Placa del Rei
Placa del Rei
 |
Costat nord de la placa del Rei de Barcelona, amb la facana del Palau Reial Major; a l'esquerra, el Palau del Lloctinent, i a la dreta la capella de Santa Agata
|
| Tipus
| placa
|
|---|
| Eponim
| Palau Reial Major
|
|---|
|
|
| Entitat territorial administrativa
| el Gotic (Barcelones)
|
|
|
|
La
placa del Rei
es un dels llocs mes emblematics de la ciutat de
Barcelona
, situada al
barri Gotic
. Conserva la disposicio rectangular derivada del projecte d'urbanitzacio que es va dur a terme durant el regnat de
Marti l'Huma
, a la segona meitat del segle
xiv
. Aquest projecte es proposava fer una placa allargada on poder-hi celebrar
torneigs
i eliminar, aixi, el mercat que s'hi feia tradicionalment.
[1]
La placa del Rei ha estat la seu historica del poder comtal i reial a la ciutat.
Es tracta d'una placa monumental, envoltada per edificis gotics i renaixentistes i tancada per tots els costats excepte per l'extrem sud-oest, per on es comunica amb la
Catedral
mitjancant la Baixada de Santa Clara i amb el carrer de la Llibreteria a traves del
carrer del Veguer
. Al costat nord en destaca la facana del
Palau Reial Major
, gotic, amb la torre del
Mirador del Rei Marti
a l'extrem esquerre, des d'on s'obte una bona vista de la ciutat medieval. Al canto dret, l'escalinata que porta al
Salo del Tinell
i a la
capella de Santa Agata
, la facana de la qual tanca la placa pel costat est. El costat sud-est conte la
casa Padellas
, seu del
Museu d'Historia de Barcelona
, un casal gotic que fou traslladat aqui des del carrer dels Mercaders a l'obrir-se la
Via Laietana
. El costat oest esta ocupada pel renaixentista
Palau del Lloctinent
, del segle
xvi
.
Al subsol de la placa s'hi poden visitar els mes de 1000 m2 de restes romanes.
Del 1853 al 1935 (quan es van descobrir les restes romanes), hi havia una font neogotica dissenyada per l'arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajo. En aquest mateix espai, alhora, hi va haver durant molts anys una de les columnes del
Temple d'August
, que avui es pot visitar al pati del
Centre Excursionista de Catalunya
, al carrer del Paradis.
La columna romana i la font neogotica que hi havia a la placa de rei fins a 1935 quan es van descobrir les restes romanes del subsol de la placa.
Per la seva estructura gairebe tancada i la seva sonoritat, es un lloc on es duen a terme tradicionalment
concerts
de musica i altres espectacles.
Intervencions arqueologiques
[
modifica
]
L'any 1945, aprofitant les obres de condicionament, es van iniciar els treballs arqueologics al carrer dels Comtes. Sota la direccio d'Agusti Duran i Sanpere es realitza unes excavacions amb l'objectiu de localitzar les restes de la basilica paleocristiana de Barcelona.
Els primers sondatges arqueologics varen ser negatius fins a una potencia estratigrafica de 3,50 m. Alla, es documentaren les restes d'un edifici de tres naus separades per columnes, les quals es van interpretar com la primitiva catedral de la Santa Creu. Les columnes eren de diametre desigual; tres eren de pedra, una de marbre i l'altra de granit. Aquesta darrera devia sobrepassar en llargada la mida necessaria i havia estat enfonsada en el paviment; la de marbre tenia la part inferior estriada i estava unida a la base per un pern cilindric de bronze. Cap de les columnes no era sencera i els capitells mancaven. Un capitell trobat isoladament i que per l'estil podia esser atribuit al segle
iv
, servi de model per a la reconstruccio d'una columna amb la base i el capitell corresponents.
Des d'un inici, l'existencia dels murs que travessaven les naus i els fonaments d'edificis superiors feien confusa l'observacio de les restes basilicals.
