Per a altres significats, vegeu ≪ ordre (desambiguacio) ≫.

En biologia , l' ordre o orde ^[1] es la unitat sistematica entre la classe i la familia .

Davant la gran dificultat de classificar algunes especies alguns ordres s'agrupen dins de superordres i els individus d'un ordre es classifiquen dins de subordres i aquests en infraordres .

En la seva classificacio dels mamifers de 1997, McKenna i Bell van fer servir dos nivells extres entre el de Superordre i Ordre: Grandordre i Mirordre . ^[2] Per exemple, es classifica com un Grandordre els Euarconts i en el de Mirordre els Primatomorfs .

Nivells de classificacio (de general a concret)

(Els nivells obligatoris estan marcats en fons rosa)

Nomenclatura segons la categoria [ modifica ]

El nom de les ordres acaba amb el sufix -ales en plantes , algues i fongs .

Per al regne animal , els sufixos per defecte nomes s'implementen a partir del rang de super-familia (article 29.2 de l'ICZN). ^[3] Tanmateix, el nom de les ordres sovint s'acaba amb el sufix -formes , que significa que l'ordre agrupa especies del mateix aspecte. Tambe trobem el sufix - morphes o - morpha , que te el mateix significat, pero format a partir del grec.

Exemples:

• animal: Scorpaeniformes (peixos amb forma d'escorpi), Salmoniformes (peixos amb forma de salmo), Piciformes (ocells en forma de bec), Scutigeromorpha (artropodes amb forma de scutigera), Lagomorpha (mamifers amb forma de conill)
• vegetal: Juncales , Liliales , Najadales
• fongs: Agaricales , Boletales

Tanmateix, les terminacions -formes ou -morpha tambe es poden trobar en altres rangs: subordre ( Caniformia ), infraordre (ex: Lemuriformes , Pentatomomorpha ), superordre ( Helminthomorpha ).

Per als noms d'ordres en animals, altres sufixos poden fer referencia a criteris morfologics, a una caracteristica biologica o simplement ser una terminacio lexica. Exemples de terminacions d'ordres en animals (llista no exhaustiva i terminacions no exclusives d'aquest rang):

• - poda (peu, cama; com a Decapoda , ordre de crustacis ≪de deu potes≫; pero Cefalopoda es una classe )
• - ptera (ala, com a Orthoptera , insectes ≪alats en angle recte≫ com llagostes, etc.; Chiroptera , mamifer ≪de mans alades≫ com ratpenats )
• -gnathe (mandibula, com a Archaeognatha , pero Agnatha , peixos ≪sense mandibula≫, es un infrafilum o una super-classe segons les classificacions)
• -dactyla (dits dels peus, com en Perissodactyla , ordre dels ungulats ≪a dits imparells≫)
• -vora (segons el que menja, com a Carnivora , l'ordre dels mamifers ≪manjadors de carn≫)
• -odea (com a Blattodea )
• -ia (com a Sirenia )
• -ida (com a Sepiida )
• etc.

Historia [ modifica ]

L'ordre com a rang diferenciat de classificacio biologica que te el seu propi nom distintiu (i no nomes anomenat genere superior ( genus summum )) va ser introduit per primera vegada pel botanic alemany Augustus Quirinus Rivinus en la seva classificacio de plantes que va apareixer en una serie de tractats a la decada de 1690. Carl von Linne va ser el primer a aplicar-lo de manera coherent a la divisio dels tres regnes de la natura (aleshores minerals, plantes i animals) en el seu Systema Naturae (1735, 1a Ed.).

Botanica [ modifica ]

Per a les plantes, els ordres de Von Linne a Systema Naturae i a Species Plantarum eren estrictament artificials, introduits per subdividir les classes artificials en grups mes petits mes comprensibles. Quan el terme orde es va utilitzar per primera vegada de manera consistent per a les unitats naturals de les plantes, en obres del segle  xix com el Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis d' Augustin Pyramus de Candolle i el Genera Plantarum de Bentham i Hooker, indicaena els taxons als quals ara se'ls dona el rang de familia.

A les publicacions botaniques franceses, a partir de les Families naturals de plantes de Michel Adanson (1763) i fins a finals del segle  xix , la paraula famille (plural: familles ) s'emprava com equivalent frances per a aquest ordo llati. Aquesta equivalencia es va afirmar explicitament a les lleis de nomenclatura botanica d'Alphonse Pyramus de Candolle (1868), el precursor del Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes que s'utilitza actualment.

A les Primeres Normes internacionals de la Nomenclatura Botanica del Congres Botanic Internacional de 1905, el terme familia ( familia ) s'assignava al rang indicat pel frances famille , mentre que l'ordre ( ordo ) estava reservat per a un rang superior, per la qual cosa al segle  xix sovint s'havia anomenat cohors ^[5] (plural cohortes ).

Algunes de les families de plantes encara conserven els noms dels ≪ordres naturals≫ de Von Linne o fins i tot els noms de grups naturals previs a Von Linne reconeguts per ell com a ordres en la seva classificacio natural (per exemple, Palmae o Labiatae ). Aquests noms es coneixen com a nom botanic descriptiu.

Zoologia [ modifica ]

En zoologia , els ordres de Linne es van utilitzar de manera mes consistent. Es a dir, els ordres de la part de zoologia del Systema Naturae fan referencia a grups naturals. Alguns dels seus noms ordinals encara estan en us, com Lepidoptera ( papallones diurnes i les nocturnes ). ^[6] ) i Diptera ( mosquits i els tavecs ). ^[6]

Virologia [ modifica ]

En virologia , la classificacio dels virus del Comite Internacional de Taxonomia dels Virus inclou quinze taxons que s'han d'aplicar a virus , viroides i acids nucleics satel·lits : ^[7]

Domini ( -viria )

Subdomini ( -vira )

Regne ( -virae )

Subregne ( --virites )

Filum ( -viricota )

Subfillum ( -viricotina )

Classe ( -viricetes )

Subclasse (-viricetidae)

Ordre ( -virales )

Subordre ( -virineae )

Familia ( -viridae )

Subfamilia ( -virinae )

Genere ( -virus )

Subgenere ( -virus )

Especie ( -virus )

Actualment, hi ha catorze ordres virals, cadascuna acabada en el sufix -virales . ^[8]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Diaz , J.; Santos , T. Zoologia: Aproximacion evolutiva a la diversidad y organizacion de los animales (en castella). Editorial Sintesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2 .  

Viccionari