Pilona
[1]
es un
conceyu
en la zona centreoriental de la
comunitat autonoma
del
Principat d'Asturies
. La capital es
L'Infiestu
. Limita al nord amb
Villaviciosa
i
Colunga
, a l'est amb
Parres
, a l'oest amb
Nava
i
Cabranes
i al sud amb
Ponga
,
Casu
,
Sobrescobiu
i
Llaviana
. Compren una extensio total de 283, 89 km², i una poblacio de 8.243 habitants (
INE
2007). El
conceyu
de Pilona esta format per 24
parroquies
:
Anayo
,
L'Arteosa
,
Belonciu
,
Borines
,
Cerecea
,
Coya
,
Espinareu
,
Lludena
,
La Marea
,
Miyares
,
Los Montes
,
Pintueles
,
Ques
,
Santana de Maza
,
San Roman
,
San Xuan de Berbio
,
Sebares
,
Sellon
,
Sorribes
,
El Tozu
,
Valle
,
Vallobal
i
Villamayor
. L'Infiestu, a la riba del ric Pilona es la capital del
conceyu
que pren el nom del seu riu. Es el nucli mes poblat del territori encara que en aquests ultims temps ha sofert un descens a causa de l'emigracio. Important tambe es el festival de l'avellana que se celebra aqui, que fomenta el cultiu d'aquest fruit aixi com la seva utilitzacio en la rebosteria tradicional i moderna.
El solc es muntanyenc amb petits
valls
penetrants i estrets, i diverses muntanyes amb molta pendent pero altituds no molt pronunciades. La major part del terreny esta sumida en una depressio d'edat terciaria en direccio est-oest i recorreguda pel
riu Pilona
. Gracies als estudis geologics en la regio es va veure que diferents faixes provinents de
Casu
formaven una corba semieliptica en el conceyu, veient com en la zona centre predominava l'
arenisca
grisa, aixi com
calcaria
i altres elements. Son coneguts els bancs de carbo en
La Marea
, havent altres menors en Sotie??o i
Borines
. Hi ha faixes de pissarra en la serra de Quess i la serra de Cayon.
Topograficament parlant Pilona esta embolicada per un conjunt de serralades, muntanyes, becs, etc., estant la seva cota minima en
L'Infiestu
amb 150 metres i la seva maxima elevacio en el Pic Vizcares amb 1.419 metres. Pel nord destaca la
Serra del Sueve
i que abasta els
conceyos
de
Colunga
,
Caravia
i
Parres
a mes d'aquest. Tambe tenim al nord-oest el cordal Pilona-
Cabranes
-
Villaviciosa
amb la forest de l'Otro com major altura (653 metres). En la zona central destaquem la serra de Grandasllanas amb el turo del Rosellon com accident mes destacat (1.125 metres), la serra de Quess i la serra del Pino. Un poc mes baix esta la serra de Bedular amb la Pena Niano amb 1.075 metres, la serra de Priede, la serra de Pesquerin i la serra de la Frecha. I en la part limitrofa meridional tenim la serra de Sellon, la serra de Tameces i la serra d'Aves, on es troba el pic Vizcares.
Ajuntament de Pilona
De la seva xarxa hidrografica hi ha el
riu Pilona
, tambe anomenat riu gran, que neix en la muntanya de Villamayor en el conceyu de Bimenes, travessa Nava, ingressa en el conceyu de Pilona per
Coya
, penetrant posteriorment en Parres, on s'uneix al
riu Sella
a
Arriondas
. Al seu pas per Pilona el riu recull aigues de diferents rius, regues, i rierols que tiren les seves aigues en ell. Son de destacar el riu Mon, el riu de la Cova, l'Espinadero, la Valle, la rega de Corujedo, la rega la Mina, el rierol de carocea, la rega seca i el riu Borines, el qual te en el seu naixement la font de les famoses aigues minero-medicinals.
El clima de la zona es oceanic, temperat, humit, i plujos, encara que sofreix petites variacions per l'ordenacio del terreny i la seva diferent orientacio i altitud. L'atmosfera es troba moltes vegades saturada de vapor aquos, ajudant a aquest fenomen els frequents vents del nord i nord-oest que sacsegen la regio. La temperatura mitjana anual es de 12 °C.
