer bronquial, esofagitis , gastritis , entre d'altres patologies. La contaminacio dels sols industrials va ajudar a la creacio del terme "zona industrial abandonada", per identificar durant la planificacio urbana els llocs que han estat contaminats i que el seu terreny no pot ser utilitzat per a cap proposit. Despres de la publicacio d'el llibre Primavera silenciosa de Rachel Carson , el DDT va ser prohibit a la majoria de paisos desenvolupats.

Amb el desenvolupament de la ciencia nuclear va apareixer la contaminacio radioactiva , la qual pot romandre en l'ambient de manera letal durant milions d'anys. Els paisos dedicats a l'experimentacio i fabricacio d' armes nuclears produeixen deixalles militars radioactives, i en diverses ocasions, el no haver-los dipositat en llocs segurs ha causat desastres ecologics . En les decades de 1950 i 1960, les deixalles radioactives produides per la instal·lacio nuclear Mayak ( Unio Sovietica ) van ser abocats al llac Karachai i al riu Techa , ocasionant casos de leucemia en la poblacio i afectant directament a l' oblast de Txeliabinsk . D'acord amb el Worldwatch Institute , el llac Karachai era el lloc mes contaminat de la Terra. ^[11]

Durant la Guerra Freda es van realitzar assajos amb armes nuclears, algunes vegades a prop de zones habitades i amb major frequencia durant les primeres etapes de recerca i desenvolupament armamentistic. L'impacte negatiu que ha tingut la contaminacio nuclear sobre les poblacions han generat arreu un intens debat sobre els beneficis d'utilitzar aquesta tecnologia, davant la possibilitat que hi hagi errors que causin grans catastrofes com en els accidents de Three Mile Island , Txernobil i Fukushima . Un dels llegats de les detonacions i assajos nuclears, abans que s'instauressin la majoria de tractats de prohibicio d'assajos nuclears, va ser el considerable increment dels nivells de radioactivitat en les arees de proves.

Contaminacio global [ modifica ]

Catastrofes internacionals com l'enfonsament el 1978 del petrolier Amoco Cadis a les costes de Bretanya i el Desastre de Bhopal ocorregut el 1984 han demostrat la universalitat d'aquests esdeveniments i la magnitud d'ajuda requerida per posar-hi remei.

La naturalesa sense fronteres de l'atmosfera i els oceans ha donat com a resultat que el problema de la contaminacio sigui considerat un problema mundial, especialment quan es tracta d'assumptes com l' escalfament global o el forat de la capa d'ozo . Recentment ha estat utilitzat el terme contaminant organic persistent per descriure un grup de substancies quimiques fins ara poc conegudes, entre els quals es troben els PBDE o els PFC. A causa de la falta d'estudis, els seus efectes es desconeixen per complert, pero, han estat detectats en diversos habitats ecologics aillats dels centres d'activitat industrial com l'artic, demostrant aixi la seva difusio i bioacumulacio tot i haver estat utilitzats de manera extensa per un breu periode.

La creixent evidencia de contaminacio local i global, juntament amb un public cada vegada mes informat, han impulsat el desenvolupament de el moviment ecologista , que te com a proposit protegir el medi ambient i disminuir l'impacte dels humans en la naturalesa.

Tipus [ modifica ]

La contaminacio ambiental es tambe la incorporacio als cossos receptors de substancies solides, liquides o gasoses, o barreges d'elles, sempre que alterin desfavorablement les condicions naturals d'aquest, o que puguin afectar la salut , la higiene o el benestar public. Hi ha molts tipus de contaminacio, i moltes poden acabar afectant els essers humans , l' atmosfera , i en general, el medi ambient .

