Patricia Swift Blalock
(9 de maig de 1914 - 7 de setembre de 2011)
[1]
fou una
bibliotecaria
nord-americana,
treballadora social
i activista de
drets civils
nascuda a
Gadsden, Alabama
.
Blalock es va graduar a la
Universitat de Montevallo
i va estudiar
treball social
a la
Universitat de Chicago
. Va tornar a Alabama i va treballar al State Department of Education and Rehabilitation, on va ajudar a establir cliniques per a nens amb defectes de naixement i altres malalties. Va ser directora de la Selma-Dallas County Public Library durant 27 anys, on va tenir un paper fonamental en tasques d'
integracio racial
a la institucio durant els anys seixanta i es va retirar el 1988.
[2]
Patricia Blalock va neixer el 9 de maig de 1914 a Gadsden, Alabama. Tenia dos germans, la seva germana, Irene i el seu germa, James. Els seus pares eren "racistes moderats", i eren mes liberals que la majoria de families de la seva zona. El seu avi va ser un dels primers membres del Partit Populista de la zona i li havia ensenyat "a no tenir por als negres". Va assistir a la
Universitat de Montevallo
a
Montevallo, Alabama
i va obtenir un
master
en treball social per la
Universitat de Chicago
. El 1937, es va traslladar a
Selma, Alabama,
on es va convertir en la supervisora del State Crippled Children's Services sobre
malalties infantils hereditaries
i va supervisar el treball de l'agencia a 28 comtats. Blalock es va casar i va tenir una filla el 1946, i a partir de llavors es va retirar del treball social.
[3]
Desegregacio de la biblioteca publica del comtat de Dallas, a Selma
[
modifica
]
El 1951, "Miss Betty" va demanar a Blalock que treballes a la Biblioteca Publica del Comtat de Dallas, a
Selma, Alabama
, a temps parcial. Blalock va comencar a treballar com a ajudant de la biblioteca, carrec que va ocupar durant gairebe deu anys. Quan el director de la biblioteca va emmalaltir, Blalock es va convertir en director temporal. El consell de la biblioteca va demanar-li que es convertis en la directora permanent quan va quedar clar que l'actual director no podia continuar. Al principi, Blalock tenia certa inquietud perque no tenia la titulacio de com a bibliotecaria, ja que era una treballadora social. El consell va expressar la seva fe en ella i va demanar que adoptes la posicio que va assumir el 1963.
En aquell moment, nomes hi havia una biblioteca a Selma. La
Biblioteca Selma
havia comencat el 1904 amb una subvencio de 10.000 dolars d'
Andrew Carnegie
, que volia proporcionar biblioteques a petites comunitats. A diferencia d'altres comunitats del sud
segregades
que proveien una sucursal per a usuaris negres, la minoria de la poblacio de Selma era servida a la porta del darrere de la biblioteca per l'assistenta de la biblioteca.
Quan Blalock va assumir el seu paper oficial com a directora, Selma estava dirigida informalment, pero amb molta influencia, pel
White Citizen's Council
. Creat el 1955 en resposta a
Cas Brown contra el Consell d'Educacio dels Estats Units
, el White Council pretenia mantenir el
statu quo
de la
supremacia blanca
en la vida de la ciutat i en els afers comunitaris. Dos influents membres d'
ex-officio
del consell de la biblioteca que assistien regularment a les reunions del consell van ser l'alcalde Chris Heinz i el jutge Bernard Reynolds, tots dos liders del White Citizen's Council. Ambdos segregacionistes ortodoxos, Heinz i Reynolds volien protegir la forma de vida de Selma de persones que consideraven "agitadores externes".
[4]
Blalock, en convertir-se en directora de la biblioteca, va impulsar immediatament la
desegregacio
de la biblioteca en el taulell. Aquesta era una tasca dificil, sobretot durant el clima politic dels anys seixanta, pero Blalock era persistent. Va visitar personalment cada membre del consell per intentar convencer-los que la desegregacio era inevitable. Blalock havia utilitzat les ordres d'integracio recents del govern federal a
Montgomery
i les protestes a
Birmingham
com a exemples de problemes que la gent de Selma podia esperar. Va argumentar que Selma podria prendre el control del seu propi proces d'integracio en lloc que els estrangers ho fessin pel seu compte.
Cap al maig del 1963, Blalock s'havia tornat mes insistent en la seva crida. Va dir a la Junta que hi havia un corrent per protestar contra les politiques de
segregacio
de la biblioteca i que no estava segura si fins i tot seria capac d'obrir la biblioteca
dilluns
sense haver-hi cap pla de desegregacio. El Consell va acordar reunir-se a la casa de Blalock aquell mati per elaborar un pla.
[5]
La biblioteca publica Selma original que es va crear amb una subvencio de la
biblioteca Carnegie.
El pla de desegregacio desenvolupat per a la Biblioteca del Comtat de Selma-Dallas no era ideal per a Blalock, pero si que va aconseguir l'objectiu que buscava amb tanta insistencia. Es va decidir que la biblioteca romandria tancada durant una setmana, del 13 al 19 de maig. Despres d'aquest periode, es reobriria mitjancant tecniques d'integracio vertical: es retirarien totes les cadires de la biblioteca per evitar que els usuaris blancs i negres s'asseguessin junts. A mes, la desegregacio de la biblioteca no seria anunciada publicament i tots els sol·licitants de carnets de la biblioteca haurien de proporcionar dues referencies, un impediment insignificant a judici de Blalock.
