La
plebs
es una paraula
llatina
usada a l'
antiga Roma
que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposicio a una altra classe social privilegiada, els
patricis
. Aquest sentit inicial va quedar diluit al llarg dels segles, ja que hi va haver plebeus que van formar part de les classes mes nobles i poderoses de Roma. No obstant, el sentit de plebs com a massa o multitud va seguir vigent, i aixi ho utilitzaven
Titus Livi
o
Cicero
.
[1]
Durant l'
Imperi
, quan ja havia desaparegut de la paraula plebs el sentit politic corporatiu (
tribu de la plebs
), el terme s'aplicava als ciutadans pobres, als que tenien mes necessitat de rebre les ajudes publiques, els anomenats
plebs frumentaria
(receptors del gra que es repartia gratuitament o a baix cost). Tambe s'anomenava aixi qualsevol que no pertanyes a l'orde
senatorial
o a la dels
cavallers
, segons
Plini el Vell
.
[2]
Es desconeix l'origen de la distincio entre plebeus i patricis i els autors en parlen de forma contradictoria. Per una banda ja formaven part de la societat en temps dels
reis de Roma
i per altra es diu que tots els plebeus eren
clients
dels patricis, cosa que significa que depenien juridicament dels seus
patrons
. Els ciutadans de Roma durant l'epoca de
Romul
eren els patricis i els unics habitants que tenien drets a la ciutat. Durant el regnat d'
Ancus Marcius
els plebeus eren a Roma, uns ciutadans de segona. En qualsevol cas, durant la fundacio de la
Republica Romana
, els plebeus eren encara exclosos dels
col·legis religiosos
i de les magistratures, i les
Lleis de les dotze taules
no permetien el casament entre classes.
[1]
No se sap amb certesa quan va ser que els plebeus van adquirir drets. En temps de
Servi Tul·li
es van organitzar els
comicis centuriats
on es determinaven els components de l'exercit i els seus carrecs, i no hi havia distincio en les votacions entre patricis, plebeus i clients.
Inicialment, la plebs era la paraula oposada a patrici. Els patricis eren els ≪pares≫ de les primeres families romanes, i monopolitzaven tot el poder. I els plebeus eren tots els que no eren patricis i que no tenien dret al poder. Els pobres es queixaven que els seus afers (per exemple, en els judicis) fossin decidits per jutges patricis que solien ser arbitraris; i els que eren rics pero no patricis es queixaven que podien combatre a l'exercit o pagar taxes, pero no podien decidir les gran questions d'estat o controlar els seus pagaments.
[1]
Els pobres i rics no patricis es van organitzar en assemblea (
consilium plebis
) l'any
494 aC
(
490 aC
, segons la cronologia de
Varro
) i despres del
Conflicte dels Ordres
i la
Secessio plebis
van aconseguir determinats drets politics. Els primers carrecs als que van accedir els plebeus van ser els de
Tribu de la plebs
, un magistrat que podia vetar les lleis i els decrets dels
consols patricis
i les decisions financeres dels
questors
, i els
edils
que organitzaven els
Ludi Plebeii
i tenien competencies sobre l'ordre public, la higiene, la reparacio d'edificis i el repartiment de gra. Els
decemvirs
temporals que es vat escollir per escriure les lleis (les Lleis de les dotze taules) estaven repartits entre patricis i plebeus. En aquestes lleis es prohibia el matrimoni entre patricis i plebeus (aixo va ser abolit l'any
445 aC
per la
Lex Canuleia
). Per donar acces al consolat als plebeus, que trobava certes dificultats religioses, es va instaurar la figura del
tribu amb poder consular
, que generalment eren en nombre de tres o sis, i d'ells, un almenys havia de ser patrici. Quan els
gals
comandats per
Brennus
van saquejar Roma l'any
387 aC
, els tribuns van demanar el retorn al sistema de dos consols, un de plebeu i un de patrici. El dictador
Marc Furi Camil
va accedir a aquestes demandes el
367 aC
i, a canvi, es va crear la magistratura dels
pretors
, exclusiva per als patricis.
[1]
La lluita dels plebeus per l'ingres a les magistratures del poble roma va ser incessant durant els dos primers segles de la
Republica
. L'any
409 aC
un plebeu va accedir per primera vegada al carrec de
questor
. El
366 aC
, els plebeus van poder accedir al
consolat
i el
356 aC
, van accedir a la
dictadura
. La censura va ser exercida per un plebeu l'any
351 aC
, i el
337 aC
hi va haver el primer pretor. Els
col·legis sacerdotals
no van admetre plebeus fins a l'any
300 aC
. A partir d'aquell moment, encara que es desqualificaven mutuament en ocasions, els membres dels dos ordes tenien una practica igualtat, i la distincio entre les classes es va mantenir nomes com a reminiscencia historica sense gaire efecte sobre l'exercici de la politica. Progressivament, la distincio va perdre importancia i al
segle
iii
aC
era irrellevant. En el seu lloc, van sorgir les classes dels
nobiles
(senadors i cavallers) i dels plebeus (pobres lliures). Les peticions dels plebeus van ser recopilades i reivindicades al final del
segle
ii
aC
i al
segle
i
aC
pels anomenats
populars
.
[1]
Amb el temps, els plebeus de Roma van rebre terres a les provincies, i els que van restar a la ciutat tenien dret a un subsidi alimentari anomenat
annona
. A l'inici de l'
Imperi
,
Tiberi
va suprimir les assemblees populars. Els plebeus van passar a ser una mena de proletariat urba. La paraula
plebeus
encara va ser usada en temps moderns, en oposicio a l'aristocracia.
[1]