Partit Obrer Socialista Internacionalista
(POSI)
[1]
es un
partit politic
comunista
de tendencia
trotskista
i adherit a la
Quarta Internacional
, de la que se'n considera representant a
Espanya
. Fou fundat el
1980
amb militants del
PSOE
,
Organitzacio Quarta Internacional
,
Lliga Comunista
i
LCR
, i es va inscriure al Registre de Partits el 1984.
Edita els diaris
La Verdad
y
Combate Socialista
i els seus militants joves col·laboren i impulsen una
Organitzacio Revolucionaria de la Joventut
(ORJ)
[2]
seccio de la Internacional Revolucionaria de la Joventut.
[3]
L'Organitzacio Quarta Internacional (OCI)
[
modifica
]
La
Organisation Communiste Internationaliste
(
OCI francesa
)
[4]
i la seva “Comissio Espanya”, creada per militants procedents de la seccio espanyola de la
IV Internacional
(desapareguda el
1948
), va organitzar reunions i discussions amb militants del
Partit Comunista d'Espanya
(PCE),
Partit Socialista Obrer Espanyol
(PSOE) i les
Joventuts Socialistes d'Espanya
(JSE), del
Partit Obrer d'Unificacio Marxista
(POUM), amb immigrants i exiliats espanyols sense afiliacio politica, com a part de la lluita per la construccio d'una organitzacio trotskista a Espanya.
El
1976
es va dur a terme una primera conferencia en la que es constitueix l'
Organitzacio Quarta Internacional
(OCI), adherida al
Comite d'Organitzacio per la Reconstruccio de la Quarta Internacional
(CORCI). L'OCI espanyola publicava el periodic “
Cuarta Internacional
”.
La resolucio de la I Conferencia parteix de la incompatibilitat entre les institucions del
franquisme
i l'existencia de llibertats democratiques plenes i d'organitzacions obreres. L'OCI defensa: "les consignes conjuntes de Republica, Assemblea Constituent i dret de separacio de les nacionalitats. Aquestes consignes [...] son les que constitueixen avui dia el contingut de la lluita pel Front Unic de partits i sindicats de la classe obrera, el marc de la qual es el de l'Alianca Obrera". A mes l'OCI afirma que la monarquia de Joan Carles "representa la temptativa de salvaguardar l'Espanya encarnada per l'Esglesia i l'Exercit".
[5]
El treball vers les organitzacions tradicionals de l'esquerra no comunista (en particular
PSOE
,
UGT
i
CNT
) va permetre a partir de la II Conferencia de l'OCI la construccio oberta de l'organitzacio trotskista, recolzant-se en un nucli de militants que provenia de la
Lliga Comunista Revolucionaria
el 1977.
L'OCI va plantejar el combat de la classe obrera i les seves organitzacions contra el regim emanat de la
Llei de Reforma Politica
, al que acusava de mantenir les institucions del franquisme, a traves de la seva reforma. D'aquesta manera, es va pronunciar contra tota participacio en el proces de reforma politica i pel boicot a les
eleccions del 15 de juny de 1977
. Igualment, va demanar el NO en el
referendum per a la ratificacio de la Constitucio Espanyola de 1978
, constituint un Comite pel No a la Constitucio, juntament amb diverses organitzacions de l'extrema esquerra com
Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea
(*HASI) i
Langile Abertzaleen Iraultzarako Alderdia
(LAIA), el
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Paisos Catalans
, POUM,
Esquerra Nacional
i la
Cordinadora Obrera d'Agrupacions Socialistes
(COAS).
Coordinadora Obrera d'Agrupacions Socialistes (COAS)
[
modifica
]
A la mort de Franco, el PSOE es reconstrueix, defensant la ruptura amb el franquisme. En el 27e Congres el PSOE (5 a 8 de desembre de 1976, Madrid) es defineix com un partit "de masses, democratic, federal, marxista, pluralista i internacionalista" es pronuncia per la Republica i defensa el marxisme i la ruptura amb el capitalisme, en un moment en que la Unio General de Treballadors emergeix tambe de la dictadura, reconstruint-se de forma accelerada. El Congres defensa l'autodeterminacio de les nacionalitats i l'ensenyament public, laica i gratuita rebutjant "les subvencions a l'ensenyament privat".
[6]
No obstant aixo, aquestes posicions xocaran frontalment amb la
Internacional Socialista
i els dirigents renovadors (
Felipe Gonzalez
i
Alfonso Guerra
) que postulen un viratge cap a la
socialdemocracia
. La direccio del PSOE opta per la defensa dels postulats de Felipe Gonzalez i son expulsats diversos militants que discrepaven amb la linia oficial. Entre ells es trobava la direccio de l'Agrupacio Socialista de Vallecas, que va acusar la direccio del PSOE de "personalisme, confusionisme, absencia de democracia interna, i pactisme decidit a portes tancades, per simples aparells burocratics". Els expulsats de
Vallecas
, a qui seguiren la major part dels militants d'aquest barri, constituiren al juliol de 1977 l'
Agrupacio Socialista Autonoma de Vallecas
, que editava el periodic
Lucha Socialista
.
