De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Pare d'orfes
|
El
pare d'orfes
era una figura juridica dels
Paisos Catalans
a la baixa edat mitjana i a l'edat moderna. El mot "orfe" assenyalava una persona desvalguda.
[1]
Va ser un carrec de molta importancia a Valencia,
[2]
on des de l'any
1337
[3]
era la persona que en un
judici
i la precedent investigacio judicial defensava i protegia als presos que no tenien ningu que els defenses. Participava en els judicis junt amb les figures del
jutge
i del
fiscal
, sent l'equivalent a l'actual advocat defensor pagat per l'Estat. A
Lleida
, l'any
1535
hom va encomanar un advocat amb les funcions del pare d'orfes, i el va anomenar
advocat dels pobres
.
[4]
A
Castello
en aquest segle se li deia
pare de brivons
.
[5]
Al segle
xvii
, aquesta persona amb funcions
juridiques
i en altres ambits existia a
ambits urbans
de
Valencia
,
Arago
i
Navarra
; mentre que en altres llocs s'ocupaven d'aquestes missions el corredor de mossos, l'acomodadora de mosses o l'agutzil de vagabunds.
[1]
Tambe existia a les
Balears
[6]
i al
Principat
.
[4]
El pare d'orfes era un carrec creat per l'ajuntament d'una ciutat per tal de protegir el
servei domestic
, emparar i controlar els
aprenents
d'
oficis
i perseguir
ganduls
i captaires.
[1]
Les funcions exactes podien variar amb l'epoca i d'una ciutat a una altra, per exemple a
Lleida
podia incloure funcions de recerca de treball per als desocupats i beneficencia,
[7]
pero a l'edat mitjana havia estat creat per a recollir els orfes i expulsar tots els captaires, alcavotes, blasfems i persones sospitoses.
[8]
A Arago, al segle
xvii
era un
ofici
que per llei era incompatible amb els oficis d'administrador, escriva de guardes, racional,
clavari
i
mostassaf
.
[1]
Al segle
xvii
, a Valencia, tant el pare d'orfes com el
tutor
podien intervenir als contractes laborals de les
dones
orfenes
menors d'edat
.
[9]
Tambe, en un 90% dels casos, s'encarregaven de taxar el treball prestat per les criades, orfenes o no, als amos i estipular la roba i diners que havien de percebre com a guany per aquest treball.
[9]
Durant el primer terc del segle
xx
a Catalunya, el pare d'orfes recollia els orfes, els donava un ofici, els col·locava i s'ocupava dels salaris que havien de percebre, entre altres responsabilitats envers ells.
[10]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
La Vila de Fraga al Segle XVII
, Felix Otero Carrasco, Institut d'Estudis del Baix Cinca, col·leccio Gallica Flavia, 1994.
ISBN 8487861032
(catala)
- ↑
Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya
, Antonio Griera, Ediciones Poligrafa, 1970.
(catala)
- ↑
Historia y organizacion de la abogacia en Valencia desde la Reconquista hasta nuestros dias
, Pedro Nacher Hernandez, Ilustre Colegio de Abogados de Valencia, Academia Valenciana de Jurisprudencia y Legislacion, 1952.
(castella)
- ↑
4,0
4,1
La Llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI
, Maria Dolors Farreny i Sistac, Institut d'Estudis Catalans, 2004.
ISBN 9788472837294
(catala)
- ↑
De Ramon Llull Al Diccionari de Fabra: Acostament Linguistic Als Monuments de les Lletres Catalanes
, Germa Colon, L'Abadia de Montserrat, 2003.
ISBN 9788484155416
(catala)
- ↑
Eivissa, les seves institucions historiques
, Isidoro Macabich, editat per Rafael Dalmau, 1964.
(catala)
- ↑
Enric d'Hostalric i Colomer
, d'Enric Vicedo i Rius, Cossetania Edicions, 2006.
ISBN 9788497912259
(catala)
- ↑
Lerida medieval: Siglos XIV-XV
, Josep Lladonosa, editorial Dilagro, 1974.
ISBN 9788472340312
(castella)
- ↑
9,0
9,1
Dona i familia a la Valencia del segle XVII
, d'Isabel Amparo Baixauli Juan, Universitat de Valencia, 2003.
ISBN 9788437056579
(catala)
- ↑
Historia de les institucions i del moviment cultural a Catalunya
, Fundacio Alexandre Gali, 1986.
ISBN 9788440047854
(catala)