Doctor de l'Esglesia
Pere Canisi

Miniatura sobre coure, 1699 (Amsterdam, Schilderijencollectie Rijksmuseum)
Nom original	(la) Petrus Canisius
Biografia
Naixement	Pieter Kanijs 8 maig 1521 Nimega
Mort	21 desembre 1597 (76 anys) Friburg
Sepultura	Esglesia del Col·legi de Sankt Michael (Fribourg, Suissa)
Administrador diocesa Diocesi: arquebisbat de Viena
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Universitat de Colonia
Activitat
Lloc de treball	Friburg (1580–) Innsbruck Munic Ingolstadt
Ocupacio	professor d'universitat , sacerdot catolic , teoleg
Ocupador	Universitat d'Ingolstadt
Orde religios	Companyia de Jesus
confessor; Doctor de l'Esglesia (1925)
Celebracio	Esglesia Catolica Romana
Beatificacio	1864 , Roma nomenat per Pius IX
Canonitzacio	21 de maig de 1925 , Roma nomenat per Pius XI
Festivitat	21 de desembre (fins al 1969, 27 d'abril)
Iconografia	Com a prevere, amb barba curta; amb un crani, un crucifix o un catecisme
Patro de	Premsa catolica; copatro d' Alemanya

Pere Canisi , nascut Pieter Kanijs ( Nimega , Paisos Baixos, 8 de maig de 1521 - Friburg , Suissa, 21 de desembre de 1597) va ser un sacerdot jesuita neerlandes , el primer de la regio, i reconegut teoleg; va ser proclamat sant per l' Esglesia catolica i Doctor de l'Esglesia el 1925.

Biografia [ modifica ]

Pieter Kanijs (o Kanis, o Kanisius) era fill del batlle municipal de Nimega , llavors al ducat de Gelderland , part del Sacre Imperi Romanogermanic llavors governat per Carles I d'Espanya . Mentre estudiava a la Universitat de Colonia , va coneixer Peter Faber , un dels fundadors de la feia poc fundada Companyia de Jesus . El 8 de maig de 1543 , en fer els 22 anys, Kanijs va ingressar-hi, esdevenint-ne el vuite membre i el primer d'un pais germanic. Va esser el primer provincial de l'orde a Alemanya i va tenir un paper rellevant en la Contrareforma a la regio.

El 1547 va ser cridat pel bisbe d' Ausburg , el cardenal Otto Truchsess von Waldburg, per participar en el Concili de Trent ; es llavors quan Kanijs comenca a fer servir la forma llatinitzada del seu cognom, que acabaria essent-ne la mes coneguda: Canisius .

Va ser rector i professor de teologia a la Universitat d' Ingolstadt i, del 1554 al 1555 , administrador de l'arquidiocesi de Viena (no va voler-ne acceptar el bisbat); s'hi van fer famoses les seves predicacions, molt concorregudes, a la Catedral de Sant Esteve . Va esser el principal representant de la Contrareforma al sud d'Alemanya, Austria, Bohemia i Suissa, amb la confianca de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermanic i del papa Gregori XIII , i va aconseguir detenir-hi l'avanc del protestantisme i que el catolicisme s'hi mantingues com a religio predominant. Va influir decisivament sobre Ferran I, que volia afavorir els seus subdits protestants per obtenir el seu suport militar, fent-li veure el perill que correria la seva anima. Igualment, va ser determinant quan l'hereu a la corona, Maximilia , va declarar-se protestant: Canisi va convencer Ferran perque amenaces Maximilia de ser desheretat si renunciava al catolicisme.

Habituat a la predicacio, excel·lia en l'argumentacio de les noves doctrines i ensenyaments; va escriure un nou catecisme, la Summa doctrinae christianae que, publicat en 1555 com una replica a l'obra de Marti Luter , va ser reimpres, nomes en vida de l'autor (quaranta anys), 200 cops.

Va fundar a Suissa, a Friburg, el col·legi jesuita de Sankt Michael, el 1580 ; el col·legi va ser traslladat a Feldkirch i, finalment, a St. Blasien , que va ser la principal institucio de formacio per als preveres catolics de la zona.

Obres [ modifica ]

Pere Canisi va dedicar els seus esforcos a la consolidacio de la fe catolica enfront del naixent protestantisme. La seva contribucio mes important van esser els tres catecismes que va publicar en llati i en alemany , que van fer-se populars, fent-se servir durant segles. En la seva obra, feia servir mes flexibilitat que la curia romana i considerava contraproduents els atacs sense matisos contra Calvi o Philip Melanchton . Deia: "Si els tractes be, els alemanys et donaran tot ... Molts s'equivoquen en materia de fe, pero sense arrogancia; s'equivoquen a la manera alemanya, de bona fe, una mica ingenuament, pero molt oberts al fet lutera. Una explicacio honrada de la fe pot ser mes efectiva que els atacs i les polemiques contra els reformistes ... Amb paraules com aquestes [els atacs], no es guareixen els pacients, sino que esdevenen inguaribles."

• Summa doctrinae christianae 1555
• Catechismus minimus 1556
• Parvus catechismus catholicorum 1558 .

Va destacar la seva devocio per la Mare de Deu , que va difondre arreu on predicava.

Veneracio [ modifica ]

En morir, va ser sebollit a l'esglesia del col·legi de Friburg de Sankt Michael.

Canisi va ser beatificat el 1869 per Pius IX i canonitzat el 1925 per Pius XI , que el proclama Doctor de l'Esglesia . Lleo XIII l'havia denominat segon apostol d'Alemanya per la seva tasca de reforma i evangelitzacio.

La seva festivitat liturgica es el 21 de desembre ; fins al 1969 havia estat el 27 d'abril , data que es mante en molts llocs d'Alemanya.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Pere Canisi