Josep Vidal i Riembau
, "
Pep Jai
" (
el Vendrell
,
25 d'octubre
de
1917
-
4 de juliol
1989
), fou
pages
,
sindicalista
i
politic
.
[1]
Fins als 13 anys assisti a l'escola dels Germans Carmelites. Despres va ajudar el seu pare a les tasques del camp i a les nits anava a classes d'
esperanto
que es feien a la Cooperativa Obrera del Vendrell on conegue
Andreu Nin
en una visita que aquest va fer al grup d'esperantistes vendrellencs.
La seva primera militancia politica als anys trenta fou amb les Joventuts Comunistes del
Bloc Obrer i Camperol
(BOC) que funda
Joaquim Maurin
. Com gairebe tots els militants del BOC de les terres del
Penedes
, s'incorpora al
Partit Obrer d'Unificacio Marxista (POUM)
en el moment de la seva fundacio l'any
1935
que, juntament amb Maurin va esser dirigit per
Andreu Nin
a qui ell va admirar sempre. Des del primer moment forma part del Comite Local de la
Joventut Comunista Iberica
, organitzacio jovenil del POUM, fins al moment que esclata la
Guerra civil espanyola
.
Secretari d'organitzacio de milicies en el Comite Local de Milicies Antifeixistes fins a les darreries de
1936
quan s'incorpora com a sergent a la 29a Divisio formada completament per militants del POUM.
Amb l'evacuacio de Catalunya, acaba al camp de concentracio de Sant Cebria (Franca), des d'on torna a Espanya, es detingut i enviat al camp de Concentracio de San Marcos a la provincia de Lleo, d'on passara a fer treballs forcats a Cuelgamuros on s'esta construint el
Valle de los Caidos
i finalment es enviat a un batallo disciplinari a l'
Africa
.
Abans d'acabar-se la
II Guerra Mundial
torna a casa i en la mes absoluta clandestinitat es continua movent en la lluita contra el
franquisme
, participa en la creacio del primer front unitari que es crea contra la dictadura, l'Alianca Democratica, organisme impulsat sobretot per gent que anava sortint de la preso "Modelo" de
Barcelona
, on els antics membres del POUM eren majoritaris, com a grup organitzat a la provincia de
Tarragona
i que s'incorporara al
Moviment Socialista de Catalunya
(MSC). Una delacio produeix la detencio de tots els seus companys de lluita que intentaven reorganitzar aquest moviment i es queda sol i desvinculat de cap contacte al
Vendrell
.
Als anys cinquanta deixa les terres en mans de la familia i entra a treballar com a encarregat de la Cooperativa Agricola del Vendrell. Al final dels anys cinquanta entra en contacte amb
Joan Reventos
i juntament amb ell emprenen la reorganitzacio del
Moviment Socialista de Catalunya
(MSC). Als anys seixanta pateix un greu accident en caure d'una de les tines de la cooperativa, accident que li deixara per sempre mes una sordera que el caracteritza la resta de la seva vida. Participa de manera activa en la societat vendrellenca "La Lira".
Es un dels oradors en el "Miting de la Llibertat" (juny de
1976
), inici del proces constituent del
Partit Socialista de Catalunya-Congres
.
Va ser un dels fundadors d'
Unio de Pagesos
, i el
1977
va ser elegit
diputat
al
Congres dels Diputats
per la candidatura "Socialistes de Catalunya" que dona lloc l'any
1978
a l'actual
PSC
i, mes tard, senador. El
1986
, El Vendrell li va retre un homenatge emotiu i multitudinari, en el qual se li concedi l'Escut d'Or de la Vila.
Enllacos externs
[
modifica
]