Pa negre
es una
pel·licula catalana
escrita i dirigida pel mallorqui
Agusti Villaronga
i basada en la
novel·la homonima
d'
Emili Teixidor
. La pel·licula es una adaptacio de diverses novel·les de l'escriptor:
Pa negre
,
Retrat d'un assassi d'ocells
i
Sic transit Gloria Swanson
, per enriquir l'argument i algunes caracteristiques dels personatges.
[1]
A partir d'un assassinat s'analitzen les relacions d'una familia i el seu poble a la decada del 1940. La pel·licula barreja el genere dramatic, el misteri per saber la veritat dels crims i un toc fantastic relacionat amb els somnis i fantasmes que s'ofereixen com a alternativa als ulls infantils del protagonista, qui marca el punt de vista de tot el relat.
[2]
Pa negre
va mes enlla del conflicte i la miseria de la Guerra Civil Espanyola: s'endinsa en un mar de mentides i juga amb el tema de la proteccio de la infancia. El director de la pel·licula se centra en com la
guerra
afecta la gent, al marge d'
ideologies politiques
i amb la guerra nomes com a telo de fons.
[3]
La pel·licula parla sobre la
postguerra
rural a
Catalunya
no amb un discurs
politic
sino amb un d'
emocional
.
[4]
En aquells anys durs de la postguerra, l'Andreu (Francesc Colomer), un nen del bandol dels
republicans
, troba un dia al bosc els cadavers d'un home i el seu fill. Les consequencies porten a la desintegracio de la seva familia, atrapada per mentides i culpes del passat.
Estrenada al
Festival de Sant Sebastia
de 2010, la cinta va guanyar tretze
Premis Gaudi
,
[5]
nou
Premis Goya
i va ser la candidata de l'Academia espanyola de cinema als
Oscars
de 2011,
[6]
[7]
despres d'haver estat preseleccionada juntament amb
La piel que habito
, d'
Almodovar
, i
La voz dormida
, de
Zambrano
.
[8]
Amb aquesta eleccio, es va convertir en la primera pel·licula en catala que va optar als Oscars.
A la
Catalunya
rural de la post
guerra Civil espanyola
, l'Andreu, un nen d'onze anys, troba al bosc els cadavers de Dionis Segui i del seu fill, estimbats en el que sembla un accident,
[9]
tot i que la
Guardia Civil
sospita que es tracta d'un assassinat. En Dionis i en Ferriol, pare d'Andreu, eren
republicans
i es guanyaven la vida amb la cria i venda d'ocells, en tenir vetat l'acces a un altre treball. A mes estaven sempre vigilats per l'alcalde, que acusa en Ferriol de l'assassinat. Per no ser detingut, en Ferriol decideix fugir a Franca, portant abans l'Andreu a la masia d'estiu dels Manubens, de la qual tenen cura la seva sogra i les seves cunyades, ja que Florencia, la seva mare, no pot ocupar-se del nen a causa dels durs torns de treball que fa al taller textil.
[10]
A la masia coneix la seva cosina Nuria, amb qui se sent molt compenetrat, que li explica en secret que el seu pare, i oncle de l'Andreu, no es a Franca com fan creure a tots, sino que es va suicidar despres de volar els ponts del poble abans de l'entrada dels
nacionals
. Tambe fa amistat amb un noi tisic dels que atenen al convent, tot i el temor que infon als altres perque vaga nu pel bosc. Una nit puja a les golfes per investigar quin "fantasma" provoca els sorolls que venen d'alla, i descobreix que es el seu pare, que s'hi oculta perque no va poder sortir del pais. Una nit es presenten l'alcalde i la guardia civil i el detenen, acusant-lo de l'assassinat. L'Andreu i la seva mare van llavors a demanar ajuda als Manubens i descobreixen el luxe amb que viuen. Pero nomes aconsegueixen una nota per a l'alcalde, que aprofita la visita i la necessitat d'ella per dormir amb la Florencia, a qui sempre va pretendre.
[10]
Andreu creu que l'assassi es el conegut com a
Pitorligua
, que es rumoreja viu al bosc, tot i que Nuria li demostra que aquest va morir. I Pauleta, la vidua de Dionis, els explica que
Pitorligua
era un
homosexual
que es ficava al llit amb el germa de la Manubens, i que aquesta va pagar a diversos homes perque li donessin una llico, arribant en la seva brutalitat a castrar-lo. Andreu compren que el seu pare va ser-ne culpable juntament amb Dionis i obliga la seva mare a confessar la veritat. Ella reconeix que el seu pare va acceptar l'encarrec perque per falta de diners estaven a punt de perdre la casa, pero que va ser en Dionis qui es va passar de la ratlla.