[7]
L'agrupacio va organitzar al febrer de 1978 una conferencia estatal de militants socialistes, despres de la qual s'uniran altres militants socialistes de la resta d'Espanya, formant-se la
Coordinadora Obrera d'Agrupacions Socialistes
[8]
A partir de maig de 1978,
Lucha Socialista
passara a ser organ de la COAS. En formaran part figures importants del PSOE com l'expresident del PSC,
Jose Sargas Cahue
, o l'ex secretari general de la UGT de Valencia,
Ricard Garrido i Cruatles
.
En el 28º Congres del PSOE (17 a 20 de maig de 1979, Madrid) la divisio es va consumar. Felipe Gonzalez, que exigia la ruptura amb el marxisme, fou derrotat,
[9]
i guanya la ponencia defensada per
Francisco Bustelo
que definia al PSOE com a " partit marxista de classe". Davant aixo, Gonzalez decidi no presentar-se com a secretari general.
[10]
Davant la falta d'iniciativa d'assumir la direccio del Partit per part de l'ala esquerrana, es forma una gestora amb el mandatt de preparar un Congres Extraordinari. Aquesta gestora, formada per
Jose Federico de Carvajal
,
Carmen Garcia Bloise
,
Jose Prat
,
Ramon Rubial
i Garcia Duarte, es va encarregar de modificar el reglament del congres i es dedicara a aillar i expulsar els militants dissidents.
[11]
Despres del Congres Extraordinari (28 i 29 de setembre de 1979, Madrid), on s'imposa la direccio filipista i l'abando de la politica del 27e Congres, els militants agrupats en la COAS plantegen la construccio d'un nou partit davant la impossibilitat de defensar els seus postulats dins del PSOE.
Del 22 al 24 de febrer de 1980 va tenir lloc a Madrid, el congres fundacional del POSI. Els militants expulsats o que van trencar amb el PSOE i militants de l'OCI van confluir al costat de diversos militants que van intentar reconstruir el
Partit Obrer d'Unificacio Marxista (POUM)
a Catalunya.
[12]
El nou partit propugnava la lluita contra la "
Transicio
" i la seva "
Constitucio monarquica
" i per la ruptura de les organitzacions obreres amb els parlaments autonomics, que qualificaven de mancats de poders, i amb les Corts Espanyoles, "sotmeses a la monarquia".
La fundacio va resultar complicada, ja que el
Ministeri d'Interior
, dirigit aleshores per
Juan Jose Roson
, no va admetre la seva legalitzacio, per tractar-se d'un partit entre els objectius del qual estava l'"enderrocament de la Monarquia" i contrari a la Constitucio.
[13]
Aixi, el mateix congres fundacional va ser prohibit encara que el recurs interposat pel POSI va ser guanyat judicialment. Es va iniciar a partir de llavors una campanya a favor de la seva legalitzacio. Els dies 31 d'octubre a 2 de novembre de 1980 es va celebrar un Congres d'unificacio que va reunir a militants del POSI, de la
Lliga Comunista
i de la Fraccio Publica (constituida per militants expulsats de la
Lliga Comunista Revolucionaria
)
A les
eleccions generals espanyoles de 1989
va promoure la coalicio
Alianza por la Republica
amb altres grups d'esquerra, i a les
eleccions generals espanyoles de 1993
la
Coalicion por un Nuevo Partido Socialista
(CNPS).
Resultats electorals
[
modifica
]
Parlament de Catalunya
[
modifica
]
- ↑
Enciclopedia d'Eivissa i Formentera, Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI)
- ↑
[1]
Arxivat
2010-01-15 a
Wayback Machine
. Organizacion Revolucionaria de la Juventud
- ↑
Entrada del POSI a l'Enciclopedia del Marxisme
- ↑
Marie, J. J.:
El trotskismo y los trotskistas
, Madrid, POSI, 2004
- ↑
Gonzalez, L.:
El trotskismo en Espana
, Madrid, POSI, 2006, pp. 154-155
- ↑
Ibidem
, pp. 158
- ↑
Los escindidos del PSOE convocan una conferencia nacional
,
El Pais
, 8 de gener de 1978.
- ↑
Nace una coordinadora de disidentes del PSOE: la COAS
,
El Pais
, 15 de febrer de 1978.
- ↑
La propuesta de Felipe Gonzalez recordaba lo aprobado por el SPD aleman en 1958, en su congreso de Bad Godesberg, donde renuncio al marxismo
, a Saavedra, A.:
Secuestro del Socialismo
, Madrid, Libros Libres, 2004, pp.49
- ↑
PSOE 125: 125 anos del Partido Socialista Obrero Espanol
, Madrid, Fundacion Pablo Iglesias, 2004, pp. 134
- ↑
Saavedra, A.:
Op. cit.
, pp.57-58
- ↑
Gonzalez, L.:
Op. cit.
, pp. 160-162
- ↑
≪
¿Que quiere el Partido Obrero Socialista Internacionalista? Manifiesto del Congreso de Fundacion del POSI. Febrer de 1980
≫. Arxivat de l'
original
el 2014-02-21. [Consulta: 22 juny 2021].
Enllacos externs
[
modifica
]