한국   대만   중국   일본 
Pinus - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Pinus

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
≪ Pins ≫ redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a ≪ Pins (desambiguacio) ≫.
Infotaula d'ésser viuPinus Modifica el valor a Wikidata

pi roig Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font de pinyo , fusta de pi , naval stores (en) Tradueix, fulla de pi , mirtol , pine oil (en) Tradueix i pine cone (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Periode
Triasic ? recent [1]
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Classe Pinopsida
Ordre Pinales
Familia Pinaceae
Genere Pinus Modifica el valor a Wikidata
L. , 1753
Tipus taxonomic Pinus sylvestris Modifica el valor a Wikidata
Distribucio

Modifica el valor a Wikidata
Pinus halepensis
Pinus pinea ( Toscana )
Pinus sylvestris
Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig , pi blanc i pinassa , els pinets de sota tambe son pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012).
Pinus mugo
Pinus radiata
Pinus canariensis
Pinya de pinus nigra
Pins al Pais Valencia

Pinus es un genere de conifera de la familia Pinaceae . Son arbres coneguts popularment com a pins, per be que altres arbres d'altres generes tambe s'anomenen pins . [2]

Els pins, quan creixen junts, formen boscos que s'anomenen pinedes . De diverses especies de pins amb pinyons comestibles s'obte l' oli de pinyo amb diversos usos. [3]

Caracteristiques [ modifica ]

Els pins son arbres de fulla perenne , generalment de tronc dret i elevat. La capcada pot ser piramidal o arrodonida i, en els arbres adults, ampla i deprimida. Els macroblasts presenten fulles esquamiformes sense clorofil·la . Les fulles tenen una forma acicular caracteristica amb dos o mes canals resinifers cadascuna, i s'apleguen en forma de fascicles de dues a cinc unitats en petites branquetes anomenades braquiblasts. Les especies europees tenen totes braquiblasts amb dues fulles.

Els cons masculins es desenvolupen a la base dels brots anuals. Els estrobils presenten escates persistents, sent les tectrices rudimentaries i incluses i les seminiferes sol presentar una protuberancia o melic en la seva part externa (apofisi) maduren biennal o trienalment. Les llavors son alades amb la testa mes o menys lignificada. Nombroses especies es conreen des de molt antic pels seus pinyons o amb finalitats ornamentals o forestals, la qual cosa dificulta l'establiment de les seves arees originals.

Els pins son plantes monoiques , amb inflorescencies masculines i femenines separades en un mateix peu. Les femenines, despres de pol·linitzades i madurades, es lignifiquen i es transformen en pinyes , les esquames de les quals protegeixen les llavors , anomenades pinyons . La petorrera es la pell que salta de la soca o del tronc.

Historia [ modifica ]

Entre els antics el pi era l'arbre preferit de Demeter o Cibeles . Els coribants portaven tirs els extrems del qual eren pinyes de pi. Tambe s'emprava la pinya en cerimonies del culte de Bacus . De vegades, es representen a Silva amb una branca de pi a la ma dreta.

Distribucio [ modifica ]

Hi ha mes d'un centenar d'especies de pins, distribuides per totes les latituds i altituds de l'hemisferi nord, sis de les quals es fan espontaniament als Paisos Catalans : el pi blanc , el pi pinyer i el pinastre , propis de la terra baixa , la pinassa o pi gargalla a la muntanya mitja , el pi roig a l' estatge monta i el pi negre a l' alta muntanya . Algunes altres ( pi canari , pi insigne ) han estat introduides per al seu aprofitament forestal.

Especies per regions [ modifica ]

Existeixen al voltant de 110 especies de pi al mon. Els pins son natius de l' Hemisferi Nord , amb solament una especie trobada al sud de l' Equador , a l' illa de Sumatra (2°S, el pi de Sumatra ). A l' America del Nord se situen des dels 66°N al Canada (pi Jack) fins als 12°N pel sud a Nicaragua (pi del Carib). Les muntanyes subtropicals de Mexic alberguen la major diversitat d'especies d'aquest genere, amb prop de 47. L'oest dels Estats Units ( California ) es el segon lloc del planeta amb mes diversitat de pins. A Eurasia es troben des de les Illes Canaries i Escocia per l'Oest fins al llunya orient rus, i pel sud des de les Filipines fins als 70° N a Noruega i Siberia oriental (pi roig i pi nan siberia respectivament). Set especies son natives i originaries de la peninsula Iberica i zones limitrofes i han sobreviscut i desenvolupat des de temps remots. En el nord d'Africa existeixen pins a les zones muntanyenques, aixi com en els Himalaies i en el sud-est asiatic. S'han introduit pins en arees temperades i subtropicals de l'Hemisferi Sud, incloent l' Argentina , el Brasil , Xile , l' Equador , Uruguai , el Paraguai , Nova Zelanda i Australia , on creixen extensament com a recurs de la fusta , i inclusivament algunes especies s'han convertit en invasores.

