 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Pin que representa diferents projectes de la
Wikimedia Foundation
.
Un
pin
, es un
insignia
petita el mes sovint
metal·lica
que es fixa sobre una
roba
lligada al
trau
, serveix de signe distintiu, representa una pertinenca, un
logo
o commemora un esdeveniment. Pot ser simplement decorativa, emparentant-se llavors a un
fermall
. Encoratjada per una produccio publicitaria intensa als anys 1980-1990, ha esdevingut un objecte de col·leccio.
El mot
pin's
es un
pseudoanglicisme
format a partir del mot angles
pin
que significa
agulla de cap
,
xinxeta
,
clavilla
.
Un venedor de pins durant una venda de particulars al carrer, a Paris el 2009.
El pin, contrariament a la insignia que havia tingut el seu moment de popularitat als
anys 1970
, es fixa gairebe a la manera d'un fermell amb l'ajuda d'una pica qui travessa el teixit i esta blocat al darrere per una ≪ papallona ≫. Es aquest mode de fixacio rapida, que ha contribuit a la popularitat sobtada d'aquest petit accessori que existia de la primera guerra mundial enca. El mot ≪ pin ≫ ha sens dubte estat afrancesat i posat al plural pels pilots francesos: en efecte, la societat SPAD (Societat de Produccio dels Avions Deperdussin), que construia sota llicencia els cacadors d'aquest avionista frances, exigia que els pilots dels seus aparells s'hagin format sobre cada nou tipus d'avio abans de poder pilotar-ne un al si d'una unitat de combat.
A la sortida de les practiques de formacio, els pilots rebien un pin que representava l'aparell sobre el qual havien estat formats, provant aixi la seva capacitat a utilitzar el nou avio al si d'una unitat combatent.
La insignia tambe ha conegut un gran succes quan reproduia l'efigie de grups coneguts.
El fenomen a Franca
[
modifica
]
Un intent de pins publicitari fou provat el
1956
per la nova estacio de radio
Europe N°1
, el pin de la qual representait un "1" petit pero la quantitat distribuida era massa feble per a crear un moviment important. La mediatitzacio dels pins del
torneig de Roland Garros
l'any
1987
en llanca la moda. La qual rapidament va ser explotada per les marques comercials i, al costat dels pins commemoratius com aquells dels
Jocs olimpics d'Albertville
del
1992
, un gran nombre de pins publicitaris es posaren sobre el mercat, venuts, guanyats o oferts, i sovint col·leccionats pels aficionats.
Al comencament dels
anys 1990
, a l'apogeu del fenomen, es creen borses de bescanvis, llibres i catalegss tracten del tema, els preus dels pins rars arriben a ser molt cars.
Sols alguns afeccionats, dits
filopins
o
filopinistes
, continuen encara aquesta col·leccio amb temes definits.
Un salo internacional, es tingue a
Louviers
(
Eure
) per la primera vegada l'any 2003, demostrant tanmateix que la col·leccio de pins atreu encara un cert public. La 5a
edicio
organitzada el 7 octubre 2007 ha celebrat els vint anys del pin.
Amb l'arribada d'
internet
, els col·leccionadors han trobat un suport ideal per a compartir llur col·leccio. Molts llocs de venda o de bescanvi de pins han vist el dia, com ara Delcampe Internacional. Alguns
forums
dedicats a aquest tipus de col·leccio s'han desenvolupat. Tambe el nombre de col·leccionadors ha augmentat fortament, al punt que despres de l'abando del salo de
Louviers
, nous salons de pins veuen el dia a Franca.
Del
2011
enca
Sant-Amand-Montrond
(
Cher
) acull el salo nacional del pin, la 7a edicio ha tingut lloc el 08-10-017 d'octubre de 2017.
Durant el salo
2013
de Sant-Amand-Montrond, un maniqui vestit de diversos de milers de pins (la ≪ philopine ≫) ha estat presentat al public.
