Patres
(
grec
:
Πατρα?
Patrai
;
llati
:
P?træ
;
grec modern
:
Π?τρα Patra
)
[1]
es una ciutat de
Grecia
que es troba a la
prefectura d'Acaia
, de la qual es la capital. Te una poblacio al tomb del 180.000 habitants. El municipi te 135,4 km².
Historia antiga
[
modifica
]
Patres (llati:
Patrae
, grec:
Patrai
o
Patrees
) fou una ciutat d'
Acaia
a la costa oest del cap
Rhion
, prop del comencament del
golf de Corint
, al peu de les muntanyes Panachaicus.
Es va formar suposadament per la unio de tres ciutats petites: Aroe, Antheia i Mesatis, fundades pels jonics, que despres en foren expulsats pels aqueus, llegendariament dirigits per l'heroi Patreos, que va traslladar els habitants d'Antheia i Mesatis a Aroe i la va rebatejar
Patres
, del seu propi nom. L'acropoli va conservar el nom d'
Aroe
.
En la
Guerra del Peloponnes
, fou l'unica de les ciutats aquees que va estar al costat d'Atenes i, el
419 aC
,
Tucidides
els va convencer per connectar la ciutat i el seu port amb unes llargues muralles.
A la mort d'
Alexandre el Gran
, la ciutat va passar a mans de
Cassandre
, pero les seves forces foren expulsades per Aristodem, general d'
Antigon
, el
314 aC
.
El 280 aC, Patres i Dime (
Dyme
) foren les dues primeres ciutats a expulsar els macedonis, i el seu exemple fou seguit per
Tritea
(
Tritaea
) i Fares (
Pharae
), i les quatre ciutats van reconstituir la
lliga Aquea
. El
279 aC
, Patres va enviar ajuts als
etolis
quan el seu pais fou envait pels gals.
En la guerra social,
Filip V de Macedonia
va desembarcar en aquest port en la seva expedicio al
Peloponnes
. En la guerra entre romans i aqueus, la ciutat va patir molt i va quedar parcialment despoblada i els habitants es van refugiar a Mesatis
,
Antheia
,
Bolina
,
Argyra i Arba (d'aquestes ciutats, nomes es coneix la ubicacio certa de Bolina i Argyra).
Sota els romans, fou una petita ciutat de provincia, conservant una minima activitat com a port per als viatgers des d'Italia. Despres de la Batalla de
Farsalia
(48 aC), fou ocupada per Cato, pero tot seguit es va rendir a Calenus, lloctinent de Cesar. Antoni hi va passar l'hivern del 32 al
31 aC
preparant la guerra contra August. Just abans de la Batalla d'Accium fou conquerida per
Agripa
.
Despres d'
Accium
, August va decidir d'establir-hi una colonia i hi va enviar un cos de soldats veterans i va traslladar els habitants de les ciutats properes i especialment de
Ripes
(
Rhypes
);
Pharae
,
Dyme
,
Tritaea
i
Locris
entre d'altres, van ser incloses al territori de la nova Patres, que es va dir
Colonia Augusta Aroe Patrensis
. Els edificis principals n'eren el temple d'Artemisa Lafria, amb l'estatua de la dea portada de
Calido
, l'
Odeon
, el teatre, i el temple de Demetri. En aquesta epoca s'hi treballava el lli, especialment les dones.
El
343
, es va establir un arquebisbat de Patres al
concili de Sardica
. Al segle
vi
(
551
) fou destruida per un terratremol. El
807
fou assetjada pels eslaus.
Baronia de Patres
[2]
[
modifica
]
A partir del
1205
, fou designada seu d'una senyoria del principat llati d'Acaia. La ciutat fou la capital del principat i l'arquebisbe el primat. El
1387
, la senyoria fou capturada inesperadament per
Juan Fernandez de Heredia
, gran mestre dels cavallers hospitalaris de
Rodes
, que es volia apoderar d'Acaia, pero fou evacuada.
Centurio II Zaccaria
, nebot d'Andronic Asen, despota de l'
Epir
, a la mort del seu oncle, el
1402
, va assolir la regencia dels fills menors d'Andronic, pero va usurpar la corona i es va casar amb una princesa dels
Tocco
que dominaven
Leucada
i
Cefalonia
i l'Epir. El
1406
, es va revoltar l'hereu legitim Stefano Zaccaria i va tenir el suport de
Carles I Tocco
(cunyat de Centurio) i de l'emperador Teodor Paleoleg, pero no va reeixir. El
1408
,
Lleonard I Tocco
, germa de Carles I i senyor de Zante, va ocupar
Clarenca
(Clarenca), el principal port de Centurio a l'Acaia. Centurio, per mig del bisbe de Patres, Esteve Zaccaria, va haver de cedir Patres i la seva baronia en arrendament per cinc anys a Venecia a canvi de 1000 ducats anyals. El bisbe se sentia amenacat pels otomans i volia anar tres anys a
Padua
i nomes va retenir la jurisdiccio espiritual; Venecia va nomenar un podesta. Patres depenia feudalment del princep d'Acaia. Pagava un tribut de 500 ducats anuals al sulta que recaptava el princep d'Acaia que ho pagava junt amb el seu propi tribut. Al cap de 5 anys el bisbe va retornar i el lloguer es va acabar.
