한국   대만   중국   일본 
Peninsula del Sinai - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Peninsula del Sinai

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaPeninsula del Sinai
Imatge
Localitzacio
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
  29° 30′ 00″ N, 33° 50′ 00″ E  /  29.5°N , 33.833333333333°E  / 29.5; 33.833333333333
Poblacio humana
Poblacio 597.000 (2013) Modifica el valor a Wikidata (9,95 hab./km² )
Geografia
Superficie 60.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat per mar Mediterrania , mar Roja i golf d'Aqaba Modifica el valor a Wikidata
Punt mes alt Muntanya Caterina (2.637 m) Modifica el valor a Wikidata

La peninsula del Sinai ( arab : ??? ????? ????? , xibh jaz?rat S?n?? ) es una peninsula de forma triangular, situada a la part asiatica del Proxim Orient . Limita al nord amb la mar Mediterrania ; a l'oest, amb l' istme de Suez , que la uneix a l' Africa i pel qual passa el canal de Suez ; a l'est, amb la frontera entre Egipte i Israel , que la separa del desert del Negueb , i amb la Franja de Gaza al nord-est; i al sud, amb el mar Roig . El seu vertex meridional s'introdueix en aquest mar definint dos golfs: a l'oest el golf de Suez i a l'est el golf d'Aqaba o d'Eilat.

Politicament, la peninsula pertany a Egipte i administrativament esta dividida en dues governacions: Sinai del Nord i Sinai del Sud . [1] Abans formava una sola governacio amb capital a al-Arish . En conjunt, ocupen uns 60.000 km² i tenen una poblacio (gener de 2013) de 597.000 habitants. Tres governacions mes abasten el canal de Suez, creuant a l'Egipte africa: Suez es troba a l'extrem sud del canal de Suez, Ismailia al centre i Port Said al nord.

Nom [ modifica ]

Antic Egipte [ modifica ]

bj?w
Pais miner [2] [3]
en jeroglific
biN41
bH		 xAst
?tjw mfk?t
The Ladders of Turquoise [4]
en jeroglific
xt
x t		 tyw
D12		 mf
kA		 D12
niwt

Com que la peninsula del Sinai era la principal regio on es feia la mineria de turquesa a l'Antic Egipte, els antics egipcis l'anomenaven Biau (el ≪Pais Miner≫) i Khetiu Mafkat (≪Escales de turquesa ≫).

≪Sinai≫ un nom cristia modern [ modifica ]

Roland de Vaux escriu que la peninsula va adquirir el nom de Sinai en els temps moderns a causa de la suposicio cristiana que una muntanya prop del Monestir de Santa Caterina es el Mont Sinai biblic. [5]

≪Sinai≫: antigues arrels religioses? [ modifica ]

El nom Sinai ( hebreu : ?????? ?, Classical Syriac) pot haver derivat de l’antic deu de la lluna mesopotamica Sin . [6] La deitat de la lluna Sin s'associa amb la zona, i l’ antic deu de la lluna egipci Thot tambe s'associa amb Sin i el seu culte estava molt estes per l'extrem sud de la peninsula del Sinai.

The Jewish Encyclopedia (1901-0906) cita una font rabinica , el Pirke De-Rabbi Eliezer del segle VIII o IX, que deriva el nom de la paraula hebrea biblica seneh ( hebreu : ??????? ?), [7] paraula nomes coneguda a partir de dues ocurrencies a la Biblia hebrea, en ambdos casos referint-se a l'arbust ardent. [8] El rabi Eliezer opina que el mont Horeb nomes va rebre el nom de Sinai despres que Deu s'aparegues a Moises en forma d'un arbust ardent. [7]

Nom arab [ modifica ]

El seu nom arab modern es ??????? ( arab egipci : ???? ; IPA: [?siːnæ]). L'arab modern es una adopcio del nom biblic; la designacio arab del Sinai al segle  xix era Jebel el-T?r , [9] [10] i es deriva el nom de la muntanya de la ciutat d' El Tor (antigament anomenada ≪Tur Sinai≫), el nom del qual prove del terme arab per a la muntanya on el profeta Moises va rebre les Taules de la Llei de Deu, per la qual cosa aquesta muntanya es designada com a Jabal at-Tur ( arab : ??? ?????? , Jabal a?-??r ), i la ciutat tambe es la capital de la governacio del Sinai del Sud d' Egipte . Com una altra paraula arab per a ≪terra molt alta que s'enfila a un cim - muntanya≫ es ≪??r≫. A mes del seu nom formal, els egipcis tambe s'hi refereixen com a ??? ??????? ‘la terra de les turqueses ’. Els antics egipcis l'anomenaven t3 mfk3.t , o ≪terra de turquesa≫. [11]

