La
peninsula del Sinai
(
arab
:
??? ????? ?????
,
xibh jaz?rat S?n??
) es una peninsula de forma triangular, situada a la part
asiatica
del
Proxim Orient
. Limita al nord amb la
mar Mediterrania
; a l'oest, amb l'
istme
de
Suez
, que la uneix a l'
Africa
i pel qual passa el
canal de Suez
; a l'est, amb la frontera entre
Egipte
i
Israel
, que la separa del
desert
del
Negueb
, i amb la
Franja de Gaza
al nord-est; i al sud, amb el
mar Roig
. El seu vertex meridional s'introdueix en aquest mar definint dos golfs: a l'oest el
golf de Suez
i a l'est el
golf d'Aqaba
o d'Eilat.
Politicament, la peninsula pertany a Egipte i administrativament esta dividida en dues governacions:
Sinai del Nord
i
Sinai del Sud
.
[1]
Abans formava una sola governacio amb capital a
al-Arish
. En conjunt, ocupen uns 60.000 km² i tenen una poblacio (gener de 2013) de 597.000 habitants. Tres governacions mes abasten el canal de Suez, creuant a l'Egipte africa:
Suez
es troba a l'extrem sud del canal de Suez,
Ismailia
al centre i
Port Said
al nord.
Antic Egipte
[
modifica
]
Com que la peninsula del Sinai era la principal regio on es feia la mineria de turquesa a l'Antic Egipte, els antics egipcis l'anomenaven
Biau
(el ≪Pais Miner≫) i
Khetiu Mafkat
(≪Escales de
turquesa
≫).
≪Sinai≫ un nom cristia modern
[
modifica
]
Roland de Vaux
escriu que la peninsula va adquirir el nom de Sinai en els temps moderns a causa de la suposicio cristiana que una muntanya prop del Monestir de Santa Caterina es el Mont Sinai biblic.
[5]
≪Sinai≫: antigues arrels religioses?
[
modifica
]
El nom
Sinai
(
hebreu
:
??????
?, Classical Syriac) pot haver derivat de l’antic
deu de la lluna
mesopotamica
Sin
.
[6]
La deitat de la lluna Sin s'associa amb la zona, i l’
antic deu de la lluna egipci
Thot
tambe s'associa amb Sin i el seu culte estava molt estes per l'extrem sud de la peninsula del Sinai.
The Jewish Encyclopedia
(1901-0906) cita una
font rabinica
, el Pirke De-Rabbi Eliezer del segle VIII o IX, que deriva el nom de la paraula hebrea biblica
seneh
(
hebreu
:
???????
?),
[7]
paraula nomes coneguda a partir de dues ocurrencies a la Biblia hebrea, en ambdos casos referint-se a l'arbust ardent.
[8]
El rabi Eliezer opina que el mont Horeb nomes va rebre el nom de Sinai despres que Deu s'aparegues a Moises en forma d'un arbust ardent.
[7]
El seu nom
arab
modern es
???????
(
arab egipci
:
????
; IPA: [?siːnæ]). L'arab modern es una adopcio del nom biblic; la designacio arab del Sinai al segle
xix
era
Jebel el-T?r
,
[9]
[10]
i es deriva el nom de la muntanya de la ciutat d'
El Tor
(antigament anomenada ≪Tur Sinai≫), el nom del qual prove del terme arab per a la muntanya on el profeta
Moises
va rebre les Taules de la Llei de Deu, per la qual cosa aquesta muntanya es designada com a
Jabal at-Tur
(
arab
:
??? ??????
,
Jabal a?-??r
), i la ciutat tambe es la capital de la
governacio del Sinai del Sud
d'
Egipte
. Com una altra paraula arab per a ≪terra molt alta que s'enfila a un cim - muntanya≫ es ≪??r≫. A mes del seu nom formal, els egipcis tambe s'hi refereixen com a
??? ???????
‘la terra de les
turqueses
’. Els
antics egipcis
l'anomenaven
t3 mfk3.t
, o ≪terra de turquesa≫.
[11]
El Sinai te forma triangular, amb la seva costa nord situada al sud de la
mar Mediterrania
, i les seves costes sud-oest i sud-est al
golf de Suez
i el
golf d'Aqaba
de la
Mar Roja
. Esta enllacat amb el continent africa per l’
istme de Suez
, 125 km d'amplia franja de terra, que conte el
canal de Suez
. L'istme oriental, que l'enllaca amb el continent asiatic, te uns 200 km d'ample. La costa oriental de la peninsula separa la
placa arabiga
de la
placa africana
.
[12]
L'extrem mes al sud es el Parc Nacional de Ras Muhammad.
