La Pau i Treva de Deu fou un moviment social impulsat al segle  xi com a resposta de l' Esglesia i de la pagesia a les violencies perpetrades pels nobles feudals. Es poden considerar l'origen de les Corts Catalanes .

La revolucio feudal [ modifica ]

Durant els segles  viii , ix i X , als comtats catalans , igual que en altres llocs d'Europa, s'havia viscut en un sistema social caracteritzat per la llibertat dels pagesos, propietaris de la terra que conreaven i per la submissio de les autoritats ?comtes, vescomtes i veguers? a la llei, continguda en un codi escrit com ho era el Liber Iudiciorum , una compilacio del dret roma vigent a Hispania i a la Septimania , duta a terme al segle  vii per ordre del rei visigot Recesvint . Fins al segle  xi , el Liber Iudiciorum va estar en vigor als comtats catalans, a Provenca , al Llenguadoc i al Regne d'Asturies i Lleo . Als comtats catalans , entre els anys 1020 i 1060 es va esdevenir la revolucio feudal : un periode de lluites en que, entre episodis de violencia sense fre, els nobles es rebel·laren contra els comtes per tal de prendre la terra als pagesos i sotmetre'ls a servitud. Aquest fenomen de la revolucio feudal tambe va donar-se en altres llocs de l'antic Imperi Carolingi : Normandia , el Laci , la Llombardia , Provenca , el Llenguadoc i, fora de l'ambit franc, al regne d'Asturies i al de Lleo .

Les sagreres [ modifica ]

L'Esglesia va aconseguir ser vista pels pagesos com una garantia contra l'extorsio feudal garantint el dret de la sagrera , co es, un radi de trenta passes al voltant d'una esglesia, espai que el bisbe delimitava solemnement en consagrar un edifici de culte, on no es podia dur a terme cap acte de violencia, sota pena d'excomunio.

Assemblees [ modifica ]

Les sagreres, doncs, delimitaven un espai protegit de les violencies feudals. Tanmateix, per assegurar un clima de convivencia, calia anar mes enlla, establint una autoritat que prohibis la practica de qualsevol tipus d'acte violent a tot arreu del territori. Aquest fou l'objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Deu, la primera de les quals, als comtats catalans, va tenir lloc a Toluges ( Rossello ), el 1027 , sota presidencia de l' abat Oliba , ^[1] en representacio del bisbe Berenguer III de Sendred de Gurb , absent de la diocesi perque es trobava en una peregrinacio. En aquest sinode, s'estableix una serie de disposicions: el deure per a tots els habitants del comtat de Rossello i de la diocesi d' Elna d'abstenir-se de participar en combats o lluites, entre dissabte i dilluns per aixi poder complir el precepte dominical, com tambe es prohibia d'assaltar clergues, esglesies, bens propietat d'una esglesia o d'un monestir, o persones que es dirigissin a un lloc de culte o en tornessin. Per als contraventors d'aquests deures i prohibicions, s'establia sempre la pena d'excomunio.

La celebracio d'aquesta assemblea de Pau i Treva a Toluges, organitzada per pagesos i altes jerarquies eclesiastiques es una consequencia de la crisi del poder comtal provocada al Rossello per la revolucio feudal; davant d'una forta escalada de violencia duta a terme pels clans nobiliaris del comtat, altrament l'assemblea hauria resultat innecessaria, les seves victimes ?pagesos i eclesiastics? hagueren de reunir-se per trobar-hi una solucio ells mateixos, a causa de la impotencia del poder comtal, visible per l'absencia total del comte Gausfred II de Rossello ( 1014 - 1074 ), el maxim titular de la potestas , en una reunio on es tractava un tema cabdal de govern com era el de mantenir la pau ?co es, l'ordre public?.

L' Abat Oliba , un ferm impulsor d'aquest moviment pacifista, presidi un nou sinode, a Vic el 1033 , ^[2] on, a part d'augmentar els dies de treva, que ara abastava de dijous a dilluns, s'estenia la proteccio tambe als comerciants i a aquelles persones que anessin a un mercat o en tornessin; i aixi va anar consolidant-se el moviment de Pau i Treva, estes tambe a Occitania , on, al segle  xi , hi havia el mateix problema de violencies feudals; i aixi trobem concilis de Pau i Treva a Nica , el 1041 , i a Narbona el 1032 , 1043 i 1054 .