Geografia [ modifica ]

Imatge de la nau espacial Gemini 11 , amb part d'Egipte i la peninsula del Sinai en primer pla i el Llevant al fons

El Sinai te forma triangular, amb la seva costa nord situada al sud de la mar Mediterrania , i les seves costes sud-oest i sud-est al golf de Suez i el golf d'Aqaba de la Mar Roja . Esta enllacat amb el continent africa per l’ istme de Suez , 125 km d'amplia franja de terra, que conte el canal de Suez . L'istme oriental, que l'enllaca amb el continent asiatic, te uns 200 km d'ample. La costa oriental de la peninsula separa la placa arabiga de la placa africana . [12]

L'extrem mes al sud es el Parc Nacional de Ras Muhammad.

Les dues governacions del Sinai del Nord i del Sud tenen una poblacio total de 597.000 habitants (gener de 2013). Aquesta xifra s'eleva a 1.400.000 en incloure el Sinai occidental, les parts de les governacions de Port Said , Ismailia i Suez que es troben a l'est del canal de Suez. Nomes Port Said te una poblacio d'aproximadament 500.000 persones (gener de 2013). Parts de les poblacions d'Ismailia i Suez viuen a l'oest del Sinai, mentre que la resta viuen al costat occidental del canal de Suez. La ciutat mes gran del Sinai es Al-Arix , capital del Sinai Nord, amb uns 160.000 habitants. Altres assentaments mes grans inclouen Xarm el-Xeikh i El-Tor, a la costa sud. L'interior del Sinai es arid (efectivament un desert), muntanyos i poc poblat, els assentaments mes grans son Santa Caterina i Nekhel. [1]

La seva superficie es de 58.842 km², i la seva poblacio es aproximadament de 65.000 habitants a Janub Sina' , i 314.000 a Shamal Sina' (el 1975 la poblacio total era de 40.000 persones). La majoria de la poblacio esta formada per beduins , tot i que tambe hi ha alguns nuclis de poblacio, sent els mes importants el-Arish , situada a la costa mediterrania; Taba , situada al sud, prop d' Eilat i, per tant, el costat de la frontera amb Israel , i Xarm al xeic , un important centre turistic a la costa de la mar Roja . Al-Tur o el-Tor (al golf de Suez) serveix de capital a la provincia del sud, i ja abans havia estat temporalment centre administratiu com tambe Nakhl (al centre de la peninsula).

La peninsula te dues parts ben diferenciades: el desert sorrenc al nord, i les muntanyes del sud, amb cims que superen els 2.000 m. Les muntanyes mes importants son el Djebel Katarina , amb 2.642 m i el Mont Sinai , amb 2.285 m, la muntanya on, segons l' Antic Testament , Moises va rebre les Taules de la Llei amb els Deu Manaments . Als peus del primer hi ha el Monestir de Santa Caterina fundat el 530, segurament el monestir cristia mes antic del mon encara existent i que ha estat ocupat sense interrupcio.

Clima [ modifica ]

El Sinai es una de les provincies mes fredes d'Egipte per les seves altituds elevades i les seves topografies muntanyoses. Les temperatures d'hivern a algunes de les ciutats i pobles del Sinai arriben a -16 °C.

Demografia [ modifica ]

Dos joves beduins fent pa al desert

La poblacio del Sinai ha estat formada principalment per beduins que habiten el desert amb els seus vestits tradicionals acolorits i una cultura significativa. [13] Un gran nombre d'egipcis de la vall i del delta del Nil es van traslladar a la zona per treballar en el turisme, pero el desenvolupament va afectar negativament la poblacio beduina nativa. Per tal d'ajudar a alleujar els seus problemes, diverses ONG van comencar a operar a la regio, inclosa la Makhad Trust, una organitzacio benefica del Regne Unit que ajuda els beduins a desenvolupar uns ingressos sostenibles alhora que protegien l'entorn natural, el patrimoni i la cultura del Sinai.

Historia [ modifica ]

El monestir de Santa Caterina es el monestir cristia mes antic del mon i l’atraccio turistica mes popular de la peninsula.