La vegetacio es molt variada i exuberant, predominant els boscos de fajos roures, castanys, avellaners, pins i eucaliptus havent tambe cultius de nogueres i pomeres.
Historicament Pilona es va caracteritzar per ser un
conceyu
creixent, poblacional i demograficament parlant, fins a la primera meitat del
segle
xx
, en el qual l'emigracio a terrenys ultramarins primer, i les sortides al centre d'
Europa
i els centres industrials del
Principat
despres, van bufar nous vents i es va veure com a poc a poc es reduia la seva poblacio de gairebe 20.000 habitants en
1930
a 8.799 en l'actualitat, tenint una densitat de poblacio de 34,3 habitants/km².
Aixi tot, les estructures demografiques comencen a desequilibrar-se, amb un gradual envelliment de la poblacio, encara que la relacio entre homes-dones es troba bastant parella, sent una de les mes equilibrades del Principat d'Asturies. El nucli mes important de poblacio avui dia es la seva capital
L'Infiestu
que concentra mes del 20% del total, seguit de les poblacions de
Villamayor
i
Sevares
, sent element comu en les tres el pas del
riu Pilona
i de la carretera
N-634
.
El
sector agropecuari
, historicament, va ser el principal suport economic del municipi, sent relegat en aquesta funcio actualment pel sector terciari dels serveis, que es el qual major nombre d'ocupacions genera avui dia. Tanmateix, encara el sector primari te una important presencia en el conceyu, representant a un total del 34,85% de l'
ocupacio
local, sent la
ramaderia
la principal activitat, tenint la cabanya bovina, tant per a la seva produccio lactia com carnica, la qual major implantacio te.
Quant als terrenys, val a dir que un 3% correspon a cultius, un 32% a pastures i un 50% es d'us forestal. El
sector secundari
i de la construccio, empra a un total del 28,65% de la poblacio ocupada, sent aquesta ultima activitat la qual es duu la major proporcio. Li segueixen la industria alimentosa i les de
fusta
,
suro
i moble. Finalment, al sector terciari de serveis correspon un 36,5% sent el
comerc
i l'
hostaleria
la destinacio majoritaria. Aquest sector ha estat l'unic que ha crescut en els ultims anys, encara que no en una gran proporcio, degut en gran part que moltes funcions de caracter comarcal han estat assumides per
Arriondas
, capital del
conceyu
de Parres. La major part de les llicencies comercials es concentren a L'Infiestu, capital municipal.
Prehistoria i epoca romana
[
modifica
]
Es pot afirmar que el territori Pilones ja va ser poblat en l'epoca prehistorica paleolitica gracies a les troballes descobertes en les coves de Aviau, Espinareu, Conareu, la Pena Ferran, la Pena Sorribes en Sevares i La
cova del Sidron
a
Borines
, on son de gran importancia les figures alli trobades. De l'etapa neolitica es te constancia de l'aparicio de diversos utils com els procedents de la cova de Vall o els del
Dolmen
de Coya i que avui es troben desapareguts. Estudis realitzats posteriorment ens mostren una important ocupacio megalitica estenent-se per tot el
conceyu
aquests vestigis historics, sent els mes destacats els oposats en el Mont Cayon, on va ser trobat una forest tumular, actualment destruit. De l'edat de ferro son diversos assentaments en forma de castros que estan dispersos pel territori. Tenim mostres castrenses en el Cierron de Castiellu, Argandenes, La Forca, La Corona Castru, Sorribes i Antrialgo. Es creu que aquests assentaments estaven formats per la tribu Lugonnes, de filiacio celtica i que tenia el seu capital a Paelontium, actualment denominada Belonciu. Apareixen dues lapides que mostren l'existencia d'aquesta tribu, una en les proximitats del Sueve que resa "Asturum et Luggonum" i altra que resa "Luggoni Arganticaeni" i que alguns relacionen amb Argandenes.
