PlayStation

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu ≪ PS (desambiguacio) ≫.
Infotaula equipament informàticPlayStation
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Serie PlayStation Modifica el valor a Wikidata
Desenvolupador Sony Interactive Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Fabricant Sony Interactive Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Llancament 3 desembre 1994 Modifica el valor a Wikidata
Final de vida 23 marc 2006 Modifica el valor a Wikidata
Unitats venudes 102.400.000 (31 marc 2012) Modifica el valor a Wikidata
Estat Discontinuat
Preu 299 $
299 ￡ Modifica el valor a Wikidata
Caracteristiques
CPU R3000 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc web playstation.com Modifica el valor a Wikidata

La PlayStation ( en japones : プレイステ?ション) es una videoconsola de videojocs de cinquena generacio , dissenyada per Sony Computer Entertainment i llancada al Japo el 3 de desembre de 1994 . La PlayStation original va ser la primera de la saga PlayStation i va assentar els mecanismes utilitzats posteriorment a les consoles successores PlayStation 2 , PlayStation Portable , PSX (nomes al Japo ), la PlayStation 3 , la PlayStation 4 i la PlayStation 5 . [1]

La consola va resultar popular pel seu ampli cataleg de jocs, franquicies populars, baix preu i marqueting juvenil agressiu que la va anunciar com la consola preferida per a adolescents i adults. Les franquicies Premier de PlayStation incloien Gran Turismo , Crash Bandicoot , Tomb Raider i Final Fantasy , tot plegat va generar nombroses sequeles. Els jocs de PlayStation van continuar venent fins que Sony va deixar de produir la PlayStation i els seus jocs el 23 de marc de 2006, mes d'onze anys despres del seu llancament, i menys d'un any abans del debut de la PlayStation 3 . [2] Es van llancar un total de 7.918 jocs de PlayStation, dels quals uns 1.639 a Europa, [3] amb vendes acumulades de 962 milions d'unitats.

La PlayStation va assenyalar l'ascens al poder de Sony a la industria dels videojocs . Va rebre elogis i es va vendre amb forca; en menys d'una decada, es va convertir en la primera plataforma d'entreteniment informatic que va vendre mes de 100 milions d'unitats. [4] El seu us de discs compactes va anunciar la transicio de la industria del joc dels cartutxos . L'exit de PlayStation va donar lloc a una linia de successors , comencant amb la PlayStation 2 l'any 2000. El mateix any, Sony va llancar un model mes petit i mes barat, la PS One i la Net Yaroze , a mes de diversos periferics, entre els quals destaca la targeta de memoria PocketStation (nomes al Japo ) que funcionava com una petita consola.

Historia [ modifica ]

Nascuda despres de fallar un acord amb Nintendo per a desenvolupar un accessori per a la Super Nintendo anomenat SNES Playstation , amb el qual es pretenia dotar al "cervell de la bestia" de majors capacitats multimedia i que, per diverses raons (el fracas comercial del periferic de Sega Sega CD o Mega-CD a Europa, entre altres), va ser cancel·lat, Sony va utilitzar la tecnologia derivada d'aquell projecte per crear una consola, la Playsation, que va ser llancada el 3 de desembre de 1994 al Japo i el 9 de setembre de 1995 als EUA . Va tenir un gran exit comercial i la seva popularitat va fer que fins i tot es coneguera a la generacio que va accedir als videojocs per primera vegada amb aquesta maquina com "Generacio PlayStation". Des dels seus origens, s'abrevia el nom de la consola amb les sigles "PSX", encara que tambe se la sol anomenar "PSOne", independentment de si es tracta del model reduit o no.

La consola de sony, Playstation,el marc de 2015 estrenara la seva primera serie online a traves de la seva plataforma. [5]

La PlayStation va ser llancada a la venda el 3 de desembre de 1994 en Japo , [6] el 9 de setembre de 1995 als EUA i el 29 de setembre de 1995 a Europa . Tot va comencar amb un contracte trencat amb Nintendo a la fi de la decada de 1980. Nintendo va acordar amb Sony , a la fi dels vuitanta, desenvolupar per a la seva reeixida Super Nintendo un apendix per incorporar jocs en CD, a mes del tradicional cartutx. [6] El gegant dels videojocs , no obstant aixo, va trencar amb la tecnologica japonesa, neofita llavors en la industria, perque considerava que cedia massa en el control i beneficis derivats de la venda de jocs en CD.

Ken Kutaragi , que en aquella epoca era un enginyer informatic de Sony apassionat pels videojocs, va proposar una consola que combinava les capacitats grafiques d'una estacio de treball i la unitat de CD-ROM de Sony. [7] [8] Durant 2 anys, Ken Kutaragi va buscar sense exit algu en algun lloc del grup audiovisual de Sony que recolzes el seu projecte. Es va traslladar, juntament amb la seva recerca, d'un laboratori a un altre, fins que Teruo Tokunaka li va portar a veure al llavors president Norio Ohga perque exposes la seva idea.

La cupula de Sony, poc inclinada des d'un principi a introduir-se al mercat dels videojocs, pretenia acabar aqui l'aventura. No obstant aixo, l'obstinacio de Kutaragi va fer que la companyia seguis endavant. L'empresa va derivar el projecte, amb Kutaragi al capdavant, a Sony Music per a no responsabilitzar-se de les impredictibles consequencies de l'aposta. La col·laboracio, fet i fet, va ser fonamental per a la produccio de CDs. Fins a 1993, la companyia no comptaria amb una seccio propia de videojocs, Sony Computer Entertaiment.

Sony va llancar la PlayStation al Japo el 3 de desembre de 1994. L'exit va ser immediat. La clau estava en les facilitats ofertes per la companyia als desenvolupadors de videojocs, entusiasmats amb les grans possibilitats tecniques, les tres dimensions i el CD. Els desenvolupadors prenien massa riscos economics creant cartutxos per Sega o Nintendo; Sony, per contra, oferia totes les facilitats per poder comptar amb un variat cataleg de jocs. De seguida es van sumar els grans del sector. Titols com Gran Turismo , Metal Gear o Final Fantasy son historia fonamental dels videojocs.

El salt a Europa i als Estats Units va ser igual de reeixit. Sony va optar rebaixar el preu de la seva consola per sota del cost. El llancament a America va ser a 299 dolars, molt per sota dels 399 de la seva principal competidora, la Sega Saturn, escombrada per complet. Al contrari de la tendencia de la industria, Sony pretenia obtenir beneficis derivats del programari, no solament del maquinari. I ho va fer: els guanys de Sony Computer Entertainment van arribar a suposar el 90% de la companyia.

La primera versio de la PlayStation va superar les cent milions de consoles venudes nou anys despres del seu llancament. [9]

Maquinari [ modifica ]

Caracteristiques [ modifica ]

PSOne va ser la segona versio de la PlayStation.

De forma rectangular, destaca el seu disseny compacte i sense massa ostentacions.

  • En la seva part superior, ens trobem amb el LED d'encesa, la coberta del disc, els botons Power , Reset (nomes en la PlayStation original; en la PSOne , s'utilitza el mateix boto per a encendre i per a resetejar la consola) i l'encarregat d'obrir la susdita.
  • En la seva part frontal, estan situats els dos ports per a comandaments de control i les dos ranures destinades a inserir les imprescindibles targetes de memoria , sense les quals seria impossible desar els progressos que fem amb els nostres jocs (no oblidem que el CD-ROM es un suport d'emmagatzemament de nomes lectura, la qual cosa impossibilita emmagatzemar aquestes dades en el mateix, al contrari del que passa amb molts dels jocs de Nintendo 64 o Super Nintendo , que compten amb espai addicional que permet emmagatzemar aquestes dades).
  • En la seva part posterior, es troba el port paral·lel (que Sony va eliminar en les ultimes versions de la consola, suposadament per a combatre la pirateria dels seus jocs, perque hi ha accessoris que, una vegada connectats al mateix, permeten eludir les proteccions del sistema i executar jocs no originals), un port serie, l'entrada d'alimentacio i la sortida de A/V.
  • En els seus laterals, la consola esta proveida d'unes petites reixetes de ventilacio, per a permetre que dissipi minimament la calor. Es recomana deixar espai lliure a cada costat per a evitar un sobrecalfament d'aquesta.
  • En la seva part inferior, podem veure mes reixetes de ventilacio (conve col·locar la consola en una superficie prou ferma com per a evitar tapar-les accidentalment), els caragols que subjecten la seva carcassa i l'adhesiu d'informacio de la consola.