[10]
Pocs dies despres que l'Andreu visiti el seu pare a la preso, el mestre li diu que els Manubens desitgen adoptar-lo i pagar-li els estudis, perque pugui ser metge com desitja. La Florencia i l'Andreu creuen que tot es una conxorxa dels Manubens per eliminar els testimonis de l'afer
Pitorligua
. Pero quan Ferriol es finalment executat, Pauleta va a donar-los el condol i aprofita per acusar-lo de la mort del seu marit. Els explica que despres de l'assumpte
Pitorligua
, la Manubens va obligar el germa homosexual a casar-se i, quan aquest va morir jove, va contractar en Dionis per robar les actes matrimonials i heretar-ho tot. Aleshores en Dionis els va voler fer xantatge, pero els Manubens el van fer matar, encarregant-li aquest treball a en Ferriol.
[10]
Decebut en veure que el seu pare, que sempre parlava d'ideals, era un assassi, Andreu trenca amb rabia les seves gabies matant alguns ocells, i decideix acceptar l'oferta d'adopcio dels Manubens tot i que havia planejat amb la Nuria fugir del poble. Amb el temps arribara a renegar de la seva mare quan ella el visita a l'escola, encara que li declara que el seu pare va morir sense acusar els Manubens a canvi que li paguessin els estudis.
[10]
Aquesta pel·licula, produida per Isona Passola, ha estat rodada a
Mataro
,
Canoves i Samalus
,
Mura
,
el Pont de Vilomara i Rocafort
(el
Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i l'Obac
),
El Puig de la Balma
,
El Figaro
,
Olot
,
Manlleu
,
L'Espunyola
,
Colonia Vidal
(
Puig-reig
),
Santa Fe del Montseny
,
Tavertet
. Per fer la pel·licula es va tornar a posar en marxa l'antiga fabrica textil de
Can Llanes
, a
Manlleu
.
[11]
En 2010 va ser estrenada amb 75 copies.
[3]
L'assistencia de public a les sales de projeccio durant la primera setmana va superar la xifra dels 28.000 espectadors.
[12]
En nomes un mes en cartellera recapta 700.000 euros, segons xifres de l'
Institut Catala d'Industries Culturals
(ICIC).
[13]
Arran de les nominacions als premis Goya, la pel·licula es reestrena el mes de gener de 2011 a 39 sales de tot l'estat espanyol.
[14]
Fins al marc del 2011 la xifra d'espectadors va augmentar fins als 215.601.
[15]
A Franca es va estrenar amb 40 copies en versio original subtitulada, amb bones critiques de la premsa escrita.
[16]
Tambe es va poder veure a la Xina i al Japo i se'n va negociar la projeccio a Alemanya i als Estats Units.
[17]
Premis i nominacions
[
modifica
]
Cursa per l'Oscar
[
modifica
]
Isona Passola
realitza una intensa campanya de promocio als
Estats Units
durant la segona meitat del 2011 amb la intencio de millorar la seva candidatura als premis
Oscar
. El mes de desembre la pel·licula va ser projectada a
Nova York
dins del marc del festival
Spanish Cinema Now
, al
Lincoln Center
. El gener de 2012 continua la gira per
Los Angeles
amb la intencio que la cinta fos escollida entre una de les 5 de parla no anglesa que optarien al premi.
[18]
Per aconseguir-ho, a mitjans de gener es va publicar el video
Good luck, black bread
, on personalitats del mon de la cultura i l'espectacle, com
Josep Carreras
,
Isabel Coixet
,
Gerard Pique
,
Miquel Barcelo
,
Andres Velencoso
i
Ferran Adria
, donaven suport a la cinta.
[19]
El 18 de gener de 2011 es va anunciar que
Pa negre
no havia passat la primera fase de seleccio de les pel·licules candidates a
millor film de parla no anglesa
, en la qual competia amb unes altres seixanta pel·licules de tot el mon.
[20]
- ↑
≪
Agusti Villaronga roda "Pa negre", adaptacio de la novel·la d'Emili Teixidor
≫.
3cat24.cat
, 20-07-2009.
- ↑
Montanya
, Xavier
≪Venjanca a la postguerra≫.
