De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Uluj Ali
,
el-Euldj Ali
o
Otxali
,
[1]
de
malnom
≪l'Apostata≫ (1520-1587), fou un corsari i
paixa
de la
Mediterrania
i alt funcionari otoma. Era nadiu de
Calabria
(
uluj
o
uludj
vol dir 'estranger no arab' i es un plural de la paraula
ilj
), i es tambe conegut pel seu nom italianitzat
Occhiali
; sovint es catalanitza
Oxiali
,
Otxali
o
Oixali
.
[2]
El seu nom original era Giovan Dionogri Galeni i era nadiu de
Calabria
. De jove fou fet presoner a setze anys i es va convertir a l'
islam
, prenent el nom d'Uluj Ali. Va agafar fama perque va ascendir i va arribar a dirigir alguna expedicio capturant vaixells cristians, tot acumulant una notable riquesa; a partir de 1548 fou un dels fidels de
Turgut Reis
, al qual el 1551 va acompanyar a
Constantinoble
i va rebre un sou i del dret a portar un signe imperial a la nau simbolitzant que treballava per l'
Imperi Otoma
. Va participar en diverses campanyes navals
com Gerba
(1560) i el
setge de Malta
(maig a setembre de 1565). El
1561
va dirigir l'
atac de l'11 de maig
contra la poblacio mallorquina de
Soller
(fets rememorats cada any per les festes
del Firo
).
[1]
Poc despres fou nomenat
beglerbegi
d'
Alger
, carrec que va exercir de 1568 a 1571 i va aconseguir derrotar a la guarnicio espanyola de
la Goleta
i establir el govern militar otoma a
Tunisia
(1569). El 1571 va marxar per participar en la conquesta de
Xipre
. Amb la flota algeriana va participar en la
batalla de Lepant
el
7 d'octubre
de
1571
; per la seva brillant actuacio i l'enfonsament de la goleta capitana de l'ala dreta cristiana manada per Gianandrea Doria, fou nomenat
kapudan paixa
al lloc de Muadhdhin-zade Ali Pasha. Es va esforcar per reconstruir la flota i va algunes campanyes victorioses els seguents anys. El 1574 va poder recuperar
Tunis
als espanyols que En
Joan d'Austria
havia reconquerit l'any anterior.
[3]
Va restar gran almirall fins a la seva mort. Fou llavors conegut com a Kilidj Ali Pasha. El 1584 va anar a
Crimea
per posar al tron a
Islam II Giray
; en arribar al port va rebre el suport d'Ali Beg, cap de la tribu Mansur; el kan
Mehmed II Giray
va fugir i ?slam II Giray fou proclamar kan sense gairebe resistencia. Va morir el 1587 i fou enterrat a una
turbe
al
Bosfor
.
[3]
- ↑
1,0
1,1
≪Moros i Cristians≫. A:
Dolc i Dolc
, Miquel
(coord.).
Gran Enciclopedia de Mallorca
. Volum 11. Palma: Promomallorca, p. 200.
ISBN 84-8661702-2
.
- ↑
Es esmentat tambe com
Kilidj Ali
('Ali l'Espasa'), pero aquest nom li fou donat despres de la
batalla de Lepant
junt amb el carrec de
kapudan pasha
o gran almirall, per una victoria parcial enmig d'una derrota completa.
- ↑
3,0
3,1
Enciclopedia de l'Islam
, X, 874-875.
