L'Orquestra Simfonica de Barcelona i Nacional de Catalunya
La
seccio de corda
es el cos mes gran de l'orquestra
Classica
estandard. Normalment esta formada pels primers violins, els segons
violins
, les violes, el
violoncels
o
cellos
, i els
contrabaixos
(o baixos). Una orquestra que nomes te una seccio de corda s'anomena una
orquestra de corda.
Seccions de corda reduides tambe s'utilitzen en el jazz, i en arranjaments de musica pop i rock.
Ubicacio i funcions
[
modifica
]
Distribucio de seients habitual en una orquestra. Primers violins son etiquetats "Vln I"; segons violins son "Vln II", les violes son Vla", i els contrabaixos son "Kb".
La manera mes habitual de distribuir la seccio de cordes en l'espai es amb els primers violins, segons violins, violes i violoncels situats en el sentit de les agulles del rellotge al voltant del
director
, i els contrabaixos darrere dels cellos a la dreta.
[1]
Els primers violins son dirigits pel
concertino
. Les altres seccions de corda tambe tenen un interpret principal (segon violi solista, viola solista, violoncel solista o contrabaix solista) que toca els solos orquestrals per la seccio, les entrades principals i, en alguns casos, lidera les salutacions de la seccio (el concertino pot indicar la salutacio de totes les cordes, o nomes per les cordes superiors). Els musics de corda solistes seuen normalment al davant de la seva seccio, mes a prop del director i del public.
Seccio de violins segons
[
modifica
]
Els violin segons toquen instruments exactament iguals que els primers. La divisio entre primers i segons violins no te relacio amb els instruments sino amb el fet que cada seccio toca parts musicals separades. La part dels segons es normalment en un to mes greu, i poden tenir tant el paper d'acompanyament com jugar amb una linia melodica de suport als primers violins.
Seccio de violoncels i contrabaixos
[
modifica
]
La seccio de
contrabaix
toca la
linia de baix
. En obres simfoniques, especialment d'epoca barroca (1600-1750) i classica (1750-1820), el baix i el cello solien tocar la mateixa part, anomenada "Bassi". Tanmateix, el contrabaix solia tocar una octava per sota del cello. En l'era Classica, alguns compositors, com
Haydn
i
Beethoven
va comencar a diferenciar les parts dels contrabaixos i les dels violoncels. Malgrat algunes excepcions, com el
recitatiu
de la
novena Simfonia de Beethoven
, en la qual els contrabaixos tenen una funcio mes melodica; en general, durant el segle
xix
s'assignaven les linies mes senzilles al contrabaix i les parts mes melodiques o tecnicament complexes als violoncels
Posada en escena
[
modifica
]
En una posada en escena tipica, els violins, violes i cellos seuen amb dos interprets que compartint
faristol
i els membres de cada seccio en linia darrere dels primers dos interprets. Hi ha mes variacions a la seccio de contrabaix, depenent en la mida de la seccio i l'espai escenic. Els contrabaixos poden situar-se en un arc darrere dels cellos, ja sigui drets o sobre tamborets alts.
Numeros i assignment de parts
[
modifica
]
La mida d'una seccio de corda pot ser expressada amb una formula del tipus (per exemple) 10-10-8-10-6, designant respectivament el numero de primers violins, segons violins, violes, cellos, i contrabaixos. Els numeros poden variar ampliament; aixi en una orquestra gran podrien ser 14-14-12-12-10; pero en un cas com l'orquestra de
La Creacio del Mon
de
Darius Milhaud
es 1-1-0-1-1.
La musica per una seccio de corda no ha de ser necessariament escrita per a cinc parts; les parts poden ser assignades a mes d'un instrument o de vegades alguns instruments en son omesos. Per aixo en la musica del
periode classic
, el cellos i contrabaixos solen tocar la mateixa musica i les seves parts normalment estan escrites en una sola linia indicant que el contrabaix toqui una octava per sota.
[2]
Seccio de corda sense violins
[
modifica
]
En l'oratori de
Haydn
La Creacio
, la musica usada quan Deu diu als animals recent creats que siguin fructifers i es multipliquin, aconsegueix un to ric i fosc pel seu enquadrament per a viola dividida i cello, ometent les seccions de violins. Algunes obres famoses sense violins son el 6e
Concert de Brandenburg
de
Bach
, la Segona Serenata de
Brahms
, el Requiem d'
Andrew Lloyd Webber
, i l'opera de
Philip Glass
Akhnaten
.
Les primeres versions del
Requiem
de
Faure
i la
Cantiga de Jean Racine
tambe eren sense parts de violi, pero els editors van fer afegir parts opcionals de violi.
Seccio de corda sense violes
[
modifica
]
Handel
sovint va escriure obres per a cordes sense violes: per exemple molts dels seus
Chandos Anthems
. Les
misses
de
Mozart
i
ofertoris
escrits per la catedral de
Salzburg
, solien prescindir de les violes, igual que moltes de les seves danses.
Leonard Bernstein
va ometre les violes a
West Side Story
.
Seccio de corda sense violins o violes
[
modifica
]
La
Simfonia dels salms
de
Stravinski
no te cap part per violins o violes.
En altres generes musicals
[
modifica
]
"Seccio de corda" es tambe utilitzat per descriure un grup d'instruments de corda fregada en
rock
,
pop
,
jazz
i musica
comercial.
[3]
En aquest context la mida i la composicio de la seccio de corda es menys estandarditzat, i normalment mes petit, que en una orquestra classica.
[4]