De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Pite?ti
es una ciutat de
Romania
, capital de la
provincia d'Arge?
. Situada al
riu Arge?
, es un important centre comercial i industrial i alberga dues universitats. Esta comunicada amb
Bucarest
mitjancant l'autopista A1 i es un destacat nus ferroviari. Compta amb la refineria de petroli Arpechim i es un nucli de la industria automobilistica; hi te la seu la companyia
Dacia
.
Les primeres traces d’assentaments humans en aquesta zona es relacionen amb el
paleolitic
.
[1]
Aqui s'han descobert monedes encunyades pels
dacis
durant el segle
iii
aC, que copien el disseny del
Dracma
Tracia
emes per
Lisimac de Tracia
.
[2]
Un petit
castrum
roma
es va construir en algun moment del segle
iii
a la rodalia de l'actual Pite?ti (part d'un sistema de proteccio per a la Dacia i la Mesia romana).
[3]
Durant l'era de les migracions, la zona de Pite?ti va ser, segons l'historiador Constantin C. Giurescu, el lloc del comerc entre els vlaques i els eslaus, que, al seu parer, va ser l'origen de Targul din Deal ("El mercat del turo"), una localitat independent.
[4]
El primer esment registrat de Pite?ti va ser el 20 de maig de 1386, quan el princep valac Mircea I va concedir un moli a la zona al monestir de Cozia.
[1]
[5]
Pite?ti va ser posteriorment una de les residencies temporals dels princeps valacs.
[1]
A causa del seu posicionament a la cruilla de les principals rutes europees (i la seva proximitat als mercats saxons a Hermannstadt, Transsilvania), la ciutat es va desenvolupar originalment com un important centre comercial.
[6]
A finals del segle XIV, va esdevenir la llar d'una considerable comunitat armenia.
[7]
- Segona Guerra Mundial i comunisme
Pite?ti va ser afectat de diverses maneres per la Segona Guerra Mundial i els seus successius regims. Despres que la Guardia de Ferro proclames un Estat Nacional Legionari feixista a finals de 1940, un bust de bronze de l'ex primer ministre Armand C?linescu (a qui la Guardia havia assassinat el setembre de 1939) va ser encadenat i arrossegat pels carrers de la ciutat.
[8]
El desembre de 1943, sota la dictadura del Conduc?tor Ion Antonescu (originari de Pite?ti), va veure el capitol final d'una cadena de deportacions de gitanos a Transnistria (vegeu Holocaust a Romania).
[9]
La ciutat va ser esporadicament bombardejada pels aliats: el 4 de juliol de 1944 va ser atacada per una seccio de la Quinzena Forca Aeria dels Estats Units (vegeu Bombardeig de Romania a la Segona Guerra Mundial).
[10]
- ↑
1,0
1,1
1,2
"Istoria Ora?ului"
Arxivat
2013-01-13 at
Archive.is
, at
Muzee din regiunile Romaniei
Arxivat
October 19, 2008, a
Wayback Machine
.; retrieved July 17, 2007
- ↑
Giurescu, p.33
- ↑
Drago? M?ndescu,
Castrul roman de la Albota - un monument ignorat la marginea Pite?tilor
, at the
Pite?ti Cultural Center
; retrieved July 17, 2007
- ↑
Giurescu, p.47
- ↑
Gerard C?lin,
Re?edin?a domneasc? temporar? de la Pite?ti
, at the
Pite?ti Cultural Center
; retrieved July 17, 2007
- ↑
Andrei O?etea
,
The History of the Romanian People
,
Editura ?tiin?ific?
, Bucharest, 1970, p.446
- ↑
"Armeni - Scurt istoric"
, at
Divers
Arxivat
2018-04-21 a
Wayback Machine
.; retrieved July 17, 2007
- ↑
Nicolae Ciobanu, "Armand C?linescu: Jertf? pentru lini?tea ?i independen?a ??rii. ≪Omul de o?el≫ impotriva G?rzii de Fier", in
Dosarele Istoriei
, 6/IV (1999), p.60
- ↑
Dennis Deletant
,
Hitler's Forgotten Ally: Ion Antonescu and His Regime, Romania, 1940-1944
,
Palgrave Macmillan
, London, 2006, p.191.
ISBN 1-4039-9341-6
- ↑
Charles E. Francis, Adolph Caso,
The
Tuskegee Airmen
: The Men Who Changed a Nation
, Branden Books, Wellesley, 1997, p.149.
ISBN 0-8283-2029-2
Bibliografia
[
modifica
]
- Monografia geografic? a Republicii Populare Romine
, Vol. I: "Geografia fizic?",
Editura Academiei RPR
, Bucharest, 1960
- Adrian Cioroianu,
Pe umerii lui Marx. O introducere in istoria comunismului romanesc
, Editura Curtea Veche, Bucharest, 2005.
ISBN 973-669-175-6
- Constantin C. Giurescu,
Istoria Bucure?tilor. Din cele mai vechi timpuri pin? in zilele noastre
, Editura Pentru Literatur?, Bucharest, 1966.
OCLC
1279610
Enllacos externs
[
modifica
]