Resultats [ modifica ]

Al Pallars , les assemblees de Pau i Treva fracassaren del tot; els homes d' Artau I , comte de Pallars Sobira atacaven principalment les sagreres i durant els dies de treva; per reeixir, el moviment pacifista necessitava la implicacio del poder comtal. Per aixo, si a la primera assemblea de Toluges, el 1027 , el comte hi fou una figura absent, el 1041 , el segon sinode celebrat en aquest poble rossellones es feu sota presidencia del comte Gausfred II ; aquesta tendencia s'aferma, en especial a Barcelona , durant la segona meitat del segle  xi , on el comte Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis no sols ratificaren decisions de Pau i Treva, sino que tambe convocaren concilis de pau com ara el de Barcelona el 1064 o el de Girona el 1068 , les disposicions dels quals foren incorporades als Usatges de Barcelona , un nou codi legal que substituia el vell Liber Iudiciorum , esdevingut obsolet arran de la feudalitzacio; la Pau de Deu, per poder triomfar, va haver d'esdevenir Pau del Comte, i l'Esglesia, en previsio d'aquest fet, sempre va mirar d'atraure's els comtes, i aixi, els seus anatemes o excomunions no anaven mai dirigits contra un comte ni contra la seva familia, sino nomes contra els clans senyorials.

Significat social [ modifica ]

Si l'Esglesia, amb els concilis de pau, va aconseguir afermar el seu prestigi i la seva autoritat moral dins de la societat fou, en realitat, perque el moviment de Pau i Treva, en contra de les aparences, va ser endegat no pas per la clerecia, sino pel poble, tal com ho observa Pierre Bonnassie , assenyalant que, a Rossello, les assemblees de pau i treva de 1027 i 1041 se celebraren als prats de Toluges, i no pas a la catedral d'Elna ; els eclesiastics, doncs, acudiren al terreny dels pagesos, i no pas a l'inreves. Segons aquesta analisi, la Pau i Treva era un moviment popular amb unes potencialitats revolucionaries de no protestar nomes contra la violencia dels clans nobiliaris, sino, anant mes enlla, questionar els poders establerts, sobretot la possessio de grans lots de terra per aristocrates laics o clergues, idea inadmissible per als dirigents eclesiastics adherits al moviment, molt lligats al poder comtal i nobiliari, com era el cas de l'abat Oliba, excomte de Berga i germa dels comtes Bernat Tallaferro de Besalu i Guifre II de Cerdanya . Aixi doncs, la implicacio de les altes jerarquies eclesials en el moviment de Pau i Treva de Deu consisti a neutralitzar-ne les potencialitats revolucionaries, mitjancant el reconeixement als pagesos de drets essencials, com eren les seguretats de les sagreres i dels bens i persones dels pobletans, pero sense questionar mai el poder nobiliari ni l'asserviment dels pagesos; al capdavall, l'unic objectiu dels eclesiastics era defensar els seus grans patrimonis territorials dels atacs dels senyors, mitjancant l'arma espiritual de l'excomunio, la qual, per resultar eficac com a instrument d'exclusio social, necessitava que l'Esglesia es guanyes el suport del poble.

Evolucio posterior [ modifica ]

El poder comtal va continuar utilitzant la Pau i Treva, limitadora de les prerrogatives dels clans nobiliaris a causa de la seva interdiccio de la violencia, per afirmar el seu poder, com ho feu Ramon Berenguer III a Olerdola ( 1108 ) i al comtat de Cerdanya ( 1118 ), o Ramon Berenguer IV el 1134 , quan, per garantir els privilegis atorgats als cavallers del Temple, presidi una assemblea de Pau i Treva juntament amb el bisbe de Barcelona Oleguer . Aixi doncs, l'assemblea de la Fondarella (1173) convocada per Alfons I (Alfons el Cast) no es sino el final del proces de conversio de la Pau i Treva en un instrument del poder regi.

Alfons el Cast va obligar els barons i els castlans a ratificar els estatuts de la Fondarella que, en consonancia amb els origens eclesiastics de la Pau i Treva, conferien als bisbes una important funcio jurisdiccional: la potestat de convocar els caps de familia per combatre els malfactors, sense dotar-los pas, tanmateix, de mitjans coercitius. Per aixo, el rei va crear les vegueries, districtes governats per un veguer, nomenat pel monarca entre persones sense vincles familiars amb els barons i castlans de la zona; i aixi, va vertebrar-se la primera administracio local de Catalunya.