Especificacions tecniques [ modifica ]

GPU
GPU
Processador de so PlayStation
Processador de so PlayStation
R3000 CPU
R3000 CPU
La GPU (versio SCPH-9000)
PlayStation Custom Sound Processor
R3000 CPU
processador de senyal digital
processador de senyal digital
Placa base SCPH-100
Placa base SCPH-100
Placa base PS One
Placa base PS One
Digital Signal Processor
Una placa base SCPH-1000 primerenca
Una placa base PS One .

El microprocessador principal es una CPU LSI R3000 de 32 bits amb una frequencia de rellotge de 33,86 MHz i 30 MIPS . [10] [11] La seva CPU es basa en gran manera en el coprocessador 3D i matricial "cop2" de la mateixa matriu per proporcionar la velocitat necessaria per a renderitzar grafics 3D complexos. [12] El paper del xip GPU separat es dibuixar poligons 2D i aplicar-hi ombrejats i textures: l'etapa de rasteritzacio de la canalitzacio de grafics. El xip de so personalitzat de 16 bit de Sony admet fonts ADPCM amb fins a 24 canals de so i ofereix una frequencia de mostreig de fins a 44,1 kHz i MIDI . Compta amb 2 MB de RAM principal, amb 1 MB addicional assignat a la memoria de video . [13] [14] La PlayStation te una profunditat de color maxima de 16,7 milions de colors reals [15] amb 32 nivells de transparencia i taules de cerca de colors il·limitades. La seva sortida de video, proporcionada inicialment per un cable E/S paral·lel (i mes tard una E/S en serie usada per al Cable d'enllac de la PlayStation ) mostra les resolucions des de 256×224 a 640×480 pixels . [11]

La PlayStation utilitza una unitat de compressio de video de propietat , MDEC, que esta integrada a la CPU i permet la presentacio de video en moviment complet amb una qualitat superior a la d'altres consoles de la seva generacio. [16] Inusual per a l'epoca, la PlayStation no te un processador de grafics 2D dedicat; en canvi, els elements 2D es calculen com a poligons pel Motor de transferencia de geometria (GTE) perque la GPU pugui processar-los i mostrar-los a la pantalla. [17] Mentre s'executa, la GPU tambe pot generar un total de 4.000 sprites i 180.000 poligons per segon, a mes de 360.000 per segon a ombra plana . [11] [18]

Especificacions detallades
  • CPU: R3000A , de 32 bits RISC amb una frequencia de rellotge a 33,8688 MHz . Va ser desenvolupada per LSI Logic Corp amb tecnologia llicenciada de SGI i conte, en el mateix xip, el Geometry Transfer Engine i el Data Decompression Engine .
    • Capacitat de calcul de 30 MIPS .
    • Amplada de banda del bus de 132 MB/s.
    • Cache d'instruccions de 4 KB.
    • Cache de dades d'1 KB.
    • Geometry Transfer Engine (GTE): ubicat dins del xip de la CPU, es l'encarregat de la representacio dels grafics 3D.
      • Capacitat de calcul: 66 MIPS .
      • Capacitat de processament grafic:
        • 1,5 milions de poligons per segon (flat-shaded).
        • 500.000 poligons de textura mapejada i fonts de llum per segon.
    • Motor de comprensio de dades: tambe ubicat dins del xip de la CPU, es el responsable de la descomprensio de la informacio dels jocs.
      • Compatible amb arxius MPEG-1 i H.261.
      • Capacitat de calcul: 80 MIPS.
      • Directament connectat al bus de la CPU.
  • GPU: separada de la CPU, s'encarrega de processar tota la informacio de grafics en 2D.
    • Paleta de colors: 16,7 milions de colors.
    • Resolucions: des de 256 x 224 fins a 740 x 480.
    • Frame Buffer ajustable.
    • Taules de busca de colors il·limitades.
    • Capacitat de processament grafic: 4.000 sprites de 8 x 8 pixels, amb scaling i rotacio individual.
    • Pot manejar entorns simultanis.
    • Pot fer matisacio o matisacio gouraud , i mapeig de textures .
  • Unitat de processament de so (SPU): aquest xip es l'encarregat de processar el so.
    • Pot manejar fonts ADPCM amb 24 canals i fins a 44'1 kHz .
    • Pot processar efectes digitals com:
      • Modulacio Pitch
      • Coberta
      • Enllac
      • Reverberacio digital
    • Pot processar fins a 512 KB de mostres waveforms .
    • Suporta instruments MIDI.
  • Memoria:
    • RAM central: 2 MB .
    • RAM de video: 1 MB.
    • RAM de so: 512 KB.
    • Buffer per a CD-ROM: 32 KB.
    • ROM del BIOS : 512 KB.
    • Tipus i capacitat de les targetes de memoria estandard: EEPROM de 128 KB.
  • Unitat de lectura de CD-ROM:
    • Velocitat de lectura de 2x (300 KB/s com a maxim en transferencia de dades).
    • Compatible amb el format CD-XA.

Especificacions fisiques [ modifica ]

  • Dimensions: 270 mm (amplaria) x 60 mm (altura) x 188 mm (fons).
  • Pes: 1,2 kg.
  • Entrada/Sortida:
    • Una unitat lectora de discos CD-ROM.
    • Dos ports per a comandaments de control.
    • Un port paral·lel, ubicat en la part posterior (no en els ultims models de la consola).
    • Un port serie, ubicat en la part posterior de la consola.
    • Dos ranures destinades a les targetes de memoria.
    • Una eixida analogica d'us multiple A/V.
    • Una entrada d'alimentacio CA, de 220-240 V.
  • Consum: 10 W.

Comandaments [ modifica ]

Articles principals: PlayStation controller i DualShock
Comandament original de la PlayStation.
Comandament DualShock, amb pads analogics.

El comandament analogic (Oficialment PlayStation Control Pad ). Al principi la PlayStation no comptava amb un comandament analogic, ja que existien molt pocs jocs en 3D . Posteriorment, despres de l'aparicio al mercat de Nintendo 64 i el seu comandament amb joystick central, Sony va desenvolupar un comandament analogic per als jocs en 3D . Es va fabricar d'una major grandaria que l'original, va ser equipat amb dos pads analogics un per al moviment i l'altre per observar l'entorn del joc, a mes de la funcio de vibracio en la seva seguent versio conegut com a DualShock .

Es van llancar tres iteracions del controlador de PlayStation durant la vida util de la consola. El primer controlador, el controlador PlayStation , es va llancar juntament amb la PlayStation el desembre de 1994. Compta amb quatre botons direccionals individuals (a diferencia d'un D-pad convencional), un parell de botons posteriors als dos costats, els botons "Inici" i "Seleccionar" al centre, i quatre botons de cara que consisteixen en formes geometriques senzilles: un triangle verd, un cercle vermell, una creu blava i un quadrat rosa ( Triangle, Cercle, Creu, Quadrat). [19] En lloc de representar lletres o numeros utilitzats tradicionalment als seus botons, el controlador de PlayStation va establir una marca registrada que s'incorporaria en gran manera a la marca PlayStation. Teiyu Goto, el dissenyador del controlador de PlayStation original, va dir que el cercle i la creu representen "si" i "no", respectivament (tot i que aquest disseny s'inverteix a les versions occidentals); el triangle simbolitza un punt de vista i el quadrat s'equipara a un full de paper que serveix per accedir als menus. [20] [10] Els models europeus i nord-americans dels controladors de PlayStation originals son aproximadament un 10% mes grans que la seva variant japonesa, per tenir en compte el fet que la persona mitjana d'aquestes regions te mans mes grans que la persona japonesa mitjana. [21]

El primer gamepad analogic de Sony, el PlayStation Analog Joystick (sovint erroniament anomenat "Sony Flightstick"), es va llancar per primera vegada al Japo l'abril de 1996. Amb dos joysticks paral·lels, amb la tecnologia de potenciometres utilitzada anteriorment en consoles com la Vectrex ; en lloc de confiar en interruptors binaris de vuit vies, el controlador detecta canvis angulars minusculs a traves de tot el rang de moviment. El stick tambe inclou un interruptor de barret digital accionat amb el polze al joystick dret, que correspon al tradicional D-pad, i s'utilitza per als casos en que calen moviments digitals senzills. [22] El Joystick analogic es va vendre malament al Japo a causa del seu alt cost i la seva mida feixuga. [23]