Sapiens
[Barcelona], num. 98, desembre 2010, p. 76.
ISSN
:
1695-2014
.
- ↑
3,0
3,1
≪
Agusti Villaronga: ≪Sabia que se'ns reconeixeria, pero no tant...≫
≫.
El Periodico de Catalunya
, 12-01-2011. [Consulta: 12 gener 2011].
- ↑
4,0
4,1
≪
'Pa negre' dona el cop amb 14 nominacions als Goya
≫.
El Periodico de Catalunya
, 12-01-2011. [Consulta: 12 gener 2011].
- ↑
≪
"Pa negre" arrasa als Premis Gaudi i aconsegueix 13 dels 15 premis a que optava
≫.
, 18-01-2011.
- ↑
Pereda
, Olga. ≪
'Pa negre', primera pel·licula en catala que opta a l'Oscar
≫. Madrid: El Periodico de Catalunya, 28-09-2011. [Consulta: 28 setembre 2011].
- ↑
≪
'Pa negre', seleccionada per anar als Oscar
≫.
VilaWeb
, 28-09-2011.
- ↑
≪
'Pa negre', candidata de l'academia espanyola als Oscars
≫.
Diari Ara
, 28-09-2011.
- ↑
Vidal
, Nuria. ≪
Pa negre
≫ (en castella). Fotogramas, 10-09-2010. [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑
10,0
10,1
10,2
10,3
10,4
Corral Rey
, Maria-Nieves ≪Analisis de la sociedad de "Pa Negre" (Agusti Vlllaronga, 2010) y los entornos rurales≫ (en castella).
Area Abierta
, 16, 1, Marc 2016 [Consulta: 5 desembre 2022].
- ↑
≪
Pa negre es una pel·licula molt osonenca, pero les emocions que expliquen els personatges son universals
≫.
El 9 nou
, 16-10-2010.
- ↑
≪
Pa Negre desborda les previsions de recaptacio a la primera setmana
≫.
Tribuna Catalana
, 22-10-2010. Arxivat de l'
original
el 2011-11-17. [Consulta: 7 novembre 2010].
- ↑
≪
Pa Negre desborda les previsions de recaptacio a la primera setmana
≫.
Raco Catala
, 18-11-2010.
- ↑
≪
"Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'exit de nominacions als Goya
≫.
3cat24
, 11-01-2011.
- ↑
≪
El numero de espectadores de cine catalan crece un 52,3 por ciento
≫ (en castella), 28-03-2011. [Consulta: 3 maig 2022].
- ↑
≪
‘Pa negre' s'ha estrenat a Franca amb 40 copies
≫.
El Punt Avui
, 01-09-2011.
- ↑
≪
‘Pa negre' als Oscar
≫.
El Punt Avui
, 29-09-2011.
- ↑
Tio
, Marc ≪'Pa negre' apunta a Hollywood des de Nova York≫.
Diari Ara
[Barcelona], 18-12-2011, p.41.
ISSN
:
2014-010X
.
- ↑
≪
"Good luck 'Black Bread'": els famosos fan campanya per 'Pa negre'
≫.
Diari Ara
, 10-01-2012. [Consulta: 10 gener 2012].
- ↑
≪
'Pa negre' queda fora dels Oscar
≫.
VilaWeb
, 18-01-2012. [Consulta: 5 febrer 2012].
- ↑
≪
'Pa negre' tambe arrasa als Goya
≫.
Vilaweb
, 14-02-2011 [Consulta: 14 febrer 2011].
- ↑
≪
'Pa negre' eclipsa la nit dels Gaudi
≫. Ara.cat, 18-01-2011. [Consulta: 11 setembre 2011].
- ↑
23,0
23,1
Pa negre
a Zinemaldia
Arxivat
2011-09-27 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Llista de nominats als Premis Gaudi 2011
- ↑
≪
'Pa negre' obte 14 nominacions als Goya
≫.
Diari Ara
, 11-01-2011.
Enllacos externs
[
modifica
]
Guanyadors del premi a la millor pel·licula catalana
|
|---|
Premi de Cinematografia
de la Generalitat
1982-1994
| |
|---|
Premi Barcelona de Cinema
2002-2008
| |
|---|
Gaudi a la millor pel·licula
2009-enca
 | |
|---|
|
|---|
| 1980s
| |
|---|
| 1990s
| |
|---|
| 2000s
| |
|---|
| 2010s
| |
|---|
| 2020s
| |
|---|