한국   대만   중국   일본 
Josep Vidal i Riembau - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Josep Vidal i Riembau

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Pep Jai )
Infotaula de personaJosep Vidal i Riembau
Nom original (es) Jose Vidal Riembau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 25 octubre 1917 Modifica el valor a Wikidata
el Vendrell (Baix Penedes) Modifica el valor a Wikidata
Mort 4 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
el Vendrell (Baix Penedes) Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
28 desembre 1982 ? 23 abril 1986
Circumscripcio electoral: Tarragona
Diputat al Congres dels Diputats
15 marc 1979 ? 31 agost 1982

Circumscripcio electoral: Tarragona

Diputat al Congres dels Diputats
8 juliol 1977 ? 2 gener 1979

Circumscripcio electoral: Tarragona

Diputat al Congres dels Diputats
1r juliol 1977 ? 31 agost 1982
Circumscripcio electoral: Tarragona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio Sindicalista
Partit BOC , POUM , PSC-PSOE

Josep Vidal i Riembau , " Pep Jai " ( el Vendrell , 25 d'octubre de 1917 - 4 de juliol 1989 ), fou pages , sindicalista i politic . [1]

Biografia [ modifica ]

Fins als 13 anys assisti a l'escola dels Germans Carmelites. Despres va ajudar el seu pare a les tasques del camp i a les nits anava a classes d' esperanto que es feien a la Cooperativa Obrera del Vendrell on conegue Andreu Nin en una visita que aquest va fer al grup d'esperantistes vendrellencs.

La seva primera militancia politica als anys trenta fou amb les Joventuts Comunistes del Bloc Obrer i Camperol (BOC) que funda Joaquim Maurin . Com gairebe tots els militants del BOC de les terres del Penedes , s'incorpora al Partit Obrer d'Unificacio Marxista (POUM) en el moment de la seva fundacio l'any 1935 que, juntament amb Maurin va esser dirigit per Andreu Nin a qui ell va admirar sempre. Des del primer moment forma part del Comite Local de la Joventut Comunista Iberica , organitzacio jovenil del POUM, fins al moment que esclata la Guerra civil espanyola .

Secretari d'organitzacio de milicies en el Comite Local de Milicies Antifeixistes fins a les darreries de 1936 quan s'incorpora com a sergent a la 29a Divisio formada completament per militants del POUM.

Amb l'evacuacio de Catalunya, acaba al camp de concentracio de Sant Cebria (Franca), des d'on torna a Espanya, es detingut i enviat al camp de Concentracio de San Marcos a la provincia de Lleo, d'on passara a fer treballs forcats a Cuelgamuros on s'esta construint el Valle de los Caidos i finalment es enviat a un batallo disciplinari a l' Africa .

Abans d'acabar-se la II Guerra Mundial torna a casa i en la mes absoluta clandestinitat es continua movent en la lluita contra el franquisme , participa en la creacio del primer front unitari que es crea contra la dictadura, l'Alianca Democratica, organisme impulsat sobretot per gent que anava sortint de la preso "Modelo" de Barcelona , on els antics membres del POUM eren majoritaris, com a grup organitzat a la provincia de Tarragona i que s'incorporara al Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Una delacio produeix la detencio de tots els seus companys de lluita que intentaven reorganitzar aquest moviment i es queda sol i desvinculat de cap contacte al Vendrell .

Als anys cinquanta deixa les terres en mans de la familia i entra a treballar com a encarregat de la Cooperativa Agricola del Vendrell. Al final dels anys cinquanta entra en contacte amb Joan Reventos i juntament amb ell emprenen la reorganitzacio del Moviment Socialista de Catalunya (MSC). Als anys seixanta pateix un greu accident en caure d'una de les tines de la cooperativa, accident que li deixara per sempre mes una sordera que el caracteritza la resta de la seva vida. Participa de manera activa en la societat vendrellenca "La Lira".

Es un dels oradors en el "Miting de la Llibertat" (juny de 1976 ), inici del proces constituent del Partit Socialista de Catalunya-Congres .

Va ser un dels fundadors d' Unio de Pagesos , i el 1977 va ser elegit diputat al Congres dels Diputats per la candidatura "Socialistes de Catalunya" que dona lloc l'any 1978 a l'actual PSC i, mes tard, senador. El 1986 , El Vendrell li va retre un homenatge emotiu i multitudinari, en el qual se li concedi l'Escut d'Or de la Vila.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]