La creixent popularitat dels jocs en 3D va portar a Sony a afegir joysticks analogics al disseny del seu controlador per oferir als usuaris mes llibertat sobre els seus moviments en entorns 3D virtuals. [24] El primer controlador analogic oficial, el controlador analogic dual , es va revelar al public en una petita cabina de vidre a la PlayStation Expo de 1996 al Japo, [23] i es va llancar a l'abril de 1997 coincidint amb els llancaments japonesos dels jocs analogics Tobal 2 i Bushido Blade . [25] A mes dels dos joysticks analogics, el controlador analogic dual inclou un boto "Analogic" i un LED sota els botons "Inici" i "Seleccionar" que activa o desactiva la funcionalitat analogica. [24] El controlador tambe inclou suport de rumble , tot i que Sony va decidir que la retroalimentacio haptica s'eliminaria de totes les iteracions a l'estranger abans del llancament dels Estats Units. [26] Un portaveu de Sony va declarar que la funcio es va eliminar per "raons de fabricacio", tot i que circulaven rumors que Nintendo havia intentat bloquejar legalment el llancament del controlador fora del Japo a causa de similituds amb el Rumble Pak del controlador Nintendo 64 . Tanmateix, un portaveu de Nintendo va negar que Nintendo prengues accions legals. Chris Charla de Next Generation va teoritzar que Sony va treure la retroalimentacio de vibracio per mantenir el preu del controlador baix. [27]

El novembre de 1997, Sony va presentar el controlador DualShock . El seu nom deriva de l'us de dos (dual) motors de vibracio (xoc). [28] A diferencia del seu predecessor, els seus sticks analogics presenten agafadors de goma amb textura, nanses mes llargues i botons posteriors lleugerament diferents. Tambe introdueix dos nous botons assignats per fer clic als sticks analogics i inclou suport de rumble de serie en totes les versions. [29] Mes tard, el DualShock va substituir els seus predecessors com a controlador predeterminat. [19]

Accessoris i periferics [ modifica ]

Memory Card.

Sony va llancar una serie de periferics per afegir capes addicionals de funcionalitat a la PlayStation. Aquests periferics inclouen targetes de memoria, [30] el PlayStation Mouse , [31] [32] el PlayStation Link Cable , [30] el Multiplayer Adapter (l'adaptador multijugador o multitap per a quatre jugadors), [30] la unitat de memoria (Memory Drive, una unitat de disc per a disquets de 3,5 polzades ), [33] la GunCon (una pistola de llum ), i el Glasstron (una pantalla muntada al cap monoscopica). [34]

La Memory Card va ser creada amb la finalitat de poder emmagatzemar les partides de diversos jocs, ja que els jocs eren molt llargs i es trigava diverses hores a completar-los. La Memory Card va ser fonamental per als jugadors. A mes aquesta nomes comptava amb un espai limitat pero segons va ser passant el temps es van llancar versions no oficials de mes capacitat. La multitap va ser creada amb la finalitat de poder jugar mes de 2 jugadors alhora en un sol joc. Conte un cable que te una sortida igual a la dels controls i posseeix 4 entrades de control ( A , B , C i D ). Va col·locat en les mateixes ranures on es connecten els controls, usualment sense importar la ranura que sigui (1 o 2), connectat en la ranura 1 el comando apareix com 1-A,1-B,1-C i 1-D sent el mateix en la ranura 2,2-A,2-B,2-C i 2-D servint aixo per distingir uns comandes d'uns altres, aixi podent connectar fins a 8 controls. Cada ranura de control que conte posseeix una entrada de memory card, aixo perque cada jugador carregui la seva configuracio. Funciona en ambdues consoles (PS, PSOne). Son pocs els jocs que es poden jugar amb quatre jugadors. Entre ells, destaquen: Crash Bash , Crash Team Racing , Micro Machines V3 , Street Racer , Winning Eleven , WWE , Pro Evolution Soccer i FIFA Football . El Dual Analog Controller va ser el segon comandament oficial per PlayStation (no confondre amb DualShock ). Va afegir els dos joysticks pero no tenia vibracio ni tampoc els botons L3 ni R3. Es va descontinuar a mitjan 1998 .

La PocketStation , llancada al final de la vida util de la consola exclusivament al Japo, es un periferic de targeta de memoria que actua com un assistent digital personal en miniatura. El dispositiu inclou una pantalla de cristall liquid (LCD) monocrom, capacitat de comunicacio infraroja , un rellotge en temps real, memoria flaix integrada i capacitat de so. [35] Compartint similituds amb el periferic VMU de Dreamcast, la PocketStation es distribuia normalment amb determinats jocs de PlayStation, millorant-los amb funcions afegides. [36] La PocketStation va resultar popular al Japo, venent mes de cinc milions d'unitats. [37] Sony tenia previst llancar el periferic fora del Japo, pero el llancament es va cancel·lar, tot i rebre promocio a Europa i America del Nord. [38]

Versions [ modifica ]

La PlayStation va passar per diverses variants durant la seva produccio. Externament, el canvi mes notable va ser la reduccio gradual del nombre de connectors externs de la part posterior de la unitat. Aixo va comencar amb les unitats de llancament japoneses originals; el SCPH-1000, llancat el 3 de desembre de 1994, va ser l'unic model que tenia un port S-Video , ja que va ser eliminat del model seguent. [39] Els models posteriors van veure una reduccio del nombre de ports paral·lels, amb la versio final nomes conservant un port serie. [40] Van existir diverses versions de la PlayStation:

  • Playstation original : comprenia, en un aparell de grandaria relativament ampli i disseny rectangular, ports per a 2 comandaments de control, 2 targetes de memoria, un port serie, un port paral·lel, sortida A/V analogica i minijack per a modulador de radio frequencia. Originariament se li va cridar PSX .
  • PlayStation Video CD : en 1997, Sony va llancar el model SCPH-5903 de la consola, que incloia capacitat per a reproduir discos en format VideoCD 2.0 (VCD). Aquest model nomes es va distribuir per poc de temps a l' Asia .
  • PlayStation Net Yaroze (DLT-H300x): (Net Yaroze significa "Fem-ho junts" en japones [41] ) mes cara que l'original i de color negre en comptes de l'usual gris, ve amb eines i instruccions que permeten a l'usuari programar jocs i aplicacions per a PlayStation sense necessitat d'una suite de desenvolupament completa (la qual pot costar diverses vegades el preu de la mateixa consola), sense arribar a posseir totes les caracteristiques d'aquesta.. [42] Va ser venuda a partir de 1996, [43] i seguint l'interes public, es va estrenar l'any seguent a altres paisos. [44]
  • PSone (SCPH-101): [45] llancada per Sony l'any 2000 (juntament amb la seva successora, la PlayStation 2 que la va superar en vendes), [46] es presenta en unes dimensions prou reduides respecte a la versio original. Conte els mateixos botons de control (excepte el de Reset que, com ja vam veure anteriorment, es el mateix que el d'encesa), ports per a targetes de memoria i botons d'accio en els comandaments de control, pero ja no compta amb el port serie ni paral·lel de l'original. Existia la possibilitat d'equipar-la amb una pantalla LCD de 5 polzades i bateria per a poder usar-la com portatil.

Sistemes recreatius basats en l'arquitectura del sistema [ modifica ]

  • Capcom Sony ZN-1
  • Taito FX-1

Funcionalitat [ modifica ]

A mes de jugar, la majoria de models de PlayStation estan equipats per reproduir CD d'audio; el model asiatic SCPH-5903 tambe pot reproduir Video CDs . [47] Com la majoria de reproductors de CD, PlayStation pot reproduir cancons en un ordre programat, barrejar l'ordre de reproduccio del disc i repetir una canco o tot el disc. Els models de PlayStation posteriors utilitzen una funcio de visualitzacio de musica anomenada SoundScope. A aquesta funcio, aixi com a un gestor de targetes de memoria, s'accedeix iniciant la consola sense inserir un joc ni tancar la safata del CD, accedint aixi a una interficie grafica d'usuari (GUI) per a la BIOS de PlayStation. [48] La GUI per a PS One i PlayStation difereix en funcio de la versio del firmware: la GUI original de PlayStation tenia un fons blau fosc amb grafits d'arc de Sant Marti utilitzats com a botons, mentre que els primers GUI de PAL PlayStation i PS One tenien un fons gris bloquejat amb dues icones al mig de la pantalla. [49]

