Pic Korzhenevskoi.
Les
muntanyes del Pamir
, situades a l'
Asia central
, formen un
altipla
de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el
nivell del mar
. Estan formades per la juncio o "nus" de les
serralades
del
Tian Shan
,
Karakoram
,
Kunlun
i
Hindu Kush
. Son unes de les muntanyes mes altes del mon, conegudes tambe pel nom
xines
de
Congling
(?嶺). La regio del Pamir esta principalment situada al
Tadjikistan
, a la regio de
Gorno-Badakhshan
. Parts del Pamir tambe son compartides pels paisos
Kirguizstan
,
Afganistan
, i
Pakistan
.
Localitzacio geografica.
Fotografia del pic Ismail Samani, de l'any 1989 (llavors anomenat
pic Comunisme
).
El Pamir esta situat principalment a la provincia autonoma de
Gorno-Badakhshan
, al
Tadjikistan
.
Vista aeria de la zona del Pamir al Tadjikistan.
Les esllavissades de terra deixen frequentment les carreteres hores i fins i tot dies tallades a la circulacio.
Les tres muntanyes mes altes en son el
pic Ismail Samani
(conegut des del
1932
al
1962
com a
pic Stalin
, i del
1962
al
1998
com a
pic Comunisme
), de 7.495 m sobre el nivell del mar, el
Pic Independencia
, de 7.165 m i el
pic Korzhenevskoi
de 7.105 m.
Hi ha moltes
glaceres
a les muntanyes del Pamir, incloent-hi la
glacera Fedtxenko
, de 72 km de longitud, la mes llarga de l'antiga
URSS
i la mes llarga de fora de la regio polar.
A l'oest dels Pamirs -al mateix Tadjiskistan-, es troba la cadena muntanyosa anomenada
Akademia Nauk
, que es troba alineada en la direccio dels meridians terrestres, i es considerada el cor del sistema muntanyos del Pamir. El pic mes alt n'es l'Ismail Samani. La longitud d'aquesta cadena muntanyosa es d'uns 110 km. Els cims de la cadena tenen un relleu semblant a l'
alpi
, amb 24 cims de mes de 6.000 m d'altitud. El punt de pas mes baix, el
Kamaloyak
, es troba a una alcada de 4.340 m, propera a l'alcada la del
mont Blanc
(4.810 m). El llac mes alt dels Pamir, i el segon mes alt del mon, es el
Kara Kol (Pamir)
, que esta situat a 3.900 m sobre el nivell del mar (al
Tadjikistan
), rodejat de muntanyes de neu permanent, i que te 25 km de diametre. S'ha pogut deduir, a partir d'imatges fetes des de l'espai, que aquest llac es troba assentat dins un forat creat per l'impacte d'un meteorit fa 5 milions d'anys. Una peninsula projectada des de la costa sud i una illa a la riba nord del llac el divideixen en dues zones: una oriental, mes petita, i una zona occidental, mes gran, amb profunditat entre 221 i 230 m. Existeixen dos assentaments de poblacio quirguis.
Cobert de neu tot l'any, el Pamir te uns
hiverns
llargs i durs, i frescos i curts
estius
. Les precipitacions anuals ronden els 130 mm, cosa que amb penes i treballs hi permet el creixement de l'herba i dels escassissims arbres.
A l'oest, s'extrau
carbo
, tot i que la ramaderia ovina als prats elevats son la primera font d'ingressos de l'area.
A comencaments de la
decada del 1980
, un diposit de
clinohumita
fou descobert a les muntanyes del Pamir. Va ser l'unic conegut al mon fins al descobriment d'un altre a la peninsula del Taimir, a la regio de
Siberia
, l'any 2000.
Al limit sud-est de la regio del Pamir, en territori xines, es troba la carretera mes alta del mon: la
carretera del Karakoram
, que connecta el Pakistan i la
Xina
.
La
carretera del Pamir
, la segona mes alta del mon, va de
Duixanbe
, capital del Tadjikistan, a
Osh
, al Kirguizstan, a traves de la regio autonoma de
Gorno-Badakhshan
, i es la principal via d'aprovisionament d'aquesta aillada regio.
La regio fou coneguda pels xinesos amb el nom de
She-K'i-nior
('regne de les cinc gorges'); l'esmenta el pelegri xines budista
Hsuen-Tsang
al segle VII. En temps dels musulmans,
Yakubi
esmenta el principat de Shiknan (Shughnan), governat per
Khumar Beg
o
Khumar Tigin
, a l'alt
Tukharistan
, i el de
Badakhxan
i diu que la poblacio era pagana i pagava tribut a princeps veins. Al segle
x
, l'obra
Hudud al-alam
esmenta el Pamir com a porta d'entrada al
Tibet
, i la seva capital, Ishkamish, com a seu del malik de
Wakhan
. Al final del segle
xiii
,
Marco Polo
va creuar la regio de Pamir i Badakhshan i la vall de Wakhan per anar al nord cap a
Kashghar
i diu que la poblacio era musulmana i bel·licosa; al seu cap, li dona el nom de
None
. Als segles seguents, va estar generalment en poder dels mirs
ismailites
nizarites de
Shughnan
, que van fer front als atacs
timurides
(segle XIV i XV). Foren nominals vassalls uzbeks despres del segle
xvi
. A finals del segle
xix
, l'
Oxus
superior va quedar fixat com a frontera entre l'
emirat de Bukhara
(protegit per Russia) i l'emirat de l'
Afganistan
(1895) i va quedar en part sota control rus.
Bibliografia
[
modifica
]
- The Pamirs. 1:500.000 - Mapa turistic de Gorno-Badkshan-Tadjikistan i informacio sobre la regio.
Verlag ?Gecko-Maps", Suissa 2004
ISBN 3-906593-35-5
.
Enllacos externs
[
modifica
]