Amb l'ajut dels genovesos de Quios, de mercenaris albanesos, i dels venecians, Centurio va poder recuperar Clarenca el
12 de juliol
de
1414
. Per assegurar el seu futur, va oferir als Giustiniani de Quios el control dels ports de Clarenca i de Port-de-Jonc (Navarin, avui Pylos), pero Genova no va poder negociar per la pressio dels catalans i del duc de Mila. En canvi, va provocar l'hostilitat imperial, que el maig de
1416
va envair el Pelopones i va ocupar
Messenia
i
Elida
i Centurio fou assetjat a Clarenca i es va haver de retirar per mar (
1418
).
El 1417 Patres i les seves 7 fortaleses dependents, es van posar altre cop sota domini venecia per l'amenaca turca, pero el Papa va objectar aquesta perdua de domini eclesiastic i el 1419 va obligar a
Venecia
a retornar el territori al bisbe (que havia conservat el poder espiritual). Tambe els bizantins aspiraven a posseir Patres pero finalment es va acordar una treva que va durar deu anys
L'
1 de juliol
de
1428
, la ciutat fou amenacada altre cop pels
Paleolegs
, que no la van poder ocupar. El
20 de marc
de
1429
, els romans d'Orient (el despota Constanti) van atacar Patres; l'arquebisbe Pandolfo Malatesta els va fer front, pero finalment els notables locals van fer jurament al despota roma d'Orient (
5 de juny
de
1429
), i despres els grecs en van ocupar la ciutadella (que va resistir uns quants mesos) i Clarenca (
1430
), i a Centurio nomes li va restar el castell de Kalandritsa i algun altre aillat, que tambe va rendir. Se li va permetre la conservacio de la baronia d'Arcadia, pero la resta la cedia com a dot a la filla Caterina, que es casava amb l'emperador Tomas Paleoleg, amb dret hereditari per aquest. Centurio II es va retirar al seu castell d'Arcadia, on va morir el
1432
. Amb ell, va acabar el domini llati al Pelopones. Tomas Paleoleg va fer empresonar la vidua de Centurio i un fill il·legitim de nom
Joan Asen
. Constanti i Teodor Paleoleg, despotes de Mistra, en foren els hereus. El solda
Murat II
havia rebut l'oferta d'un tribut de la ciutat de Patres i s'oposava a la conquesta romana d'Orient, pero el governador grec Sphrantzis va poder negociar favorablement el consentiment del solda.
Barons de Patres
[
modifica
]
La baronia de Patras fou concedida el 1205 a Guillem Aleman, membre d'una familia provencal. La majoria dels canonges francesos que Champlitte va instal·lar a l'esglesia catedral de Sant Andreu a Patras, on hi havia llavors les suposades reliquies del sant, aviat va comencar a experimentar l'habitual malaltia francesa de la nostalgia i van marxar cap a Europa. Ni el primat estava segur al seu propi palau; Aleman va considerar que el projecte del arquebisne de fortificar la ciutat contra els pirates una tasca d'aficionats, va fer empresonar al prelat i va fer tallar el nas al seu batlle, convertint la seva residencia a correcuita
aixi com l'esglesia adjacent de Sant Teodor, en el castell baronial, amb tambors d'antigues columnes i peces d'escultura amb tot el menyspreu arqueologic dels francs. Encara es poden veure avui dia a les muralles fragments d'arquitectura eclesiastica i el que aparentment va ser el tron arquiepiscopal. Aleman va morir el 1210 i el seu fill Pere no va restar a Patres.
[3]
El princep d'Acaia va concedir Patres, amb titol de barons, als seus arquebisbes, dels quals son coneguts els seguents:
- Antelm de Cluny, 1205-1222
- Desconegut/s 1222-1243
- Bernat, 1243-?