Llista de pins per regions [ modifica ]

Vell mon [ modifica ]

Regio europea i mediterrania (alguna especie estesa fins a Asia)
Asia

Nou mon [ modifica ]

Canada i EUA, excepte arees properes a la frontera mexicana
Sud d'Arizona i Nou Mexic, Mexic, America central i Carib

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Entrada ≪ Pinus ≫ de la Paleobiology Database (en angles). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ ≪ Noms de plantes. Corpus de fitonimia catalana | TERMCAT ≫. [Consulta: 12 marc 2023].
  3. ↑ August Holmes. Some of the Physical Constants of Pine Nut Oil . University of Nevada, Reno, 1912.  
  4. ↑ Pines of Silvicultural Importance . CABI, 2002, p. 30?. ISBN 978-0-85199-539-7 .  
  5. ↑ Aylmer Bourke Lambert. A Description of the Genus Pinus: With Directions Relative to the Cultivation, and Remarks on the Uses of the Several Species: Also Descriptions of Many Other New Species of the Family of Coniferae : Illustrated with Figures . Messrs. Weddell, 1832, p. 25?.  
  6. ↑ Marcus Ulber; Felix Gugerli; Gregor Bo?i? Pinus cembra . Bioversity International, 2004, p. 1?. ISBN 978-92-9043-619-5 .  
  7. ↑ Diccionario de Agricultura practica y Economia Rural . Imp. de Luis Garcia, 1855, p. 298?.  
  8. ↑ LOPEZ GONZALEZ, GINES. GUIA DE LOS ARBOLES Y ARBUSTOS DE LA PENINSULA IBE: (especies silvestres y las cultivadas mas comunes) . Editorial Paraninfo, 1 gener 2004, p. 200?. ISBN 978-84-8476-210-2 .  
  9. ↑ Station Paper . Northeastern Forest Experiment Station, 1956, p. 9?.  
  10. ↑ General Technical Report INT. . Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1981, p. 2?.  
  11. ↑ J. A. Gomez Loranca. Pinus nigra Arn. en el sistema iberico: tablas de crecimiento y produccion . Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacion, Instituto Nacional de Investigacion y Tecnologia Agraria y Alimentaria, 1996. ISBN 978-84-7498-449-1 .  
  12. ↑ Breeding and Genetic Resources of Five-needle Pines: Growth, Adaptability, and Pest Resistance : Proceedings of the IUFRO Five-Needle Pine Working Party Conference, July 23-27, 2001, Medford, Oregon, USA . United States Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Research Station., 2004, p. 63?.  
  13. ↑ Selvicultura del pino pinaster (pinus pinaster): manual basico : cuidados culturales del pino pinaster en Asturias para producir madera de calidad . Consejeria de Medio Rural y Pesca, Servicio de Montes y Produccion Forestal, 2007.  
  14. ↑ Marta San Jose Valdezate. Evaluacion de las masas de pino pinonero (Pinus pinea L.) en la Reserva Biologica de Donana, Parque Nacional de Donana: proyecto fin de carrera . Universidad de Valladolid, 2007.  
  15. ↑ United States Congressional Serial Set . U.S. Government Printing Office, 1884, p. 316?.  
  16. ↑ Aljos Farjon. Pines, 2nd revised edition: Drawings and Descriptions of the Genus Pinus . BRILL, 25 maig 2021, p. 231?. ISBN 978-90-474-1516-9 .  
  17. ↑ Aljos Farjon. A Handbook of the World's Conifers (2 vols.): Revised and Updated Edition . BRILL, 28 agost 2017, p. 1135?. ISBN 978-90-04-32451-0 .  
  18. ↑ Rajeev K. Srivastava; Nawa Bahar Pines of South-East Asia . International Book Distributors, 2007. ISBN 978-81-7089-343-1 .  