Les dues governacions del Sinai del Nord i del Sud tenen una poblacio total de 597.000 habitants (gener de 2013). Aquesta xifra s'eleva a 1.400.000 en incloure el Sinai occidental, les parts de les governacions de
Port Said
,
Ismailia
i
Suez
que es troben a l'est del canal de Suez. Nomes Port Said te una poblacio d'aproximadament 500.000 persones (gener de 2013). Parts de les poblacions d'Ismailia i Suez viuen a l'oest del Sinai, mentre que la resta viuen al costat occidental del canal de Suez. La ciutat mes gran del Sinai es
Al-Arix
, capital del Sinai Nord, amb uns 160.000 habitants. Altres assentaments mes grans inclouen
Xarm el-Xeikh
i El-Tor, a la costa sud. L'interior del Sinai es arid (efectivament un desert), muntanyos i poc poblat, els assentaments mes grans son Santa Caterina i Nekhel.
[1]
La seva superficie es de 58.842 km², i la seva poblacio es aproximadament de 65.000 habitants a
Janub Sina'
, i 314.000 a
Shamal Sina'
(el 1975 la poblacio total era de 40.000 persones). La majoria de la poblacio esta formada per
beduins
, tot i que tambe hi ha alguns nuclis de poblacio, sent els mes importants
el-Arish
, situada a la costa mediterrania;
Taba
, situada al sud, prop d'
Eilat
i, per tant, el costat de la frontera amb
Israel
, i
Xarm al xeic
, un important centre turistic a la costa de la
mar Roja
. Al-Tur o el-Tor (al golf de Suez) serveix de capital a la provincia del sud, i ja abans havia estat temporalment centre administratiu com tambe Nakhl (al centre de la peninsula).
La peninsula te dues parts ben diferenciades: el desert sorrenc al nord, i les muntanyes del sud, amb cims que superen els 2.000 m. Les muntanyes mes importants son el
Djebel Katarina
, amb 2.642 m i el
Mont Sinai
, amb 2.285 m, la muntanya on, segons l'
Antic Testament
,
Moises
va rebre les
Taules de la Llei
amb els
Deu Manaments
. Als peus del primer hi ha el
Monestir de Santa Caterina
fundat el 530, segurament el monestir cristia mes antic del mon encara existent i que ha estat ocupat sense interrupcio.
El Sinai es una de les provincies mes fredes d'Egipte per les seves altituds elevades i les seves topografies muntanyoses. Les temperatures d'hivern a algunes de les ciutats i pobles del Sinai arriben a -16 °C.
La poblacio del Sinai ha estat formada principalment per
beduins
que habiten el desert amb els seus vestits tradicionals acolorits i una cultura significativa.
[13]
Un gran nombre d'egipcis de la vall i del
delta del Nil
es van traslladar a la zona per treballar en el turisme, pero el desenvolupament va afectar negativament la poblacio beduina nativa. Per tal d'ajudar a alleujar els seus problemes, diverses
ONG
van comencar a operar a la regio, inclosa la Makhad Trust, una organitzacio benefica del Regne Unit que ajuda els beduins a desenvolupar uns ingressos sostenibles alhora que protegien l'entorn natural, el patrimoni i la cultura del Sinai.
Ocupada pels arabs al segle
vii
, fou incorporada el 1517 a l'
Imperi Otoma
.
[14]
A partir del 1831 entra a formar part d’Egipte de resultes de la victoria d'
Ibrahim Paixa
sobre els turcs a
Acre
.
[14]
La poblacio fins al final del segle
xx
estava formada principalment per beduins de les tribus Sawalha, Ulaygat,
Muzayna
(que formen la confederacio dels
Tawara
, a la part nord de la peninsula), Suwarka, Tarabin, Tiyaha, Ahaywat i Bayadiyyin (totes aquestes a la part sud), procedents de la peninsula arabiga als segles
xv
i
xv
; les seves terres ja estaven delimitades el 1807 quan el territori fou visitat per Seetzen, i la pau regnava entre els beduins; nomes hi va haver algun conflicte al segle
xix
al
Negueb
, en el que algunes tribus del Sinai van participar. Al segle
xix
la regio fou visitada per diversos europeus; entre les obres que es van escriure sobre la regio destaca la de Naum Shukayr, funcionari al servei dels britanics. Aquests governaren el Sinai despres del 1882; el 1884 la
caravana
de pelegrins del
Caire
a
la Meca
va fer el trajecte per darrer cop i el govern otoma va haver de reconeixer que el Sinai era part d'Egipte; la frontera oriental fou delimitada el 1906.
A la
I Guerra Mundial
les tropes otomanes van ocupar la peninsula i les forces de Djemal Pasha van lliurar forts combats amb els britanics al nord de la peninsula; els britanics foren derrotats a
Gaza
pero el 1917 van poder avancar cap a
Palestina
sota el general
Edmund Allenby
. Entre guerres quasi tot el periode en fou governador C. S. Jarvis, que va escriure llibres molt interessants sobre la regio. El 1946 es va crear el
muhafaza
(governadorat o governacio) que fou centre d'operacions militars a les guerres de 1948, 1967 i 1982. El 1967 els israelians
la van ocupar
i
la van conservar
fins al 1982;
[15]
en aquests anys els egipcis en van recuperar una part, pero els israelians van creuar a l'altre costat del canal. Els
acords de Camp David
(17 de setembre de 1978) establiren la restitucio per etapes a Egipte de la peninsula del Sinai, cosa que s’acompli entre el 1979 i el 1982.