- Desconegut 1245-1253
- Jofre, 1253-1256
- Desconegut 1256-1263
- J. 1263-1277
- Benet d'Alatri, 1277-1295
- Joan I, 1301-1304
- Joan II Colonna, 1305-1306
- Jaume, 1306-1307
- Renyer, 1307-1316
- Guillem Frangipani, 1317-1337
- Roger, 1337-1347
- Nicolau da Canale, 1347?1350
- Reinald de Laura 1351?1358
- Ramon 1358?1359
- Joan III Acciajouli 1360?1363
- Bongiovanni 1363
- Bartomeu Papazzuri 1363-1365
- Angel I Acciajouli 1365-1367
- Pau 1367?1369 o 1370, Patriarca Llati de Constantinoble, administrador apostolic de Patras
- Joan IV de Novacchio 1369 o 1370 ? 1371, vicari
- Joan V Piacentini 1371?1375 (+ 1404)
- Pau Foscari 1375?1394
- Angel II Acciajouli 1394?1400 (+1409)
- Pere Antoni Cornaro 1400-1403
- Esteve Zaccaria 1404-1424
- Pandolf Malatesta 1424?1430 (deposat pels bizantins el 1429 i 1430, mort a Pesaro el 17 d'abril de 1441)
Domini Otoma
[
modifica
]
L'hivern del 1446/1447, Murat II va avancar contra Patres i Clarenca (moderna Kyllini) i la ciutat segurament fou ocupada pels otomans el
1446
, pero no la fortalesa. Sis mil persones foren deportades, i la ciutat fou abandonada. El
1448
, el despota Constanti va esdevenir
emperador roma d'Orient
i el seu germa Tomas va rebre la Morea amb Patres i Clarenca. El
1458
,
Mehmed II
va tornar a la zona i va ocupar Patres, ja evacuada pels habitants que havien fugit a les possessions venecianes; la fortalesa es van rendir despres d'una curta resistencia. El solda va convidar la poblacio a tornar per erigir la ciutat en un centre de comerc amb Occident, i els va acordar beneficis fiscals i privilegis. Llavors (
1458
), va agafar el nom de
Baliabadra
(del grec Παλαι? Π?τρα, 'vella ciutat', en oposicio a la Ν?α Π?τρα, 'la fortalesa nova'). Un atac venecia dirigit per Iacopo Barbarigo, el
provedittore
de Morea, el
1464
, fou rebutjat per Turakhan-oghlu Umar Beg.
Els venecians liderats per l'almirall
Andrea Doria
la van recuperar sense lluita el setembre del
1532
,
[4]
pero els otomans la van tornar a dominat poc despres. Altres atacs tambe van ser cosa de poc temps, com el de
1553
.
El
7 d'octubre
de
1571
, otomans i cristians es van enfrontar al golf de Patres en la Batalla de Lepant i, encara que els turcs foren derrotats, la ciutat no fou ocupada; la ciutat es va revoltar sota la direccio de cinc dels ancians de la ciutat i del metropolita Germanos I (1561-1572), pero la rebel·lio fou aplanada. El 1685, els venecians van desembarcar a la zona de Patres en la guerra contra l'Imperi Otoma. El
24 de juliol
de
1687
, els venecians la van ocupar (els otomans l'havien evacuada i incendiada) despres d'una forta batalla, pero la van haver de retornar a la pau del
1714
, amb la resta de Morea (
Pelopones
).
L'abril de 1770, una banda de grecs la va sorprendre i ocupar, pero foren massacrats o esclavitzats poc despres. Un incendi va destruir la ciutat i nomes algunes families es van salvat fugint a les illes Joniques.
Fou la primera ciutat a revoltar-se el
25 de marc
de
1821
i iniciar la
Guerra d'independencia de Grecia
sota la direccio de l'arquebisbe de la ciutat
Germanos de Patres
(1771-1826), membre de la
Philiki Hetairia
,
[5]
pero els turcs en van conservar la ciutadella fins al
1828
. El
15 d'abril
de
1522
, els otomans la van recuperar sota la direccio de Yusuf Mukhlis Pasha, que venia de Serres, que la va arrasar. El
1828
, grecs i francesos la van reconquerir. Des de llavors es part de Grecia. Fou reconstruida despres de
1833
.
Queden restes de les muralles de l'acropoli, i un aqueducte roma. De l'antiga esglesia de Sant Andreu (el patro local) queda nomes una minima part.
- ↑
≪
Patrae - Ancient Greek (LSJ)
≫. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑
The Latins in the Levant, per William Miller
- ↑
Miller diu en un lloc que va passar al arquebisbe a la mort del baro i en un altre, que Aleman va prometre una quantitat al arquebisbe potser per recuperar la baronia i finalment va marxar del pais
- ↑
Trascasas Casares
, Mercedes.
Genesii Sepvlvedae de Bello Africo
. UNED, 2013, p. lxiv.
ISBN 8436266455
.
- ↑
Frazee
, Charles A.
The Orthodox Church and independent Greece, 1821-1852
. CUP Archive, 1969, p. 18?20.
ISBN 0-521-07247-6
. ≪El 25 de marc, Germanos va donar el senyal de la revolucio amb el seu gran simbol, quan va aixecar una bandera amb la creu al monestir d'Ayia Lavra.≫
Viccionari