El
pi blanc
(
Pinus halepensis
) es una
especie
de
conifera
de la
familia
Pinaceae
originari de la
regio mediterrania
, tant del nord com del sud. El nom cientific de l'especie prove del nom la ciutat
siriana
d'
Alep
.
Com que es un arbre absolutament comu als
Paisos Catalans
rep nombroses denominacions populars: pi blanc, pi bord, pi garriguenc, carrascla, pi, pi carrasc, pi carrasqueny, pi carrasquer, pi comu, pi d'Alep, pi de garriga, pi de la terra, pi de trompot, pi del pais, pi mediterrani, pi melic, pi melis, pi sapi, pi ver, pina, pinastre, sapi, sapina, pi carrasco.
[1]
[2]
[3]
[4]
[5]
Es un arbre de fins a 20
metres
d'alcada, amb les branques i l'escorca grisenques, d'aqui li ve el nom de "pi blanc", per oposicio al
pi pinyer
i el
pinastre
amb els que comparteix area de distribucio i que tenen una escorca de tonalitat mes vermellosa. Les fulles, dites
acicules
, amiden de 0,7 a 1 mm d'amplada i de 6 a 12 cm de longitud, son d'un verd groguenc i apareixen de 2 en 2. Floreix a l'abril o al maig i fa moltes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb
esquames
amb escudets poc prominents. Es un arbre bastant
xerofil
i
heliofil
.
Esta present en boscos secs, de tipus
mediterrani
, d'
Europa
,
Asia
occidental i
Africa del nord
.
Al llarg de la historia de les
repoblacions
a la
peninsula Iberica
, el pi blanc ha estat molt utilitzat, la qual cosa ha afavorit a la seva expansio per tot el territori.
Ha estat portat tambe per utilitzar la seva fusta a Africa i altres continents, on ha entrat en competencia amb la vegetacio local. Tambe s'utilitza en la produccio de
resina
.
Distribucio del pi blanc a Catalunya
Als
Paisos Catalans
es troba des del nivell del mar fins a un maxim de 1.200 metres d'altitud, al Pais Valencia, 1.100, a les
Balears
, i 1.000 a
Catalunya
.
[6]
Es l'arbre dominant en grans extensions del pais de l'
alzinar
, on s'ha estes colonitzant els conreus abandonats, ja que es tracta d'una especie
oportunista
. Tambe els incendis n'afavoreixen la propagacio, ja que d'una banda el foc fa esclatar les pinyes i n'escampa les llavors i d'una altra les altes temperatures afavoreixen l'obertura de les pinyes: es una especie
pirofita
. En general ocupa la banda de
solana
, excepte al sud de l'
Alacanti
i del
Baix Segura
, on l'augment de l'aridesa fa que es refugii en les
obagues
i llocs frescals.
A
Catalunya
es present a totes les comarques, tot i que a l'
Alt Pirineu i Aran
es gairebe testimonial. Es l'especie mes abundant a 18 comarques, on es dominant almenys a 40% del bosc i representa mes del 90% dels boscos de l'
Alt Penedes
, el
Segria
, la
Ribera d'Ebre
, les
Garrigues
, el
Baix Penedes
, el
Tarragones
i el
Garraf
. Les comarques amb mes pi blanc son el
Bages
(26.000 ha), la
Terra Alta
(20.000 ha) i l'
Anoia
(18.000 ha).
[7]
Es distribueix per gran part de la regio Mediterrania occidental, si be, a la peninsula Iberica habita el sector oriental principalment. Creix, en general, fins a una cota dels 1.600
msnm
.
Ens trobem davant una especie indiferent edafica, amb preferencia per sols calcaris. Suporta molt be altes temperatures i sequeres perllongades, encara que sol patir amb gelades persistents.
El seu rang optim de temperatures va dels -15 °C als +45 °C. Necessita una pluviometria anual minima de 250 mm, essent el seu optim entre 600 i 700 mm i accepta mes de 1.000 mm.
Les grans repoblacions forestals ajuden a la conservacio del
sol
enfront de l'
erosio
. La
fusta
es fa servir nomes per a la produccio de
cel·lulosa
o per a fer caixes de fusta, perque la soca no acostuma a ser gaire recta i no es pot fer servir per a altres utilitats.
-
Flors masculines
-
Fullatge mostrant els brots en creixement, algunes flors masculines i una pinya.
-
Pinyes tancades i obertes.
-
Llavors fora de les pinyes.
-
Pinyes
Enllacos externs
[
modifica
]
| Bases de dades taxonomiques
| |
|---|