De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Perea i el seu entorn en el segle I
Perea
(en
llati
Peraea
, en
grec antic
Περα?α) es el nom donat pels israelites a la regio a l'est del
Jorda
entre el
llac Tiberiades
i la
mar Morta
.
Les ciutats principals van ser Amathus i Betharamphtha. Els limits eren entre la ciutat de
Pel·la
al nord, la de
Filadelfia
a l'est,
Moab
al sud, i el Jorda a l'oest.
[1]
Els
cananeus
la van dominar fins al
segle
xiv
aC
quan va passar a
Ammon
. Al
segle
xiii
aC
va passar al rei cananeu Sihon d'
Hesbon
pero al segle seguent se'n van apoderar els israelites. Va pertanyer a Israel fins a la meitat del
segle
ix
aC
quan els ammonites la van tornar a ocupar.
Els
macabeus
la van recuperar cap a l'any
160 aC
. El
63 aC
va passar a Roma. El
4 aC
un esclau d'
Herodes el Gran
, Simo, es va apoderar de la regio i va reclamar el titol reial del seu senyor difunt; pero els romans van dominar la revolta.
Herodes Antipas
, tetrarca de
Galilea
la va posseir fins al
39
, i tot seguit va passar a
Herodes I Agripa
de
Batanea
, que va reunir Batanea i Galilea fins al
44
. Despres va tornar a ser possessio directa romana.
[2]
- ↑
Smith
, William (ed.). ≪
Peraea
≫.
Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)
. [Consulta: 16 juliol 2022].
- ↑
Smith
, William (ed.). ≪
Palaestina
≫.
Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)
. [Consulta: 16 juliol 2022].