[14]
Fou llavors quan es va comencar a desenvolupar el turisme: es van fer carreteres i complexos hotelers especialment a
Xarm al-Xeic
i els beduins es van comencar a sedentaritzar; tambe es van construir nous pobles per repobladors egipcis; els beduins, bona part dels quals van deixar de ser-ho, son ara una minoria exotica.
- ↑
1,0
1,1
Ned Greenwood
.
The Sinai: A Physical Geography
.
University of Texas Press
, 1 gener 2010, p. 4?.
ISBN 978-0-292-77909-9
.
- ↑
Gauthier
, Henri
.
Egyptian Royal Geographic Society
.
Dictionnaire des Noms Geographiques Contenus dans les Textes Hieroglyphiques
. 2, 1925, p.
12
.
- ↑
The translation 'mining country' is not certain, see also Rainer Hannig:
Großes Handworterbuch Agyptisch-Deutsch: (2800 ? 950 v. Chr.)
. p. 1135.
- ↑
Gauthier
, Henri
.
Egyptian Royal Geographic Society
.
Dictionnaire des Noms Geographiques Contenus dans les Textes Hieroglyphiques
. 4, 1927, p.
189
.
- ↑
Vaux
, Roland de.
The early history of Israel
. Philadelphia: Westminster Press, 1978.
ISBN 0-664-20762-6
.
- ↑
≪
Sinai Peninsula | Definition, Map, History, & Facts
≫ (en angles).
Encyclopaedia Britannica
, 17-12-2023. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑
7,0
7,1
≪
SINAI, MOUNT
≫ (en angles). Jewish Encyclopedia. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑
Jastrow
, M. ≪
Burning Bush
≫. A:
Jewish Encyclopedia
, 1906.
- ↑
Parker, J. W.
(1843).
The Bible Cyclopaedia
vol. 2, p.
1143
Arxivat
26 March 2023 a
Wayback Machine
.
- ↑
Stanley, A. P.
(1877).
Sinai and Palestine: In Connection with Their History
. p.
29
.
- ↑
Etude de la turquoise: de ses traitements et imitations
Arxivat
2013-12-15 a
Wayback Machine
., thesis by Claire Salanne, Universite de Nantes, 2009.
- ↑
Homberg
, Catherine;
Bachmann
, Martina.
Evolution of the Levant Margin and Western Arabia Platform Since the Mesozoic
(en angles). Geological Society of London, 2010, p. 65.
ISBN 978-1-86239-306-6
.
- ↑
Leonard
, William R.;
Crawford
, Michael H.
The Human Biology of Pastoral Populations
(en angles). Cambridge University Press, 2002-03-07, p. 67.
ISBN 978-0-521-78016-2
.
- ↑
14,0
14,1
14,2
≪
Peninsula del Sinai
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Hoffmeier
, James K.
Ancient Israel in Sinai
(en angles).
Oxford University Press
, 2005, p. 132.
ISBN 0198035403
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Enciclopedia de l'Islam, IX, 649
- Gardner, Ann. At Home in South Sinai.
Nomadic Peoples
2000. Vol. 4, Iss. 2; pp. 48?67. Detailed account of Bedouin women
- H. J. L. Beadnell ≪Central Sinai≫.
Geographical Journal
, 67, 5, Maig 1926, pag. 385?398.
DOI
:
10.2307/1782203
.
JSTOR
:
1782203
.
- C. W. Wilson ≪
Recent Surveys in Sinai and Palestine
≫.
Journal of the Royal Geographical Society of London
, 43, 1873, pag. 206?240.
DOI
:
10.2307/1798627
.
JSTOR
:
1798627
.
- Jacobs
, Jessica.
Rowman & Littlefield
.
Travels in Paradox: Remapping Tourism
, 2006.
ISBN 978-0-7425-2876-5
[Consulta: 7 gener 2010].
- Teague
, Matthew;
Moyer
, Matt ≪
The Sinai's Separate Peace
≫.
National Geographic Magazine
.
National Geographic Society
[[[Washington, D.C.]]], 215, 3, Marc 2009, pag. 99?121. Arxivat de l'
original
el 11 desembre 2009.
ISSN
:
0027-9358
[Consulta: 7 gener 2010].
- Jarvis, C.S.
,
Yesterday and To-day in Sinai
(Edinburgh/London: W. Blackwood & Sons, 1931).
- New terrorist challenges in the Sinai peninsula, prominent jihadists organisations
, Strategic Impact (52), issue: 3 / 2014, pp. 39?47