  19. ↑ Pacific Forestry Centre; International Union of Forestry Research Organizations. Project Group P2.04-00 (Seed Problems) Dormancy and Barriers to Germination: Proceedings of an International Symposium of IUFRO Project Group P2.04-00 (Seed Problems) . Pacific Forestry Centre, 1993. ISBN 978-0-662-20777-1 .  
  20. ↑ William Burke Critchfield; Elbert Luther Little Geographic Distribution of the Pines of the World . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966, p. 1948?.  
  21. ↑ Aljos Farjon; Denis Filer An Atlas of the World's Conifers: An Analysis of their Distribution, Biogeography, Diversity and Conservation Status . BRILL, 11 novembre 2013, p. 205?. ISBN 978-90-04-21181-0 .  
  22. ↑ Ky?to Daigaku. N?gakubu. Memoirs of the College of Agriculture, Kyoto University . Kyoto University, 1987.  
  23. ↑ 23,0 23,1 Willdenowia . Botanischer Garten und Botanisches Museum, 2004.  
  24. ↑ Elbert Luther Little; William Burke Critchfield Subdivisions of the Genus Pinus (pines) . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1927, p. 9?.  
  25. ↑ 台灣林業科學 . 台灣省林業試驗所, 2008.  
  26. ↑ Diversity and Systematics of Seed Plants . Rastogi Publications, 2009, p. 222?. ISBN 978-81-7133-792-7 .  
  27. ↑ Issues in Ecological Research and Application: 2013 Edition . ScholarlyEditions, 1 maig 2013, p. 523?. ISBN 978-1-4901-0658-8 .  
  28. ↑ Shun-ch?ing Li. Forest Botany of China, Supplement . Chinese Forestry Association, 1973.  
  29. ↑ K. J. Crockford. Spacing Trials of Pinus Kesiya: Results and Recommendations . Division of Research & Development, Forestry Commission, 1994.  
  30. ↑ David M. Richardson. Ecology and Biogeography of Pinus . Cambridge University Press, 31 juliol 2000, p. 19?. ISBN 978-0-521-78910-3 .  
  31. ↑ Pinus krempfii. Lecomte 1921.
  32. ↑ Pinus latteri. Mason. 1849.
  33. ↑ Pinus luchuensis. Mayr 1894.
  34. ↑ Pinus massoniana
  35. ↑ William Burke Critchfield; Elbert Luther Little Geographic Distribution of the Pines of the World . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966, p. 15?.  
  36. ↑ 36,0 36,1 Silvicultura de bosques tropicales: bibliografia . IICA Biblioteca Venezuela, 1975, p. 89?. GGKEY:6N0WL3G85US.  
  37. ↑ F.A. Andersson. Coniferous Forests . Elsevier, 29 desembre 2005, p. 213?. ISBN 978-0-444-81627-6 .  
  38. ↑ P A Khomentovsky. Ecology of Siberian Dwarf Pine Pinus Pumila (Pallas) Regel in Kamchatka . CRC Press, 1 gener 2004, p. 214?. ISBN 978-1-4822-7992-4 .  
  39. ↑ Raja Walayat Hussain; E. B. Glennie; M. Afzal Cheema Interim Yield Tables for Chir Pine (Pinus Roxburghii, Roxb) of Reserved Forests in the Punjab . Pakistan Forest Institute, 1979.  
  40. ↑ Elena I. Troeva; A. P. Isaev; M.M. Cherosov The Far North:: Plant Biodiversity and Ecology of Yakutia . Springer Science & Business Media, 24 octubre 2010, p. 184?. ISBN 978-90-481-3971-2 .  
  41. ↑ 41,0 41,1 Mark Cochrane. Tropical Fire Ecology: Climate Change, Land Use and Ecosystem Dynamics . Springer Science & Business Media, 11 abril 2010, p. 641?. ISBN 978-3-540-77381-8 .  
  42. ↑ Ram Swaroop Meena; Rahul Datta Soil Moisture Importance . BoD ? Books on Demand, 24 marc 2021, p. 121?. ISBN 978-1-83968-095-3 .  
  43. ↑ Elbert Luther Little; William Burke Critchfield Subdivisions of the Genus Pinus (pines) . U.S. Forest Services, 1969, p. 13?.  
  44. ↑ Max Lehey. Black Pine (pinus Thunbergii) "King of Bonsai" , 1987.  
  45. ↑ Bhupendra Koul. Herbs for Cancer Treatment . Springer Nature, 7 gener 2020, p. 896?. ISBN 978-981-329-147-8 .  
