 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Palmiro Togliatti
(
Genova
,
Liguria
1893
-
Ialta
,
Crimea
,
1964
) fou un politic comunista
italia
. Es llicencia en dret i milita en el
Partit Socialista Italia
. Col·labora en l'organ del partit
Avanti!
, conegue
Antonio Gramsci
i participa en la creacio a
Tori
del setmanari
Ordine Nuovo
, del qual en sera redactor en cap des del
1919
.
Fou un dels fundadors del
Partit Comunista Italia
al
congres de Liorna
de
1921
, amb
Antonio Gramsci
i
Amadeo Bordiga
, i forma part del seu comite central des del 1922. Quan
Benito Mussolini
va prendre el poder i instaura el
feixisme
a Italia, va prohibir el Partit Comunista i el
1926
va detenir
Antonio Gramsci
, Terracini, i altres dirigents. Togliatti s'exilia a
Franca
, i va aconseguir la direccio del partit sent nomenat secretari general el 1927. Va estimular l'activitat resistent a l'interior d'Italia alhora que assolia un paper important dins del moviment comunista mundial, sobretot quan, al 7e Congres de la
Tercera Internacional
de
1935
, amb
Gueorgui Dimitrov
,fou un dels ideolegs de la politica d'unitat antifeixista que havia de concretar-se en els fronts populars. Del 1937 al 1939 fou Secretari del
Komintern
, i durant la
guerra civil espanyola
actua com a assessor politic del
PCE
, amb els pseudonims d'Alfredo i Ercole Ercoli, i participa en la repressio dels comunistes dissidents
[
cal citacio
]
, com els militants del
Partit Obrer d'Unificacio Marxista (POUM)
i potser en l'assassinat d'
Andreu Nin
.
[
cal citacio
]
Durant la
Segona Guerra Mundial
el 1940 marxa a l'
URSS
, alli feu una crida a organitzar la resistencia antifeixista. El PCI lideraria el moviment de resistencia i al voltant dels Comites d'Alliberament Nacional, el PCI experimentaria una gran creixement, passant de 6.000 membres el 1943, a mes de 500.000 el 1944. L'abril del 1944, un cop
Benito Mussolini
havia estat derrocat, Togliatti torna a
Italia
, on es declara partidari de la col·laboracio entre els partits antifeixistes i els monarquics, en el que fou anomenat Gir de Salerno, posposant el debat entre monarquia i republica, i coincidint amb la linia dictada pel govern Sovietic despres de la
Conferencia de Ialta
, que assignava Italia al bloc occidental capitalista. Togliatti defensa l'acostament del PCI als socialistes i a les masses camperoles catoliques. El PCI acceptava el capitalisme i la democracia parlamentaria, i Togliatti desmobilitza els
partisans
que havien executat Mussolini i vencut el feixisme i esperaven una revolucio a Italia. El PCI segui augmentant el seu creixement, arribant a 1,7 milions de membres el 1945 i 2,2 milions de militants el 1947. La posicio del PCI possibilita la formacio del primer govern italia de la postguerra, presidit per general
Pietro Badoglio
, en el qual fou ministre sense cartera, i mes tard vice-primer ministre del govern de democristia Alcide De Gasperi. El 1946 es vota en referendum la Republica, i s'elegi l'Assemblea Constituent que redactaria la Constitucio aprovada a finals el 1947, amb destacada participacio comunista (el PCI, junt al PSI, havia obtingut el 39,7% dels vots, superant la Democracia Cristiana). Despres participa en els successius governs provisionals, en el que es coneixeria com a primer Compromis Historic, fins que el Partit Comunista fou bandejat del poder per pressions dels
EUA
el maig del 1947. El juliol del
1948
fou victima d'un atemptat terrorista que provoca una vaga general i va estar a punt d'encendre una guerra civil.
El PCI de Togliatti queda exclos del poder, exercit des d'aleshores pel partit de la democracia cristiana, que viraria mes a la dreta i cap a posicions pro-nord-americanes i mes anticomunistes, amb el desenvolupament de la guerra freda, amb el suport de republicans, liberals i escindits del PSI. Togliatti fou secretari General del PCI fins a la seva mort, el 1964. Al llarg dels anys 50 i 60 el Partit Comunista d'Italia esdevingue el segon partit del pais i el major partit comunista de tota l'Europa occidental, sempre a l'oposicio a nivell nacional pero governant a moltes ciutats en regions com l'
Emilia-Romanya
, la
Toscana
o
Umbria
.
A la mort de
Stalin
es mostra partidari de la desestalinitzacio del partit, des del 1956 defensa dret dels partits comunistes nacionals a escollir la propia linia, fora de l'obediencia incondicional a
Moscou
(policentrisme), i aixi potencia l'acostament del PCI al
PSI
i a la
DCI
. Conserva la direccio del partit quan es va produir la
Revolucio Hongaresa de 1956
.
En els anys 60, Togliatti argumenta la Via Italiana al socialisme a traves de progressives reformes dins de la constitucio republicana. L'agost de 1964, en un dels seus darrers textos, el Memorandum de Ialta, considerat el seu testament politic, feu una critica de l'URSS durant el periode de Stalin, i reclama obrir el partit i un esforc per acostar-se a les masses catoliques, especialment despres del
Concili Vatica II
amb el Papa
Joan XXIII
.
Mori quan es trobava de vacances a l'
URSS
i el succei com a secretari general
Luigi Longo
.