L' emulacio de PlayStation es versatil i es pot executar en nombrosos dispositius moderns. [50] [51] Bleem! va ser un emulador comercial que es va llancar per a PC compatibles amb IBM i el Dreamcast l'any 1999. Va ser destacat per ser comercialitzat de manera agressiva durant la vida de PlayStation, i va ser el centre de multiples controvertides demandes presentades per Sony. Bleem! es va programar en llenguatge ensamblador , la qual cosa li va permetre emular jocs de PlayStation amb una fidelitat visual millorada, resolucions millorades i textures filtrades que no era possible amb el maquinari original. [52] Sony va demandar a Bleem! dos dies despres del seu llancament, citant infraccio dels drets d'autor i acusant l'empresa de participar en competencia deslleial i infraccio de patents en permetre l'us de la BIOS de PlayStation en una consola de Sega. [53] Bleem! posteriorment es van veure obligat a tancar el novembre de 2001. [54]

Sistema de proteccio contra copia [ modifica ]

Sony era conscient que l'us de CD per a la distribucio de jocs podria haver deixat els jocs vulnerables a la pirateria , a causa de la creixent popularitat dels CD-R i les unitats de disc optic amb capacitat de gravacio. Per impedir la copia il·legal, es va desenvolupar un proces propietari per a la fabricacio de discs de PlayStation que, juntament amb una unitat optica augmentada en el muntatge Tiger H/E, evitava que les copies gravades dels jocs arrenquessin en una consola sense modificar. Concretament, tots els discos de PlayStation genuins es van imprimir amb una petita seccio de dades irregulars deliberades, que la captacio optica de la PlayStation era capac de detectar i descodificar . Les consoles no funcionarien en discs de joc sense una frequencia de vacil·lacio especifica continguda a les dades del sector pregap del disc (tambe es va utilitzar el mateix sistema per codificar el bloqueig regional dels discos). [55] Aquest senyal estava dins de les tolerancies del CD de Red Book , de manera que el contingut real dels discs de PlayStation encara es podia llegir amb una unitat de disc convencional; tanmateix, la unitat de disc no podia detectar la frequencia de balanceig (per tant, duplicant els discs que l'ometen), ja que el sistema de captacio laser de qualsevol unitat de disc optic interpretaria aquesta oscil·lacio com una oscil·lacio de la superficie del disc i la compensaria en el proces de lectura. [56] [57]

Com que l'autenticitat del disc nomes es va verificar durant l' arrencada , aquest sistema de proteccio contra copies es podia eludir canviant qualsevol disc genui amb el disc copiat, mentre que els modchips podrien eliminar el sistema de proteccio per complet. [56] Sony va suggerir mentidament als anuncis que la part inferior negra unica dels discs jugava un paper en la proteccio de copia. En realitat, el plastic negre utilitzat era transparent per a qualsevol laser infraroig i no suposava un obstacle per a duplicadors o unitats de CD de l'ordinador, tot i que podria haver ajudat els clients a distingir entre copies no oficials i originals. [56]

Problemes de maquinari [ modifica ]

Les primeres PlayStation, especialment els primers models 1000, experimenten saltar videos en moviment complet o sorolls fisics de "tictac" de la unitat. Els problemes provenen de les ventilacions mal col·locades que provoquen un sobreescalfament en alguns entorns, cosa que fa que les motllures de plastic dins de la consola es deformen lleugerament i creen efectes de detonacio amb el conjunt laser. La solucio es asseure la consola en una superficie que dissipi la calor de manera eficient en una zona ben ventilada o aixecar la unitat lleugerament des de la seva superficie de repos. [58] Els representants de Sony tambe van recomanar desconnectar la PlayStation quan no s'utilitza, ja que el sistema consumeix una petita quantitat d'energia i calor fins i tot quan esta apagada. [59]

El primer lot de PlayStations utilitza una unitat laser KSM-440AAM, la carcassa i les parts mobils de la qual estan fetes de plastic. Amb el pas del temps, el rail de plastic de la lent es desgasta, generalment de manera desigual, a causa de la friccio. La col·locacio de la unitat laser a prop de la font d'alimentacio accelera el desgast, a causa de la calor addicional, que fa que el plastic sigui mes vulnerable a la friccio. Finalment, un costat del trineu de la lent es gasta tan que el laser es pot inclinar, ja no apuntara directament al CD; despres d'aixo, els jocs ja no es carregaran a causa d'errors de lectura de dades. Sony va solucionar el problema fent que el trineu fos de metall fos a pressio i col·locant la unitat laser mes allunyada de la font d'alimentacio dels models de PlayStation posteriors. [58]

A causa d'un informe d'enginyeria, la PlayStation no produeix un senyal adequat en diversos models antics de televisors, cosa que fa que la pantalla parpellegi o reboti al voltant de la pantalla. Sony va decidir no canviar el disseny de la consola, ja que nomes un petit percentatge dels propietaris de PlayStation feien servir aquests televisors i, en canvi, va donar als consumidors l'opcio d'enviar la seva unitat PlayStation a un centre de servei de Sony per tenir instal·lat un modchip oficial, que permetes jugar en televisors mes antics. [60]

Jocs [ modifica ]

Una consola PlayStation amb el seu comandament de control.

Es van llancar un total de 7.918 jocs de PlayStation a tot el mon; 4.944 al Japo, 1.639 a Europa i 1.335 a America del Nord. [3] El joc mes venut de PlayStation es Gran Turismo (1997), que va vendre 10,85 milions d'unitats. [61] Despres de la interrupcio de PlayStation el 2006, l'enviament de programari acumulat va ser de 962 milions d'unitats. [62]

La PlayStation comptava amb una biblioteca de jocs diversa que va creixer per atreure tot tipus de jugadors. Els dos primers jocs disponibles al llancament van ser Jumping Flash! (1995) i Ridge Racer , [63] [64] amb Jumping Flash! anunciat com un avantpassat dels grafics 3D als jocs de consola. [65] S'inclou tambe jocs de PlayStation aclamats per la critica com Final Fantasy VII (1997), Crash Bandicoot (1996), Spyro the Dragon (1998), Metal Gear Solid (1998), i Tekken , tots els quals es van convertir en franquicies. Final Fantasy VII s'acredita que ha permes que els jocs de rol atractin al mercat de masses fora del Japo, [66] i es considerat un dels videojocs mes influents i mes grans mai fets . [67]

En el moment de la primera temporada de Nadal de PlayStation, Psygnosis havia produit al voltant del 70% del seu cataleg de llancament; [68] el seu avanc del joc de carreres Wipeout va ser aclamat per la seva banda sonora techno i va ajudar a donar a coneixer la comunitat de la musica underground britanica. [69] El joc d'accio i aventura d' Eidos Interactive Tomb Raider va contribuir substancialment a l'exit de la consola el 1996, [70] amb la seva protagonista principal Lara Croft convertint-se en una icona dels primers jocs i obtenint una promocio mediatica sense precedents. [71] [72] Els videojocs amb llicencia tie-in de pel·licules populars tambe eren prevalents; L'adaptacio del 2001 d' Argonaut Games ' Harry Potter i la pedra filosofal va arribar a vendre mes de vuit milions de copies al final de la vida util de la consola. [73] Els desenvolupadors de tercers es van comprometre en gran manera amb l'ampli cataleg de jocs de la consola fins i tot despres del llancament de la PlayStation 2. [74] [14]

Inicialment, als Estats Units, els jocs de PlayStation s'embalaven en caixes llargues de cartro, semblants als jocs 3DO i Saturn no japonesos. Sony va canviar mes tard al format de joia que s'utilitza habitualment per als CD d'audio i els videojocs japonesos, ja que aquest format ocupava menys espai del prestatge minorista (que era molt economic a causa de la gran quantitat de jocs de PlayStation que es llancaven) i les proves de grup van demostrar que la majoria dels consumidors preferien aquest format. [75] En resum, va rebre un ampli cataleg de jocs, PlayStation es ben coneguda per sagues com Resident Evil , Tekken , Gran Turismo , ISS Pro evolution , Tomb Raider , Oddworld: Abe's Oddysee , Medievil , Spyro the Dragon o Crash Bandicoot (Crash, el protagonista, va ser mascota de facto en els inicis de la Sony PlayStation). L'ultim joc llancat per a la PlayStation va ser el FIFA 2005 , llancat el 12 d'octubre del 2004 als Estats Units, i 3 dies despres a Europa.

