Per a altres significats, vegeu ≪ Pancrates ≫.

El pancraci (del grec παγκρ?τιον, "pankration", παν "pan", tot, i κρ?το? "kratos", forca, en llati Pancratium ) es una violenta forma de lluita que va apareixer el 648 aC, a la 33 olimpiada, com a combinacio de la lluita i el pugilat . Es considerava una de les formes mes dures de lluita a causa de la seva violencia i es requeria un gran pes corporal. Al gimnas no es practicava gaire, i hi havia una forma modificada, mes suau pels nois. Segons els metges antics, no era beneficios per la salut.

A Esparta , el pancraci reglat estava prohibit, pero el nom s'aplicava a una lluita ferotge i sense normes, on hi estava permes absolutament tot: cops, mossegades, puntades de peu, ofegaments, ficar els dits als ulls, en fi, qualsevol forma de poder vencer l'adversari. El combat acabava quan un dels lluitadors abandonava; sovint, tant guanyador com perdedor acabaven amb alguna orella escapcada, algun membre trencat o, si mes no, amb el cos ben nafrat. Algunes vegades la lluita concloia amb la mort d'un dels combatents. Era un dels esports mes populars als Jocs de l'Antiga Grecia .

Els participants, anomenats παγκρατιαστα? ("pankratiastai") combatien nus i portaven el cos ungit amb oli i recobert d' arena per permetre una bona subjeccio per part de l'oponent. Quan dos lluitadors iniciaven el combat ho feien amb els bracos estirats i buscaven una posicio favorable per immobilitzar l'oponent o posar-lo de cara al sol per dificultar-li la lluita. Despres d'aquesta introduccio venia la lluita real, encara que alguns lluitadors, com ara un anomenat Sostrat de Sicio, havia aconseguit victories nomes amb els preliminars, fen que l'oponent descobris la seva habilitat i fortalesa i renuncies a la lluita. En el pancraci reglat no es permetien les mossegades ni els cops de cap, contraris als reglaments i que comportaven la desqualificacio. La victoria es decidia quan un dels contrincants es rendia (o moria). Com que els Jocs eren publics, moltes de les formes d'atac i de defensa del pancraci s'adoptaven per altres lluitadors. Llancar-se violentament contra l'oponent era la forma mes comuna de comencar. Moltes de les claus mes comunes que s'utilitzaven van ser copiades en una mena de dansa que s'anomenava " dansa gimnopedica ". La lluita es desenvolupava quasi sempre a terra, en la part mes decisiva, i Plato , considerant que aixo no era prou noble, a Les Lleis va desterrar aquesta competicio substituint-la per una lluita de guerrers amb armes lleugeres (πελταστικ? "peltastike" o lluita de peltastes ).

Homer no menciona aquest tipus de competicio i sembla que el pancraci va ser introduit als Jocs Olimpics, a l'Olimpiada 33 ( 648 aC ), pero ja existia abans si be no havia adquirit prou desenvolupament. El seu origen estaria en la lluita entre dues persones, propia de les tribus sense civilitzar, i primer es va introduir a Esparta, que el va mantenir en un estat proper a les lluites originals. La llegenda diu que Teseu va ser l'inventor del pancraci en la seva lluita contra el Minotaure , ja que no portava espasa. Heracles segons algunes tradicions, va ser campio de pancraci. Alguns autors descriuen lluites d'altres herois amb aquest tipus de lluita, pero son ficcions literaries.

Despres de la introduccio a les olimpiades es va estendre a altres jocs per tot Grecia. A l' epoca imperial es va estendre a Italia . A l'Olimpiada 145 (el 200 aC ) es va introduir el pancraci per a nois i el primer guanyador va ser Fedim, nascut a una ciutat de la Troade . Apareixen tambe guanyadors als jocs Pitics (Olaides de Tebes el primer conegut, a l'olimpiada 108), i als Jocs Istmics (on no apareix el pancraci per nois fins al temps de Domicia pero sens dubte ja es practicava abans).

Filostrat d'Atenes considerava el pancraci el mes bell de tots els jocs atletics. En una sola exhibicio la boxa i la lluita apareixien unides i se'n podia gaudir. Segons Llucia de Samosata , el pugilat era el component principal d'aquest sistema de lluita, encara que els lluitadors no portaven cap mena de proteccio als punys per poder usar lliurement els dits.

A Roma el pancraci apareix per primer cop en uns jocs organitzats per Caligula i va esdevenir molt popular. Encara era un espectacle en temps de Justinia I , i els consols l'havien d'organitzar per donar diversio al poble. ^[1]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Pancraci