La
Pia Almoina
es una casa d'estil
gotic
de
Girona
que actualment es la seu del
Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya
i Balears i que en el moment de la seva construccio fou la seu d'una institucio benefica que va tenir molta importancia durant l'edat mitjana. Es troba a la banda dreta de l'escalinata de la
Catedral
.
La institucio fou fundada pel canonge
Arnau d'Escala
el 1228,
[1]
amb els
delmes
de diverses parroquies:
Macanes
,
Santa Llogaia del Terri
i
Sant Andreu Salou
. Era una institucio de
caritat
que posseia moltes almoines i fundacions benefiques que van ser traspassades a l'Hospici Municipal. L'edifici d'estil gotic es una de les construccions mes notables de Girona.
[2]
Les donacions per a la fundacio de la institucio foren efectuades pel bisbe
Guillem Gaufred
, tresorer de la Catedral, i posteriorment pels llegats de Pere Barcelo, prevere de Palafrugell. Aquesta institucio exerceix una caritat massiva fins al 1626, quan el Bisbe
Gil de Manrique
transfereix les rendes a inversions permanents; iniciant-se un litigi entre almoina o inversio que durara fins a l'any 1776, quan el Bisbe
Lorenzana
l'adscriu al nou Hospici. L'epoca de mes esplendor de l'Almoina correspon als segles
xvii
-
xviii
, moment en que es proporcionava aliment a 5000 persones.
Arquitectura
[
modifica
]
L'edifici de la Pia Almoina forma una de les facanes laterals de la placa de la Catedral. En destaca la facana nord, tipica del
gotic civil catala
, de mitjan segle
xiv
, i que te les obertures distribuides en forma de V. A la planta baixa hi ha un portal adovellat, a la planta noble dues finestres coronelles trifores. A la planta seguent tres finestres bifores, i quatre finestres senzilles a la planta superior. Aixi, el nombre d'obertures va creixent regularment de baix a dalt, mentre llur complexitat va disminuint.
[1]
Facana sud-est
La Mare de Deu de la Pia Almoina, a la facana principal
Facana nord
La facana est te tres parts diferenciades: mur gotic inferior, construccio renaixentista intermedia, i arcuacions recents sota teulat.
[1]
L'interior de la planta baixa mante encara la seva estructura gotica primitiva, mentre que la torre angular articula i unifica els dos cossos laterals.
[1]
A la facana principal hi ha una imatge de la Verge Mare de Deu de la Pia Almoina (segle
xv
). La imatge de la verge, de canon curt, va abillada amb una llarga vestimenta. Porta el cap cobert. Esta coronada i a la ma esquerra porta un pom de flors. L'artista, poc dotat en el treball de les mans i el rostre, segueix els parametres marcats per la iconografia mariana de l'epoca gotica. La delicada curvatura del cos, els plecs de la vestimenta i l'expressio amable l'acosten als models de verges franceses tant reproduides a Catalunya. La figura esta tallada en pedra i esta situada damunt una senzilla peanya sostinguda per un permodol en forma d'angel. Un caracteristic dosseret gotic cobreix l'estatua.
[1]
Projecte d'intervencio contemporania en un edifici historic intimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironi. A mes de la reforma dels interiors, que ha conservat l'estructura basica, destaca la construccio de l'escala. La seva situacio la converteix en l'eix vertebrador dels dos cossos laterals a la part posterior de l'edifici, funcio que a la facana realitza la torre medieval amb la que esta lligada. Te un disseny geometric a base de volums construits en ferro i vidre que es superposen a traves de linies ascendents, una inclinada i l'altre vertical. No respon a una idea estrictament funcional, ja que predominen els criteris estetics d'intentar crear una emergencia arquitectonica en un espai fins aleshores molt degradat. L'estructura permet l'acces directe des de l'aparcament i en el seu interior estableix una simetrica correspondencia entre els diferents cossos d'esglaons.
[1]
Historia de l'edifici
[
modifica
]
El bisbe
Guillem de Cabanelles
fou qui va fer erigir l'edifici el 1238 amb bens que va heretar de
Jaume d'Arago
.
Al segle
xviii
l'edifici va ser adquirit per particulars, va ser una escola i despres se li va afegir una capella neoclassica sota la torre central a mitjans del segle
xix
. Entre els anys 1921 i 1926, l'arquitecte Josep Danes va restaurar la facana nord i va afegir un altre pis.
