Tractat de Rijswijk

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Pau de Rijswijk )
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Rijswijk
Imatge
Obelisc commemoratiu del tractat, erigit a Rijswijk el 1794.
Tipus tractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data 30 octubre 1697 Modifica el valor a Wikidata
Signatari

El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Provincies Unides (avui Paisos Baixos ). [1]

Amb el tractat es va obrir la Pau de Rijswijk , finalitzant amb la guerra de la Gran Alianca , que enfrontava el Regne de Franca contra la Gran Alianca conformada pel Regne d'Anglaterra , Espanya , el Sacre Imperi Romanogermanic i les Provincies Unides . Una de les consequencies mes importants d'aquesta pau va ser la possibilitat de Franca d'accedir al tron de la corona espanyola despres de la mort de Carles II . [2]

Antecedents [ modifica ]

Carles II (1665-1700); la questio del seu successor va eclipsar les negociacions.

La guerra dels nou anys havia estat paralitzant economicament als seus participants, principalment perque els exercits van augmentar en grandaria des d'una mitjana de 25.000 el 1648 a mes de 100.000 el 1697. Aixo era insostenible per a les economies preindustrials; les despeses militars en aquest periode van absorbir el 80% dels ingressos del govern angles, amb un de cada set homes adults que servien a l'exercit o la marina, amb unes xifres similars per a altres combatents. [3]

Tots els costats estaven ansiosos per acabar amb la guerra, pero trobar una manera de fer-ho va resultar dificil. Lluis XIV va intentar dividir la Gran Alianca persuadint els membres individuals a acceptar una pau per separat, una tactica que abans havia tingut molt d'exit. El 1693, diplomatics francesos van iniciar converses informals amb el Ducat de Savoia i la Republica Holandesa .

L'agost de 1696, Savoia va abandonar la Gran Alianca i va signar el Tractat de Tori amb Franca, [4] mentre que la Convencio de Vigevano del 7 d'octubre va declarar una treva general a Italia. Lluis va acordar retornar Luxemburg a Espanya i reconeixer a Guillem com a Rei d'Anglaterra , aclarint el cami per finalitzar els termes. Es van celebrar negociacions formals a l' Huis ter Nieuwburg a Ryswick, mitjancades pel diplomatic i soldat suec Niels Baron de Lillienrot.

El 1696, va quedar clar que Carles II d'Espanya moriria sense fills mentre que la seva salut estava en decadencia terminal. Encara que ja no era el poder mundial dominant, l'imperi espanyol es va mantenir poderos i en gran part intacte, amb territoris a Italia, els Paisos Baixos espanyols, Filipines i grans arees de les Ameriques. Els reclamants mes propers eren de les families austriaques d'Habsburg i la de Borbo, fent que la questio del successor de Carles fos enormement significativa. [5]

L'emperador Leopold va voler abordar aquest tema en la pau; sense ell, nomes acceptaria un alto el foc i va convencer els espanyols perque el recolzessin. En resposta, Guillem i Lluis van nomenar al Earl of Portland i al Marshal Boufflers com a representants personals; que es van reunir privadament fora de Brussel·les el juny de 1697 i van finalitzar rapidament els termes, moment en que Espanya tambe ho va recolzar. No obstant aixo, amb el tema del successor de Carles sense resoldre, tots els bandols van acceptar la probabilitat d'una altra guerra i van comencar a preparar-se per aquesta fi. [6]

Provisions [ modifica ]

Les negociacions van comencar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures a La Haia i els aliats a Delft . La conferencia ocorre a meitat cami entre ambdues ciutats, al casal Huis Ter Nieuwburg a Rijswijk. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, per la qual cosa juny els dos protagonistes en la lluita, Guillem III d'Anglaterra i Lluis XIV de Franca van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren Guillem Bentinck, Comte de Portland, i el Mariscal Boufflers. Aviat van elaborar els termes d'un acord, al qual, no obstant aixo, no consentirien l'Emperador Leopold I i Carles II de Castella .

Mes tard Espanya va cedir, i el 20 de setembre el tractat de pau va ser signat entre Franca i les tres potencies, Anglaterra, Espanya i les Provincies Unides . Guillem III llavors va persuadir Leopold I a fer les paus, i un segon tractat entre Franca i el Sacre Imperi Romanogermanic va ser signat el 30 d'octubre seguent.

La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la pau de Nimega ( 1678 ) havien de ser restaurats. Llavors Franca va lliurar Friburg , Breisach i Philippsburg al Sacre Imperi Romanogermanic , encara que va conservar Estrasburg .

Paral·lelament, Franca va obtenir la part occidental de l'illa de Santo Domingo [7] (que despres es convertiria en Haiti ), Pondicherry (despres de pagar a les Provincies Unides 16.000 pagodes) i Nova Escocia , mentre que Espanya va recuperar Catalunya i les fortaleses de Mons , Luxemburg i de Kortrijk . [3]

El ducat de Lorena , que per molts anys havia estat en mans de Franca , va ser restaurat a Leopold Josep , fill de Carles V , Duc de Lorena. Les Provincies Unides conservarien algunes de les principals fortaleses als Paisos Baixos espanyols , incloent-hi Namur i Ieper . Lluis XIV va acceptar reconeixer Guillem III com a rei d' Anglaterra , i va prometre no donar cap altra ajuda a Jaume II , resignant alhora la seva ingerencia en l' electorat de Colonia i tambe el reclam sobre part de Renania-Palatinat . [8]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Tractat de Rijswijk
  1. ↑ Onnekink , David. ≪Treaty of Ryswick (1697)≫. A: The Encyclopedia of Diplomacy (en angles). 1. Wiley, 2018-03-19, p. 1-4. DOI   10.1002/9781118885154.dipl0491 . ISBN 978-1-118-88791-2 .  
  2. ↑ Dukes , Paul. The French Challenge: Responses East and West, 1648?1721 (en angles). London: Macmillan Education UK, 2004, p. 30?59. DOI   10.1007/978-0-230-80206-3_2 . ISBN 978-0-230-80206-3 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 Morgan , W. T. ≪ Economic Aspects of the Negotiations at Ryswick ≫. Transactions of the Royal Historical Society , 14, 1931, pag. 225?249. DOI : 10.2307/3678514 . ISSN : 0080-4401 .
  4. ↑ Frey , Linda; Frey , Marsha L. The Treaties of the War of the Spanish Succession: An Historical and Critical Dictionary (en angles). Bloomsbury Academic, 1995-09-14, p. 389-390. ISBN 978-0-313-27884-6 .  
  5. ↑ Storrs , Christopher. The Resilience of the Spanish Monarchy 1665-1700 (en angles). OUP Oxford, 2006-10-19, p. 6-7. ISBN 978-0-19-151432-6 .  
  6. ↑ Frey , Linda; Frey , Marsha L. The Treaties of the War of the Spanish Succession: An Historical and Critical Dictionary (en angles). Bloomsbury Academic, 1995-09-14, p. 389. ISBN 978-0-313-27884-6 .  
  7. ↑ Tinker , Keith L. The African Diaspora to the Bahamas: The Story of the Migration of People of African Descent to the Bahamas (en angles). FriesenPress, 2012, p. 16. ISBN 1460205553 .  
  8. ↑ Israel , Fred L. Major peace treaties of modern history, 1648-1967 . New York, Chelsea House Publishers, 1967, p. 145-176.  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_Rijswijk&oldid=33518658 ≫