  46. ↑ Sharad Singh Negi. Himalayan Wildlife, Habitat and Conservation . Indus Publishing, 1992, p. 24?. ISBN 978-81-85182-68-1 .  
  47. ↑ De-Yuan Hong; Stephen Blackmore The Plants of China . Cambridge University Press, 23 abril 2015, p. 190?. ISBN 978-1-107-07017-2 .  
  48. ↑ Tadej Slabe. South China Karst II . Zalo?ba ZRC, 1 gener 2011, p. 72?. ISBN 978-961-254-241-2 .  
  49. ↑ Stephen F. Arno. Silvics of Whitebark Pine (Pinus Albicaulis) . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Research Station, 1989, p. 1?.  
  50. ↑ Karl Hess. Forest Vegetation of the Arapaho and Roosevelt National Forests in Central Colorado: A Habitat Type Classification . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Rocky Mountain Forest and Range Experiment Station, 1986, p. 1?.  
  51. ↑ Charles R. Hatch; Phyllis M. Faber Trees of the California Landscape: A Photographic Manual of Native and Ornamental Trees . University of California Press, 2007, p. 31?. ISBN 978-0-520-25124-3 .  
  52. ↑ M.M. Grandtner. Elsevier's Dictionary of Trees: Volume 1: North America . Elsevier, 8 abril 2005, p. 643?. ISBN 978-0-08-046018-5 .  
  53. ↑ William Graham Cole. Growth Response and Water Use Efficiency of Pinus Banksiana and Pinus Resinosa Seedlings Under Controlled Moisture Regimes . Michigan State University. Department of Forestry, 1986.  
  54. ↑ Cuauhtemoc Saenz Romero. Landscape Genetics of Pinus Banksiana Lamb. in Wisconsin: Spatial Variation of Quantitative Traits and Isoenzymes . University of Wisconsin--Madison, 1998.  
  55. ↑ Elwood LaVern Miller. Studies of Environmental Factors Affecting Jack Pine (Pinus Banksiana Lamb.) Regeneration . Michigan State University. Department of Forestry, 1970.  
  56. ↑ David Stephen Canavera. Geographic and Stand Variation in Jack Pine (Pinus Banksiana Lamb) . Michigan State University. Department of Forestry, 1969.  
  57. ↑ Kenneth W. Outcalt. An Old-growth Definition for Sand Pine Forests . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Southern Research Station, 1997, p. 4?.  
  58. ↑ G. E. Rehfeldt. Ecological Genetics of Pinus Contorta in the Lower Snake River Basin of Central Idaho . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Forest and Range Experiment Station, 1985, p. 9?.  
  59. ↑ Donald L. Copes. Graft Incompatibility in Pinus Contorta . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Forest and Range Experiment Station, 1975, p. 1?.  
  60. ↑ Ze'ev Vered. Auxin in Long Shoots of Coulter Pine (Pinus Coulteri) . University of California, Berkeley, 1957.  
  61. ↑ Charles Theodore Mohr. The Timber Pines of the Southern United States . U.S. Government Printing Office, 1897, p. 9?.  
  62. ↑ William A. Dick-Peddie. New Mexico Vegetation: Past, Present, and Future . UNM Press, 1993, p. 93?. ISBN 978-0-8263-2164-0 .  
  63. ↑ K. J. Crockford. Yield Models and Tables for Pinus Patula, Pinus Elliottii and Pinus Taeda in Zimbabwe . Forestry Commission, 1995.  
  64. ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations. An Annotated Bibliography of Pinus Elliottii . Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1973, p. 1?.  
  65. ↑ John F. Kraus. Heritability of Some Seed Characteristics in Slash Pine (Pinus Elliottii Engelm.) . University of Minnesota, 1966, p. 3?.  
