PDF
(
acronim
en
angles
de
P
ortable
D
ocument
F
ormat
, Format de Document Portatil) es un
format de fitxer
desenvolupat per l'empresa
Adobe
com a fitxer contenidor de documents, independentment del
programari
,
maquinari
o
sistema operatiu
utilitzat.
[1]
Fou desenvolupat a partir del projecte "Camelot" ideat per John Warnock, cofundador d'Adobe Systems.
[2]
Caracteristiques del PDF
[
modifica
]
- Es
multiplataforma
, es a dir, pot ser presentat en els principals
sistemes operatius
(GNU/Linux,
MacOS
,
Unix
,
Windows
), sense que es modifiqui l'aspecte ni l'estructura del document original.
- Pot contenir qualsevol combinacio de text, elements multimedia com ara videos o so, elements d'hipertext com vincles i marcadors, enllacos i miniatures de pagines.
- Els fitxers PDF no perden el format amb l'enviament a altres usuaris, com si succeeix quan s'envien documents de text (es desordenen les pagines, es desorganitzen els paragrafs, etc.).
- Es un dels formats mes estesos en
Internet
per a l'intercanvi de documents. Per aixo, es molt utilitzat per empreses, governs i institucions educatives.
- Es una especificacio oberta, per la qual s'han adaptat eines de programari comercial com les
suites ofimatiques
Microsoft Office
i
WordPerfect Office
i creat unes altres en
programari lliure
que permeten crear, visualitzar o modificar documents en format PDF, com
Openoffice.org
,
LibreOffice
i
Calligra Suite
aixi com el sistema de composicio de textos
LaTeX
.
- Pot ser
xifrat
per a protegir el seu contingut i fins i tot
signar-lo digitalment
.
- Un fitxer PDF pot crear-se des de diverses aplicacions exportant el fitxer, com es el cas d'Openoffice.org i Microsoft Office (a partir de la versio 2007, si s'actualitza a SP2).
[3]
- Pot generar-se des de qualsevol aplicacio mitjancant la instal·lacio d'una ≪impressora virtual≫ en el sistema operatiu, en cas d'emprar aplicacions sense aquesta funcionalitat integrada.
- Es l'estandard ISO (ISO 19005-1:2005) per a fitxers contenidors de documents electronics amb vista a la seva preservacio de llarga durada.
[4]
- Els fitxers PDF son independents del dispositiu, per la qual cosa poden imprimir-se en una impressora matricial, d'injeccio de tinta, laser o en microfilm. Per a l'optimitzacio de la impressio, es configuren les opcions apropiades en la creacio del fitxer PDF.
Ressenya historica
[
modifica
]
Els fitxers PDF, juntament amb les aplicacions que podien veure i crear aquest tipus de documents, van comencar a desenvolupar-se a partir de
1991
, i la seva adopcio comercial i general era molt reduida. El programari de les aplicacions es distribuia com a programari de llicencia comercial. En aquesta epoca el visor de documents PDF estava disponible de franc (
freeware
), pero no de forma
lliure
.
El cofundador d'Adobe, John Warnock, va introduir el concepte de ≪document de format portatil≫ (PDF) en
1992
com a part del seu concepte d'oficina sense papers.
[5]
Acrobat, el programari per crear o processar el format dels fitxers PDF, va ser llancat comercialment el seguent any (1993). La majoria dels fitxers PDF es poden veure i imprimir en practicament qualsevol
computadora
o
dispositiu mobil
.
Versions del format PDF
[
modifica
]
El format dels fitxers PDF ha canviat diverses vegades, relacionades amb les noves versions de
Acrobat
que ha anat llancant
Adobe.
Fins al moment, s'han publicat nou versions de l'especificacio dels fitxers PDF:
| Any
|
Versio PDF
|
Versio
Adobe Acrobat
|
| 1993
|
PDF 1.0
|
Acrobat 1.0
|
| 1994
|
PDF 1.1
|
Acrobat 2.0
|
| 1996
|
PDF 1.2
|
Acrobat 3.0
|
| 1999
|
PDF 1.3
|
Acrobat 4.0
|
| 2001
|
PDF 1.4
|
Acrobat 5.0
|
| 2003
|
PDF 1.5
|
Acrobat 6.0
|
| 2005
|
PDF 1.6
|
Acrobat 7.0
|
| 2006
|
PDF 1.7
|
Acrobat 8.0 / ISO 32000
|
| 2008
|
PDF 1.7,
Adobe Extension Level
3
|
Acrobat 9.0
|
| 2009
|
PDF 1.7,
Adobe Extension Level
5
|
Acrobat 9.1
|
Us dels fitxers PDF
[
modifica
]
Els fitxers PDF s'utilitzen per emmagatzemar documents, interactius i regulars, aixi com mapes, grafics, catalegs, presentacions i llibres electronics.
