Stephanus Johannes Paulus Kruger
(
Bulhoek
,
Cap Oriental
,
10 d'octubre
de
1825
-
Clarens
,
Suissa
,
14 de juliol
de
1904
),
[1]
mes conegut com a
Paul Kruger
i afectuosament conegut com a
Oom Paul
("Oncle Paul" en
afrikaans
) va ser un prominent lider de la resistencia
boer
contra el
Regne Unit
i
president
de la
Republica de Transvaal
a
Sud-africa
. D'acord amb la llegenda, va ser anomenat
Mamelodi'a Tshwane
("xiulador del riu Apies" en
tswana
) pels habitants del
Tshwane
per la seva habilitat per a
xiular
i imitar els cants dels ocells.
Kruger va neixer en una familia d'origen
prussia
en Bulhoek, en la granja del seu avi al districte Steynsburg, i va creixer a la granja Vaalbank. Va rebre educacio formal nomes durant tres mesos, pero va arribar a estar ben informat a partir de la seva vida en el camp (
veld
). El seu pare, Casper Kruger, es va unir al partit emigrant (
trek
) de
Hendrik Potgieter
quan el
Gran Trek
va comencar en 1836. Els
Voortrekkers
van creuar el
Riu Vaal
en 1838, i d'antuvi van romandre en la zona que es actualment coneguda com a
Potchefstroom
. El pare de Kruger mes tard va decidir assentar-se en el districte avui conegut com a
Rustenburg
.
A l'edat de 16 anys, va rebre el dret d'escollir una granja per a ell al peu del
Magaliesberg
, on es va establir en 1841. A l'any seguent es va casar amb
Maria du Plessis
, i la jove parella va acompanyar durant un temps al seu pare a viure al
Transvaal
oriental. Despres la familia va retornar a Rustenburg, on la dona de Kruger i el seu bebe van morir, probablement de
malaria
. Es va casar llavors amb
Gezina du Plessis
, qui va ser la seva constant i devota companyia fins a la seva mort el 1901. Van neixer d'aquest matrimoni set noies i nou nois, alguns morts en la seva infancia.
Va comencar com a corneta de camp en els comandos, convertint-se posteriorment Comandant General de la
Republica de Sud-africa
. Va ser designat membre de la comissio del
Volksraad
, el parlament republica, que va elaborar una constitucio. La gent va comencar a escoltar-se'l i va tenir un paper prominent en el final de la guerra entre el lider de Transvaal,
Stephanus Schoeman
, i
Marthinus Wessel Pretorius
. En 1873, Kruger va renunciar com a Comandant General i durant un temps no va tenir carrecs oficials, retirant-se a la seva granja, Boekenhoutfontein. Tanmateix, en 1874 va ser elegit per al Consell Executiu i poc temps despres esdevingue Vicepresident del Transvaal.
Amb posterioritat a l'annexio del Transvaal pels britanics en 1877, Kruger es va convertir en lider del moviment de la resistencia. Durant el mateix any, va visitar el
Regne Unit
per primera vegada com cap d'una delegacio. En 1878, va formar part d'una segona delegacio. Un moment destacat del seu viatge a Europa fou quan va pujar en un globus i va veure
Paris
des de l'aire. La primer
Guerra dels Boers
, tambe coneguda com a "Guerra de la Independencia", va comencar en 1880, i les forces britaniques van ser derrotades en la decisiva batalla de
Majuba
en 1881. De nou, Kruger va jugar un important paper en les negociacions amb els britanics, que van conduir a la restauracio de la independencia del Transvaal sota sobirania britanic.
El 30 de desembre de 1880, a l'edat de 55 anys, Kruger va ser elegit President del Transvaal. Un dels seus primers objectius va ser la revisio de la
Convencio de Pretoria
de 1881, l'acord entre els Boers i els britanics que va concloure la primera guerra dels boers. Per tant, va viatjar novament al Regne Unit en 1883, facultat per a negociar amb
Lord Derby
. Kruger i els seus acompanyants tambe van visitar el Continent i la seva visita es va convertir en un triomf en paisos com
Alemanya
,
Belgica
, els
Paisos Baixos
,
Franca
i
Espanya
. A Alemanya, va assistir a una banquet imperial en el qual va ser presentat al kaiser
Guillem I de Prussia
, i va conversar llargament amb el canceller
Otto von Bismarck
.
Al Transvaal, les coses van canviar rapidament despres del descobriment d'or al
Witwatersrand
. Aquest transcendental descobriment tindria repercussions politiques de gran abast i donar ocasio de rebel·lar-se els
uitlanders
o estrangers, problema que finalment provocaria la caiguda de la Republica. S'atribueix a Kruger haver predit els esdeveniments posteriors, declarant que en comptes d'alegrar-se pel descobriment d'or, haurien de plorar perque aixo "fara que la nostra terra sigui amarada de sang". A finals de l'any 1895, va tenir lloc el fallit
raid de Jameson
;
Jameson
va ser forcat a rendir-se, dut a Pretoria i lliurat als seus compatriotes britanics per al seu castig. En 1898, Kruger va ser elegit President per quarta i ultima vegada.
L'11 d'octubre de 1899, va esclatar la
Segona Guerra Anglo-Boer
.
[2]
El 7 de maig de l'any seguent, Kruger assisti a l'ultima sessio del Volksraad, deixant
Pretoria
el 29 de maig quan
Lord Roberts
avancava sobre la ciutat. Durant setmanes va romandre o en una casa a
Waterval Onder
o en el seu vago de ferrocarril a
Machadodorp
al
Transvaal
oriental, actualment
Mpumalanga
. A l'octubre, va abandonar Sud-africa en un vaixell de guerra holandes
De Gelderland
, enviat per la Reina
Gullermina dels Paisos Baixos
, que simplement va ignorar el bloqueig naval britanic a Sud-africa. La seva esposa estava massa malalta per a viatjar i va romandre a Sud-africa i va morir el 20 de juliol de 1901. Kruger va anar a
Marsella
i va romandre per un temps als Paisos Baixos, abans de mudar-se a
Clarens
,
Suissa
, on va morir el 14 de juliol de 1904. Fou enterrat al cementiri Church Street de Pretoria el 16 de desembre de 1904.
Enllacos externs
[
modifica
]