Pierre Hadot

Biografia
Naixement	21 febrer 1922 Paris
Mort	25 abril 2010 (88 anys) Orsay (Franca)
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Universitat de Paris Ecole pratique des hautes etudes
Activitat
Ocupacio	sacerdot catolic  (1942–1952) , catedratic , filosof , historiador , escriptor , investigador
Ocupador	College de France , catedratic (1982–1991) Ecole pratique des hautes etudes (1961–1985) Centre Nacional de Recerca Cientifica (1949–1964)
Membre de	Academia Bavaresa de Ciencies (1972?)
Obra
Estudiant doctoral	Gerard Naddaf , Richard Goulet i Dominic J. O'Meara (en)
Familia
Conjuge	Ilsetraut Hadot
Premis (1999)   Grand prix de philosophie (en) (1985)   doctor honoris causa per la Universitat de Neuchatel (1979, 1978)   medalla de plata del CNRS (1960)   medalla de bronze del CNRS   doctor honoris causa per la Universitat Laval

Pierre Hadot (nascut el 21 de gener de 1922 a Reims - mort el 24 d'abril de 2010 a Orsay ) va ser un filosof i historiador de la filosofia de nacionalitat francesa , especialitzat en la filosofia antiga i, mes particularment, en el neoplatonisme i en Ploti . La seva filosofia s'articula sovint entorn a les idees dels exercicis espirituals i de la filosofia com a manera de viure.

Biografia [ modifica ]

Va estudiar a la Sorbona entre els anys 1946 i 1947, on va escriure la seva tesi sobre Gai Mari Victori i Porfiri . ^[1] L'any 1944 Hadot havia estat ordenat capella catolic, pero el caracter conservador de l' enciclica del Papa Pius XII titulada Humani Generis (1950) el va convencer per abandonar el sacerdoci dos anys mes tard. ^[2] El 1961 es va llicenciar a l' Ecole Pratique des Hautes Etudes , centre que va dirigir entre 1964 i 1986. En aquest centre va entrar en contacte, entre d'altres, amb Jean-Pierre Vernant i Louis Dumont . Despres d'haver-hi fet oposicions, encoratjat per Michel Foucault , l'any 1982 va ser nomenat professor al College de France , on ocupa la catedra d'Historia del Pensament Hel·lenistic i Roma. El 1991 va deixar aquesta catedra per ocupar la de professor honorari al College. El seu darrer curs va tenir lloc el 22 de maig d'aquell any. En acabar l'ultima classe, digue, "En els darrers analisis, amb prou feines podem parlar d'allo que es important". ^[3]

Hadot es va casar l'any 1986 a Berlin Oest amb la tambe historiadora de la filosofia Ilsetraut Hadot, a l'epoca investigadora de l'Aristoteles-Archiv de la Universitat Lliure de Berlin .

Pensament [ modifica ]

Hadot va ser un dels introductors de la filosofia de Ludwig Wittgenstein al context frances. Hadot el va traduir i va impartir classes sobre la seva obra a la decada del 1950. Segons Hadot, forma i contingut de les Investigacions filosofiques no poden ser separades l'una de l'altra. Per a Wittgenstein, la filosofia era una malaltia del llenguatge i Hadot apunta que la seva cura requereix un tipus particular de genere literari. ^[4] Una de les seves grans influencies filosofiques fou Louis Lavelle . ^[5]

Pierre Hadot tambe es conegut pel seu analisis de la concepcio de la filosofia durant l' antiguitat grecoromana . Hadot va identificar i analitzar allo que anomena "exercicis espirituals" i que eren emprats en la filosofia antiga. Amb aquest terme es referia a "practiques... que tenen la intencio de produir una modificacio i una transformacio en les persones que les practiquen. El discurs del professor de filosofia es podia presentar de tal manera que el deixeble, com a oient, lector o be interlocutor podia emprendre un cami de progres espiritual i transformar-se des de l'interior. ^[6] Aquesta idea va influir notablement el Michel Foucault de la Historia de la sexualitat , sobretot en els seus segon i tercer volums, i en la seva hermeneutica del subjecte. Hadot tambe indica que la clau per entendre l'impuls filosofic originari es troba en Socrates . Allo que es caracteristic de la terapia socratica es en primer lloc la importancia que es dona al contacte entre essers humans.

Un tema recurrent a l'obra d'aquest autor es que la filosofia a l'antigor es caracteritzava per una serie d'exercicis espirituals que pretenien transofmrar la percepcio, i per tant l'essencia, d'aquells qui els practicaven. Tambe es posa emfasi en la filosofia com a disciplina primariament verbal, a traves de la conversa real, i no mitjancant textos i llicons, i que per tant la filosofia tal com s'ensenya a les universitats d'avui en dia es majoritariament una distorsio de la seva intencio original, del seu impuls terapeutic. Aquestes idees apareixen unides a Que es la filosofia antiga? ^[7] un llibre forca discutit. ^[8]

L' estoicisme era una altra de les seves questions d'interes i una de les seves obres sobre les Meditacions de Marc Aureli aixi com de seguidors posteriors de la stoa, La citadelle interieure , ha esdevingut un classic en els estudis sobre aquesta filosofia. ^[9] D'altra banda, Hadot va publicar el 2004 un llibre, Le voile d'Isis , sobre la frase atribuida a Heraclit segons la qual "a la Natura, li agrada amagar-se", les diferents interpretacions historiques d'aquest pensament, i sobre l'evolucio del concepte de natura durant la historia.

