Els esdeveniments que porten a la desintegracio de l'
Imperi Roma
culminen el
segle
v
amb les
invasions barbares
. Entre la
caiguda de l'Imperi Roma
i la
dominacio musulmana
, hi passaren els
visigots
. Des del
segle
vii
fins a la primeria del
viii
, l'actual territori del Pais Valencia estigue subjecte al domini
vandal
i posteriorment al
Regne visigot de Toledo
, pero practicament no hi deixaren petjada.
Les fonts escrites dels segles visigots son la
Historia Gothorum, Vandalorum et Suevorum
de sant Isidor, que serveix de context general, mentre que Joan de Biclarum en la seua
Chronica
ens dona la noticia del desterrament a Valentia d'Hermenegild pel rei Leovigild l'any 584 (Ioh. Bicl. A. 584 3). Els concilis toledans i, sobretot, la
Nomina Ovetensis
, ja del segle
viii
, ens faciliten alguns noms de bisbes i de les seues seus.
La caiguda de l'Imperi Roma
[
modifica
]
A partir del 409 van entrar a la
peninsula Iberica
sueus
,
vandals
i
alans
, i entre el 410 i el 420 hi ha nombrosos testimoniatges de la fugida de molts hispans de les classes acomodades, especialment al nord d'Africa.
[1]
Pero la
Tarraconense
, especialment el litoral, va estar fora de perill i es va aconseguir mantenir en mans de l'
Imperi Roma d'Occident
gairebe fins al seu final, i es nomes cap als anys 472-473 ocupada pels visigots d'
Euric
.
[1]
Incursions dels vandals al Pais Valencia
[
modifica
]
L'
Imperi Roma d'Occident
, molt ocupat amb les invasions a Italia i despres pels huns d'
Atila
, no va poder prestar massa atencio a Hispania. Els vandals es van acabar instal·lant a
Cartago
i es van convertir en la potencia maritima preponderant de la Mediterrania occidental:
saquejaren Roma el 455
[2]
i amb la flota imperial que hi havien capturat, Genseric va aconseguir apoderar-se de bases maritimes de gran valor estrategic per controlar el comerc maritim de la Mediterrania occidental: les
Illes Balears
,
Corsega
,
Sardenya
i
Sicilia
, i la flota vandala
va derrotar
l'any 460 l'esquadra imperial comandada per
Majoria
ancorada al
Portus Illicitanus
,
[3]
com a consequencia van ser destruits els navilis romans i destituit l'emperador. Aquest incident reflecteix que la zona litoral hispana va romandre sota domini roma gairebe fins al final de l'Imperi Roma d'Occident.
[4]
El domini visigot al Pais Valencia
[
modifica
]
El
472
, l'expedicio d'
Euric
, rei dels
visigots
assentats al sud de Franca, nomes va trobar certa resistencia entre els aristocrates romans de
Tarraco
i
Dertosa
, i va acabar amb la submissio de les ultimes possessions hispanes de l'agonitzant
Imperi Roma d'Occident
, que fou destruit en el 476.
[5]
El poder visigot en els seus primers moments no sols es va preocupar de pacificar la peninsula, sino que ja va donar els primers passos per reconstruir d'alguna manera la infraestructura urbana, almenys en alguns llocs clau com
Merida
. A partir d'aquest moment, el domini politic i militar visigot, tot i que sense arribada de nova poblacio, va suposar l'inici d'una llarga etapa de relativa tranquil·litat i reconstruccio, nomes enterbolida per alguna revolta de la noblesa hispana, eminentment catolica.
[5]
Els visigots eren
arrians
, pero estaven molt allunyats d'Hispania i nomes van prestar veritable atencio als assumptes de la peninsula quan van haver de refugiar-s'hi despres de ser expulsats de les Gal·lies pels francs en el 507 en la
Batalla de Vouille
.
[6]
Pero, aquesta instal·lacio de nova gent va repercutir escassament en l'area mediterrania. Durant el primer terc del
segle
vi
no es pot parlar d'un autentic estat visigot independent, ja que van estar molt tutelats pel
Regne dels ostrogots,
per tallar l'expansio dels francs. Aquest periode ≪ostrogot≫ (507-548) va suposar tambe l'arribada de gent d'aquesta etnia per a ocupar els llocs clau i fer-se'n carrec de la situacio. Un d'aquests ostrogots, Teudis, va arribar a ser-hi rei, i gaudi d'un llarg regnat entre
531
i
549
.
[5]
La llarga etapa que aniria des de l'ocupacio nominal visigoda a les guerres civils que van sorgir a la mort de Teudis, amb la
conquesta romana d'Orient de les Balears
, significaria un dilatat lapse de pau i tranquil·litat. Al mateix temps, es va crear un cert distanciament amb el poder central, unit a la recuperacio de moltes ciutats, promoguda pel clergat i la noblesa local, que ara son gairebe la mateixa cosa. Al mateix temps, es va registrar un augment de l'autonomia i el poder de diverses regions, especialment de la Betica, pero en absolut exclusiu d'aquesta provincia. Pero, res de concret sabem de la zona valenciana en aquests anys.
[5]
- ↑
1,0
1,1
Riera i Rossello (2003)
:p.104
- ↑
Gibbon
, Edward.
The history of the decline and fall of the Roman empire
(en angles). vol.3. Collins & Hanney, 1826, p. 371.
- ↑
Riera
, Albert V.;
Rossello
, Miquel. ≪LA FI DEL MON ROMA I EL PERIODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII)≫. A:
Romans i visigots a les terres valencianes
. Museu de prehistoria de Valencia, 2003, p.105.
ISBN 84-7795-340-6
[Consulta: 8 octubre 2012].
- ↑
Riera i Rossello (2003)
:p.105
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
Riera i Rossello (2003)
:p.106
- ↑
Wolfram
, Herwig.
History of the Goths
(en angles). University of California Press, 1990, p. 243.
ISBN 0520069838
.
Bibliografia
[
modifica
]