Vegeu tambe: Categoria:Videojocs per a PlayStation

Numeros identificatius [ modifica ]

Els videojocs de PlayStation (tambe els de les consoles successores) tenien un numero propi, que identificava a cada joc del cataleg de la maquina. [76]

Aquestos numeros es classificaven en distintes categories depenent de l'origen del joc i de la regio on es distribuia.

Aixi, els videojocs distribuits per Sony tenien els codis SCES i SCUS (Sony Computer Europe Software i Sony Computer US Software), mentre que els jocs llicenciats tenien els distintius SLES i SLUS (Sony Licensed Europe Software i Sony Licensed US Software). Al Japo s'utilitzaven les categories SCPS i SLPS (Sony Computer PlayStation Software i Sony Licensed PlayStation Software), si be tambe va existir una tercera categoria anomenada SLPM (Sony Licensed PlayStation Miscellaneous) per a reedicions de jocs. [77] Els jocs s'ordenaven per ordre cronologic (si be un joc amb un SCES mes baix que altre no te per que ser necessariament mes antic que altre amb un numero major) i en el cas europeu, si un joc es distribuia en versions diferents (amb distints idiomes) a diversos paisos, cada versio del joc tenia un codi diferent.

Problemes de salut derivats [ modifica ]

Els problemes mes habituals relacionats amb aquesta consola estan relacionats amb els ulls i, segons alguns fonts, en problemes d'agresivitat, d'addiccio i fins i tot de socialitzacio. Ultimament, es va relacionar una malaltia cutania , la PlayStation palmar hidradenitis amb la utilitzacio d'aquest tipus de consoles. [78]

Rebuda [ modifica ]

La PlayStation va tenir una bona acollida despres del llancament. Els critics occidentals van donar la benvinguda generalment a la nova consola; el personal de Next Generation va revisar la PlayStation unes setmanes despres del seu llancament nord-america, on va comentar que, tot i que la CPU es "bastant mitjana", el maquinari personalitzat suplementari, com la GPU i el processador de so, es increiblement potent. Van elogiar l'enfocament de PlayStation en 3D i van complementar la comoditat del seu controlador i la comoditat de les seves targetes de memoria. Donant al sistema 4 1 ⁄ 2 estrelles de 5, van concloure: "Per tenir exit en aquest mercat extremadament descoratjador, necessiteu una combinacio d'un gran maquinari, grans jocs i un gran marqueting. Ja sigui per habilitat, sort., o nomes butxaques profundes, Sony ha anotat tres de tres en la primera salva d'aquesta guerra". [79] Albert Kim de Entertainment Weekly va elogiar la PlayStation com una meravella tecnologica, rivalitzant amb la de Sega i Nintendo. [80] Famicom Ts?shin va atorgar a la consola un 19 sobre 40, inferior al 24 sobre 40 del Saturn, el maig de 1995. [81]

En una revisio de final d'any de 1997, un equip de cinc editors de Electronic Gaming Monthly va donar a PlayStation puntuacions de 9,5, 8,5, 9,0, 9,0 i 9,5 ?per als cinc editors, la puntuacio mes alta que van donar a qualsevol de les cinc consoles revisades. Van lloar l'amplitud i la qualitat de la biblioteca de jocs, dient que havia millorat molt respecte als anys anteriors a causa del domini de les capacitats del sistema pels desenvolupadors, a mes de que Sony va revisar la seva posicio sobre els jocs en 2D i de rol. Tambe van felicitar el preu baix dels jocs en comparacio amb els de Nintendo 64 i van assenyalar que era l'unica consola del mercat en la qual es podia confiar per oferir un flux solid de jocs per a l'any que ve, principalment a causa de desenvolupadors de tercers, afavorint-lo gairebe per unanimitat sobre els seus competidors. [82]

Llegat [ modifica ]

SCE va ser un principiant en la industria dels videojocs a finals de 1994, ja que el mercat dels videojocs a principis dels anys noranta estava dominat per Nintendo i Sega. Nintendo havia estat el lider clar de la industria des de la introduccio del Nintendo Entertainment System el 1985 i inicialment s'esperava que la Nintendo 64 mantingues aquesta posicio. El public objectiu de PlayStation incloia la generacio que va ser la primera a creixer amb els videojocs convencionals, juntament amb els joves de 18 a 29 anys que no eren el focus principal de Nintendo. [83] A finals de la decada de 1990, Sony es va convertir en una marca de consoles molt apreciada a causa de la PlayStation, amb un avantatge significatiu sobre Nintendo, que ocupava el segon lloc, mentre que Sega va quedar relegada a un tercer lloc llunya. [84]

La PlayStation es va convertir en la primera "plataforma d'entreteniment informatic" en vendre mes de 100 milions d'unitats a tot el mon, [85] [86] amb molts critics que atribueixen l'exit de la consola a desenvolupadors de tercers. [87] Continua sent la cinquena consola mes venuda de tots els temps en 2022, amb un total de 102,49 milions d'unitats venudes. [86] Es van publicar al voltant de 7.900 jocs individuals per a la consola durant els seus 11 anys de vida, la segona quantitat de jocs que s'ha produit mai per a una consola. [85] El seu exit va suposar una gran ajuda financera per a Sony, ja que els beneficis de la seva divisio de videojocs van contribuir al 23%. [88]

La PlayStation 2 de nova generacio de Sony, que es compatible enrere amb el controlador i els jocs DualShock de PlayStation, es va anunciar el 1999 i es va llancar el 2000. El lideratge de PlayStation en base instal·lada i suport per a desenvolupadors va pavimentar l'exit del seu successor, [84] que va superar el llancament anterior del Dreamcast de Sega i despres es va defensar de la competencia del nouvingut Xbox de Microsoft i el GameCube de Nintendo. [89] [90] [91] L'immens exit de la PlayStation 2 i el fracas del Dreamcast van ser uns dels principals factors que van portar a Sega a abandonar el mercat de les consoles. [92] [93] Fins ara, s'han llancat cinc consoles domestiques PlayStation, que han continuat amb el mateix esquema de numeracio, aixi com dos sistemes portatils. Centenars de jocs de PlayStation es van tornar a llancar com a Classics de PS One per comprar i descarregar-los al PlayStation Portable , PlayStation 3 , i PlayStation Vita . [94] La PlayStation 2 i la PlayStation 3 tambe van mantenir la compatibilitat amb els discos originals de PlayStation. [95]

La PlayStation s'ha classificat sovint entre les millors consoles de videojocs. El 2018, RetroGamer la va anomenar la tercera millor consola, acreditant les seves sofisticades capacitats 3D com un dels seus factors clau per obtenir un exit massiu, i lloant-la com un "pas endavant dels videojocs en tots els sentits possibles". [96] L'any 2009, IGN va classificar la PlayStation com la setena millor consola de la seva llista, assenyalant el seu atractiu cap al public mes gran perque era un factor crucial per impulsar la industria dels videojocs, aixi com la seva assistencia en la transicio de la industria del videojoc per utilitzar el format CD-ROM. [97] Keith Stuart de The Guardian tambe la va nomenar com la setena millor consola el 2020, declarant que el seu exit va ser tan profund que "va governar la decada de 1990". [98]

Format CD [ modifica ]

L'exit de la PlayStation va contribuir a la desaparicio de les consoles domestiques basades en cartutxos. Tot i que no va ser el primer sistema que va utilitzar un format de disc optic, va ser el primer amb un gran exit i va acabar enfrontant-se amb la Nintendo 64 que es basava en cartutxos propietaris. [a] [90] Despres de la desaparicio de la Sega Saturn, Nintendo va quedar com el principal competidor de Sony als mercats occidentals. Nintendo va optar per no utilitzar CD per a la Nintendo 64; probablement estava preocupat per la capacitat del format de cartutx propietari per ajudar a fer complir la proteccio contra copies , donada la seva dependencia important de les llicencies i dels jocs exclusius per als seus ingressos. [100]

A mes de la seva major capacitat, els CD-ROM es podrien produir a granel a un ritme molt mes rapid que els cartutxos ROM, una setmana en comparacio amb dos o tres mesos. [101] [102] A mes, el cost de produccio per unitat era molt mes barat, la qual cosa va permetre a Sony oferir jocs un 40% menys de costos per a l'usuari en comparacio amb els cartutxos ROM, tot i que continuava obtenint la mateixa quantitat d'ingressos nets. Al Japo, Sony va publicar menys copies d'una gran varietat de jocs per a PlayStation com a pas de limitacio de riscos, un model que havia estat utilitzat per Sony Music per a discs d'audio CD. La flexibilitat de produccio dels CD-ROM va fer que Sony pogues produir volums mes grans de titols populars per arribar rapidament al mercat, cosa que no es podia fer amb cartutxos a causa del seu termini de fabricacio. [103] [104] Els costos de produccio mes baixos dels CD-ROM tambe van permetre als editors una font addicional de beneficis: reedicions a preus ajustats de titols que ja havien recuperat els seus costos de desenvolupament. [105]

