Peninsula Italica

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de geografia físicaPeninsula Italica
Imatge
Tipus Peninsula Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geografica Europa Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
  42° N, 14° E  /  42°N , 14°E  / 42; 14
Banyat per mar Ligur , mar Jonica , mar Adriatica , mar Tirrena i mar Mediterrania Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Punt mes alt Corno Grande Modifica el valor a Wikidata  (2.912 m Modifica el valor a Wikidata)
Travessa Italia , San Marino i Ciutat del Vatica Modifica el valor a Wikidata
Superficie 50.709 mi²
131,275 km² Modifica el valor a Wikidata

La peninsula Italica , o peninsula Apenina es una de les peninsules mes grans d' Europa . S'esten 1.000 km des dels Alps al nord fins al centre de la mar Mediterrania al sud i amb una amplada maxima de 225 km. [1] La peninsula es coneguda per la seva forma de bota , i per tant es coneguda en italia com Lo Stivale , amb Salento fent de taco , Gargano l'espero i Calabria la punta. La major part de la peninsula correspon a l' Estat d' Italia , llevat de dos petits Estats independents: San Marino i la Ciutat del Vatica . [2]

Etimologia [ modifica ]

Moneda en plata del Segle I aC , encunyada a Corfinium (Corfinio) durant la Guerra social , exhibint la inscripcio ITALIA , a la vora de la personificacio d'Italia , representada com una deessa amb corona de llorer , simbol de saviesa.

El nom d'Italia es ve usant des d'antic, almenys des del Segle IX aC per designar a la gent del sud i del centre del que es coneix com a peninsula italica, fent referencia als pobles italics , parlants de les llengues italiques . [3]

Segons l'historiador grec Antioc de Siracusa , la paraula " Italia " es referia al segle  v  aC a la zona sud de l'actual regio italiana de Calabria, l'antiga Bruttium, habitada pels Italics . [4] Amb el pas del temps, el nom es va estendre a tot el sud d’Italia per incloure finalment tota la peninsula. Al segle  ii  aC, l'histograf grec Polibi anomena " Italia " el territori entre l' estret de Messina i els Apenins del nord, tot i que Cato el Vell , el seu contemporani, esten el concepte territorial d'Italia als Alps .

Tambe segons l'arqueoleg Pallottino el nom d'Italia derivaria del gentilici d'un dels pobles italics natius de la regio de Calabria , els (v)italii, que agafen el nom del seu animal sagrat: el vedell ( viteliu en Osc , vitulus en llati i vitello en italia ); i que va ser usat pels antics grecs com a terme general per designar als habitants de tota la peninsula. [5]

El nom d'Italia va ser usat tambe en monedes encunyades durant la Guerra social per la coalicio dels socii (aliats) italics en lluita contra Roma i les altres ciutats italiques amb la ciutadania romana per obtenir, al seu torn, la plena ciutadania romana . [6] D'altra banda, tambe es possible que els italics prenguessin el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en una llunyana primavera sagrada, els havia guiat fins als llocs en els quals es van assentar definitivament.

El terme es va consolidar de manera definitiva sobretot des que, la ciutat italica de Roma , a partir del Segle V aC , va unificar gradualment tota la peninsula conquistant a la resta de pobles italics peninsulars, comencant pels llatins i acabant amb els etruscs cap al nord i els brucis cap al sud, unificant aixi tot el territori peninsular sota un unic regim i donant-li nom d'Italia, la qual, des de llavors, constituira el territori metropolita de la mateixa Roma. [7] [8] Posteriorment, el nord d'Italia (ExGal·lia Cisalpina) va ser afegit al territori de la Italia romana durant el Segle I aC , portant aixi, de iure el nom d'Italia fins als peus dels Alps . [9]

Geografia fisica [ modifica ]

Situada al centre del Mediterrani , entre les mars Tirrena i Adriatica, limita al nord amb els Alps , a l'est el mar Adriatic la separa de la resta d'Europa i de la peninsula balcanica , al sud el mar Jonic la separa de la illa de Sicilia (l'estret de Messina amb prou feines fa 2,0 km) i a l'oest les aigues del mar Tirre i del mar de Liguria la separen de les illes de Corsega i Sardenya . [10]