L'oposicio nobiliaria a un poder monarquic autoritari, pero que no aporta territoris i boti als aristocrates, ja que, ni en la seva actuacio a Occitania ni en la seva intervencio a la peninsula Iberica, Alfons el Cast no va aconseguir mai cap conquesta territorial comparable a la presa de Tortosa i Lleida per Ramon Berenguer IV, va traduir-se en un rebuig frontal als estatuts de Pau i Treva. El 1176 , fou assassinat el vescomte Ramon Folc III de Cardona , un dels partidaris de la Pau i Treva; tot seguit, als seus dominis s'hi dona tal caos que l'abat de Cardona no va poder assistir a un sinode a Urgell ; tambe mori violentament, el 1194 , l' arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls , defensor, igual que el vescomte de Cardona, de la Pau i Treva, l'aplicacio de la qual a Urgell, el 1187 pel comte Ermengol VIII seguint el consell d' Alfons el Cast , havia fracassat per l'oposicio dels barons locals.

A l'assemblea de Pau i Treva de Girona ( 1188 ), els magnats aconseguiren modificar els estatuts de la Fondarella ?de 1173? imposant al rei la promesa de nomenar De Salses a Tortosa i Lleida veguers unicament catalans ?el 1183 , Alfons el Cast havia confiat el carrec de veguer de Cerdanya-Conflent al noble aragones Pedro Jimenez d'Urrea? aixi, limitaven les possibilitats del monarca de trobar persones alienes als clans aristocratics catalans a qui nomenar veguer. Aquesta concessio, tanmateix, resulta insuficient per apaivagar l'oposicio nobiliaria; el 1192 , calgue publicar a Barbastre els acords de Pau i Treva de l'assemblea de Barcelona , on l'exigencia als barons d'observar la pau es fonamentava en la legislacio dels Usatges, contrariant la posicio nobiliaria manifestada en l'assemblea de Girona el 1188 .

Els estatuts de 1192 , els signaren molt pocs barons; per aixo, a l'assemblea de Barcelona ( 1198 ), Pere el Catolic ( 1196 - 1213 ) acaba cedint a les pretensions dels magnats de circumscriure l'abast de la Pau i Treva unicament al reialenc ?possessions territorials del rei?, deixant de banda el senyoriu ?zones en poder dels nobles?, idea reafirmada a la nova assemblea de Barcelona ( 1200 ) i a la de Cervera ( 1202 ), on els nobles definiren la Pau i Treva com a Pau del senyor rei.

Aquesta oposicio nobiliaria a la Pau i Treva se centra a rebutjar la pretensio del rei d'intervenir, com a arbitre, en les causes entre senyors i pagesos o en les lluites entre vassalls d'un mateix senyor, com tambe d'excloure de la Pau ?co es, declarar-los proscrits? els participants en guerres entre llinatges nobles; tanmateix, a l'assemblea de Barcelona de 1200 , els magnats imposaren l'exclusio de la Pau als traidors al seu senyor. Per altra banda, la contestacio aristocratica va dirigir-se, en especial, als nous tributs com eren el bovatge , impost en diner exigit sobre les parelles de bous i d'altre tipus de bestiar, i el monedatge , pagament al rei per evitar que aquest, en us de la seva regalia , alteri la moneda rebaixant-ne la llei, pero mantenint-ne el valor nominal. Aquests tributs, amb pretensio de generalitzar-se a tot Catalunya, inclosos els dominis senyorials, s'inscriuen en el context de la Pau i Treva; aixi, als estatuts aprovats a les assemblees d' Elna ( 1156 ) i de Tarasco ( 1226 ), els juraments, a mes d'obligar a servir les forces de l'ordre, tambe estableixen el pagament de l'impost de la pau. A Catalunya durant el segle  xii , la seguretat de la propietat pagesa o pau de les besties, es garantia amb el bovaticum o bovatge , l'import del qual, en principi havia de servir per sufragar els exercits encarregats de mantenir la pau i per compensar les victimes de la violencia; per altra banda, la proteccio de la moneda tambe s'inseri dins de la institucio de la Pau i Treva. Tanmateix, segons exposa Thomas N. Bisson , els reis convertiren el bovatge , o rescat a pagar al monarca pel seu compromis a mantenir la pau, en el primer impost estatal de la historia de Catalunya, desviant-lo, a mes del seu proposit inicial; el 1188 , Alfons el Cast havia creat una milicia rural basada en els serveis obligatoris de les masies, i, a mes, una forca de pau com era l'exercit diocesa no rebia pas una remuneracio; per altra banda, Pere el Catolic el 1197 imposa un bovatge a la diocesi de Vic per sufragar una expedicio en resposta a la victoria sarraina d' Alarcos , amb la qual cosa, com feu despres el 1211 per afrontar els costos de la participacio en la batalla de Las Navas de Tolosa ; a Catalunya, doncs, el rescat o compra de la pau esdevingue un impost de guerra.