Obres publicades [ modifica ]

Edicions i traduccions d'autors antics [ modifica ]

• Gai Mari Victori , Traites theologiques sur la Trinite (2 tomes)  ; Texte etabli par Paul Henry. Introduction, traduction, notes et commentaires par Pierre Hadot, Les editions du Cerf, 1960. (collection ≪  Sources chretiennes  ≫). ISBN 2-204-03880-6
• Ambrosi de Mila , Apologie de David  ; intr., texte latin, notes et index par Pierre Hadot, traduction par Marius Cordier, Paris, Les editions du Cerf, 1977. ( Sources chretiennes 239). ISBN 2-204-01165-7 .
• Ploti , Traite 38 ? VI, 7 ≪ Comment la multiplicite des idees s'est etablie et sur le Bien ≫  ; Introduction, traduction et notes par Pierre Hadot, Les editions du Cerf, 1987. (collection ≪ Les Ecrits de Plotin ≫). ISBN 2-204-02781-2
• Ploti , Traite 50 ? III, 5 ≪ L'amour - Eros - est-il un dieu ou un demon ou un etat de l'ame ? ≫  ; Introduction, traduction et notes par Pierre Hadot, Les editions du Cerf, 1990. (collection ≪ Les Ecrits de Plotin ≫). ISBN 2-204-04135-1
• Ploti , Traite 9 ? VI, 9 ≪ C'est par l'un que tous les etres sont etres ≫  ; Introduction, traduction et notes par Pierre Hadot, Les editions du Cerf, 1994. (collection ≪ Les Ecrits de Plotin ≫). ISBN 2-204-05013-X
• Marc Aureli , Ecrits pour lui-meme . Tome 1, Introduction generale. Livre I ; ed. et tr. Pierre Hadot, avec la collab. de Concetta Luna. Paris, Les Belles Lettres, 1998. (Collection des Universites de France). ISBN 2-251-00472-6 .
• Simplici , Commentaire sur les Categories d'Aristote. Chapitres 2-4  ; trad. P. Hoffmann, avec la collab. de Ilsetraut Hadot et Pierre Hadot, commentaire par Concetta Luna. Paris, Les Belles Lettres, 2001. (Anagoge ; 2). ISBN 2-251-1-8001-X .

Comentaris, estudis critics i assaigs [ modifica ]

• Porphyre et Victorinus . Paris, Institut d'etudes augustiniennes, 1968. (Collection des etudes augustiniennes. Serie antiquite ; 32-33).
• Marius Victorinus: recherches sur sa vie et ses œuvres . Paris, Institut d'etudes augustiniennes, 1971.(Collection des etudes augustiniennes. Serie antiquite ; 44).
• Exercices spirituels et philosophie antique . Paris, Etudes augustiniennes, 1981. (Collection des etudes augustiniennes. Serie antiquite ; 88). ISBN 2-85121-039-4  ; nouvelle ed. Paris, Albin Michel, 2002. (Bibliotheque de l'evolution de l'humanite). ISBN 2-226-13485-9 .
• ≪ Physique et Poesie dans le Timee de Platon ≫, Revue de theologie et de philosophie , 115, 1983.
• La Citadelle interieure. Introduction aux Pensees de Marc Aurele . Paris, Fayard, 1992. ISBN 2-213-02984-9 .
• (frances) Gallimard. Qu'est-ce que la philosophie antique ? , 1995, p. 280. ISBN 2-07-032760-4 .  
• Plotin ou la simplicite du regard (1963), 4e ed. Paris, Gallimard, 1997. (Folio essais ; 302). ISBN 2-07-032965-8 .
• Etudes de philosophie ancienne . Paris, Les Belles Lettres, 1998. (L'ane d'or ; 8). ISBN 2-251-42007-X . (recull d'articles),
• Plotin. Porphyre. Etudes neoplatoniciennes . Paris, Les Belles Lettres, 1999. (L'ane d'or ; 10). ISBN 2-251-42010-X . (recull d'articles)
• La Philosophie comme maniere de vivre . Paris, Albin Michel, 2001. (Itineraires du savoir). ISBN 2-226-12261-3 .
• Le Voile d'Isis. Essai sur l'histoire de l'idee de nature . Paris, Gallimard, 2004. (NRF essais). ISBN 2-07-073088-3 .
• Wittgenstein et les limites du langage . Paris, J. Vrin, 2004. (Bibliotheque d'histoire de la philosophie). ISBN 2-7116-1704-1 .
• Apprendre a philosopher dans l'antiquite. L'enseignement du Manuel d'Epictete et son commentaire neoplatonicien (avec Ilsetraut Hadot ). Paris, LGF, 2004. (Le livre de poche ; 603). ISBN 2-253-10935-5 .
• Eloge de Socrate , Paris, Allia, 1999.
• Editions Allia. Eloge de la philosophie antique , 1998, p. 72. ISBN 9782911188633 .   .
• N'oublie pas de vivre. Goethe et la tradition des exercices spirituels , Albin Michel, 2008. (Bibliotheque Idees). ISBN 978-2-226-17905-0 .

Bibliografia secundaria [ modifica ]

• Antoni Bosch-Veciana , Pierre Hadot: In Memoriam (2010)
• Antoni Bosch-Veciana , Pierre Hadot, lector de l'antiguitat classica: la contemporaneitat de la vida filosofica (2010)

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Andre Comte-Sponville
• Michel Foucault
• Carolyn Merchant
• Michel Onfray

Enllacos externs [ modifica ]

• Article sobre Pierre Hadot de Matthew Sharpe a la Internet Encyclopedia of Philosophy
• Article sobre Que es la filosofia antiga? de Benjamin Balint, a First Things
• Michael Chase, Remembering Pierre Hadot . Part 1 i Part 2