Els limits geografics de la peninsula italica no estan clars, acceptant-se unes vegades el curs del riu Po , unes altres una linia que uneix el golf de Genova amb el golf de Venecia i unes altres la propia serralada dels Alps. En sentit estricte, excloent la part anomenada Padania i incloent nomes la part anomenada Apennina o Apennina Italia , la peninsula comenca des de l'istme que segueix la linia imaginaria que va des de la desembocadura del riu Magra fins a la desembocadura del riu Marecchia , [11] [12] i s'esten per aproximadament 1000 km en direccio NW-SE. Les illes principals mes properes ( Sicilia , Malta , Sardenya i Corsega ) no formen part de la peninsula geograficament definida. Travessada en gran part per la cadena dels Apenins , esta vorejada per quatre marc ( Ligur , Tirre , Jonic i Adriatic ). L'amplada maxima es de 254 km, corresponent a la linia que uneix el promontori d'Ancona i el de Piombino; [13] entre Monte Argentario i Monte Conero l'amplada es tanmateix considerable: 240 km. [14] L'amplada es minima a l’istme de Catanzaro, a Calabria : nomes 35 km. Aquest istme es troba entre el golf de Sant'Eufemia, al mar Tirre , i el golf de Squillace , al mar Jonic . Tota la peninsula, administrativament, pertany a Italia , encara que una minuscula part depen dels micro-Estats de San Marino i Ciutat del Vatica . Convencionalment, no formen part de la peninsula els territoris continentals del nord d'Italia (com la zona dels Alps i la plana del Po ), a mes de les illes de Sicilia i Sardenya. [11] L'extensio minima de la peninsula Italica consisteix en l'espai al sud de la linia que conformen els rius Magra i el Rubico , al nord dels Apenins toscans-emilians, que la separen de la Italia peninsular, que inclou la vall del Po i els vessants meridionals dels Alps.

Es caracteritza per la seva forma de ≪bota≫, per la qual cosa es anomenada en italia El stivale , ≪La bota≫. Es una de les peninsules mes grans d'Europa, estenent-se uns 1000 km de nord-oest a sud-est. Entre els seus accidents geografics mes significatius, es troba la cadena muntanyenca dels Apenins , que s'esten al llarg de tota la peninsula des del centre de la regio de Liguria , on es troba amb els Alps. [15] La peninsula Italica te l'unic volca actiu d'Europa continental, el Vesuvi . [16] L' orografia de l'interior de la peninsula es molt accidentada, creuada de nord a sud per la serralada Apenina . La seva muntanya mes alta es el Corno Grande , situat en el massis del Gran Sasso , dins dels Monts Abrucos en els Apenins centrals, mentre una de les seves muntanyes mes conegudes, el Vesuvi , situat prop del golf de Napols , es un volca actiu que ha mostrat activitat des de fa mil·lennis, amb algunes erupcions celebres com la que va afectar les ciutats de Pompeia , Estabia i Hercula , l'any 79 dC. [17] [18]

Geografia politica [ modifica ]

La peninsula italica , amb el nom d'Italia, va ser durant segles bressol i zona central de la Republica i de l'Imperi roma i, anteriorment, llar de la Magna Grecia , constituint una peca clau en la configuracio de la cultura occidental . [19] [20] [21] D'aquesta manera, el llegat arqueologic i cultural de tipus classic es notable en aquesta zona.

Politicament, la peninsula italiana propiament dita (per tant, exclosa Italia insular) es divideix en diversos estats i dependencies que figuren a la taula seguent: [22] [12]

Nome Poblacio Extensio Capital Llengua oficial
ITA Republica Italiana [note 1] 26.221.023 131.275 Roma italia
SMR San Marino 33.191 61,2 Ciutat de San Marino italia
Ciutat del Vaticà Ciutat del Vatica 836 0,44 Citta del Vaticano italia , llati
Total 26255050 131336,64

Clima [ modifica ]

El clima de la peninsula es principalment mediterrani.

