Poder executiu

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Sota la doctrina de la separacio de poders , l' executiu es la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat. [1] La figura principal del poder executiu es el cap de govern . L'executiu es anomenat "l' administracio " en els sistemes presidencialistes o "el govern " en els sistemes parlamentaris. El cap de govern dels sistemes presidencialistes (anomenat " president ") te mes independencia de la branca legislativa, ja que, a diferencia dels sistemes parlamentaris, no es elegit pel parlament pel partit o la coalicio amb mes seients, sino que es elegit directament pel poble per sufragi. A mes, el president es alhora el cap d'Estat.

En les monarquies constitucionals, com Espanya , el monarca , qui es el cap d'Estat , es el cap del poder executiu de iure , i el primer ministre (o president del govern, en el cas espanyol), a qui tecnicament designa, es el cap del govern del monarca. En la practica, pero, el cap d'Estat te un poder molt limitat, i designa com a primer ministre a qui la poblacio va elegir per mitja del sufragi, encara que les decisions es realitzen a nom del monarca.

En conjuncio amb el president o el primer ministre, la branca executiva consisteix del gabinet i dels departaments o ministeris executius del govern.

La formacio del concepte de Poder executiu [ modifica ]

En el mon classic hi havia una certa idea de les funcions de l'estat, tot i que amb una visio limitada de la funcio deliberant, en la interpretacio d' Aristotil aquesta funcio no abasta l'emanacio de lleis sino clarificacio de normes que ja venien donades. Nomes contemplava dues funcions estatals, la d'executar, com govern i administracio, encomanada als magistrats i la de jutjar. [2] Tot i representar organs diferents per funcions diferents no hi havia la incompatibilitat propia del modern sentit de separacio de poders, al poder un mateix membre del jurat exercir com a magistrat (funcio de govern). [3]

Tant a la polis grega com a la Republica romana , funcions diferents estaven amb frequencia representades en la persona d'una mateixa magistratura. Es podria dir que era degut al poc interes del constitucionalisme classic per la llibertat, ni reconeixement dels drets individuals inviolables pel poder estatal. Ho centraven tot la igualtat davant la llei i l'estat de dret. [4] A l' epoca medieval , el filosof Marsili de Padua en el seu Defensor Pacis (acabat cap el 1324 i publicat per primera vegada el 1522 a Basilea ) va aportar idees defensant l'autonomia de la comunitat enfront dels condicionants religiosos, suposant una clara guia per la teoria politica contemporania, amb una clara anticipacio de la idea moderna de sobirania popular i de la tesi central de la doctrina de l'estat modern sobre la insuficiencia del dret natural i la necessitat del dret positiu , com a germen per la distincio hegeliana entre l'Estat i la societat civil . [5] [6] Tot tenint en compte els condicionants que suposen emmarcar els conceptes en el pensament medieval, Marsili en la seva teoria de la llei humana distingeix el legilator humanus , el poble com a titular de la plenitud de poder i un organ amb atribucions de govern, el pars principans , com executor de la llei amb finalitat del be general, [7] per aixo alguns autors com Harvey C.Mansfield situen Marsili de Padua amb el seu Defensor Pacis com a punt de partida de la moderna doctrina del Poder executiu, en convertir per primera vegada els conceptes de execucio i executiu com a tema propi de la ciencia politica . [8]

La tradicio moderna del dret natural, basicament en oposicio a l' Escolastica , va comencar al segle XVII, instituida pel filosof alemany Samuel Pufendorf , i aquest a l'hora tenia com a precursor el neerlandes Hugo de Groot amb l'obra De Jure Belli ac Pacis (1625), que iniciava una nova linia del dret natural modern basada en una nova idea de la propietat, base de la justicia. Totes les teories del dret natural servirien per formular les bases teoriques sobre els fonaments de l'estat i la politica. Locke era un admirador de la teoria del dret natural de Pufendorf. La idea del Poder executiu la trobem a Locke en la seva obra Assaig sobre el govern civil , [9] En aquest assaig, concretament en el seu capitol XII hi defensa l'existencia dels poders legislatiu, executiu i federatiu de l'estat. El poder legislatiu determina en quin sentit dirigir la forca de l'Estat per la seva propia proteccio i proteccio dels seus membres, pero per evitar enfrontar interessos als de la resta de la comunitat, una vegada promulgades les lleis defensa ≪un poder permanent que s'ocupi de l'execucio de les lleis que han estat dictades i encara tenen vigencia. Per aquest motiu, el poder legislatiu i l'executiu son sovint dos poders separats≫. [9] Si be el punt de partida queda indeterminat en proposar l'exercici conjunt amb el poder federatiu, ja consten els perfils difusos que caracteritzen el poder executiu en el Dret public, en sotmetre l'executiu i el federatiu al poder legislatiu i per altra la idea prerrogativa de convocar i dissoldre les reunions del legislatiu, mes enlla de la mateixa execucio. [7]

