Placa Merdeka

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de vial urbàPlaca Merdeka

Modifica el valor a Wikidata
Tipus placa Modifica el valor a Wikidata
Situacio
Entitat territorial administrativa Kuala Lumpur (Malaisia) Modifica el valor a Wikidata
Map
  3° 09′ N, 101° 41′ E  /  3.15°N , 101.69°E  / 3.15; 101.69

La placa Merdeka o placa de la Independencia es una placa situada a Kuala Lumpur , la capital de Malaisia , ubicada davant de l'edifici Sultan Abdul Samad. Antigament, l'indret era conegut com a Selangor Club Padang o simplement Padang (que significa ≪camp≫ en malai ) i s'utilitzava fins al 1987 com a green de cricket del Selangor Club (ara Royal Selangor Club). [1] Va ser aqui on es va baixar la bandera del Regne Unit i es va hissar la bandera de Malaisia per primera vegada a la mitjanit del 31 d'agost de 1957. Des d'aleshores, la placa Merdaka ha estat l'escenari habitual de la cavalcada anual del Dia de la Independencia. [2]

Historia [ modifica ]

Quan la fundacio de Kuala Lumpur, les comunitats xineses i malaies es van establir al llarg de la riba est del riu Klang . A l'oest del riu hi havia terres propietat de Yap Ah Loy i s'utilitzaven per a plantar-hi hortalisses. El 1880, la capital de l'estat de Selangor va ser traslladada de Klang a Kuala Lumpur per l'administracio colonial. L'aleshores governador britanic William Bloomfield Douglas va decidir que els edificis governamentals i els habitatges del funcionariat s'havien d'ubicar a l'oest del riu per allunyar-se de les condicions insalubres de la ciutat. [3] Les oficines governamentals i una nova comissaria de policia es van construir a Bukit Aman. Un tros de terreny pantanos i desigual immediatament a l'oest del riu Klang va ser anivellat i drenat per a ser utilitzat com a camp d'entrenament per a la policia. La terra va ser adquirida a Yap pel governador britanic Frank Swettenham per 50 dolars per acre el 1882. [4] Deu anys mes tard, el 1892, el governador britanic en funcions Ernest Birch, que era un gran jugador de cricket , va comencar a anivellar el terreny perque es pogues utilitzar com a camp de cricket i altres esports. [3] [5] El club Selangor Club es va construir a la ubicacio actual el 1890 i la catedral de Santa Maria es va construir el 1895.

El 1897, les oficines governamentals es van traslladar de Bukit Aman a l'edifici Sultan Abdul Samad amb vistes al Padang. [6] Aquest edifici va acollir la Secretaria d'Estat de Selangor i mes tard el Tribunal Suprem abans que es trasllades i quedes sense us durant uns anys. Actualment acull el Ministeri de Cultura. [7] La construccio de l'edifici Sultan Abdul Samad va comencar abans que Kuala Lumpur es convertis en la capital dels Estats Malais Federats . [8] El Padang va ser reanomenat com a placa Merdeka l'octubre de 1989. [2]

Edificis al voltant de la placa de la Independencia

A l'extrem sud de la placa es troba un pal de bandera de 95 metres, un dels mes alts del mon. [9] Una placa de marbre negre i rodona marca el lloc on es va hissar per primera vegada la bandera malaia. [10]

Al voltant de la placa hi ha molts edificis d'interes historic. Just al costat de la placa hi ha l'edifici Sultan Abdul Samad, actualment la seu del Ministeri de Cultura de Malaisia. Davant de la placa hi ha el Royal Selangor Club, que es va fundar l'any 1884 com a lloc de trobada per als membres d'alt rang de la societat colonial britanica. [7] Al sud hi ha l'antic Museu Nacional d'Historia que solia albergar una gran col·leccio d'objectes historics. Des de llavors, la col·leccio s'ha traslladat al Museu Nacional de Malaisia . Al costat hi ha la Kuala Lumpur City Gallery que explica la historia de Kuala Lumpur a traves de models en miniatura i The Spectacular City Model Show. Al nord es troba la catedral anglicana de Santa Maria, actualment la diocesi de Malaisia occidental i la seu del bisbe de Malaisia occidental. No lluny de la placa tambe hi ha l'estacio de tren original de Kuala Lumpur, que encara esta operativa. Tanmateix, el centre principal de comunicacions es va traslladar el 2001 a KL Sentral. [11] La placa es accessible a poca distancia a peu a l'oest de l'estacio LRT de Masjid Jamek .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Debbie Chan . ≪ So closely linked to birth of a nation ≫. The Star , 31-08-2006. Arxivat de l' original el 13 gener 2017. [Consulta: 23 febrer 2007].
  2. ↑ 2,0 2,1 Lam Seng Fatt . Insider's Kuala Lumpur: Is No Ordinary Travel Guide. Open Your Eyes to the Soul of the City . 3rd. Marshall Cavendish International Asia Pte Ltd, 15 octubre 2011, p. 77. ISBN 9789814435390 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 J.M. Gullick . The Story of Kuala Lumpur, 1857?1939 . Eastern Universities Press (M), 1983, p. 35?36. ISBN 978-967-908-028-5 .  
  4. ↑ ≪ Sultan Abdul Samad Building ≫. Dewan Budaya USM . Pusat Pengajian Seni, Universiti Sains Malaysia. Arxivat de l' original el 11 juliol 2015. [Consulta: 25 desembre 2016].
  5. ↑ Lam Seng Fatt . Insider's Kuala Lumpur: Is No Ordinary Travel Guide. Open Your Eyes to the Soul of the City . 3rd. Marshall Cavendish International Asia Pte Ltd, 15 octubre 2011, p. 75. ISBN 9789814435390 .  
  6. ↑ Gullick , J.M. Journal of the Malaysian Branch of the Royal Asiatic Society , 65, 1, 1992, pag. 27?38. JSTOR : 41493197 .
  7. ↑ 7,0 7,1 ≪ Dataran Merdeka ≫. welcome-kl.com. Arxivat de l' original el 21 juliol 2012. [Consulta: 15 juliol 2012].
  8. ↑ Gullick , J.M.. A History of Kuala Lumpur 1856?1939 . The Malaysian Branch of the Royal Asiatic Society, 2000, p. 157?158. ISBN 9789679948158 .  
  9. ↑ ≪ Dataran Merdeka Flagpole ≫. SkyscraperPage . [Consulta: 30 marc 2006].
  10. ↑ J.M. Gullick . A History of Kuala Lumpur, 1857-1939 . Malaysian Branch of the Royal Asiatic Society, 2000, p. 273. ISBN 978-9679948158 .  
  11. ↑ ≪ KL Sentral ≫. KL Sentral. [Consulta: 15 juliol 2012].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Placa_Merdeka&oldid=33289592 ≫