Maniqui vestit per al salo nacional del pin de 2013
Dos uns altres salons coneguts dels col·leccionadors es desenrotllen cada any : l'un a
Champeaux
(
Sena-i-Marne
) i l'altre a
Warmeriville
(Marne).
El pin preexistia en el camp de la insignia militar, aixo doncs son fabricants de medalles i d'insignies civils i militars qui s'han convertit molt rapidament a aquest suport publicitari, el mes conegut essent la casa Arthus-Bertrand els pins de la qual, editats per al torneig de Roland-Garros, han entrenat la moda de la col·leccio. Uns altres fabricants, com els establiments Ballard, les marques
Fraisse
o
Corner
han seguit. Societats com
Star Pin's
s'han creat especialment merces a la forta demanda, i despres la fabricacio de mala qualitat subcontractada a
Taiwan
, ha envait el mercat, matant el fenomen.
La qualitat del pin
[
modifica
]
La categoritzacio per l'us
[
modifica
]
Es pot distingir tres principals funcions d'us del pin:
- els pins publicitaris que s'han difos per empreses que promoeun els seus productes o serveis
- els pins d'embelliment proxim als
fermalls
(exemple de temes: animals, automobils, flors, esports, ciutats, etc.)
- els pins de pertinenca o de recompensa emparents a les
insignies
(exemples: logos institucionals, militaria, etc.)
El tipus d'agafador
[
modifica
]
El pin al comencament es va utilitzar com a
insignia
militar o civil amb un dispositiu que n'impedia generalment l'arrencament gracies a una
rosca
o una
agulla imperdible
.
Seguidament, els pins s'han democratitzat als anys 1990 sobretot a causa del seu nou dispositiu d'agafada rapida de la papallona sobre la tija de la xinxeta. Pero aquest agafador papallona pot tenir l'inconvenient d'irritar la pell amb les seves pinces trinxants i d'arrencar-se facilment.
Per a pal·liar el risc d'arrencament dels agafadors papallona, una o diverses ranures poden ser fixades a la tija d'un pins. De mes, existeixen igualment agafadors de bomba que son mes confortables i mes segurs. En efecte, permeten de crear un buit d'aire sobre la tija graduada de la xinxeta limitant fortament el risc de perdua del pin.
L'agafador de plastic presenta l'avantatge de ser mes lleuger i de tenir un us mes confortable quan es porta el pin.
Finalment, hi ha diversos dispositius per a evitar que el pins pivota sobre el seu eix com ara la fixacio per dos crocs o l'afegiment d'una o diverses dents d'ancoratge que solidaritzen el pin amb el seu suport.
Certs pins i insignies d'ara endavant van dotats d'un o diversos agafadors magnetics.
-
Agafador per a agulla de cap
-
Dispositiu d'una agulla de seguretat petita fixada en el pin
-
Agafador de rosca
-
Agafador de bomba
-
Agafador papallona
-
Agafador de plastic
-
Dispositiu de dos agafadors ranurats
-
Dispositiu d'un agafador cisallat amb multiples ranures i una dent d'ancoratge
-
Pin fixat amb dos aimants
El proces de fabricacio
[
modifica
]
Ultra la qualitat de finition dels agafadors, es poden distingir els metodes de produccio seguents:
- el
zamac
es compost de
zinc
,
alumini
,
magnesi
i
coure
: te una color groga daurada i en principi una espessor prou gruixuda (2 a 3 mm).
- EGF per a
esmalt de foc gran
que son completament llisos damunt omplits.
- EF per a la denominacio
esmalt en fred
es pintat en relleu, la pintura d'esmalt trobant-se als buits ; son de vegades pintats a la ma, com les fabricacions locals a l'Africa per a insignies militars, no-homologades.
- Epoxid
per als pins que tenen un genere de gelatine o plastic llis per damunt l'EF.
Els pins de gamma alta son generalment signats al verso (exemples: AB per
Arthus Bertrand
, ≪ 1/10 GF ≫ per a la qualitat 10K
xapat d'or
, Fraisse, etc.) ; tenen sovint una espessor d'aproximadament dos mil·limetres que els dona un cert relleu.