Les versions primerenques dels documents PDF no tenien
hipervincles
externs; per aquest motiu, la seva adopcio en
Internet
era considerablement reduida i no tenia molta popularitat. En aquests temps, eren comuns les connexions lentes a Internet a traves de
modems
telefonics, i la grandaria dels documents PDF era molt mes gran que altres tipus de documents, com per exemple el text simple (sense format); per tant, la banda ampla va ser un factor clau per a la seva acceptacio en Internet. A mes, ja existien altres tipus de documents que li feien forta competencia al tipus de documents PDF, com per exemple, els documents
PostScript
(.ps), els quals, en aquell temps, estaven prou generalitzats.
Amb el temps, el format PDF va anar adquirint popularitat de diverses formes diferents, com a publicitat, fins a convertir-se en un
estandard de facto
.
[6]
Aquest format es vist com una “pagina digital” que esta llista per imprimir-se exactament com es mostra en la pantalla, sense problemes de marges a l'hora d'imprimir, a diferencia del que succeeix en altres formats digitals de document.
En els anys recents, han sorgit diverses aplicacions lectores d'aquest tipus de fitxers tals com
Evince
, Atril i
Okular
, que son de
programari lliure
, entre altres. La seva popularitat ha obert la possibilitat de crear documents PDF amb programes de programari comercial i lliure tals com
Microsoft Office
,
WordPerfect Office
,
Openoffice.org
,
LibreOffice
i
Calligra Suite
. Altres aplicacions, son fins i tot capaces d'editar-los de manera directa, sense necessitat d'emprar la tipica aplicacio per crear i editar documents PDF d'Adobe.
Tipus de fitxers PDF
[
modifica
]
Fitxers de nomes imatges
[
modifica
]
Un fitxer de nomes imatges es presenta com una imatge de mapa de bits o una instantania. No es poden fer cerques de text, ates que son imatges capturades, No obstant aixo, aquest format es util quan les versions digitals han de ser absolutament fidels a les originals, com en els casos de factures o documents legals.
Documents sense etiquetes
[
modifica
]
Els documents sense etiquetar s'han creat sense etiquetes PDF. Les etiquetes PDF son similars a les etiquetes utilitzades en el codi HTML per fer la cerca Web mes accessible. El text en documents sense etiqueta es sovint dificil de llegir. Quan succeeix aixo, apareixera un quadre de dialeg, donant a l'usuari l'opcio d'afegir etiquetes.
Documents etiquetats
[
modifica
]
Els documents etiquetats son facils de trobar a traves d'una cerca web. Son facils de llegir, optimitzats per ser vists en una pantalla petita i capaces de ser copiats.
Formularis electronics
[
modifica
]
Els formularis PDF electronics ofereixen a l'usuari la possibilitat de guardar les dades introduides amb el teclat o copiats d'un fitxer existent. Els formularis acabats poden ser protegits amb contrasenya i guardats. Els formularis tambe poden ser publicats en Internet o enviats a traves de correu electronic.
Format dels fitxers PDF
[
modifica
]
Independentment de com s'hagin creat els fitxers PDF, tots ells comparteixen la mateixa estructura interna composta de quatre parts:
- Capcalera
: informacio sobre l'especificacio de l'estandard PDF que s'ha seguit, on s'indica, per exemple, la versio.
- Cos
: descripcio dels elements emprats a les pagines del document.
- Taula de referencies creuades
: informacio dels elements emprats a les pagines del fitxer.
- Coda
: indica on trobar la taula de referencies creuades.
Notar que quan un fitxer PDF es modificat i s'afegeix nou contingut, est tindra noves seccions de cos, taula de referencies croades i coda, pero en guardar aquest document es pot optimitzar de manera que les seccions duplicades es fusionin en una sola i es reorganitzi el fitxer.
Representacio del color en PDF
[
modifica
]
El format PDF esta indicat per a la impressio de documents, ja que especifica tota la informacio necessaria que els defineixen. Es interessant especificar com es fa la representacio de colors del fitxer en PDF. En el format PDF s'especifiquen
espais de color
, aixo es la descripcio de com cal interpretar els colors del document.
Un color es defineix mitjancant un o diversos components numerics i la interpretacio d'aquests es fara segons l'espai de color especificat.
Els espais de color poden ser:
- depenent del dispositiu,
- independents del dispositiu.
