Pigmalio
(
Pygmalion
) es una obra de teatre publicada el
1913
per
Bernard Shaw
. Te un interes sociocultural que va mes enlla de la simple intencio teatral, encara que siguin moltes les seves qualitats esceniques, cosa que ha estat unanimement reconeguda per la critica. Quan Bernard Shaw estrena el seu
Pygmalion
l'any 1913 ?inspirant-se en el mite classic de l'escultor xipriota que s'enamora de la seva estatua,
Galatea
, a qui
Afrodita
dona vida?, trasllada el mite en una societat moderna, la societat anglesa, que encara vivia les darreres ramalades de l'epoca victoriana.
Pigmalio
es una comedia en la qual el llenguatge es l'element clau que transforma una noia senzilla, malparlada i inculta en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure.
[1]
[2]
[3]
Versions catalanes
[
modifica
]
La versio de l'obra en llengua catalana la va signar l'any 1957
Joan Oliver
, que no en feu una simple traduccio, sino una adaptacio: el
Londres
postvictoria es converti en la Barcelona dels anys cinquanta, quan els efectes de la guerra ja comencaven a pal·liar-se.
[4]
Es una
faula
linguistica, integrant una de les poques distincions que perceben els catalanoparlants: la distincio entre el mal catala de les classes populars barcelonines, sobretot si conte elements del catala
xava
i el bon catala dels barcelonins cultes.
[5]
La versio catalana de l'obra, publicada per l'editorial Nereida,
[6]
es presenta el 26 de maig de 1957 al
Teatre Municipal La Farandula
de
Sabadell
.
[7]
El 1986 la va tornar a publicar
Edicions 62
i
Francesc Vallverdu
va introduir algunes correccions al text de Joan Oliver.
[6]
Quaranta anys mes tard, l'any 1997,
Xavier Bru de Sala
va tornar a traduir l'obra i hi va introduir canvis, com el fet que la Roseta es converti en Rosita.
[6]
Resum de la versio catalana de Joan Oliver
[8]
[
modifica
]
La historia comenca quan la senyora Fortuny amb els seus fills, a la sortida del Palau de la Musica, veu que esta plovent i que no tenen cap vehicle per anar a casa seva, decideixen agafar un taxi, pero per aixo en Toni, que es el fill de la senyora Fortuny, va a cercar un taxi. Anant cap al taxi es topa amb una senyoreta que ven flors i ell sense dir-li res segueix amb el seu tomb. La senyora Fortuny, es disculpa i aixi coneixeran a la Roseta. Aqui tambe coneixerem a Fontanella, que es amic d'en Jordana. En Jordana es professor de fonetica i sera la persona que ajudara a la Roseta.
La Roseta volia canviar. Volia parlar millor, passar d'una noia senzilla, malparlada i inculta a una persona refinada, subtil, es a dir, una persona ben educada. Aixo li servira per poder atreure a mes gent perque comprin flors, ja que aquest es el seu ofici.
Ella li demana a en Jordana de fer aquestes classes. Ell accepta perque aixi fa un experiment (aconseguir fer-la passar per una persona de classe alta), i ella ho accepta perque aprendre a parlar millor li obre portes en el mon laboral.
La Roseta viu durant els seguents sis mesos a casa d'en Jordana, on tambe s'hi queda en Fontanella. Com a simulacre, Jordana porta la Roseta a casa de la seva mare, la senyora Jordana, on coincidiran amb els Fortuny i quedara clar que la Roseta encara no esta preparada.
Abans d'aquesta prova, el seu pare va a la recerca de la seva filla. En Jordana li diu que pot endur-se-la, pero el senyor Fernandes, li demana diners i li diu que la Roseta es la seva responsabilitat a partir d'aquell moment. Finalment, en Jordana li dona diners. Ell com li va comentar en Jordana, no s'ho gastara en donar-lo a la parroquia, ni ho estalviara, sino que s'ho gastara amb la seva dona. Aquests diners se'ls gastara per casar-se amb la seva parella.
La Roseta guanya l'aposta en una revetlla a Sarria pero se sent infravalorada per Jordana i Fontanella quan ells diuen davant d'ella que s'alegren que s'hagi acabat l'experiment, i la Roseta fuig de casa. Fernandes li va dir a Jordana que es cases amb la seva filla i la mantingues, pero la Roseta esta decidida a casar-se amb el Toni i a esdevenir professora de fonetica, gracies al que ha apres amb en Jordana, amb la qual cosa podra mantenir el Toni.
Malgrat que sovint s'interpreta que la Roseta i en Jordana s'enamoren perque ell li diu que la idea de casar-se amb el Toni es ridicula, en cap moment no es demostra. Mes aviat, l'actitud de la Roseta fa pensar que no vol tornar a saber res d'en Jordana per com l'ha tractada: la darrera conversa que tenen a casa de la senyora Jordana demostra que la Roseta s'ha emancipat.
- ↑
George Bernard Shaw,
Androcles and the Lion: Overruled : Pygmalion
(New York City: Brentano's, 1918),
page 109.
(Note: Alexander M. Bell's first wife was named Eliza.)
- ↑
≪
Theses & Conference Papers
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-07-09. [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑
Shaw, Bernard, edited by Samuel A. Weiss (1986).
Bernard Shaw's Letters to Siegfried Trebitsch.
Stanford, Calif.: Stanford University Press.
ISBN 0-8047-1257-3
, p.164.
- ↑
≪
Pigmalio (obra de teatre)
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Pigmalio
≫. Xtec. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑
6,0
6,1
6,2
Boix-Fuster
, Emili. ≪[
http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/142418/193972
Els Pigmalions catalans de Joan Oliver i Xavier Bru de Sala:
dues aportacions separades per quaranta anys]≫. Els Marges, 2006. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑
Plantilla:Ref-llibre cognom=Casas
- ↑
Pigmalio
, edicions 62