Ocupada pels arabs al segle  vii , fou incorporada el 1517 a l' Imperi Otoma . [14] A partir del 1831 entra a formar part d’Egipte de resultes de la victoria d' Ibrahim Paixa sobre els turcs a Acre . [14]

La poblacio fins al final del segle  xx estava formada principalment per beduins de les tribus Sawalha, Ulaygat, Muzayna (que formen la confederacio dels Tawara , a la part nord de la peninsula), Suwarka, Tarabin, Tiyaha, Ahaywat i Bayadiyyin (totes aquestes a la part sud), procedents de la peninsula arabiga als segles  xv i xv ; les seves terres ja estaven delimitades el 1807 quan el territori fou visitat per Seetzen, i la pau regnava entre els beduins; nomes hi va haver algun conflicte al segle  xix al Negueb , en el que algunes tribus del Sinai van participar. Al segle  xix la regio fou visitada per diversos europeus; entre les obres que es van escriure sobre la regio destaca la de Naum Shukayr, funcionari al servei dels britanics. Aquests governaren el Sinai despres del 1882; el 1884 la caravana de pelegrins del Caire a la Meca va fer el trajecte per darrer cop i el govern otoma va haver de reconeixer que el Sinai era part d'Egipte; la frontera oriental fou delimitada el 1906.

A la I Guerra Mundial les tropes otomanes van ocupar la peninsula i les forces de Djemal Pasha van lliurar forts combats amb els britanics al nord de la peninsula; els britanics foren derrotats a Gaza pero el 1917 van poder avancar cap a Palestina sota el general Edmund Allenby . Entre guerres quasi tot el periode en fou governador C. S. Jarvis, que va escriure llibres molt interessants sobre la regio. El 1946 es va crear el muhafaza (governadorat o governacio) que fou centre d'operacions militars a les guerres de 1948, 1967 i 1982. El 1967 els israelians la van ocupar i la van conservar fins al 1982; [15] en aquests anys els egipcis en van recuperar una part, pero els israelians van creuar a l'altre costat del canal. Els acords de Camp David (17 de setembre de 1978) establiren la restitucio per etapes a Egipte de la peninsula del Sinai, cosa que s’acompli entre el 1979 i el 1982. [14] Fou llavors quan es va comencar a desenvolupar el turisme: es van fer carreteres i complexos hotelers especialment a Xarm al-Xeic i els beduins es van comencar a sedentaritzar; tambe es van construir nous pobles per repobladors egipcis; els beduins, bona part dels quals van deixar de ser-ho, son ara una minoria exotica.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 Ned Greenwood . The Sinai: A Physical Geography . University of Texas Press , 1 gener 2010, p. 4?. ISBN 978-0-292-77909-9 .  
  2. ↑ Gauthier , Henri . Egyptian Royal Geographic Society . Dictionnaire des Noms Geographiques Contenus dans les Textes Hieroglyphiques . 2, 1925, p.  12 .  
  3. ↑ The translation 'mining country' is not certain, see also Rainer Hannig: Großes Handworterbuch Agyptisch-Deutsch: (2800 ? 950 v. Chr.) . p. 1135.
  4. ↑ Gauthier , Henri . Egyptian Royal Geographic Society . Dictionnaire des Noms Geographiques Contenus dans les Textes Hieroglyphiques . 4, 1927, p.  189 .  
  5. ↑ Vaux , Roland de. The early history of Israel . Philadelphia: Westminster Press, 1978. ISBN 0-664-20762-6 .  
  6. ↑ ≪ Sinai Peninsula | Definition, Map, History, & Facts ≫ (en angles). Encyclopaedia Britannica , 17-12-2023. [Consulta: 30 gener 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 ≪ SINAI, MOUNT ≫ (en angles). Jewish Encyclopedia. [Consulta: 30 gener 2024].
  8. ↑ Jastrow , M. ≪ Burning Bush ≫. A: Jewish Encyclopedia , 1906.  
  9. ↑ Parker, J. W. (1843). The Bible Cyclopaedia vol. 2, p. 1143 Arxivat 26 March 2023 a Wayback Machine .
  10. ↑ Stanley, A. P. (1877). Sinai and Palestine: In Connection with Their History . p. 29 .
  11. ↑ Etude de la turquoise: de ses traitements et imitations Arxivat 2013-12-15 a Wayback Machine ., thesis by Claire Salanne, Universite de Nantes, 2009.
  12. ↑ Homberg , Catherine; Bachmann , Martina. Evolution of the Levant Margin and Western Arabia Platform Since the Mesozoic (en angles). Geological Society of London, 2010, p. 65. ISBN 978-1-86239-306-6 .  
  13. ↑ Leonard , William R.; Crawford , Michael H. The Human Biology of Pastoral Populations (en angles). Cambridge University Press, 2002-03-07, p. 67. ISBN 978-0-521-78016-2 .  
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 ≪ Peninsula del Sinai ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  15. ↑ Hoffmeier , James K. Ancient Israel in Sinai (en angles). Oxford University Press , 2005, p. 132. ISBN 0198035403 .  

Bibliografia [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Guia de viatges de Peninsula del Sinai a Wikivoyage .
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Peninsula del Sinai
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peninsula_del_Sinai&oldid=33289551 ≫