[6]
El 20 de maig de 1963, la biblioteca va obrir la porta, totalment desegregada, sense gaire
publicitat
. Els visitants de la biblioteca que van trobar la manca de cadires inusuals els van dir que les cadires estaven al soterrani emmagatzemats temporalment. Els usuaris negres, desconeixedors del recent canvi, van utilitzar lentament la biblioteca al principi. Al novembre, eren cada cop mes habituals. Lentament, Blalock va comencar a treure les cadires i les va traslladar a la biblioteca.
[2]
Amb la biblioteca desegregada, Blalock tambe va impulsar la integracio del personal de la biblioteca. Blaclock i va dir a Annie Molette, l'assistent de la biblioteca que havia utilitzar tranquil·lament la seva posicio per proporcionar serveis de biblioteca als negres de la comunitat per la porta del darrere, que la biblioteca contractaria una nova persona. Mes tard, Molette va ser contractada com a primera assistent de biblioteca afroamericana de Selma.
La desegregacio de la biblioteca no va ser universalment acceptada per la comunitat blanca de Selma. Les habilitats que Blalock va aprendre com a treballadora social es van fer imprescindibles al seu servei per a tots els membres de la comunitat per mantenir la ciutat tranquil·la en aquest ambit. Una anecdota explica que un usuari blanc de la biblioteca, en veure la poblacio afroamericana que utilitzava la biblioteca, va esberlar el seu carnet de la biblioteca amb rabia i es va comprometre a no tornar mes. Dues setmanes despres, quan l'home va tornar un llibre en prestec, va ser identificat per Blalock, que anteriorment havia pres un temps per engantxar les peces del seu carnet i les havia guardat per si tornava.
[5]
Jubilacio i reconeixements
[
modifica
]
El 1988, Blalock es va retirar del seu paper com a directora de la Biblioteca Publica del Comtat de Selma-Dallas. El 1992, Blalock va ser reconeguda per l'Alabama Library Association amb un premi al seu servei distingit. Aquest premi reconeix una persona que ha contribuit significativament al desenvolupament de serveis bibliotecaris a l'estat d'Alabama.
Blalock va dedicar gran part de la seva vida posterior al desenvolupament de la seva comunitat en altres ambits, ocupant dos mandats com a directora de la
Selma and Dallas County Chamber of Comerc
, presidint la
Tale Telling Association
, ocupant dos mandats com a vicepresidenta del
Selma and Dallas Tourism Council
, i dirigint l'
associacio caritativa
Community Concern Association in Selma
.
[7]
Blalock va ser durant molt temps director i membre d'aquesta associacio i tambe va ajudar a fundar el
Performing Arts Center in Selma
.
Va passar els darrers anys de la seva vida a
Birmingham
, Alabama, envoltada pels seus dos nets i cinc besnets, juntament amb una nombrosa i extensa familia.
[7]
El 2000, va ser reconeguda per la International Library Science Honor Society que va designar la seva bibliotecaria de l'Any per al lideratge excepcional en
biblioteconomia
.
[8]
La seva filla, Irene Blalock, tambe es una prestigiosa bibliotecaria i recentment es va retirar com a directora de la Biblioteca Publica de Birmingham.
[9]
- ↑
≪
PATRICIA SWIFT BLALOCK's Obituary on The Birmingham News
≫.
The Birmingham News
. [Consulta: 10 juliol 2018].
- ↑
2,0
2,1
Selby, M. (2012). Librarians as Leaders. Feliciter, 58(5), 37-38.
- ↑
Graham, P.T. (2002.) A Right to Read: Segregation and Civil Rights In Alabama's Public Libraries, 1900-1965. Tuscaloosa, University of Alabama Press.
- ↑
Carmichael Jr., J. V. (2005). Southern Librarianship and the Culture of Resentment. Libraries & Culture, 40(3), 324-352.
- ↑
5,0
5,1
Graham, P.T. (2002). A Right to Read: Segregation and Civil Rights In Alabama's Public Libraries, 1900-1965. Tuscaloosa, University of Alabama Press.
- ↑
Plotnik, A. (1973). Library life in the Deep South. Wilson Library Bulletin, 47,784-785.
- ↑
7,0
7,1
Patricia Swift Blalock [Obituary] (September 8, 2011). The Birmingham News.
- ↑
Patricia Swift Blalock [Obituary]
(Sept. 8-9, 2011). The Selma-Times Journal.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://wvtm.membercenter.worldnow.com/story/26172921/birmingham-public-library-director-renee-blalock-retires-after-more-than-30-years-of-service
Arxivat
2015-07-04 a
Wayback Machine
.
Bibliografia complementaria
[
modifica
]
- Branch, T. (1989).
Parting the waters : America in the King years, 1954-63
. New York : Simon and Schuster, 1989.
- Graham, P. (2002).
A right to read : segregation and civil rights in Alabama's public libraries, 1900-1965
. Tuscaloosa : University of Alabama Press, 2002.
- Selby, M. (2012). Librarians as Leaders.
Feliciter, 58
(5), 37.
- Thomas, M. (1995).
Stepping out of the shadows : Alabama women, 1819-1990
. Tuscaloosa : University of Alabama Press, 1994.