한국   대만   중국   일본 
Parnassianisme - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Parnassianisme

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

El parnassianisme es un moviment literari frances de la segona meitat del segle  xix (ca. 1860 ) creat com a reaccio contra el romanticisme de Victor Hugo , el subjectivisme i el socialisme artistic . [1] Els fundadors d'aquest moviment van ser Theophile Gautier ( 1811 - 1872 ) i Leconte de Lisle ( 1818 - 1894 ). [2]

La paraula es d'origen grec i fa referencia al cim Parnas , al mont Olimp , on estaven les muses inspiradores, que eren deesses menors. [3]

Portada de Le Parnasse contemporain (3r volum).

L'any 1866 tingue lloc la publicacio de tres antologies poetiques titulades Le Parnasse contemporain . Hi figuraven poemes de Theophile Gautier, Leconte de Lisle, Theodore de Banville , Sully Prudhome i Catulle Mendes , als qui es van afegir noms d'altres poetes que la historia de l'art no ha classificat com a parnassians. Entre aquest darrers es trobava Charles Baudelaire . De la mateixa manera, un primerenc Stephane Mallarme escriu onze poesies dins de la publicacio, entre ells "Brisa marina" i "Almoina". [4] [5]

El Parnassianisme va sorgir com una antitesi del romanticisme i els seus excessos; exces de subjectivisme , hipertrofia del jo (creixement excessiu i anormal), exces de sentiment . Per contra, que els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exotics, amb una marcada preferencia per l'antiguitat classica, especialment la grega, i pel llunya Orient. [6]

Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els romantics van demostrar una preocupacio pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa. El lema del parnassianisme era: "l'art per l'art", art vist com a forma i no com contingut. Art que no estiguera compromes amb la realitat social. El parnassianisme representa una reaccio contra el subjectivisme poetic i un menyspreu contra l'emocio poetica. [7] [8]

Alguns poetes parnassians [ modifica ]

D'altres s'hi han inspirat, com ara Francis Jammes i Paul-Jean Toulet .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ 2.2 Parnasianismo y simbolismo - Grupo 6: Literatura Universal ≫ (en castella). IES Camilo Jose Cela. [Consulta: 1r marc 2022]. [ Enllac no actiu ]
  2. ↑ Banos Gallego , Pedro ≪ Leconte de Lisle y la escuela parnasiana en Ruben Dario. Grecia como corpus alegorico ≫ (en castella). Anales de Filologia Francesa , 24, 2016, pag. 179?195. Arxivat de l' original el 2023-05-30. ISSN : 1989-4678 [Consulta: 23 maig 2024].
  3. ↑ Noel , F. Abrege de la Mythologie Universelle, Ou, Dictionnaire de la Fable: Adopte Par Le Conseil de L'instruction Publique Pour Les Colleges Et Autres Maisons D'education (en frances). Ode et Wodon, 1828, p. 190 [Consulta: 17 agost 2021].  
  4. ↑ Alphonse Lemerre (ed.). Le Parnasse contemporain: recueil de vers nouveaux. (en frances), 1866. ISBN 978-0-576-12117-0 .   Arxivat 2022-04-09 a Wayback Machine .
  5. ↑ ≪ Le Parnasse contemporain ≫ (en angles). Britannica. Arxivat de l' original el 2022-03-01. [Consulta: 1r marc 2022].
  6. ↑ Vallverdu , Alba Pijuan. Manuel de Pedrolo, traductor de poesia (Tesi). Universitat Autonoma de Barcelona, 2016, p. 24.   Arxivat 2022-04-09 a Wayback Machine .
  7. ↑ ≪ Parnassianism ≫ (en angles). Britannica. Arxivat de l' original el 2022-03-01. [Consulta: 1r marc 2022].
  8. ↑ ≪ Escola Parnassiana ≫. Gran Enciclopedia Catalana. Arxivat de l' original el 2020-10-20. [Consulta: 1r marc 2022].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parnassianisme&oldid=33532474 ≫