Aquest edifici de tres naus, que havia estat considerat com la basilica paleocristiana de Barcelona, fou reinterpretat per part dels arqueolegs Charles Bonnet i Julia Beltran de Heredia que marcaven la basilica sota la catedral actual, tractant-se, l'edifici que ens ocupa de l'aula episcopal.
La hipotesi mantinguda durant anys presenta nombrosos arguments en contra: l'orientacio nord-sud no es la idonia per a una catedral; la irregularitat de les naus no es apropiada per a una organitzacio amb altar central; la posicio i les dimensions del baptisteri no son coincidents amb les de la suposada basilica; no existeix una entrada axial amb l'edifici baptismal, l'unica porta de comunicacio documentada es secundaria; la sequencia constructiva d'aquest edifici en relacio amb la paret del baptisteri ?que serveix de mitgera- indica clarament que es tracta d'un cos posterior; la seva cronologia (segle
v
) invalida totalment que es tracti de la primera basilica vinculada a un baptisteri del segle
iv
. La basilica paleocristiana s'ha de situar sota la catedral romanica i l'actual catedral gotica. L'absencia d'excavacions arqueologiques impedeix constatar-ho, encara que la continuitat del lloc de culte, la posicio del baptisteri i l'existencia d'una porta al mur sud-est de l'edifici baptismal, permeten hipotetitzar una basilica de dimensions coincidents amb les del baptisteri.
[2]
Despres de la Guerra Civil, l'enderroc de diversos immobles havia posat al descobert totes les dependencies de la sala del Tinell i del Palau Reial Major. No obstant aixo, l'any 1954 es va engegar una intervencio per tal de dur a terme una restauracio i conservacio. L'objectiu era el d'alliberar l'estructura gotica de les construccions posteriors afegides, pero sense malmetre-la. Aixo va suposar una tasca complicada, ja que es va observar que els fonaments del Palau no havien cercat un subsol estable, sino que s'enfonsaven en terres remogudes i de poca fondaria.
A nivell arqueologic es va practicar una excavacio a la placeta de Santa Clara, que es va estendre fins al carrer dels Comtes. Aquesta intervencio va proporcionar la seguent sequencia cronologica:
De la fase mes antiga, a uns 5 metres de fondaria des del nivell de circulacio del carrer, es va documentar un paviment roma de gran extensio, amb un mosaic que es va datar del segle
i
. d.C., aixi com un nimfeu de dos bracos en angle recte. Dins d'aquest espai es va localitzar alguns pedestals de monuments, amb les corresponents inscripcions, els quals servien de base i fonaments al nimfeu. Per sobre es van localitzar les restes de murs d'un planta baixa d'un edifici que formava part de l'antic palau episcopal, desafectat al segle
xiii
per construir-hi l'actual palau per ordre del bisbe Arnau de Gurb. Els pisos superiors haurien estat enderrocats per construir-hi la placa davant la porta catedralicia. D'una tercera fase, en ple segle
xvi
, es van documentar les restes d'un fonaments identificats com una graonada d'acces al Tinell. La darrera fase s'ubicava cap a finals del segle
xvi
, concretament l'any 1578, moment de formacio de la placa i del carrer dels Comtes, conegut llavors com a de la Inquisicio.
[3]
El nom prove del palau reial dels comtes de Barcelona i de la seva capella, Santa Agata. Data, almenys, del segle
xiii
. Al llarg dels segles ha estat testimoni d'innombrables fets historics.
[4]
Galeria d'imatges
[
modifica
]
|
|---|
Edificis
i llocs
singulars
| |
|---|
Places i
carrers
| |
|---|
| Museus
| |
|---|
| Estadis
| |
|---|
Arts
esceniques
| |
|---|
| Parcs
| |
|---|
| Zoos
| |
|---|
| Platges
| |
|---|