Pau Maria Turull i Fournols
(
Barcelona
,
14 de juliol
de
1878
-
1972
)
[1]
va ser un
escriptor
i
advocat
catala.
Fill de l'industrial
Joan Turull i Comadran
(1839-1906) i de la pintora d'origen frances
Filomena Fournols i Bayard
, va neixer al si d'una gran nissaga de la industria textil i de la politica sabadellenca. El seu avi,
Pere Turull i Sallent
, conegut com
el rico catalan
, va ser un destacat politic que va arribar a ser alcalde de Sabadell entre el 1841 i el 1856 i va fer prosperar els negocis familiars mes enlla de Catalunya, arribant a Europa i America. El seu germa
Felix Turull i Fournols
(1893-1966) va ser un dels darrers Turull que van ocupar un carrec public a la ciutat i va exercir de president de la
Cambra de la Propietat
entre 1943 i 1963.
[2]
Ell va ser l'ultim Turull que, de forma mes o menys esporadica, va viure a la casa familiar del carrer del Doctor Puig de Sabadell que actualment es la seu del
Museu d'Art de Sabadell
.
[3]
Advocat de professio, Pau Maria va ser un actiu propagandista de la
Societat de Nacions
i va publicar diversos assaigs de tematica politicosocial com
La Societat de les Nacions.
La moral internacionalista i Catalunya
(1917) o
Civilitat i internacionalisme
(1920). Tambe va promoure diferents organismes culturals.
[4]
La revista
Messidor
[
modifica
]
L'any 1918 va fundar la revista
Messidor
, que era una publicacio quinzenal molt heterogenia des del punt de vista ideologic pero que tenia una clara missio pedagogica i etica. Va ser una de les revistes que van apareixer a Barcelona amb l'objectiu de promoure el respecte a les minories i procurar la instauracio de la Societat de Nacions. Venia a ser una perllongacio catalana de la ideologia i dels projectes del grup de
L'Union des Nationalites
de
Lausana
, creat al 1912, del qual formaven part
Francesc Cambo
,
Josep Puig i Cadafalch
,
Carme Karr
,
Miguel de Unamuno
i
Gumersindo de Azcarate
.
[5]
El nom, que es el del dese mes del calendari republica frances, provenia de la vil·la de Lausana on el grup tenia la seva seu. Segons paraules del mateix Turull al primer numero de la revista,
Messidor
pretenia
| ≪
|
la depuracio i la lliure evolucio de la personalitat catalana, [...] la realitzacio de l'ideal federatiu de l'iberisme, que inspira el poeta Maragall, i en fi, l'obtencio de la major harmonitzacio possible amb els pobles mes afins, i amb l'Humanitat tota [...]
|
≫
|
| ? Pau M. Turull,
≪Orientacio≫. Messidor, num. 1, gener de 1918, p. 1
|
Un dels principals col·laboradors de la revista va ser l'escriptor i periodista
Alfons Maseras i Galtes
, amb qui Pau Maria es va relacionar intensament entre 1915 i 1921.
[5]
La revista, que originalment havia de ser de periodicitat quinzenal, va passar a ser mensual des de marc de 1918. El subtitol inicial era
Revista quinzenal, regionalisme, solidaritat internacional, iberisme
i va anar variant al llarg dels anys. Incloia textos en catala, aixi com alguns en castella, angles, frances i italia. Entre l'abril de 1920 i el marc de 1921, i entre el maig de 1921 i el juliol de 1931 se'n va suspendre l'edicio. La segona epoca es va iniciar l'agost de 1931, sota la direccio de
Nuevo estado y nuevo humanismo
, i es va publicar a Madrid en castella, amb alguns textos en frances, gallec i catala.
[6]
El 1919 Pau M. Turull va publicar un recull d'articles d'aquesta revista en el llibre
La Nueva Revolucion
.
[4]
Els contactes amb Italia
[
modifica
]
A principis dels anys vint, Pau Maria i el seu amic Alfons Maseras van establir diversos contactes amb Italia. Tots dos van col·laborar amb la revista
Fantasma
de Napols. L'escriptor i traductor
Mario Garea
l'any 1921 va fer la critica de
La Nueva Revolucion
i
Vers l'Avenir
per a aquesta revista i va identificar Turull, Maseras i el poeta i politic mallorqui
Joan Esterlich i Artigues
com els introductors de la literatura catalana a Italia.
[5]
Despres d'aquesta relacio mes o menys puntual amb Italia, Turull va desapareixer de l'escena intel·lectual catalana fins als anys trenta, quan va publicar el projecte utopic
Moviment Nou Humanisme
(1934), tambe amb la col·laboracio de Maseras.
[5]
Escriptor i poeta
[
modifica
]
Va escriure tres reculls poetics.
Remembrances
, publicat l'any 1916, en el qual combinava poemes en catala i frances, anava precedit d'un proleg del seu amic Alfons Maseras.
Etincelles
(1923), en canvi, estava integrament escrit en frances.
Euritmia
, que va veure la llum al 1928, estava encapcalat per un prefaci de
Manuel de Montoliu
.
[7]
L'any 1942 va escriure l'obra de teatre
La Nueva Colombina
, que ell mateix reescriuria diverses vegades pero que mai arribaria a ser representada.
[4]
- ↑
Casanovas
, Pompeu ≪Pau Maria Turull Fournols i la Societat de Nacions≫.
Pensament i filosofia a Catalunya II: 1924-1939
. Societat Catalana de Filosofia, 2003, pag. 49-71.
- ↑
≪
Casa Fabrica Turull. La familia
≫. Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑
≪
Casa Fabrica Turull
≫. Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑
4,0
4,1
4,2
≪
Pau Maria Turull i Fournols
≫. Modernisme Acces obert. [Consulta: 16 abril 2020].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
Corretger
, Montserrat.
Alfons Maseras: intel·lectual d'accio i literat (Biografia. Obra periodistica. Traduccions)
. Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995, p. 98 i 105-107.
- ↑
≪
Messidor
≫. Arca, Arxiu de revistes catalanes antigues. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑
≪
Pau Maria Turull i Fournols
≫. Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: 15 abril 2020].
Bibliografia
[
modifica
]