La contaminacio se sol estudiar des de dos punts de vista diferents, des del punt de vista del tipus de medi al que afecta; on generalment es distingeix en l' aire , l' aigua i el terra ; o segons un contaminant en particular, i com afecta a tots els medis. En aquest darrer cas se solen agrupar els contaminants segons el tipus de contaminacio que produeixen

• Contaminacio atmosferica : Es la que afecta l' aire i fa referencia a la presencia a l' aire de determinades substancies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molestia greu a les persones i bens de qualsevol mena o que poden atacar diversos materials, o essers vius, reduir la visibilitat o produir olors. La contaminacio pot ser antropogenica (produida, directament o indirecta, per l'accio de l'home) o natural (erupcions volcaniques, erosio del sol, resuspensio de pols, emissions biogeniques de boscos). Es causant entre altres del forat a la capa d'ozo , l' efecte Callendar , l' efecte hivernacle , la boira fotoquimica i la pluja acida . Algunes de les consequencies mes directes poden ser l' eutrofitzacio , l' anoxia , les marees roges i les marees negres , entre altres efectes. Afecta de manera global .
• Contaminacio del sol : Es la que afecta el sol , com ara la impermeabilitzacio del sol que tambe te efectes en la contaminacio de l'aigua. Es considera contaminacio del sol la degradacio fisica o quimica d'aquest, que hi provoca una degradacio que porta a la perdua parcial o total del sol o be a un canvi significatiu de l' ecosistema al qual pertany. Les causes principals solen ser per l'activitat humana o antropogeniques. Afecta de manera local.
• Contaminacio de l'aigua : Es la que afecta a l'aigua tant dolca , com salada , apte per al consum huma o no, produida per activitats humanes com l'abocament d'aigues residuals procedents de residus comercials i industrials (intencionadament o per vessaments), abocaments de clavegueres domestiques no tractat i vessament de contaminants quimics com el clor , l'alliberament de residus i contaminants a les escorrenties superficials que flueixen a les aigues superficials (incloses les escorrenties urbanes i les escorrenties agricoles, que poden contenir fertilitzants quimics i pesticides; tambe s'inclouen les femtes humanes procedents de la defecacio oberta, encara un problema important en molts paisos en desenvolupament); contaminacio de les aigues subterranies per eliminacio de residus i lixiviacio al sol, incloses les latrines i les fosses septiques; eutrofitzacio i escombraries. La contaminacio maritima es la que afecta el mar . Els accidents no en son la causa principal, sino els vaixells de tota classe, l'activitat ramadera i agronoma i l'us de certs productes quimics . Un exemple de contaminacio marina seria la contaminacio de la mar Mediterrania .

Segons els efectes [ modifica ]

• Contaminacio radioactiva : es la contaminacio consistent en la presencia no desitjada de radioactivitat natural o artificial . Les emissions d' isotops radioactius a l' aigua o a l' aire generalment estan regulades per la llei , i poden ser degudes a excavacions arqueologiques , activitats mineres , construccio , agricultura , tabaquisme , usos industrials , medics , etc. Pot ser molt perillosa i la seva durada pot ser a molt llarg termini. En el cas de la contaminacio radioactiva en essers vius , se sol fer la distincio entre contaminacio radioactiva externa, que es el fet que substancies radioactives es dipositin sobre la seva superficie ( pell , pel , etc.), i contaminacio radioactiva interna, mes perillosa, que es quan aquestes substancies entren a l'interior de l' organisme de l'esser viu per l' alimentacio o la respiracio . La contaminacio radioactiva implica la possibilitat d'irradiacio, que es el fet de sotmetre un material o un organisme a l'efecte de les radiacions.
• Contaminacio acustica : es la pol·lucio que altera les condicions de so normals del medi ambient en una certa zona. El terme fa referencia al soroll (entes com a so excessiu i molest) provocat per les activitats humanes ( transit , industries , locals de lleure...) i que produeix efectes negatius sobre la salut auditiva, fisica i mental de les persones. Si be el soroll no s'acumula, trasllada o mante en el temps com les altres pol·lucions, tambe pot causar grans danys en la qualitat de vida de les persones si no es controla. Els transports, els sorolls forts de gent acumulada al carrer o certes activitats economiques poden provocar un nivell de soroll desagradable o massa elevat que pot danyar la sensibilitat del sistema auditiu i afecta negativament el comportament.
• Contaminacio luminica : es l'emissio de flux lluminos de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realitzacio de les activitats previstes en la zona en que s'han instal·lat els llums. Sovint es detecta com la brillantor del cel produida per la mala qualitat de l' enllumenat exterior, tant public com privat. L'us de lluminaries inadequades, que envien el flux lluminos directament cap al cel o fora de la zona a il·luminar, i els excessos d' il·luminacio , son la causa principal de la contaminacio luminica. L'exces de llum a la nit implica tambe malbaratar energia i combustibles fossils , que en ser consumits aporten carboni a l'atmosfera i contribueixen aixi a augmentar la contaminacio atmosferica.
• Contaminacio visual : es la contaminacio que trenca l' estetica d'un nucli urba, un paisatge o qualsevol altra zona urbana, rural o natural. Sol anar acompanyada d'altres tipus de contaminacio. En son un exemple la presencia de linies electriques aeries, cartells publicitaris d'autopistes, emmagatzematge obert d'escombraries, etc.
• Contaminacio difusa : es l'alliberament de contaminants potencials dins d'un ample marge d'activitats les quals individualment no tindrien efecte en el medi ambient , pero com que aixo passa en una gran superficie poden tenir un impacte significatiu, com per exemple la reduccio de la qualitat de l' aigua , la disminucio de la vida silvestre, etc.
• Contaminacio per plastics : es l'acumulacio de productes de plastic en el medi ambient , fet que produeix efectes adversos sobre la vida en general i, en concret, sobre els humans , la fauna i l'habitat de la vida salvatge.
• Contaminacio termica : es un canvi de temperatura de les masses d'aigua naturals causat per la influencia humana, com ara l'us d'aigua com a refrigerant en una central electrica.
• Contaminacio electromagnetica : la sobreabundancia de radiacio electromagnetica en la seva forma no ionitzant, com les ones de radio, etc., a la qual les persones estan constantment exposades, especialment a les grans ciutats. Encara es desconeix si aquests tipus de radiacio tenen o no efectes sobre la salut humana.
• Littering : el llancament d'objectes artificials inadequats, sense retirar, a propietats publiques i privades.