  66. ↑ David William Langor. Status of the Limber Pine (Pinus Flexilis) in Alberta . Alberta Conservation Association, 2007. ISBN 978-0-7785-7068-4 .  
  67. ↑ United States. Forest Service. Report of the Chief - Forest Service . Forest Service, U.S. Department of Agriculture, p. 623?.  
  68. ↑ Jose Elorrieta y Artaza. Ensayo de los pinos ponderosa y jeffreyi en la vertiente sur de Sierra Nevada (Granada) anos 1922 a 1962 . Ministerio de Agricultura, Direccion General de Montes, Caza y Pesca Fluvial, Instituto Forestal de Investigaciones y Experiencias, 1964.  
  69. ↑ Harold Scofield Betts. Sugar Pine (Pinus Lambertiana) . Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1960, p. 1?.  
  70. ↑ Stanley Liebert Krugman. The Anthocyanin Leuco-anthocyanins of Sugar Pine (Pinus Lambertiana Dougl.) Seedlings . University of California, Berkeley, 1956.  
  71. ↑ Joseph Albert Sacher. Structure and Histogenesis of the Buds of Pinus Lambertiana . University of California, Berkeley, 1953.  
  72. ↑ Peter H. Raven; Ray Franklin Evert; Susan E. Eichhorn Biologia de las plantas . Reverte, 1992, p. 464?. ISBN 978-84-291-1842-1 .  
  73. ↑ Trevor A. Burwell. Environmental History of the Lower Montane Pinyon (Pinus Monophylla) Treeline, Eastern California . University of Wisconsin--Madison, 1999.  
  74. ↑ Raymond J. Hoff; Geral I. McDonald; R. T. Bingham Resistance to Cronartium ribicola in Pinus monticola: structure and gain of resistance in the second generation . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Forest and Range Experiment Station, 1973, p. 1?.  
  75. ↑ K. Van Cleve. A Study of the Nitrogen Economy of Bishop Pine (Pinus Muricata) Stands of Various Ages . University of California, Berkeley, 1960.  
  76. ↑ Thomas C. Croker. Longleaf Pine: an Annotated Bibliography, 1946 Through 1967 . Southern Forest Experiment Station, 1968, p. 7?.  
  77. ↑ G. E. Rehfeldt. Adaptive Variation in Pinus Ponderosa from Intermountain Regions: Middle Columbia River system. II. . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Forest and Range Experiment Station, 1986, p. 9?.  
  78. ↑ Raymond C. Shearer. Performance of 14-year-old Pinus Ponderosa Hybrids in Western Montana . Intermountain Forest and Range Experiment Station, Forest Service, United States Department of Agriculture, 1966, p. 1?.  
  79. ↑ Bruce Allen Follansbee. In Vitro Culture Studies of Pinus Ponderosa Laws . U. of Calif., Davis, 1984.  
  80. ↑ Thomas Meehan. Pinus Pungens: The Table Mountain Pine . Lane S. Hart, 1879, p. 3?.  
  81. ↑ Alfonso Fernandez Manso; Alfonso Sarmiento Maillo El pino radiata (Pinus radiata): manual de gestion forestal sostenible . Junta de Castilla y Leon, 2004.  
  82. ↑ Felipe Crecente-Campo. Modelo de crecimiento de arbol individual para Pinus radiata D. Don en Galicia. . Univ Santiago de Compostela, 2008, p. 2?. GGKEY:ARDXUEK37TY.  
  83. ↑ Esther Fernandez Nunez. Sistemas silvopastorales establecidos con Pinus radiata D. Don y Betula alba L. en Galicia. . Univ Santiago de Compostela, p. 14?. GGKEY:24AP4362BJG.  
  84. ↑ Nicolas Marcelo Galvez Arevalo. Determinacion de la composicion quimica de madera de pino insigne (pinus radiata D. Don) sometida a la accion de dos hongos de pudricion blanca . Universidad de Chile, 2001.  
  85. ↑ Nicholas Tiho Mirov. Composition of Gum Turpentines of Pines . U.S. Department of Agriculture, 1961, p. 35?.  