De l'epoca de la romanitzacio es conserven dos deixants en el
conceyu
, una a
Villamayor
referida al poble Viromenico, i altra en els voltants de l'esglesia
Borines
i que es refereix al Ablaidico. De l'etapa de la monarquia astur, el barri Pilones es lloc obligat de passada entre la zona central asturiana i les valls orientals de la provincia. La cronica que narra el desplacament de
Pelai I d'Asturies
des de
Gijon
a
Covadonga (Cangues d'Onis)
per a iniciar la reconquesta, dona constancia d'aquests fets.
Edat mitjana i edat moderna
[
modifica
]
En l'epoca de l'alta edat mitjana es on apareixen les primeres documentacions del
conceyu
Pilones. El riu ja apareix amb diversos toponims del tipus "Pialonia". En el "liber testamentorum" de la catedral d'Oviedo apareixen referencies al territori Pilones, com ho demostren dues donacions. Una d'elles fa referencia de la donacio efectuada per
Ramiro II
, fill d'
Alfons III d'Asturies
i la reina
Jimena
, en l'any
926
, on dona al
bisbat ovetenc
diverses esglesies i terrens de Pilona. L'altra referencia es refereix a la donacio tira per Elo Guterriz en l'any 1090 del monestir de San Pedro de Sevares. Durant l'epoca mmedieval van ser constants les adquisicions per part d'entitats eclesiastiques de llocs del
conceyu
. Durant els
segles XII
,
xiii
, i
xiv
apareix el territori pilones amb certa personalitat administrativa, havent un document de 1247 pertanyent a Sant Pelai i en la qual parla del nomenament d'un "tenente" per a les demarcacions de Siero, Nava, Pilona i Casu.
En 1314 es parla del carrec real de Notari Public a Pilona. El
conceyu
es un dels que assisteix en 1378 a la junta en la sala capitular de la catedral d'Oviedo i que es el germen per a la formacio de la Junta General del Principat. Existien en el territori Pilones diversos vedats senyorials, com els de Lodena, la casa dels quals i torre encara es conserva avui dia, Viyao, Vallin i Bedoll. Tots aquests vedats van ser agregats de manera definitiva al
conceyu
en l'any 1827.
En el segle
xviii
es creen en Pilona l'obra pia en la qual s'ensenyen materies teologiques, del llati, de geografia i comptabilitat mercantil. Les primeres escoles publiques que es van obrir van ser les de L'Infiestu en
1785
, no arribant als altres pobles del
conceyu
fins a un segle despres.
Edat contemporania
[
modifica
]
L'entrada del segle
xix
comenca amb la
guerra de la Independencia
, notant-se en tot el territori. En
1810
es concentren en L'Infiestu les tropes espanyoles del general Llano Ponte amb la intencio de frenar l'avanc de les tropes del general Bonet, que van arribar a produir un incendi al monestir de Villamayor. La
primera guerra carlina
tambe va convertir a L'Infiestu en escenari de lluites. A partir de la segona meitat de segle es creen les primeres industries en la zona, com llagares de sidra, fabriques de xocolates, formatges i sagins i mes tard una sucrera. Tambe s'obre la carretera d'
Oviedo
a
Ribadesella
i s'acaba la construccio del ferrocarril en
1891
. El creixement demografic i l'escassesa de recursos empenyen a molta gent a emigrar a ultramar.
El
segle
xx
comenca amb la fundacio d'un gremi artesanal i l'aparicio de la primera societat agricola. La revolucio del 34 i la
Guerra Civil
deixen en el
conceyu
cruents combats, pertanyent al bandol republica derrotat en
1937
i que en la seva retirada van volar el pont de L'Infiestu. Igual que altres
conceyos
veins i muntanyencs, durant la postguerra Pilona va ser zona de refugi per a guerrillers que estaven amagats.
En el conceyu de Pilona, des de 1979, el partit que ha governat mes temps ha estat el
PSOE
. L'alcalde es, des de 2007, Camilo Montes Dias.
|
|
PP
|
PSOE
|
Altres
|
Total
|
| 2003
|
7
|
6
|
0
|
13
|
| 2007
|
6
|
6
|
1
|
13
|
Font:
Ministeri de l'Interior
Enllacos externs
[
modifica
]