Philippe Suchard

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaPhilippe Suchard

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 9 octubre 1797 Modifica el valor a Wikidata
Boudry (Suissa) Modifica el valor a Wikidata
Mort 14 gener 1884 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Neuchatel (Suissa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Nacionalitat   Suissa
Es coneix per Creador de Milka
Activitat
Ocupacio xocolater

Project Gutenberg: 44640

Philippe Suchard ( Boudry , 9 d'octubre de 1797 - Neuchatel , 14 de gener de 1884 ) fou un mestre xocolater i empresari suis .

Casa de Suchard a Neuchatel . Fou construida el 1865 per l'arquitecte Louis-Daniel Perrier , inspirada d'un viatge a l' Orient Mitja

Biografia [ modifica ]

Segons les memories de la seva germana Rosalie, es va adonar de la potencialitat de fabricar xocolata com a industria de molt jove, quan nomes tenia uns dotze anys. [1] Per complir el seu somni, sis anys mes tard va comencar com a aprenent amb el seu germa Frederic a un Konditorei (pastisseria suissa) a Berna . El 1824 va abandonar Suissa per visitar els Estats Units . A finals del mateix any va tornar i va obrir un negoci de pastisseria a Neuchatel . [2] El 1826 , Suchard va obrir la fabrica de xocolata Suchard a Serrieres . Utilitzava energia hidroelectrica del riu proper per executar els molins a la seva fabrica de dos homes. Suchard feia servir un moli que consistia en un plat de granit escalfat, i diversos rodets de granit en moviment cap endavant i cap enrere. Aquest disseny encara s'utilitza per moldre pasta de cacau .

La xocolata , llavors, no era un producte barat i assequible per a tothom. Suchard va tenir problemes financers a principis de la seva carrera com a xocolater. L'exit li va arribar el 1842 , amb una ordre major de Frederic Guillem IV, rei de Prussia , que tambe era el princep de Neuchatel . Aixo va donar lloc a un auge i aviat les seves xocolates van guanyar premis a la Gran Exposicio de Londres de 1851 i l' Exposicio Universal de Paris del 1855 . Va obrir la seva primera fabrica a l'estranger el 1880 , a Lorrach , Alemanya , convertint-se en el primer a fer-ho. El color porpra inusual dels envasos de xocolata va ser seleccionat per Suchard, que creia que havia de ser unic entre els envasos de xocolata. [3] A finals del segle  xix , Suchard s'havia convertit en el major productor de xocolata. [4] Disset anys despres de la seva mort el 1884 a Neuchatel, la seva companyia va produir la famosa xocolata Milka per al mercat suis. [5] Despres de la seva mort, la seva filla Eugenie i el seu marit Karl Russ-Suchard, es van fer carrec del funcionament de la seva fabrica. Avui en dia la fabrica forma part de l'empresa multinacional d'alimentacio Kraft Food i la produccio s'ha traslladat a la fabrica de Toblerone a Berna . [6]

Altres interessos [ modifica ]

Suchard no fou nomes un mestre xocolater sino que tambe va tenir interes en altres temes. El 1834 va ser capita del primer vaixell de vapor , anomenat Industriel , que navegava el llac de Neuchatel . Tambe va tractar d'introduir cucs de seda a la cultura suissa el 1837 , pero aquests van ser arrasats durant una epidemia el 1843 . El seu interes en la gestio de l'aigua dels rius i el control de les inundacions va causar que el nivell de l'aigua del llac de Neuchatel baixes. Aixi doncs, gracies a aixo, quan l'aigua va baixar va revelar l'assentament celtic de La Tene , que data del voltant de 450 aC. [1]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 (angles) Biografia d'en Philippe Suchard ≫. [Consulta: 7 setembre 2008].
  2. (angles) Philippe Suchard (1797-1884), Mestre xocolater suis ≫. Arxivat de l' original el 2008-11-14. [Consulta: 7 setembre 2009].
  3. (angles) Biografia de Philippe Suchard ≫. Arxivat de l' original el 2008-10-12. [Consulta: 7 setembre 2008].
  4. (angles) Del cacau a la xocolata ≫. Arxivat de l' original el 2008-05-01. [Consulta: 7 setembre 2008].
  5. (frances) "Philippe Suchard: de Boudry a l'Orient del Minaret" ≫. [Consulta: 9 setembre 2008].
  6. (alemany) Dolcos fets per Milka, Toblerone i Suchard ≫. [Consulta: 10 setembre 2008].

Enllacos externs [ modifica ]