El 1173, a la Fondarella, Alfons el Cast havia imposat el bovatge , que a Catalunya nomes tenia un sol precedent, i encara dubtos, a Cerdanya, en el moment de l'adquisicio del comtat per Ramon Berenguer III ( 1118 ). Questionant-ne la legitimitat, els nobles el rebutjaren, i a Girona el 1188 , obligaren Alfons el Cast a prometre de no tornar-lo a exigir mai mes; ara be, Pere el Catolic, no sentint-se concernit per la promesa del seu pare, reclama el bovatge en accedir al tron ( 1196 ).

Durant el regnat de Pere el Catolic, les relacions politiques entre els nobles i el monarca van venir condicionades per la constant penuria economica del rei. Pere el Catolic va menar una politica exterior molt costosa, els elements mes destacats de la qual son el cens anyal que, el 1204 , s'obliga a pagar a la Santa Seu , i la campanya de Las Navas de Tolosa; per altra banda, el rei era desmesuradament prodig a causa de la seva extremada afeccio al luxe i a la festa. Per aixo, Pere el Catolic va dilapidar gairebe tot el patrimoni reial, i, doncs, allunyant-se de les directrius tracades per Ramon de Caldes i Guillem de Bassa , va tornar a recorrer al credit manllevant diners a magnats, els quals sempre exigien contrapartides politiques: sostreure's a l'accio dels veguers del rei, o poder actuar com a senyors en aquells dominis de la Corona que el monarca havia empenyorat com a garantia dels prestecs.

Per altra banda, no eren sols els creditors del rei els unics a aprofitar-se de la seva prodigalitat. La noblesa utilitzava la penuria economica del monarca per obtenir-ne concessions. En una carta datada a Girona el 22 de marc de 1205 , en un moment en que, com sempre, necessitava diners, Pere el Catolic promete de renunciar al bovatge i al monedatge , satisfent aixi els desitjos de l'aristocracia i esperant obtenir una compensacio pecuniaria per la seva concessio; ara be, com que, per una altra font, en aquelles mateixes dates, va rebre una important suma de diners sortint aixi del pas, el rei va poder permetre's de fer-se enrere de la promesa i no promulgar la carta de Girona, la qual, per aixo, no va arribar a tenir vigencia legal. En consequencia, el novembre de 1205 , Pere el Catolic va imposar un nou monedatge a Catalunya i Arago , el 1207 un bovatge a l'assemblea de Pau i Treva de Puigcerda , el 1209 altera subrepticiament la moneda de Barcelona, el 1210 exigi un bovatge a Cerdanya i Rossello, i el 1211 un altre per costejar l'expedicio a Las Navas de Tolosa. Aixi doncs, els magnats no aconseguiren pas de suprimir els tributs del bovatge i del monedatge , pero, si que obtingueren una conquesta molt important: excepte en el moment d'accedir al tron, el rei, si volia reclamar bovatge o monedatge ?tributs considerats extraordinaris?, havia de justificar-ho davant els nobles reunits en assemblea, els quals, com es normal, ho aprofitarien per afirmar els seus drets davant del poder de la Corona.

En aquest conflicte entre noblesa i monarquia viscut a Catalunya durant el darrer quart del segle  xii , com que la posicio de l'aristocracia fou la de defensar les seves reivindicacions no pas per la revolta armada, sino negociant amb el rei en el marc de les Assemblees de Pau i Treva, s'hi posaren les bases de la monarquia pactista baix-medieval, amb el poder absolut del rei frenat pel desenvolupament de les Corts ?representacio dels estaments del regne? derivades de l'evolucio de les antigues Assemblees de Pau i Treva, a les quals, a partir de la reunio de Barcelona de 1198, hi participaven, juntament amb els nobles i els clergues, els representants de les ciutats de reialenc.

Les retallades imposades pels aristocrates a la Pau i Treva, la qual, tanmateix, va esdevenir base de l'ordre public catala, com ara circumscriure-la als dominis de reialenc ?idea exposada a l'assemblea de Barcelona de 1198 i reiterada en assemblees seguents com la de Barcelona de 1200 i de Cervera de 1202 ? van servir per legitimar l'opressio dels pagesos pel regim senyorial, que la Pau i Treva pretenia limitar; i aixi, es als darrers anys del segle  xii que es posaren les bases legals per definir l'estatus servil de la pagesia ?la condicio de remenca ? vigent durant tota la baixa edat mitjana .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Dret d'asil
• Acollir-se a sagrat
• Sinodes de Toluges

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Histories de Catalunya: Assemblea de Pau i Treva Arxivat 2006-07-03 a Wayback Machine .
• La revolucio feudal ^{[ Enllac no actiu ]}
• La vertebracio politica de Catalunya