한국   대만   중국   일본 
Pare d'orfes - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Pare d'orfes

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Pare d'orfens )
Infotaula d'organitzacióPare d'orfes

El pare d'orfes era una figura juridica dels Paisos Catalans a la baixa edat mitjana i a l'edat moderna. El mot "orfe" assenyalava una persona desvalguda. [1] Va ser un carrec de molta importancia a Valencia, [2] on des de l'any 1337 [3] era la persona que en un judici i la precedent investigacio judicial defensava i protegia als presos que no tenien ningu que els defenses. Participava en els judicis junt amb les figures del jutge i del fiscal , sent l'equivalent a l'actual advocat defensor pagat per l'Estat. A Lleida , l'any 1535 hom va encomanar un advocat amb les funcions del pare d'orfes, i el va anomenar advocat dels pobres . [4] A Castello en aquest segle se li deia pare de brivons . [5]

Al segle  xvii , aquesta persona amb funcions juridiques i en altres ambits existia a ambits urbans de Valencia , Arago i Navarra ; mentre que en altres llocs s'ocupaven d'aquestes missions el corredor de mossos, l'acomodadora de mosses o l'agutzil de vagabunds. [1] Tambe existia a les Balears [6] i al Principat . [4]

El pare d'orfes era un carrec creat per l'ajuntament d'una ciutat per tal de protegir el servei domestic , emparar i controlar els aprenents d' oficis i perseguir ganduls i captaires. [1] Les funcions exactes podien variar amb l'epoca i d'una ciutat a una altra, per exemple a Lleida podia incloure funcions de recerca de treball per als desocupats i beneficencia, [7] pero a l'edat mitjana havia estat creat per a recollir els orfes i expulsar tots els captaires, alcavotes, blasfems i persones sospitoses. [8] A Arago, al segle  xvii era un ofici que per llei era incompatible amb els oficis d'administrador, escriva de guardes, racional, clavari i mostassaf . [1] Al segle  xvii , a Valencia, tant el pare d'orfes com el tutor podien intervenir als contractes laborals de les dones orfenes menors d'edat . [9] Tambe, en un 90% dels casos, s'encarregaven de taxar el treball prestat per les criades, orfenes o no, als amos i estipular la roba i diners que havien de percebre com a guany per aquest treball. [9]

Durant el primer terc del segle  xx a Catalunya, el pare d'orfes recollia els orfes, els donava un ofici, els col·locava i s'ocupava dels salaris que havien de percebre, entre altres responsabilitats envers ells. [10]

Referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 La Vila de Fraga al Segle XVII , Felix Otero Carrasco, Institut d'Estudis del Baix Cinca, col·leccio Gallica Flavia, 1994. ISBN 8487861032 (catala)
  2. Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya , Antonio Griera, Ediciones Poligrafa, 1970. (catala)
  3. Historia y organizacion de la abogacia en Valencia desde la Reconquista hasta nuestros dias , Pedro Nacher Hernandez, Ilustre Colegio de Abogados de Valencia, Academia Valenciana de Jurisprudencia y Legislacion, 1952. (castella)
  4. 4,0 4,1 La Llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI , Maria Dolors Farreny i Sistac, Institut d'Estudis Catalans, 2004. ISBN 9788472837294 (catala)
  5. De Ramon Llull Al Diccionari de Fabra: Acostament Linguistic Als Monuments de les Lletres Catalanes , Germa Colon, L'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 9788484155416 (catala)
  6. Eivissa, les seves institucions historiques , Isidoro Macabich, editat per Rafael Dalmau, 1964. (catala)
  7. Enric d'Hostalric i Colomer , d'Enric Vicedo i Rius, Cossetania Edicions, 2006. ISBN 9788497912259 (catala)
  8. Lerida medieval: Siglos XIV-XV , Josep Lladonosa, editorial Dilagro, 1974. ISBN 9788472340312 (castella)
  9. 9,0 9,1 Dona i familia a la Valencia del segle XVII , d'Isabel Amparo Baixauli Juan, Universitat de Valencia, 2003. ISBN 9788437056579 (catala)
  10. Historia de les institucions i del moviment cultural a Catalunya , Fundacio Alexandre Gali, 1986. ISBN 9788440047854 (catala)