Tokunaka va destacar el 1996:

≪ Escollir el CD-ROM es una de les decisions mes importants que hem pres. Com estic segur que enteneu, PlayStation podria haver funcionat amb la mateixa facilitat amb ROM emmascarades [cartutxos]. El motor 3D i tot, tot el format PlayStation, es independent dels mitjans. Pero per diverses raons (incloses les economies per al consumidor, la facilitat de fabricacio, el control d'inventaris per al comerc i tambe els editors de programari) vam deduir que el CD-ROM seria el millor suport per a PlayStation. [105] ≫

La creixent complexitat del desenvolupament de jocs va empenyer els cartutxos als seus limits d'emmagatzematge i va desanimar gradualment alguns desenvolupadors de tercers. Part de l'atractiu del format CD per als editors era que es podien produir a un cost significativament mes baix i oferia mes flexibilitat de produccio per satisfer la demanda. [90] Com a resultat, alguns desenvolupadors de tercers van canviar a PlayStation, inclos Square , amb el titol Final Fantasy VII , i Enix (mes tard es va fusionar amb Square per formar Square Enix ), amb Dragon Quest VII (2000) es van planificar per a la Nintendo 64. [106] [107] Altres desenvolupadors van llancar menys jocs per a Nintendo 64 ( Konami , llancant nomes tretze jocs N64 pero mes de cinquanta a PlayStation). Els llancaments de jocs de Nintendo 64 eren menys frequents que els de PlayStation, molts van desenvolupats per la mateixa Nintendo o per tercers com ara Rare . [100]

PlayStation Classic [ modifica ]

Article principal: PlayStation Classic
Una consola i un controlador PlayStation Classic sobre un fons blanc pur.
Consola PlayStation Classic i controlador

La PlayStation Classic es una consola de videojocs dedicada de Sony Interactive Entertainment que emula jocs de PlayStation. Es va anunciar el setembre de 2018 al Tokyo Game Show i es va estrenar el 3 de desembre de 2018, el 24e aniversari del llancament de l'original. [108] [109]

Com a consola dedicada, PlayStation Classic inclou 20 jocs preinstal·lats, com ara Tekken 3 (1996), Final Fantasy VII , Jumping Flash! , i Syphon Filter (1999); els jocs funcionen amb l'emulador de codi obert PCSX . [110] La consola s'inclou amb dos controladors de PlayStation amb cable de replica (els que no tenen sticks analogics), un cable HDMI i un cable USB de Tipus A. [111] Internament, la consola utilitza un sistema en un xip MediaTek MT8167a Quad A35 amb quatre nuclis de processament centrals a @1,5 GHz i un Power VR GE8300 . Inclou 16 GB d'emmagatzematge flash eMMC i 1 GB de SDRAM DDR3 . [112] La PlayStation Classic es un 45% mes petita que la consola original. [113]

La PlayStation Classic va rebre critiques negatives i es va comparar desfavorablement amb el rival de Nintendo de NES Classic Edition i Super NES Classic Edition . [114] Les critiques es van dirigir a la seva escassa biblioteca de jocs, la interficie d'usuari , la qualitat de l'emulacio, l'us de versions PAL per a certs jocs, l'us del controlador original i l'alt preu de venda, tot i que el disseny de la consola va rebre elogis. [115] Com a resultat, es va vendre malament. [114] [116]

Successores [ modifica ]

Col·leccio de sistemes de videojocs PlayStation de Sony .

La successora immediata de la PlayStation es la PlayStation 2 , tecnologicament molt mes avancada (es diu que el seu maquinari te la suficient precisio per a controlar dispositius militars, la qual cosa va suscitar una gran polemica entorn d'aquesta consola) i retrocompatible amb aquesta ultima, de manera que es possible jugar a quasi tots els jocs de PlayStation, per mitja de l'emulacio per maquinari d'aquesta.

La seva seguent successora es la PlayStation 3 , el llancament de la qual va ser el 2006 al Japo i Estats Units , i el 23 de marc del 2007 a Europa i Oceania . Segons les dades actuals, sera la primera consola a emprar la tecnologia grid computing per mitja de l'us d'un processador denominat Cell .

Top Final de la competencia [ modifica ]

  1. PlayStation (PSX)
  2. Nintendo 64 (N64)
  3. Sega Saturn (SS)

Vegeu tambe [ modifica ]

Videoconsoles competidores de PlayStation

Notes [ modifica ]