L'edifici es de planta allargassada amb torre central. La construccio va creixer entre els anys 1415 i 1421 amb la compra dels edificis veins de l'antic barri jueu. A finals del segle
xviii
a consequencia de la desamortitzacio d'obres pies decretada per Carles IV, l'edifici es va vendre almenys a cinc compradors diferents, particulars i mes tard va passar a ser propietat de les germanes Escolapies, l'any 1856. Les Reverendes Escolapies varen comprar tres de les finques per destinar-les a escola. La primera obra que hi realitzen va ser la capella en estil neoclassic i acces des de la pujada de la Catedral.
[3]
Al llarg dels anys en que l'edifici va acollir l'escola de les Escolapies (fins a 1975) s'hi varen realitzar diverses obres d'adequacio, entre elles cal destacar:
- el 1916 M. Madurell Rius realitza, a banda de l'adequacio d'algunes aules, la porta vidriera de l'entrada principal i una vidriera per l'escala principal.
- el 1926 Josep Danes Torras duu a terme la restauracio de la facana que suposa la restitucio del seu aspecte gotic original (obertura finestrals cegats, etc.) i d'una part de l'interior, tot reparant la primera crugia que amenacava ruina. A consequencia de les obres s'aixeca un pis a l'ala oest de l'edifici, aprofitant per canviar la inclinacio de la coberta per tal de dirigir les aigues pluvials a l'interior del pati i poder suprimir aixi les antiestetiques canals de la facana.
[1]
L'obra s'acaba el 1929, i en aquest any rep el premi de la ≪
Camara Oficial de la Propiedad Urbana de la Provincia de Gerona
≫.
- 1945-1947, Bartomeu Llongueras projecta la reforma dels espais interiors de l'angle N-E. Habilita l'espai de les golfes per aules i projecta la sala d'actes o teatre (un espai que sera decorat pels germans Busquets).
Entre els anys 1973 i 1983
Jeroni Moner i Codina
,
Benet Cervera i Flotats
i
Arcadi Pla i Masmiquel
rehabiliten l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcacio de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El projecte es una mostra d'intervencio contemporania en un edifici historic intimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironi. A mes de la reforma dels interiors, que han conservat l'estructura basica, destaca la construccio de l'escala.
El 2 de febrer de 1979 l'edifici de la Pia Almoina es declarat ≪monument historic-artistic, de caracter nacional≫, pel Reial Decret 535/1979.
[4]
Jaciment arqueologic
[
modifica
]
A finals de la decada del 1970, durant les obres de restauracio de la Pia Almoina, aparegueren en un dels murs que limiten l'edifici, tres arcs de descarrega. Es decidi rebaixar el seu interior i resulta que el mes petit comunicava amb una mena de pou sec, mes elevat que l'arc de l'interior i del qual sortiren un seguit de fragments de ceramica barrejats amb cendres i ossos d'animals. El lloc de la troballa se situa en el punt on l'edifici limita al sud amb el carrer Cundaro i amb una altra construccio que forma l'arc cobert d'aquest carrer.
[5]
La major part de la ceramica era valenciana i del segle
xv
, decorada en blau i reflex metal·lic tot i la presencia de catalana decorada nomes en blau. Hi havia tambe terrissa de la mateixa epoca: olles molt baixes i amb nanses acabades amb punxa.
[5]
Bibliografia
[
modifica
]
- Gifre Ribes, Pere.
"Historia de la Pia Almoina"
. Revista
Recerques
num. 30, pag. 7-27. (en catala), Barcelona 1989.
- J. Marques Casanovas.
“La Pia Almoina del Pa de la Seu de Girona”
. Revista de Girona 1977 (num. 81), 1978 (num. 82), 1979 (num. 88) i 1981 (num.96).
- J. Marques,
Mas precisiones sobre el Call gerundense. La ordenacion de 1418, Luis Batlle Prats, Madrid 1961. Guia d'arquitectura de Girona
(en castella). Ed.COAC.
- Nuria Dalmases, L'art gotic segles XIV-XV. Barcelona, 1984.
- Revista Jano Arquitectura, num. 48. Barcelona, 1977.
- Revista Architecture and Urbanisme, num. 140. Tokio, 1982.
- Inventaris d'Arquitectura. Jeroni Moner. Girona, COAC. Dem Girona. 2002.
- Jaume Fabre, Guia d'escultures als carrers de Girona. Girona,1985.
- Joaquim M. Puigvert Sola, Josep Danes i Torras, arquitecte. Una biografia professional. Olot, 2003.
- DOMENECH; Gemma. GIL TORT, Rosa Maria La Pia Almoina. Quadern de la Revista de Girona. Girona, Diputacio i Caixa de Girona. 2010 (en premsa)
- BIRULES, Josep M. i DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona area urbana.Girona, COAC 2008