Un petroglif es una imatge creada mitjancant la retirada de part de la superficie d'una roca per incisions, talla, escultura i abrasio. Poden estar relacionats amb cultures prehistoriques o amb altres estils i moviments artistics de qualsevol altra epoca des d'aleshores.

Son forca habituals en certs edificis. Per exemple, a l'esglesia de Burg a Farrera , que hom pensa que deu ser de prop del segle  x , hi ha un petroglif a la facana de ponent per a indicar que va ser refeta en el segle  xviii . ^[1]

Se'n troben arreu del mon. Han estat trobats en tots els continents excepte a l' Antartida . A Europa , han estat trobats a Noruega , Suecia , Irlanda , Gran Bretanya , Portugal , estat espanyol ( Galicia , Canaries i Pais Valencia ), Italia i Franca .

Etimologia [ modifica ]

La paraula ve dels mots grecs petros ('pedra') i glyphein ('tallar').

Primers petroglifs [ modifica ]

Els petroglifs mes antics daten del paleolitic superior i del neolitic . Posteriorment, fa uns 8.000 anys, van comencar a apareixer altres sistemes d'escriptura, com la pictografia i els ideogrames , pero els petroglifs van continuar sent molt comuns i algunes societats van continuar usant-los durant mil·lennis, fins i tot fins al seu contacte amb la cultura occidental del segle  xx .

Al nord del Pais Valencia [ modifica ]

S'han trobat petroglifs a la Cova del Morral o la Serradassa (o inclus ≪la Serradeta≫), a Vistabella del Maestrat ( Alt Millars ), junt amb altres mostres d' art rupestre . En aquest cas moltes de les inscultures son fulliformes i s'hi pot trobar una representacio de la constel·lacio del LLeo . ^[2] A la mateixa zona es van trobar nous petroglifs a la Cova del Rebollar o de la Beltrana. ^[3]

Tambe s'han descobert gravats amb forma de fulla a la partida del Corral Blanc del terme municipal de la Pobla Tornesa ( Plana Alta ) i a Torre de Felip al terme de Llucena ( Alcalaten ), i set petjades de cavall treballades junt al castell de Vilafames (Plana Alta). ^[4]

Al Baix Arago i a les comarques castellonenques s'han localitzat nombrosos petroglifs ramiformes amb la finalitat de destil·lar oli de ginebre , per a usar-lo com a remei natural. ^[5]

Es mereixen una mencio a part els signes o marques de Federo, tambe conegudes com ≪senoritas≫ a Terol , que suposen una serie de petroglifs amb formes similars que es poden trobar al nord del Pais Valencia i al sud-est d' Arago . Les mes antigues poden datar-se al voltant del segle XIX, pero es desconeix el significat i l'autoria. ^{[6] [7]}

Vegeu tambe [ modifica ]

• Alfabets i escriptures del mon .
• Disc de Festos .
• Alfabet runic .
• Estela .
• Geoglif .
• Megalit , periode talaiotic a Menorca .
• Petroglifs del Millars , a Castello .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Petroglif