Henri Philippe Petain
(1941)
 |
| Nom original
| (fr)
Henri Philippe Petain
(fr)
Philippe Petain
|
|---|
|
| Naixement
| (fr)
Henri Philippe Benoni Omer Joseph Petain
24 abril 1856
Cauchy-a-la-Tour (Segon Imperi Frances)
|
|---|
| Mort
| 23 juliol 1951
(95 anys)
Port-Joinville (Franca)
|
|---|
| Sepultura
| tomb of Philippe Petain
(en)
 |
|---|
|
|
|
|
|
| Religio
| Esglesia Catolica
|
|---|
| Formacio
| Ecole Speciale Militaire de Saint-Cyr
|
|---|
|
| Camp de treball
| Politic
|
|---|
| Lloc de treball
| Vichei
|
|---|
| Ocupacio
| politic
,
oficial
,
diplomatic
,
militar
|
|---|
| Activitat
| 1876
?
|
|---|
| Partit
| cap valor
|
|---|
| Membre de
| |
|---|
|
| Branca militar
| Exercit frances
|
|---|
| Rang militar
| general de divisio
capita
tinent
tinent segon
cap de batallo
coronel
tinent-coronel
general de brigada
mariscal de Franca
|
|---|
| Comandant de (OBSOLET)
| Batalla de Verdun
,
Guerra del Rif
,
118th Infantry Regiment (France)
(en)
,
33rd Infantry Regiment (France)
(en)
,
6e division d'infanterie
(fr)
,
33e corps d'armee
(fr)
,
Segon exercit frances
i
Army Group Centre (France)
(en)
|
|---|
| Conflicte
| Primera Guerra Mundial
,
batalla de Verdun
,
Guerra del Rif
i
Segona Guerra Mundial
|
|---|
|
|
| 1940
| Col·laboracionisme a Franca
|
| 1918
| batalla del Leie
|
|
|
|
| Localitzacio dels arxius
| |
|---|
|
| Conjuge
| Annie Petain
|
|---|
| Fills
| cap valor
|
|---|
| Pares
| Omer-Venant Petain
i
Clotilde Legrand
|
|---|
| Condemnat per
| alta traicio
(1945)
→ (
preso perpetua
,
Degradation nationale
(en)
)
|
|---|
Premis
|
|
|
    |
Henri Philippe Benoni Omer Joseph Petain
(
Cauchy-a-la-Tour
,
Pas de Calais
,
24 d'abril
de
1856
?
L'Ile-d'Yeu
,
23 de juliol
de
1951
), generalment conegut com a
Philippe Petain
o
Mariscal Petain
, fou un general i heroi de guerra
frances
durant la primera guerra mundial, mes tard
Cap d'Estat
de la
Franca de Vichy
, del
1940
al
1944
.
[1]
A causa del seu lideratge militar durant la
Primera Guerra Mundial
, fou considerat un heroi a Franca, pero les seves accions durant la
Segona Guerra Mundial
provocaren que fos jutjat i sentenciat a mort per
traicio
, que li fou commutada per cadena perpetua per
Charles de Gaulle
. En la Franca actual, es considerat, generalment, un traidor, i el
petainisme
es un terme pejoratiu per a determinades politiques
reaccionaries
. Durant la seva etapa com a cap d'estat frances tambe ostenta el carrec de
coprincep
d'
Andorra
.
Fill d'una familia de camperols catolics, el
1876
ingressa a l'
Academia Militar de Saint-Cyr
i el
1887
a l'
Ecole Superieure de Guerre
de
Paris
, on va rebre classes des del
1906
. En les seves llicons es mostrava favorable als desplegaments tactics defensius i al desenvolupament de les linies fortificades. El
1912
assoli la graduacio de
coronel
.
Primera Guerra Mundial
[
modifica
]
En esclatar la Primera Guerra Mundial el
1914
estava pendent de retirar-se, pero l'ascendiren a general, i, amb el comandament del II Exercit frances, va intervenir en la victoria de Xampanya, el setembre de 1915, i l'any seguent en la defensa de Verdun, on compta en les seves files amb el futur general
Charles de Gaulle
.
[1]
La forma en que dirigi les operacions militars d'aquesta batalla, que va durar deu mesos, li van fer guanyar el respecte i l'admiracio dels francesos. Gracies a aixo, quan mesos mes tard el descontentament i desencoratgement de les tropes provoca una serie d'amotinaments, fou nomenat comandant en cap de l'exercit en substitucio de
Robert-Georges Nivelle
, que havia fracassat en l'ofensiva del
Chemin des Dames
. Va millorar les condicions de vida dels soldats, encara que reprimi amb duresa els amotinats, reorganitza la institucio i torna la confianca a les tropes.