- espais de color espacials.
Depenent del dispositiu
[
modifica
]
Es la forma mes simple i imprecisa de reproduir colors, emprada per aparells que no disposen de gestors de color.
Cada punt es descrit per un color que esta compost de certes quantitats de colorants.
Per PDF existeixen tres espais de colors diferents dependents del dispositiu:
- CMYK del dispositiu
: els valors de composicio dels colors son descrits pels colors primaris de pigment
CMYK
(Acronim de “Cyan, Magenta,
Yellow
i
Black”
;
Cian
,
Magenta
, Groc i Negre) mitjancant
mescla subtractiva
que es la emprada en pintura i arts grafiques.
- RGB del dispositiu
: els valors de composicio dels colors son descrits pels colors primaris de la llum
RGB
(“Rig, Vert i Blau”) mitjancant
mescla additiva
.
- Gris del dispositiu
: els valors de composicio dels colors son descrits per una escala acromatica de blanc a negre.
| Mode
|
Color
|
Descripcio
|
| CMYK
|
Verd pur
|
(66 %, 0 %, 100 %, 0 %)
|
| RGB
|
Verd pur
|
(0,255,0)
|
| Gris
|
Verd pur
|
Negre=20%
|
En emprar la definicio de color depenent, encara que tingui uns mateixos valors del color, la reproduccio d'ells variara segons el dispositiu que el reprodueixi.
Independents del dispositiu
[
modifica
]
Aquests espais de color estan basats en els estandards de la
Comissio Internacional de la Il·luminacio
(CIE), organitzacio internacional que estudia la llum i el color. El seu objectiu es descriure amb detall com veu l'esser huma i intenta reproduir-los de la mateixa forma, independentment del dispositiu que ho reprodueixi. A aquests colors tambe se'ls crida “calibrats”. Els colors son descrits mitjancant matrius numeriques i es modifiquen mitjancant transformacions de valors emprant les idees de colors neutres mes clars i mes foscos.
Per PDF existeixen quatre espais de colors diferents independents del dispositiu:
- RGB calibrat
: els valors de composicio dels colors son descrits pels colorants RGB mitjancant mescla additiva pero tant la intensitat, tonalitat i gradacio depenen de funcions decodificadores en les quals s'aplica un valor gamma particular per a cada colorant.
- Gris calibrat
: els valors de composicio dels colors son descrits per una escala acromatica de blanc a negre pero punt la intensitat, tonalitat i gradacio depenen de funcions decodificadores en les quals s'aplica un valor gamma particular per al colorant.
- Lab: espai de color basat en CIE composts per “A, B i C” que se'ls assigna els valors L*, a* i b* de l'espai de color CIE
LAB
(
espai de color Lab
).
- Basat en ICC
: basats als espais de color del Consorci Internacional del Color, el qual no es basa en les entrades dels diccionaris d'espai de color sino en perfils de color
International Color Consortium
(ICC).
S'utilitzen metodes especials de reproduccio del color.
- Espais de color Separacio
: son espais de color monocroms on s'usen colorants especials com a tintes metal·liques o fluorescents.
- Espais de color Dispositiu
: emprats per a ocasions en que els objectes necessitin utilitzar mes colorants en la impressio. Aquests espais de color permet que els colorants que hi hagi en el dispositiu es tractin com un espai de color del dispositiu amb diversos components.
Compressio al fitxer PDF
[
modifica
]
Els fitxers PDF es poden comprimir i cada element del mateix es comprimit mitjancant un o un altre algorisme. Els textos i ordres de format PostScript es poden comprimir emprant l'algorisme
Lempel Ziv Welch
(
LZW
) i les imatges mitjancant JPEG, ZIP o RLE.
JPEG (
Joint Photographic Experts Group
), en manera amb perdues o sense perdues emprat per a imatges en escala de grises o quadricromies. Si es re-comprimeix origina una perdua acumulativa d'informacio.
ZIP (
Format de compressio ZIP
) realitzada mitjancant l'algorisme LZW, sense perdues, on reemplaca sequencies repetides per marcadors. Indicat per a imatges en color i escala de grises.
RLE (
Run-length encoding
) sistema sense perdues emprat per a imatges de linia (
grafic rasteritzat
).
Programes per a documents PDF
[
modifica
]
Visualitzadors
[
modifica
]
- LibreOffice Draw
, programari lliure.
- pdftk, programari lliure.
- PDFedit, programari lliure.
- Adobe Acrobat
, programari propietari.
- Nitro PDF, programari propietari.
- PDFsam
, programari lliure
Enllacos externs
[
modifica
]