Otto Klemperer
(
Breslau
,
14 de maig
de
1885
-
Zuric
,
6 de juliol
de
1973
) fou un compositor i
director d'orquestra
alemany
molt conegut pel seu gran prestigi i per la difusio aconseguida amb els enregistraments discografics amb l'
Orquestra Philharmonia
de
Londres
.
Va neixer a
Breslau
, actualment
Wrocław
(
Polonia
). Va ser deixeble de
Gustav Mahler
a
Viena
i va estudiar composicio amb
Arnold Schonberg
a
Berlin
i, durant la
Segona Guerra Mundial
, als
Estats Units
. Era cosi de l'escriptor i filoleg
Victor Klemperer
.
Gran interpret de les obres del seu mestre Schonberg i d'altres compositors de la seva epoca com
Paul Hindemith
,
Kurt Weill
,
Franz Schreker
o
Ernst Krenek
, va haver de fugir d'
Alemanya
per la persecucio del regim nazi que li retreia el seu origen jueu, encara que estigues batejat.
Despres de la guerra, el mon musical alemany era remis a concedir-li la direccio de les seves grans orquestres, per la qual cosa va continuar la seva carrera com a director a
Budapest
i despres a
Londres
, on Walter Legge li va oferir un contracte discografic amb
EMI
. A finals dels anys 50 va arribar a convertir-se en el director mes prestigios i respectat del mon, sobretot despres de la mort de
Furtwangler
,
Toscanini
,
Kleiber
,
Mengelberg
i
Walter
.
En aquesta epoca Legge va aconseguir que el nom de Klemperer fos mundialment conegut gracies als enregistraments discografics amb l'
Orquestra Philharmonia
de Londres, de la que era director principal. A finals dels anys 60, una serie de concerts triomfals a
Viena
i
Munic
assenyala la seva reconciliacio aparent entre el mon cultural germanic, del qual sempre va ser un gran defensor.
Despres de 1945, marcat per l'experiencia amarga de l'exili, Otto Klemperer abandona el repertori modern, a excepcio de la musica de
Gustav Mahler
, i es consagra al gran repertori germanic del
classicisme
i
romanticisme
. Es dificil trobar en la seva discografia oficial interpretacions d'obres escrites despres de
1918
.
La tomba de Klemperer al cementiri jueu d'Oberer Friesenberg a Zuric.
Els
tempos
de les seves versions mostren de vegades una lentitud sorprenent, que poden sorprendre si es compara amb les de la seva joventut en la qual Klemperer havia estat un director fogos i amant de l'avantguarda. Aquesta evolucio d'estil i de repertori es similar a la que mes tard tindrien
Sergiu Celibidache
o
Gunter Wand
.
Era conegut pel seu fort caracter i tambe pel seu humor acid. Malgrat haver sofert diversos infarts, va continuar dirigint fins a una edat molt avancada, amb la meitat del rostre paralitzat. Va morir a
Zuric
(
Suissa
) el
6 de juliol
de
1973
; tenia 88 anys.
Repertori i composicions
[
modifica
]
Klemperer va gravar per als segell
EMI
i
Hungaroton
, i ha deixat interpretacions d'una extraordinaria intensitat amb obres d'autors com
Beethoven
,
Bruckner
,
Bach
,
Mahler
,
Mozart
,
Haydn
,
Brahms
i
Wagner
.
Va escriure simfonies d'inspiracio malheriana, cap de les quals forma part avui en dia del repertori habitual de les orquestres. Klemperer va gravar la seva propia Simfonia num. 2 junt amb la
Simfonia num. 7 de Mahler
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Peter Heyworth li va dedicar una monumental biografia en dos volums (vol. 1: 1885-1933; vol.2: 1933-1973), inedita a
Espanya
.
- Charles Osborne:
Otto Klemperer - Sagen Sie doch einfach Otto
. Piper, Munchen 1981,
ISBN 3-492-02430-0
.
Enllacos externs
[
modifica
]