Fins al final de la guerra es va mantenir en el carrec, tot i que des d'abril de 1918 resta a les ordres del general
Ferdinand Foch
, quan aquest, que era el seu cap d'Estat Major, fou nomenat pels aliats generalissim suprem dels exercits del front occidental, que van detenir l'ultima ofensiva alemanya i protagonitzaren la contraofensiva que els obliga a l'armistici. Al novembre de l'any 1918, Petain va rebre el basto de mariscal.
Guerra del Rif
[
modifica
]
Henri Philippe Petain vers el 1930
No torna a entrar en accio fins al
1925
, quan fou enviat al
Marroc
per combatre en la
Guerra del Rif
al
rifeny
Abd el-Krim
, a qui va sotmetre el 1926.
[1]
Posteriorment fou inspector general de l'Exercit, ministre de Guerra en el govern de
Gaston Doumergue
i, el 1939, ambaixador en l'
Espanya
de
Franco
.
Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
Despres de la
derrota del maig de 1940
de l'exercit frances davant de l'alemany, fou nomenat ministre d'Estat i vicepresident del consell de ministres del govern de
Paul Reynaud
. Quan aquest va dimitir, es va fer carrec de la presidencia i hague de negociar l'
armistici amb els alemanys
a
Compiegne
.
[1]
Mes tard es va reunir amb
Adolf Hitler
a
Montoire
, amb qui va pactar un regim de
col·laboracio
.
[1]
Va traslladar la capital del nou estat a
Vichy
(la
Franca de Vichy
), adopta el titol de Cap d'Estat (i no pas el de
President de la Republica francesa
), i l'Assemblea li va donar poders plens per governar la Franca no ocupada. Arribat aquest punt, el llavors Cap d'Estat va comencar una "Revolucio nacional" sota el lema ≪Treball, familia, patria≫,
[1]
semblant en molts aspectes al govern autoritari, catolic i tradicionalista del general Franco a Espanya i de Salazar a Portugal. Durant la seva estada com a ambaixador davant el govern de Franco a Espanya el 1939-1940, el mateix Petain va admirar el seu regim.
Durant l'estiu de 1940, Petain comptava amb el suport de bona part de la poblacio francesa, convencuda que havia salvat Franca de la destruccio total. Tanmateix, resta en evidencia quan
Charles de Gaulle
inicia les crides a la
Resistencia
des de Londres i quan els alemanys ocuparen, de fet, tota Franca.
Va acceptar convertir-se en
policia
dels invasors, adoptant una actitud passiva (o sovint activa) davant les deportacions de jueus i donant suport al reclutament de soldats francesos per combatre amb uniforme alemany en el front rus (
Divisio Carlemany
).
Caiguda i condemna
[
modifica
]
El
desembarcament de Normandia
el
1944
i l'ofensiva posterior provocaren el col·lapse del seu regim. Presoner dels alemanys, va ser conduit al castell de
Sigmaringen
a Alemanya amb
Pierre Laval
i d'altres col·laboradors. Quan va caure el
Tercer Reich
, es va refugiar a
Suissa
abans d'entregar-se a les autoritats franceses. Fou jutjat sota acusacio d'alta traicio i condemnat a mort. No obstant,
Charles de Gaulle
li va commutar la condemna per cadena perpetua,
[1]
en atencio als seus serveis durant la
Primera Guerra Mundial
i a la seva edat (89 anys el 1945). Fou confinat a
l'Ile-d'Yeu
, on va morir el
1951
.
Llista dels governs de Petain fins al 1942
[
modifica
]
Primer govern de Petain, 16 de juny - 12 de juliol de 1940
[
modifica
]
Estendard
presidencial de la
Franca de Vichy
.
Canvis
Segon govern de Petain, 12 de juliol - 6 de setembre de 1940
[
modifica
]
Tercer govern de Petain, 6 de setembre de 1940 - 25 de febrer de 1941
[
modifica
]
Canvis
Quart govern de Petain, 25 de febrer - 12 d'agost de 1941
[
modifica
]
Canvis
Cinque govern de Petain, 12 d'agost de 1941 - 18 d'abril de 1942
[
modifica
]
Bibliografia
[
modifica
]
- Lottman, Herbert R. -
Philippe Petain
, 1984.