  86. ↑ David M. Richardson. Ecology and Biogeography of Pinus . Cambridge University Press, 31 juliol 2000, p. 174?. ISBN 978-0-521-78910-3 .  
  87. ↑ Harold Scofield Betts. Red Pine (Pinus Resinosa) . Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1953, p. 1?.  
  88. ↑ Douglas E. Gritzinger. Short Term Dynamics of Potassium Cycling in Pinus Resinosa . Cornell University, Aug., 1979.  
  89. ↑ James Edward Stone. Water Conduction in Roots and Root Grafts of Pinus Resinosa . Cornell Univ., 1974.  
  90. ↑ Orville W. Moore. Red Pine (Pinus Resinosa) Seedlings as Affected by Various Soil Treatments . Michigan State College of Agriculture and Applied Science. Department of Soil Science, 1950.  
  91. ↑ Silas Little; Jack McCormick; John W. Andresen A Selected and Annotated Bibliography of Pitch Pine (Pinus Rigida Mill.) . U.S. Northeastern Forest Experiment Station, 1970, p. 25?.  
  92. ↑ Boy Scouts of America. Handbooks for Boys , 1934.  
  93. ↑ Michael A. Taras; J. R. Saucier Wood Density Surveys of the Minor Species of Yellow Pine in the Eastern United States: Pond pine (Pi??u?s? ?se??o??i??a? ?Michx.) . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Southeastern Forest Experiment Station, 1970, p. 1?.  
  94. ↑ Eugenio Pla y Rave. Tratado de maderas de construccion civil y naval . Imprenta, estereotipia y galvanoplastia de Aribau y Cia. (Suc.de Rivadeneyra), 1880, p. 118?.  
  95. ↑ Growth and Yield Model for Pinus Taeda and Pinus Elliottil in Brizil . Bib. Orton IICA / CATIE, p. 5?. GGKEY:94TK33SQ2A1.  
  96. ↑ United States. Forest Service. Torrey Pine: Pinus Torreyana Parry . U.S. Government Printing Office, 1908.  
  97. ↑ Patterns of Reproduction in Torrey Pine (Pinus Torreyana) , 1980.  
  98. ↑ A. D. Lindsay. Torrey Pine (Pinus Torreyana Parry) , 1932.  
  99. ↑ Population Trends and Recruitment Patterns of Pinus Torreyana at the Torrey Pine State Reserve . San Diego State University, 2009.  
  100. ↑ Arthur Pierson Kelley. The Variations in Form of Mycorrhizal Short-roots of Pinus Virginiana Mill. Associated with Certain Soil Series . Landenberg Laboratory, 1941.  
  101. ↑ Boletin tecnico , 1981.  
  102. ↑ Victor M. Cano Gutierrez. Tabla de densidad para pinus arizonica . Instituto Nacional de Investigaciones Forestales y Agropecuarias, Centro de Investigacion Regional del Norte Centro, Campo Experimental Madera, 1994.  
  103. ↑ Miguel Angel Musalem; Alvaro Ramirez Luis Monografia de Pinus ayacahuite var. veitchii Shaw . Instituto Nacional de Investigaciones Forestales y Pecuarias, 2003. ISBN 978-968-5580-06-9 .  
  104. ↑ TRES INTENSIDADES DE RALEO EN PINUS CARIBAEA var HONDURENSIS; ANALISIS DE 10 ANOS DE CRECIMIENTO EN UN DISENO CUADRADO LATINO . Bib. Orton IICA / CATIE, p. 1?. GGKEY:7Z9682JE0F1.  
  105. ↑ Pastoreo Bajo Plantaciones de Pinus Caribaea Informe de Investigacion 1984-1985 Proyecto Agroforestal Unu/catie . Bib. Orton IICA / CATIE, p. 1?. GGKEY:2GN37T577YD.  
  106. ↑ Datos De Crecimiento De Pinus Caribaea Var. Hondurensis En La Reserva Forestal La Yeguada, Panama . Bib. Orton IICA / CATIE, p. 15?. GGKEY:4U661UYXX7S.  
  107. ↑ Growth and Site Relationships of Pinus Caribaea Across the Caribbean Basin . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Southern Forest Experiment Station, 1991, p. 60?.  