Dinamica dels contaminants [ modifica ]

La dinamica dels contaminants es l'estudi del cicle que fa un contaminant des del moment que es genera fins a la seva disposicio final o fins que arribi a concentracions que ja no pugui ser un contaminant, sense importar quantes vegades es transformi o per on vagi.

Els fenomens de la dinamica dels contaminants son els seguents:

• Abocament: un contaminant es introduit al medi.
• Dispersio: un contaminant llencat al medi tendeix a dispersar-se causa de certs fenomens com la difusio i la barreja .
• Concentracio : es el fet que el contaminant tendeix a concentrar-se a alguns indrets per l'existencia de certs fenomens fisics com la precipitacio , sedimentacio , diferencia de densitats , etc.
  • Bioconcentracio : es deu al fet que els essers vius puguin concentrar en el seu cos els contaminats. La bioacumulacio ocorre quan el contaminant es va acumulant a mesura que va passant d'un esser viu a un altre en la cadena alimentaria . La biomagnificacio es quan el factor de la bioconcentracio augmenta amb l' edat de l' organisme afectat.
• Transport i transferencia: es refereix a la situacio d'un contaminant que es llenca a un medi, roman en aquest medi, es transportat sense que canvii massa i finalment es transferit a un altre medi. Per exemple, quan alguna cosa es transportada per l' aire a un altre lloc diferent d'on es va generar i despres, per mitja de la pluja , cau en aquest altre lloc.
• Transformacio: ocorre quan una substancia que una vegada llencada, es combina quimicament i es transforma en una altra substancia molt mes perillosa que el contaminant original.
  • Biotransformacio : es el fenomen de transformacio a causa de l'accio dels essers vius de l' ecosistema . Moltes substancies que en l'ambient no es transformen, son absorbides per alguns essers vius i despres, son transformades pels mateixos en una altra substancia mes perillosa.

Politiques publiques [ modifica ]

Per tal de reduir la contaminacio els governs poden aplicar dos tipus de mesures a les empreses: regular el seu comportament o implementar incentius economics. Per una banda, quan es regula el comportament, s'estableixen uns nivells de contaminacio permesos o l'us d'una determinada tecnologia, associats a una sancio en cas d'incompliment. Per altra banda, quan s'implementen incentius economics, es creen impostos per a la contaminacio (impostos correctius) o es subhasten permisos per contaminar que es poden intercanviar entre empreses. ^[12]

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Contaminacio

Vegeu tambe [ modifica ]

• Ecotoxicologia
• Nefelometria

Viccionari