Formacio [ modifica ]

La conca del Tirre es una conca postcollisional neogenica-quaternaria que va comencar a obrir-se al tononia superior. Una imponent discontinuitat, marcada per anomalies magnetiques separa el Tirre septentrional del Tirre meridional respectivament, al nord i al sud del paral·lel 41 o N. La zona sud del Tirre, com a minim en part al fons oceanic, es caracteritza per uns valors d’obertura molt alts (superiors a 5 cm/any), considerablement mes grans que les de la zona del Tirre septentrional (1,0 - 1,5 cm/any).

La serralada dels Apenins esta dividida en dos grans arcs convexos cap al terreny, que entren en contacte amb una important discontinuitat transversal coneguda com la linia Ortona-Roccamonfina. Al llarg de la riba Po-Adriatic-Jonic de la cadena es desenvolupen estructures compressives que tenen la contrapart, entre el mar i la riba tirrenica de la peninsula, estructures allargades aproximadament paral·lela als fronts de compressio. La regularitat d’aquesta distribucio l'espai es complica amb la presencia de trets tectonics transversals i el desenvolupament d'arcs d'ordre menor, amb rotacions diferencials entre els diferents segments de cadena. [23]

La peninsula era una serralada muntanyosa fa 5,3 milions d’anys, quan per l'enfonsament del fons mari de l'ocea atlantic que va col·lapsar la carena que unia les serralades Betica i Rif , que abracen les costes de l'actual peninsula iberica i el Marroc, va quedar envoltada d'aigua amb la inundacio del Zanclia . [24]

Llengues [ modifica ]

Respecte al panorama linguistic d'Italia, el seu estudi porta a conclusions similars. Les comunitats dels ligurs son les predominants a la Italia primitiva , aixi com els pobles italics ?i especialment els italics pertanyents al subgrup llati-falisco? constitueixen el nucli que, a traves del llati, s'imposaria en epoca historica per mitja de l'expansio romana. Queda de moment al marge el poble etrusc , que, amb una implantacio problematica i un evident protagonisme a mitjan I mil·lenni a. C., resulta per fi tambe absorbit en el proces d'expansio romana. [25] En l'actualitat, la llengua mes estesa i parlada en tota la peninsula italica es l'italia, sent l'idioma oficial d'Italia, la Ciutat del Vatica i San Marino . Aixi mateix, es parlen altres dialectes i idiomes, com ara el grecocalabres en l'extrem sud de la peninsula. [26]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Nomes Italia central i Italia meridional