  108. ↑ Jacob L. Whitmore. Spacing Trial of Pinus Caribaea Var. Hondurensis . Southern Forest Experiment Station, 1980, p. 8?.  
  109. ↑ Phytologia . Alma L. and Harold N. Moldenke, 1983.  
  110. ↑ Jeffery A. Wright. Conservacion y uso del recurso genetico de Pinus chiapensis en Colombia . Smurfit Carton de Colombia, 1996.  
  111. ↑ Estimacion de biomasa y contenido de carbono de Pinus cooperi Blanco, en Pueblo Nuevo, Durango . Instituto de Ecologia A.C., 2007.  
  112. ↑ David M. Richardson. Ecology and Biogeography of Pinus . Cambridge University Press, 31 juliol 2000, p. 23?. ISBN 978-0-521-78910-3 .  
  113. ↑ Francisco Adolfo Sauvalle. Flora cubana , 1873, p. 151?.  
  114. ↑ Guias botanicas de excursiones en Mexico: Sureste, Noroeste y Noreste, Canon de Lobos, Los Volcanes, Meztitlan, El Mezquital . Sociedad Botanica de Mexico, 1972.  
  115. ↑ INEGI. Anuario estadistico y geografico de Michoacan de Ocampo 2014 . INEGI, 1 desembre 2014, p. 2?. GGKEY:64SXJACFWSX.  
  116. ↑ INEGI. Explotacion de pino en el estado de Durango . INEGI, 1 gener 1997, p. 8?. GGKEY:WD4R5L33F3F.  
  117. ↑ Basilio Bermejo-Velazquez. Genetic Diversity and the Mating System in Pinus Engelmannii Carr . University of Wisconsin--Madison, 1993.  
  118. ↑ J. P. Perry (Jr.). The Taxonomy and Chemistry of Pinus Estevezii .  
  119. ↑ Paul Carpenter Standley. Trees and Shrubs of Mexico . U.S. Government Printing Office, 1926, p. 56?. ISBN 978-0-598-40856-3 .  
  120. ↑ Miguel Angel Musalem; Gabriel Martinez Cantera Monografia de Pinus Greggii Engelm . Instituto Nacional de Investigaciones Forestales y Pecuarias, 2003. ISBN 978-968-5580-03-8 .  
  121. ↑ Olman Murillo. Natural Variation in Wood Specific Gravity of Pinus Greggii, P. Leiophylla and P. Pringlei . North Carolina State University, School of Forest Resources, 1988.  
  122. ↑ Villers Ruiz, Lourdes; Fabiola Rojas Garcia; Pedro Tenorio Lezama Guia Botanica Del Parque Nacional Malinche. Tlaxcala-puebla . UNAM, 2006, p. 149?. ISBN 978-970-32-1844-8 .  
  123. ↑ Abisai J. Garcia-Mendoza; Maria de Jesus Ordonez Diaz; Miguel Briones-Salas Biodiversidad de Oaxaca . UNAM, 2004, p. 149?. ISBN 978-970-32-2045-8 .  
  124. ↑ Freddy Eduardo Rojas-Rodriguez; Edgar Ortiz Pino Caribe: Pinus caribaea Morelet var. hondurensis (Barret y Golfari) : especie de arbol de uso multiple en America Central . CATIE, 1991, p. 3?. ISBN 978-9977-57-104-1 .  
  125. ↑ Antologia botanica del estado de Jalisco, Mexico . Universidad de Guadalajara, Departamento de Geografia y Ordenacion Territorial, 1900.  
  126. ↑ Ronald M. Lanner. The Pinon Pine: A Natural And Cultural History . University of Nevada Press, 1 agost 1981, p. 277?. ISBN 978-0-87417-412-0 .  
  127. ↑ Alcantara, Manuel; Garcia Montero, Mercedes; Sanchez Lopez, Francisco Historia y Patrimonio Cultural: Memoria del 56.º Congreso Internacional de Americanistas . Ediciones Universidad de Salamanca, 1 juliol 2018, p. 680-. ISBN 978-84-9012-927-2 .  
  128. ↑ Maximino Martinez. Plantas utiles de la flora Mexicana . Ediciones Botas, 1959.  
  129. ↑ Baldemar Arteaga Martinez; Horacio Garcia Rodriguez; Juan Gabriel Rivera Medrano Pinon grande: pinus maximartinezii rzedowski . Universidad Autonoma Chapingo, Division de Ciencias Forestales, 2000. ISBN 978-968-884-322-2 .  