  1. ↑ La Nintendo 64 va ser l'ultima consola domestica important a utilitzar cartutxos com a format d'emmagatzematge principal fins a la Nintendo Switch el 2017. [99]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Informacion sobre la nueva generacion: PlayStation 5 llegara a finales de 2020 ≫ (en angles), 08-10-2019. [Consulta: 25 novembre 2019].
  2. ↑ Sinclair , Brendan. ≪ Sony stops making original PS ≫. Indian Land, Carolina del Sud: Red Ventures , 23-03-2006. Arxivat de l' original el 27 marc 2019. [Consulta: 2 octubre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 ≪ Cumulative Software Titles ≫. Toquio: Sony Computer Entertainment . Arxivat de l' original el 21 setembre 2008. [Consulta: 19 setembre 2014].
  4. ↑ ≪ PlayStation 2 Breaks Record as the Fastest Computer Entertainment Platform to Reach Cumulative Shipment of 100 Million Units ≫ ( PDF ). Toquio: Sony Computer Entertainment , 30-11-2005. Arxivat de l' original el 2006-01-03. [Consulta: 2 abril 2022].
  5. ↑ Monclus , Judit ≪Playstation fa el salt a la ficcio≫. Diari ara , 25-01-2015, pag. 67.
  6. ↑ 6,0 6,1 ≪ Compleix 20 anys la Play, un icono que va canviar la forma de jugar ≫. [Consulta: 3 desembre 2014].
  7. ↑ Ashcraft , Brian. ≪ What's The Father of the PlayStation Doing These Days? ≫. Bath, Somerset: Future plc , 19-02-2010. Arxivat de l' original el 2021-10-01. [Consulta: 11 agost 2010].
  8. ↑ Magrino , Tom. ≪ 'Father of the PlayStation' adopts new start up ≫. San Francisco: Red Ventures , 11-11-2009. Arxivat de l' original el 3 marc 2010. [Consulta: 11 agost 2010].
  9. ↑ [ enllac sense format ] http://www.abc.es/tecnologia/videojuegos-ps3/20130223/abci-playstation-sony-nintendo-origen-201302200916.html
  10. ↑ 10,0 10,1 McDonnell, 1995 .
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Harris, 1994 , p. 70.
  12. ↑ IGN staff. ≪ History of the PlayStation ≫. Chicago: Ziff Davis , 28-08-1998. Arxivat de l' original el 25 gener 2013. [Consulta: 18 agost 2014].
  13. ↑ Perry, 1995 , p. 51.
  14. ↑ 14,0 14,1 Leigh, 2018 , p. 189.
  15. ↑ ≪PlayStation Vs. Saturn: Battle of the Polygon Monsters≫. Electronic Gaming Monthly . Ziff Davis [Chicago], 67, febrer 1995, pag. 94?95.
  16. ↑ Anderson, 1997 , p. 56.
  17. ↑ Boyer, 1998 , p. 48.
  18. ↑ Stockdale, 1995 , p. 42.
  19. ↑ 19,0 19,1 ≪ Feature: The Evolution of the PlayStation Controller ≫. Brighton: Gamer Network , 08-04-2020. Arxivat de l' original el 2021-10-01. [Consulta: 11 setembre 2020].
  20. ↑ ≪ All About the PlayStation 1's Design ≫. Chicago: Ziff Davis , 02-05-2010. Arxivat de l' original el 5 juliol 2011.
  21. ↑ Smith, 1996 , p. 16.
  22. ↑ Mao, 1996 , p. 24.
  23. ↑ 23,0 23,1 Williams, 1997 , p. 20.
  24. ↑ 24,0 24,1 ≪ From Digital to DualSense ? The history and evolution of the PlayStation controller ahead of PS5 ≫ (en angles). Bath, Somerset: Future plc , 08-04-2020. Arxivat de l' original el 2021-10-01. [Consulta: 11 setembre 2020].
  25. ↑ ≪ Analog Joypad to go on Sale in Japan ≫ (en angles). Chicago: Ziff Davis . Arxivat de l' original el 26 febrer 2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  26. ↑ ≪ Feature: Unforgettable PlayStation Firsts ≫. Brighton: Gamer Network , 04-02-2012. Arxivat de l' original el 27 febrer 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
  27. ↑ Charla, 1997a , p. 26.
  28. ↑ ≪ The Evolution of the PlayStation Controller ≫ (en angles). Chicago: Ziff Davis . Arxivat de l' original el 11 abril 2020. [Consulta: 11 setembre 2020].
  29. ↑ McFarran, 2015 , p. 26.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 ≪Sony's Stocking Stuffers≫. GamePro (87) ( IDG ). Dec 1995: 185.  
  31. ↑ ≪Review Crew: Horned Owl≫. Electronic Gaming Monthly . Ziff Davis [Chicago], 84, juliol 1996, pag. 28.
  32. ↑ Stockdale, 1995 , p. 40.
  33. ↑ ≪Datel Launches PlayStation Disk Drive≫. Next Generation (20) (ciutat de Nova York: Imagine Media ). Aug 1996: 25.  
  34. ↑ ≪Reality Check≫. Electronic Gaming Monthly . Ziff Davis [Chicago], 85, agost 1996, pag. 14?16.
  35. ↑ ≪ 超小型PDA「PocketStation」1月23日に??延期 ≫ (en japones) p. 3. Toquio: Sony Computer Entertainment , 09-12-1998. Arxivat de l' original el 13 setembre 2006. [Consulta: 30 octubre 2007].
  36. ↑ McFarran, 2015 , p. 12.
  37. ↑ ≪ What the Heck Is a PocketStation? ≫. Brighton: Gamer Network , 03-07-2014. Arxivat de l' original el 13 gener 2021. [Consulta: 29 gener 2022].
  38. ↑ Wolf, 2008 , p. 148.
  39. ↑ Skaggs, 1995 , p. 28.
  40. ↑ ≪Saturn/PS-X Sequels≫. Next Generation (27) (ciutat de Nova York: Imagine Media ). Mar 1997: 24.  
  41. ↑ ≪ Console Lets You Build a Better Mortal Kombat ≫, 29-08-1997. Arxivat de l' original el 26 desembre 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
  42. ↑ ≪If You Can Build a Better Game...≫. Next Generation (25) (ciutat de Nova York: Imagine Media ). Jan 1997: 40?49.  
  43. ↑ ≪Tidbits≫. Electronic Gaming Monthly (88) (Chicago: Ziff Davis ). Nov 1996: 22.  
  44. ↑ ≪Letters≫. Next Generation (35) (ciutat de Nova York: Imagine Media ). Nov 1997: 218. ≪Sony's Net Yaroze was in fact released earlier this year, amid much apparent public interest but little official fanfare from Sony.≫  
  45. ↑ ≪ SCEE 2000?Key Facts and Figures ≫. Toquio: Sony Computer Entertainment . Arxivat de l' original el 19 setembre 2007. [Consulta: 25 novembre 2006].
  46. ↑ Smith , Tony. ≪ Sony PS One sales rocket as PS Two famine continues ≫. Londres: Situation Publishing, 06-06-2000. Arxivat de l' original el 22 maig 2009. [Consulta: 22 agost 2008].
  47. ↑ West, 1997 , p. 24.
  48. ↑ Edge staff. ≪ The Making Of: PlayStation ≫. Edge . Bath, Somerset: Future plc , 24-04-2009. Arxivat de l' original el 16 maig 2012. [Consulta: 7 marc 2012].
  49. ↑ Perry, 1995 , p. 53.
  50. ↑ ≪ Investigating the PSP's PSone emulator ≫ (en angles). Bath, Somerset: Future plc , 02-02-2007. Arxivat de l' original el 19 abril 2021. [Consulta: 29 desembre 2021].
  51. ↑ ≪ Here's the Xbox Series S Running PS1 games in 4K ≫. ciutat de Nova York: Vox Media , 17-08-2021. Arxivat de l' original el 30 novembre 2021. [Consulta: 29 desembre 2021].
  52. ↑ ≪ The history of bleem! ≫ (en angles). Bath, Somerset: Future plc , 11-12-2017. Arxivat de l' original el 3 novembre 2021. [Consulta: 29 desembre 2021].
  53. ↑ ≪ Sony Computer Entertainment America v. Bleem ≫ p. 1022. United States Court of Appeals, Ninth Circuit, 14-02-2000. [Consulta: 3 novembre 2021].
  54. ↑ ≪ Game Over for bleem ≫ (en angles). Bath, Somerset: Future plc , 19-11-2001. Arxivat de l' original el 29 desembre 2021. [Consulta: 29 desembre 2021].
  55. ↑ Green i Kaufman, 2015 , p. 255.
  56. ↑ 56,0 56,1 56,2 ≪ Sony's Clever but Flawed PlayStation Copy Protection?And How They Might Have Fixed It ≫, 26-03-2018. [Consulta: 14 novembre 2020].
  57. ↑ ≪ Digital compact disc player security system reproducing method and apparatus ≫ (en angles), 16-08-1999. Arxivat de l' original el 2021-10-01. [Consulta: 22 setembre 2020].
  58. ↑ 58,0 58,1 ≪ Sony PlayStation 1st-gen specs difficulties ≫. ciutat de Nova York: Verizon Media . Arxivat de l' original el 19 agost 2014. [Consulta: 18 agost 2014].
  59. ↑ McDonnell, 1997 , p. 20.
  60. ↑ Harris, 1996 , p. 20.
  61. ↑ ≪ Gran Turismo Series Shipment Exceeds 50 Million Units Worldwide ≫. Toquio: Sony Computer Entertainment , 09-05-2008. Arxivat de l' original el 26 maig 2008. [Consulta: 3 juny 2008].
  62. ↑ ≪ Cumulative Production Shipments of Software Titles ≫. Toquio: Sony Computer Entertainment , 31-03-2007. Arxivat de l' original el 23 setembre 2008. [Consulta: 19 setembre 2014].
  63. ↑ McFarran, 2015 , p. 7.
  64. ↑ ≪ 20 years of PlayStation: the Ridge Racer revolution ≫ (en angles). Brighton: Gamer Network , 03-12-2014. Arxivat de l' original el 2021-10-01. [Consulta: 6 gener 2021].