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Italian Peninsula - peninsula, Europe ≫ (en angles). [Consulta: 31 juliol 2021].
  2. ↑ ≪ Peninsula italica - EcuRed ≫ (en castella). [Consulta: 6 abril 2021].
  3. ↑ ≪ Encyclopædia Britannica: History of ancient Italic people. Encyclopaedia Britannica ≫.
  4. ↑ ≪ Etimologia ≫. etimologias.dechile.net. [Consulta: 21 octubre 2009].
  5. ↑ Guillotining, M., History of Earliest Italy , trans. Ryle, M & Soper, K. En Jerome Lectures, Seventeenth Series, p. 50.
  6. ↑ ≪ Dr. Christopher J. Dart: The Social War, 91 to 88 BCE.A History of the Italian Insurgency against the Roman Republic ≫.
  7. ↑ ≪ Encyclopædia Britannica: Italy, ancient Roman territory ≫.
  8. ↑ ≪ Encyclopædia Britannica: Sharply distinguished from Italy were the provinces of the empire. ≫.
  9. ↑ ≪ Universita Ca' Foscari di Venezia: La Gallia Cisalpina, dalla morte di Cesare alle lotte triumvrali. (Lex Roscia del 49 a.C. - Annessione all'Italia romana 42 a.C.) ≫.
  10. ↑ ≪ Encyclopædia Britannica: Italian peninsula ≫.
  11. ↑ 11,0 11,1 De Agostini Ed., L'Enciclopedia Geografica - Vol. I - Italia , 2004, p.78
  12. ↑ 12,0 12,1 Conosci l'Italia - Vol. I: L'Italia fisica (en italia). Touring Club Italiano, 1957.  
  13. ↑ Battista Melzi, Alfredo Comandini Il nuovissimo Melzi: dizionario italiano... , A. Vallardi, 1920 (pagina 563).
  14. ↑ Montagne d'Italia . Istituto geografico De Agostini, 2002, p. 20. ISBN 9788841804636 .  
  15. ↑ ≪ Enciclopedia Treccani: Geografia degli Appennini ≫.
  16. ↑ ≪ Mount Vesuvius, Italy: Map, Facts, Eruption Pictures, Pompeii ≫ (en angles).
  17. ↑ ≪ Encyclopædia Britannica: Abruzzi Apennines ≫.
  18. ↑ ≪ Enciclopedia Treccani: Monte Vesuvio ≫.
  19. ↑ ≪[ https://www.britannica.com/place/Italy-ancient-Roman-territory-Italy Encyclopædia Britannica: Italy, ancient Roman territory ]≫.
  20. ↑ ≪ The Glory of Italy and Rome’s Universal Destiny in Strabo’s Geographika, in: A. Fear ? P. Liddel (eds), Historiae Mundi. Studies in Universal History. Duckworth: London 2010: 87-101. ≫.
  21. ↑ ≪[ https://www.britannica.com/place/Magna-Graecia Encyclopædia Britannica: Magna Graecia. Greek cities in ancient Italy ]≫.
  22. ↑ L'Enciclopedia Geografica (en italia). De Agostini, 2004, p. 78.  
  23. ↑ Paolo Scandone, Etta Patacca, Carlo Meletti, Massimo Bellatalla, Nicola Perilli, Ubaldo Santini ≪Struttura geologica, evoluzione cinematica e schema sismotettonico della penisola italiana≫ (en italia). Atti del Convegno GNDT , 1, 1990, pag. 121 [Consulta: 31 agost 2021].
  24. ↑ Sample , Ian. ≪ Mediterranean was created in Earth's biggest deluge ≫ (en angles). The Guardian, 09-12-2009. [Consulta: 30 agost 2021].
  25. ↑ Placido Suarez , Domingo; Alvar Ezquerra; Gonzalez Wagner. ≪Roma y la peninsula italica≫. A: La formacion de los estados en el Mediterraneo occidental (en castella). Vallehermoso: Sintesis, 1991, p. 9,10. ISBN 8477381046 .  
  26. ↑ Mauro , Tullio De. Storia linguistica dell'Italia repubblicana: dal 1946 ai nostri giorni (en italia). GLF editori Laterza, 2014. ISBN 978-88-581-1362-2 .  

Bibliografia [ modifica ]

  • Sara De Fanti, Marco Sazzini, Cristina Giuliani, Federica Frazzoni, Stefania Sarno, Alessio Boattini, Donata Luiselli, et al. 2015. "Inferring the genetic history of lactase persistence along the Italian peninsula from a large genomic interval surrounding the LCT gene." American Journal Of Physical Anthropology no. 4: 708.
  • Luca Pandolfi, Leonardo Maiorino, Gabriele Sansalone. 2015. "Did the Late Pleistocene climatic changes influence evolutionary trends in body size of the red deer? The study case of the Italian Peninsula." Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 110.
  • Speranza, G., Vona, A., Vinciguerra, S., & Romano, C. (2016). Relating natural heterogeneities and rheological properties of rocksalt: New insights from microstructural observations and petrophyisical parameters on Messinian halites from the Italian Peninsula. Tectonophysics, 666103-120.
  • Strani, F., DeMiguel, D., Sardella, R., & Bellucci, L. (2015). Paleoenvironments and climatic changes in the Italian Peninsula during the Early Pleistocene: evidence from dental wear patterns of the ungulate community of Coste San Giacomo. Quaternary Science Reviews, 12128-35.
  • Margheriti L, Lucente F, Salimbeni S, et al. Large-scale coherent anisotropy of upper mantle beneath the Italian peninsula comparing quasi-Love waves and SKS splitting. Journal Of Geodynamics [serial online]. December 1, 2014;82(SI : Geodynamics of the Mediterranean):26-38.
  • Gaeta , Franco. Corso di storia (en italia). 1. Mila: Principato, 1986, p. 324.  
  • Liddel , Henry G. A History of Rome (en angles). Londres: John Murray, 1865 [Consulta: 30 gener 2015].  
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Peninsula Italica
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peninsula_Italica&oldid=33289545 ≫