  130. ↑ W. S. Dvorak; J. K. Donahue Pinus Maximinoi Seed Collections in Mexico and Central America . North Carolina State University, School of Forest Resources, 1988.  
  131. ↑ Fernando Carrillo Anzures. Natural Regeneration in Pinus Montezumae Forests of Central Mexico . University of Wisconsin--Madison, 1998.  
  132. ↑ INEGI. Anuario estadistico del estado de Nuevo Leon 2008. Tomo I . INEGI, 1 gener 2008, p. 58?. GGKEY:7RW9JRC6244.  
  133. ↑ Santiago Wigberto Bueno Lopez; Eddie Bevilacqua Prediccion de Distribuciones Diametricas Para Pinus Occidentalis . Editorial Academica Espanola, abril 2012. ISBN 978-3-8484-7507-0 .  
  134. ↑ Bibliografia sobre Pinus occidentalis , 1977.  
  135. ↑ Estudio de la Masa Forestal del Bosque de Pinus Oocarpa de yucul (Nicaragua) Atacado pr Dendroctuonus Frontalis . Bib. Orton IICA / CATIE, p. 9?. GGKEY:4CUZ3RHQHAS.  
  136. ↑ Leonidas Vega Condori. Observaciones silviculturales de pinus patula Schel & Chan: en Cundinamarca, Colombia . Universidad distrital "Francisco Jose de Caldas," Facultad de ingenieria forestal, 1965.  
  137. ↑ A. E. Squillace. Classification of Pinus Patula, P. Tecunumanii, P. Oocarpa, P. Caribaea Var. Hondurensis, and Related Taxonomic Entities . U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Southeastern Forest Experiment Station, 1992, p. 2?.  
  138. ↑ Jessica Dawn Palmer. The Apache Peoples: A History of All Bands and Tribes Through the 1880s . McFarland, 30 juliol 2013, p. 80-. ISBN 978-1-4766-0195-3 .  
  139. ↑ C.L. Diaz Luna. Estudio cromosomico de Pinus pinceana Gordon , 1962.  
  140. ↑ Potencial dendroclimatico de Pinus pinceana Gordon en la sierra madre oriental . Instituto de Ecologia A.C., 2010.  
  141. ↑ Posibilidades de Introducir Algunas Coniferas de Mexico Y America Central en Colombia . Bib. Orton IICA / CATIE, p. 5?. GGKEY:TR2CCK42FE4.  
  142. ↑ Carlos Reiche C.. Costos del cultivo de arboles de uso multiple en America Central . Bib. Orton IICA / CATIE, 1991, p. 67?. ISBN 978-9977-57-110-2 .  
  143. ↑ Jose Delgadillo; Jose Delgadillo Rodriguez El bosque de coniferas de la Sierra de San Pedro Martir, Baja California . Instituto Nacional de Ecologia, 2004, p. 73?. ISBN 978-968-817-702-0 .  
  144. ↑ United States. Forest Service. Four-leaf Pinon: Pinus Quadrifolia Parl . U.S. Government Printing Office, 1908.  
  145. ↑ Aljos Farjon. A Handbook of the World's Conifers: Revised and Updated Edition . BRILL, 27 abril 2010, p. 1068?. ISBN 978-90-474-3062-9 .  
  146. ↑ Hugh H. Genoways; Robert J. Baker Biological Investigations in the Guadalupe Mountains National Park, Texas: Proceedings of a Symposium Held at Texas Tech University, Lubbock, Texas, April 4-5, 1975 . National Park Service, 1979, p. 34?.  
  147. ↑ W. S. Dvorak; E. A. Shaw Five Year Results for Growth and Stem Form of Pinus Tecunumanii in Brazil, Colombia and South Africa . CAMCORE, North Carolina State University, College of Forest Resources, 1992.  
  148. ↑ Jose Alcina Franch; Miguel Leon Portilla; Eduardo Matos Moctezuma Azteca Mexica . Lunwerg Editores, 1992. ISBN 978-84-7782-203-5 .  
  149. ↑ George Russell Shaw. The Pines of Cuba: Pinus Tropicalis (Morelet), Pinus Caribaea (Morelet), Pinus Cubensis (Grisebach). , 1904.  

Vegeu tambe [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
Viquiespècies
Viquiespecies
Viquiespecies Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pinus&oldid=32901740 ≫