La separacio de poders prendria el seu fonament teoric en el tractat de teoria politica publicat per Montesquieu a Ginebra el 1748 L'esperit de les lleis (De l'Esprit des lois) , llibre XI.

L'esperit de les lleis de Montesquieu [ modifica ]

Article principal: L'esperit de les lleis

A L’esperit de les lleis [10] Montesquieu hi expressa que ≪tot home que te el poder es portat a abusar-ne […] A fi que no es pugui abusar del poder cal que, per la disposicio de les coses, el poder freni el poder≫ (Llibre XI, capitol IV). [11] Segons la seva teoria, per prevenir l'abus de poder, cal separar els poders en legislatiu, executiu i judicial, aixi s'evita la concentracio de poder, aturaran els excessos que poguessin fer els altres i es regularan mutuament. [12] L'obra te un proposit de combat politic, reflecteix la situacio especifica i els objectius immediats de Montesquieu, dirigida contra uns determinats adversaris politics, cercant uns determinats objectius. [13]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Llico 8. El govern o poder executiu - 362442: Ciencia Politica - StuDocu ≫. [Consulta: 20 setembre 2018].
  2. ↑ Solozabal Echavarria , Juan Jose ≪ Sobre el principio de la separacion de poderes ≫ (PDF). Revista de Estudios Politicos. Num 24 , Novembre-desembre 1981, pag. 215-234.
  3. ↑ Delgado Ramos , David ≪ De la separacion de poderes al conflicto entre organos constitucionales ≫. Revista de las cortes generales , 2019.
  4. ↑ Loewenstein , Karl. Teoria de la constitucion (en castella). Barcelona: Ariel, 1986, p. 54-57. ISBN 978-84-344-1792-8 .  
  5. ↑ Bayona Aznar , Bernardo ≪ El periplo de la teoria politica de Marsilio de Padua por la historiografia moderna ≫ (PDF). Revista de Estudios politicos , Num. 137, juliol-setembre (2007), pag. 113-153. ISSN : 0048-7694 .
  6. ↑ Ames , Jose Luiz ≪A doctrina do Legislador humano e a soberania popular em Marsilio da Padua≫. Veritas, num 47 , 2002, pag. 395-406.
  7. ↑ 7,0 7,1 Garcia Fernandez , Javier. El Gobierno en accion. Elementos para una configuracion juridica de la accion gubernamental (en castella). Boletin oficial del estado. Centro de Estudios Constitucionales, 1995-01-02. ISBN 978-84-340-0828-1 .  
  8. ↑ Mansfield , Harvey Claflin. Taming the Prince: The Ambivalence of Modern Executive Power (en angles). Johns Hopkins University Press, 1993. ISBN 978-0-8018-4589-5 .  
  9. ↑ 9,0 9,1 Assaig sobre el Govern Civil. Inclos en el volum recopilatori: Sobirania i autogovern : dret natural i propietat en el pensament politic del segle XVII. . Traduccio: Jaume Medina i Joan Sellent. Estudi introductori: Adriana Luna-Fabritius. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2022, p. 41-166. ISBN 978-84-19326-07-2 .  
  10. ↑ Montesquieu .
  11. ↑ Montesquieu , p. 185.
  12. ↑ Llobera , Ignasi. ≪ Separacio de poders. Pero de quins poders? ≫. Valors, 23-03-2021. [Consulta: 19 novembre 2023].
  13. ↑ Sole-Tura (proleg) , p. 7.

Bibliografia [ modifica ]

  • Montesquieu ; Proleg de Jordi Sole-Tura . L'esperit de les lleis (volum I) . Traduccio: Josep Negre i Rigol. Edicions 62, 1983. ISBN 84-297-2030-8 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Per saber mes de les funcions del poder executiu segons les distintes formes de govern vegeu:

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Poder_executiu&oldid=33069112 ≫