  65. ↑ ≪ Jumping Flash review ≫. Eurogamer . Brighton: Gamer Network , 09-06-2007. Arxivat de l' original el 16 octubre 2015. [Consulta: 25 novembre 2014].
  66. ↑ ≪ 'Dirge of Cerberus' defies expectations, for better and worse ≫. USA Today , 30-08-2006 [Consulta: 6 agost 2011].
  67. ↑ ≪ IGN's Top 100 Games of All Time ≫. Chicago: Ziff Davis , 2018. Arxivat de l' original el 18 octubre 2019. [Consulta: 11 agost 2018].
  68. ↑ ≪ From Lemmings to Wipeout: how Ian Hetherington incubated gaming success ≫ (en angles). Washington D.C.: Vox Media , 12-07-2017. Arxivat de l' original el 16 marc 2019. [Consulta: 11 setembre 2020].
  69. ↑ ≪ WipEout: The rise and fall of Sony Studio Liverpool ≫. Bath, Somerset: Future plc , 21-07-2015. Arxivat de l' original el 5 desembre 2020. [Consulta: 1r setembre 2014].
  70. ↑ ; Fielder, Lauren≪ GameSpot's History of Tomb Raider ≫. Indian Land, Carolina del Sud: Red Ventures , 31-10-2000. Arxivat de l' original el 6 marc 2009. [Consulta: 1r juny 2010].
  71. ↑ GameTrailers (2013-02-17). Tomb Raider Retrospective Part One (Video). GameTrailers – via YouTube .  
  72. ↑ Funk , Joe. ≪ Insert Coin (Editorial) ≫. Electronic Gaming Monthly p. 6, 14-09-1997. Arxivat de l' original el 28 febrer 2005. [Consulta: 31 juliol 2007].
  73. ↑ Hilliard , Kyle. ≪ Replay: Harry Potter And The Sorcerer's Stone ≫. Game Informer . Grapevine, Texas: GameStop , 12-02-2016. Arxivat de l' original el 25 setembre 2020. [Consulta: 2 maig 2017].
  74. ↑ McFarran, 2015 , p. 25.
  75. ↑ Parus, 1997 , p. 110?111.
  76. ↑ SLUS - This is the game's ID number. Arxivat 2012-05-08 a Wayback Machine . [Consulta:19 de maig de 2012] (angles)
  77. ↑ Sony Index , directori recopilador de numeros identificatius [Consulta:19 de maig de 2012] (angles)
  78. ↑ (angles) ≪ The condition, dubbed PlayStation palmar hidradenitis, is described in the British Journal of Dermatology. ≫. BBC NEWS. [Consulta: 13 febrer 2009].
  79. ↑ Stockdale, 1995 , p. 41.
  80. ↑ ≪ Sony releases the Playstation ≫. ciutat de Nova York: Dotdash Meredith , 22-09-1995. Arxivat de l' original el 2021-10-01. [Consulta: 27 desembre 2020].
  81. ↑ ≪Game Machine Cross Review: セガサタ?ン≫. Weekly Famicom Ts?shin (en japones) (335). 1995-05-12: 166.  
  82. ↑ Boyer, 1998 , p. 46.
  83. ↑ Goodfellow , Kris ≪ Sony Comes on Strong in Video-Game War ≫. The New York Times [Ciutat de Nova York], 25-05-1998 [Consulta: 18 febrer 2017].
  84. ↑ 84,0 84,1 ≪ Sony PlayStation vs Nintendo 64: Gaming's Greatest Rivalries ≫. ciutat de Nova York: Hearst Communications , 09-12-2012. Arxivat de l' original el 20 agost 2014. [Consulta: 19 agost 2014].
  85. ↑ 85,0 85,1 McFarran, 2015 , p. 9.
  86. ↑ 86,0 86,1 ≪ PlayStation Cumulative Production Shipments of Hardware ≫. Toquio: Sony Computer Entertainment . Arxivat de l' original el 24 maig 2011. [Consulta: 31 octubre 2013].
  87. ↑ Hutchinson , Lee. ≪ How I launched 3 consoles (and found true love) at Babbage's store no. 9 ≫ (en angles america). ciutat de Nova York: Conde Nast , 13-01-2013. Arxivat de l' original el 2021-10-01. [Consulta: 20 juny 2020].
  88. ↑ Asakura, 2000 , p. 10.
  89. ↑ ≪ PlayStation is number 7 ≫. Chicago: Ziff Davis . Arxivat de l' original el 13 novembre 2012. [Consulta: 27 octubre 2012].
  90. ↑ 90,0 90,1 90,2 McKinley Noble (2009-08-31). ≪5 Biggest Game Console Battles≫ . PCWorld . Arxivat de l'original el 2013-05-28.  
  91. ↑ ≪ Sega Vs. Sony: Pow! Biff! Whack! ≫, 18-12-2000. Arxivat de l' original el 23 gener 2022. [Consulta: 7 marc 2022].
  92. ↑ Whitehead , Dan. ≪ Dreamcast: A Forensic Retrospective ≫. Bath, Somerset: Future plc , 09-09-2019. Arxivat de l' original el 15 octubre 2014. [Consulta: 30 octubre 2014].
  93. ↑ ≪ The ten greatest years in gaming ≫. Edge , 27-06-2006. Arxivat de l' original el 22 octubre 2014. [Consulta: 5 marc 2015].
  94. ↑ Grant , Christopher. ≪ Joystiq Guide: PSone downloads hit the PSP (by way of the PS3) ≫. Engadget . ciutat de Nova York: AOL , 06-12-2006. Arxivat de l' original el 5 febrer 2016. [Consulta: 20 setembre 2015].
  95. ↑ ≪ PlayStation 3 not 100 percent backward compatible? ≫. Indian Land, Carolina del Sud: Red Ventures , 27-10-2005. Arxivat de l' original el 21 abril 2021. [Consulta: 31 desembre 2021].
  96. ↑ ≪ The 30 best video game consoles and systems of all time ≫ (en angles). Bath, Somerset: Future plc . Arxivat de l' original el 1 novembre 2020. [Consulta: 6 gener 2021].
  97. ↑ ≪ Top 25 Video Game Consoles - IGN.com ≫ (en angles). Chicago: Ziff Davis , 21-07-2009. Arxivat de l' original el 7 juliol 2018. [Consulta: 6 gener 2021].
  98. ↑ ≪ The 25 greatest video game consoles ? ranked! ≫, 16-07-2020. Arxivat de l' original el 5 gener 2021. [Consulta: 6 gener 2021].
  99. ↑ Frank , Allegra. ≪ Nintendo Switch Will Use Cartridges ≫. Washington DC: Vox Media , 20-10-2016. Arxivat de l' original el 20 octubre 2016. [Consulta: 25 octubre 2017].
  100. ↑ 100,0 100,1 ≪ The Game: PlayStation vs N64 ≫, 19-09-1997. Arxivat de l' original el 19 agost 2014. [Consulta: 18 agost 2014].
  101. ↑ Aoyama , Yuko; Izushi , Hiro ≪ Hardware gimmick or cultural innovation? Technological, cultural, and social foundations of the Japanese video game industry ≫. Research Policy , 32, 3, 2003, pag. 423?444. DOI : 10.1016/S0048-7333(02)00016-1 .
  102. ↑ Asakura, 2000 , p. 103.
  103. ↑ Asakura, 2000 , p. 103, 105.
  104. ↑ (2008) "Value chain management and competitive strategy in the home video game industry" a 19th Annual Conference POMS .  
  105. ↑ 105,0 105,1 Lundrigan, 1996 , p. 9.
  106. ↑ ≪ Dragon Quest VII To Appear On PlayStation ≫ (en angles). Chicago: Ziff Davis , 15-01-1997. Arxivat de l' original el 7 marc 2022. [Consulta: 7 marc 2022].
  107. ↑ ≪ Nintendo Apparently Told Square "Never Come Back" After Losing Final Fantasy VII To Sony ≫. Brighton: Gamer Network , 11-01-2017. Arxivat de l' original el 24 febrer 2022. [Consulta: 7 marc 2022].
  108. ↑ ≪ Sony announces PlayStation Classic mini console ≫. The Guardian , 19-09-2018. Arxivat de l' original el 19 setembre 2018. [Consulta: 19 setembre 2018].
  109. ↑ Machkovech , Sam ≪ Sony joins the classic-console fray with $99 PlayStation Classic on Dec. 3 ≫. Conde Nast [ciutat de Nova York], 19-09-2018 [Consulta: 19 setembre 2018].
  110. ↑ ≪ PlayStation Classic Plays Fine, But It's A Bare-Bones Experience ≫ (en angles america). Los Angeles: Univision Communications . Arxivat de l' original el 5 gener 2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  111. ↑ ≪ PlayStation Classic Will Support Smartphone AC USB Adaptors, Will Not Support Other PS Peripherals ? IGN ≫ (en angles). Chicago: Ziff Davis , 22-09-2018. Arxivat de l' original el 27 febrer 2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  112. ↑ ≪ PlayStation Classic teardown: what's inside Sony's new micro-console? ≫ (en angles). Bath, Somerset: Future plc , 28-11-2018. Arxivat de l' original el 6 agost 2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  113. ↑ ≪ Sony unveils PlayStation Classic console with 20 games ≫. ciutat de Nova York: Hearst Communications , 19-09-2018. Arxivat de l' original el 9 agost 2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
  114. ↑ 114,0 114,1 ≪ PlayStation Classic Review ≫ (en angles). Chicago: Ziff Davis , 27-11-2018. Arxivat de l' original el 20 agost 2021. [Consulta: 29 desembre 2021].
  115. ↑ ≪ Why is the PlayStation Classic so unpopular? ≫ (en angles). ciutat de Nova York: Verizon Media , 21-06-2019. Arxivat de l' original el 7 setembre 2020.
  116. ↑ ≪ PlayStation Classic Gets Huge Price Cut, Which Says A Lot ≫ (en angles america). Los Angeles: Univision Communications , 27-12-2018. Arxivat de l' original el 22 abril 2021. [Consulta: 29 desembre 2021].

Bibliografia [ modifica ]


Precedit per:
Cap 		PlayStation
1994 - 2006 		Succeit per:
Playstation 2


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=PlayStation&oldid=33336632 ≫