Fresc
de la
Capella Sixtina
representant l'expulsio d'
Adam
i
Eva
de l'
Eden
pel seu
pecat original
.
En contextos
abrahamics
,
pecat
es l'acte de violacio de la
llei divina
.
[1]
[2]
[3]
[4]
Tambe es pot referir al que viola la relacio ideal entre l'individu i
Deu
, o qualsevol desviacio de l'ordre ideal de la
vida
humana. Pecar ha estat definit com "errar el blanc".
[5]
El terme
pecat
inclou gran varietat d'accions, des de la petita mostra de
vanitat
fins a l'
assassinat
. El
catolicisme
es refereix als pecats menors com a
pecats venials
, que son part de la vida humana i comporten consequencies a la terra, i sense penediment, allarguen el purgatori despres de la mort, en cas que la persona pugui arribar al
cel
. Tal com s'explica a la carta "Purgatori", "la major part dels primers Pares de l'Esglesia parlen d'un foc purificador, encara que no podem dir si aixo significa foc real o espiritual". En canvi, els pitjors pecats s'anomenen
pecats mortals
i comporten anar a l'
infern
si no hi ha una
contricio perfecta
o es
confessen
convenientment. Els pecats d'una vida descuidada es consideren destructius i que porten a pecats majors.
[6]
Amb el concepte
pecat original
els cristians es refereixen a la tendencia inevitable dels humans de pecar, que passa de generacio en generacio perque Adam i Eva van pecar.
[7]
Al Cristianisme es neteja parcialment amb el
baptisme
. A l'hinduisme un pecat es qualsevol falta que crea un mal estat de
karma
. El judaisme distingeix tres tipus de pecats: una culpa no intencionada, una falta per emocio incontrolable pero sense intencio d'ofendre a Deu i un pecat amb intencio expressa d'allunyar-se de la llei divina. Els musulmans veuen el pecat com qualsevol cosa que vagi en contra dels manaments de Deu.
L'origen de la paraula catalana es llati (
pecc?tum
) encara que el darrer concepte reconegut es grec (
hamartia
) ates que la Biblia es va traduir del grec al llati i del llati al catala. En grec vol dir literalment ‘fallar en disparar’ o senzillament error.
Pecat segons la tradicio judeocristiana
[
modifica
]
La tradicio judeocristiana, amb la
Biblia
com a font fonamental, ha entes el pecat, en termes generals, com l'allunyament de l'home de la voluntat de Deu.
D'acord amb el
Tanakh
o l'
Antic Testament
, aquesta voluntat esta representada per la llei, preceptes i estatuts donats per Deu al poble d'Israel, i registrats en els llibres sagrats.
Encara avui dia, per al
judaisme
no existeix un pecat generic a manera de natura subjacent en els actes dels homes, sino nomes transgressions objectives i concretes (no pensaments o intencions del cor) que es cometen voluntariament. En canvi, d'acord amb el
Nou Testament
, i la tradicio del
cristianisme
, hi ha una natura pecaminosa en l'esser huma, heretada de la primera transgressio d'
Adam
. Aquesta natura pecaminosa de l'home afecta tant els seus actes com els seus pensaments, i no es pot superar nomes amb l'esforc de seguir la Llei de Deu, sino mitjancant la sang de
Jesucrist
, que es el que pot expiar aquestes culpes individuals. Aquesta
expiacio
es fa valida per a la persona mitjancant la fe en Jesucrist i la regeneracio espiritual mitjancant el nou naixement mencionat a l'Evangeli segons Joan 3:3-8 i a 1a Pere 1:3.
- ↑
Action and Person: Conscience in Late Scholasticism and the Young Luther
Michael G. Baylor - 1977, "defined sin, in an objective sense, as contempt of god" page 27
- ↑
The Theology of the Oral Torah: Revealing the Justice of God
Jacob Neusner - 1999, Page 523
- ↑
The fall to violence: original sin in relational theology
Marjorie Suchocki - 1994 Page 29
- ↑
Five Views on Sanctification
- page 188, Melvin Easterday Dieter, Stanley N. Gundry - 1996 "The other is 'deliberate violation of God's known will"
- ↑
Agusti d'Hipona
despres de la
controversia pelagiana
va definir el pecat com allo que succeeix amb el cor endurit, la perdua de l'amor per Deu, una disposicio del cor per apartar-se de Deu per un amor excessiu a un mateix (vegeu Agusti
On Grace and Free Will
a
Nicene and Post-Nicene Fathers
, trans. P. Holmes, vol. 5, 30-31 [14-15]).
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.holyspiritinteractive.net/features/thesevendeadlysins/thesevendeadlysins.asp
Arxivat
2014-10-18 a
Wayback Machine
.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.newadvent.org/cathen/11312a.htm#I
Viccionari