Placidia

Biografia
Naixement	439 ↔ 443 Roma
Mort	c.   484 Constantinoble
Periode	Baix Imperi Roma
Familia
Familia	Dinastia teodosiana
Conjuge	Olibri
Parella	Gaudentius
Fills	Anicia Juliana   ( Olibri )
Pares	Valentinia III   i  Eudoxia
Germans	Eudoxia

Placidia va ser una emperadriu consort romana , esposa de l'emperador roma d'Occident, Olibri . Era filla de l' August  d'Occident, Valentinia III  i de la seva esposa, l'Augusta Eudoxia . El seu nom complet es desconegut. La "Chronicle of the Roman Emperorsː The reign by reign record of the rulers of Imperial Rome"  (1995) de Chris Scarre  ofereix com a possibles noms Gal·la Placidia Valentiniana  o Gal·la Placidia la Menor , basant-se en les convencions romanes sobre el nom . ^[1]

Primers anys [ modifica ]

L'any 454 o 455, Placidia es va casar amb el patrici Olibri , un membre de la familia Anicia . ^[2] Els Anicis eren una familia noble amb coneguts membres actius tant a Italia com a la Gal·lia . La relacio exacta d'Olibri amb la resta de membres de la familia es desconeguda, ja que les fonts primaries no concreten qui van ser els seus pares. Existeixen diverses teories sobre la seva identitat. ^[3] Tampoc se sap si el matrimoni va ser concertat per Valentinia III  o per Petroni Maxim . Maxim era el successor de Valentinia en el tron roma d'Occident l'any 455 i el segon marit d' Eudoxia , per tant padrastre de Placidia. ^[4] Valentinia pot haver cercat el matrimoni com a part d'una alianca amb l'aristocracia senatorial italiana, mentre que el propi Petroni estava relacionat amb els Anici i aquests donarien suport al matrimoni dinastic d'un parent. ^{[5] [6]}

Quan els vandals  van saquejar Roma , a l'any seguent, ella va ser portada al costat de la seva mare i la seva germana, a Cartago , on aquesta ultima es va casar amb Huneric , fill del rei vandal Genseric . Segons Joan Malales , el seu espos Olibri es trobava a Constantinoble  en el moment del saqueig de Roma. Suposadament ell va visitar a Daniel l'Estilita , qui va predir que Eudoxia i Placidia tornarien al seu costat. ^[5]

Placidia va estar presonera a Cartago durant sis o set anys. L'any 462, Flavi Valeri Lleo , emperador de l' Imperi Roma d'Orient , va pagar un gran rescat per Eudoxia i Placidia, les quals varen viatjar fins a Constantinoble .

La seva unica filla coneguda va ser la patricia Anicia Juliana , qui va passar la seva vida a la cort pre-justiniana de Constantinoble. Juliana va ser considerada "tant la mes aristocratica com la mes rica dels seus habitants". ^[7]

Emperadriu [ modifica ]

Placidia va ser emperadriu l'any 472. Gai Juli Prisc  i Joan d'Antioquia  diuen que Genseric  desitjava fer a Olibri emperador d'Occident almenys des de la mort de Juli Valeri Majoria , l'any 461. Pel seu matrimoni amb Placidia, Olibri es podria considerar com a hereu de la Dinastia teodosiana  i membre de la familia reial vandala a traves del matrimoni. Al 465 va morir Libi Sever  i, de nou, Genseric va defensar la candidatura d'Olibri al tron. Procopi afirma que Olibri mantenia una bona relacio amb el seu defensor vandal. ^[5]

A l'abril o maig de l'any  472 , Olibri fou proclamat emperador y va comencar la guerra civil propiament dita entre Ricimer , el Magister Militum , i el seu sogre, l'emperador Procopi Antemi . ^[5] Antemi va resultar enderrocat i mort l'11 de juliol del mateix any. D'aquesta forma, Olibri quedava com a emperador d'Occident i Placidia esdevenia emperadriu d'Occident sense haver sortit realment de Constantinoble , on va romandre juntament amb la seva filla.

El 22 d'octubre o 2 de novembre de l'any 472, Olibri va morir. Placidia fou possiblement l'ultima emperadriu romana d'Occident el nom de la qual es coneix. No es te cap noticia que Gliceri  o Romul Augustul  es cassessin. Juli Nepot , per la seva banda, es va casar amb una neboda de Verina  i Lleo I . No obstant aixo, el seu nom es desconegut. ^[8]

Restes arqueologiques [ modifica ]

Un cap marmori, que actualment es troba al Musee Saint-Raymond   de Tolosa de Llenguadoc , ha estat identificat com el seu retrat. Representa a una dama patricia, es de principis del segle  vi i procedeix de Constantinoble. Possiblement es trobava a l'atri de Sant Polieuct, al costat d'una altra estatua el bust de la qual es troba al Museu Metropolita d'Art de Nova York  i que representaria a la seva filla Anicia Juliana.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• John Michael O'Flynn, Generalissimos of the Western Roman Empire. University of Alberta, 1983, ISBN 0-88864-031-5