한국   대만   중국   일본 
Orde dels Predicadors - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Orde dels Predicadors

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Orde de Sant Domenec )
Infotaula d'ordeOrde dels Predicadors
Escut de l'orde dominica
Tipus Mendicant
Nom oficial Orde dels Frares Predicadors
Nom oficial llati Ordo Fratrum Praedicatorum
Sigles O.P.
Altres noms Dominicans, predicadors, Orde de Sant Domenec, Orde dels Predicadors; Domini Canes (gossos del Senyor); frances: "jacobins", angles: "black friars"
Habit Tunica i escapulari blancs, amb caputxa blanca, coberts per capa i segona caputxa negres
Lema Laudare, benedicere, praedicare (lloar, beneir, predicar)
Objectiu Predicacio i salvacio de les animes; ensenyament i estudi, servei
Fundacio 1215 , Tolosa per Sant Domenec de Guzman
Aprovat per Honori III , en 22 de desembre de 1216
Regla De Sant Agusti
Constitucions 1214 (sobre les de Premontre)
Patrons Sant Domenec de Guzman
Branques i reformes Monges dominiques (1206), Tercer Orde de Sant Domenec (germanes), Fraternitats Laiques de Sant Domenec (1285)
Primera fundacio Casa Seilhan de Tolosa, 1214
Fundacions destacades Saint-Jacques de Paris, Jacobins de Tolosa , Santa Maria Novella (Florencia), Monestir de Batalha (Portugal), San Esteban (Salamanca)
Fundacions a terres de parla catalana Convent de Santa Caterina (Barcelona) (desaparegut), Convent de Sant Domenec (Valencia)
Persones destacades Sants Tomas d'Aquino , Ramon de Penyafort , Albert el Gran , Vicent Ferrer , Pere Almato ; beat Fra Angelico ; Mestre Eckhart , Giordano Bruno , Bartolome de las Casas , Luis de Granada , Francisco de Vitoria
Lloc web http://curia.op.org

L' orde dels Predicadors ( Ordo Praedicatorum ), coneguts popularment com a dominics o dominicans , es un orde mendicant fundat per Sant Domenec de Guzman a Tolosa , a Occitania . Treballaven en les comunitats, sobretot en les ciutats, lluitant contra les heretgies mitjancant la predicacio i l'ensenyament. El seu habit es blanc amb una tunica, escapulari , caputxa i capa de color negre. Com a simbol mes conegut fan servir una creu de Calatrava de colors blanc i negre. El lema de l'orde es Laudare, benedicere, praedicare (lloar, beneir i predicar).

Una etimologia apocrifa atribueix el nom de l'orde a Domini Canis , es a dir, gossos (guardians) del Senyor, potser fent al·lusio a la seva estreta vinculacio amb la Inquisicio , pero en realitat es deriva del nom del seu fundador, Domenec de Guzman ( Dominicus , en llati ).

Historia [ modifica ]

Esglesia dels Jacobins de Tolosa

L'orde va ser fundat per Domenec de Guzman ( 1170 - 1221 ), canonge regular del Burgo de Osma : el 1203 va acompanyar el bisbe Diego de Acevedo en una missio diplomatica enviada per Alfons VIII de Castella a Valdemar II de Dinamarca . Durant el viatge de tornada, travessaren el Llenguadoc i va adonar-se de la gran expansio que tenia l'heretgia dels albigesos , per la qual cosa va decidir d'unir-se als llegats enviats pel papa Innocenci III amb la intencio de fer tornar els heretges al si de l'Esglesia catolica.

Va reagrupar algunes dones que havia convertit de l'heretgia catara i, en 1207 va fundar a Prolha , prop de Fanjaus , un monestir de monges dominiques . Domenec va continuar predicant pacificament entre els albigesos, fins i tot despres de l'assassinat del legat Peire de Castelnau ( 1208 ), pero refusant d'unir-se a la croada promulgada per Innocenci III. La seva obra missionera va prendre com a centre d'operacions el convent de Prolha.

Amb l'ajut del bisbe de Tolosa Folc, el 1215 va reunir alguns companys que volien predicar com ell i els va iniciar a la vida religiosa, formant una primera comunitat de frares allotjats a la Casa Seilhan de Tolosa : l'orde aixi constituit va rebre una primera aprovacio oficiosa d'Innocenci III, reconeguda i confirmada pel seu successor Honori III el 22 de desembre de 1216 . Despres de l'aprovacio oficial, els frares predicadors es difongueren per tot Europa, principalment a les ciutats on estaven instal·lant-se les primeres universitats , com Bolonya o Paris , al desenvolupament de les quals va contribuir decisivament l'orde dominic.

Com establia el concili Lateranense IV els frares havien d'adoptar una regla ja existent i van optar per la Regla de Sant Agusti , afegint-hi un conjunt de reglaments, les anomenades constitucions , que regulaven el funcionament intern de l'orde. Van fer-se famoses perque introduien una manera de govern molt democratica que ha estat estudiada repetidament des d'un punt de vista juridic. Van servir com a models per a altres constitucions d'ordes similars i per a molts municipis i consells municipals.

L'orde va promoure la difusio de la pregaria del rosari , la invencio de la qual s'atribueix a Domenec de Guzman (de fet, el rosari no va existir fins que Domenec ja va ser mort: potser ell feia una pregaria o letania en honor de la Mare de Deu, que havia establert el cartoixa Domenico di Proussiac. El rosari actual va ser codificat pel dominic frances Andre de la Roche i formalitzat a la reforma liturgica de Pius V , tambe dominic).

  • Hàbit dels dominics
    Habit dels dominics
  • Jan Lubieniecki, bisbe, amb hàbit dominic
    Jan Lubieniecki, bisbe, amb habit dominic
  • Hàbits dominics en l'actualitat
    Habits dominics en l'actualitat

Es van estendre per tot Europa, el nord d'Africa, Asia i America. En 1532 , van esser els primers missioners cristians al Peru , on van establir convents al Cusco i Lima (1534).

Carisma [ modifica ]

Els frares tenen el carisma de la predicacio, fins llavors reservat gairebe exclusivament als bisbes i als sacerdots amb instruccio per a fer-ho, que n'eren pocs. Aquest mandat de la predicacio, concedit expressament pel papa a tots els frares, va permetre que l'Esglesia comptes amb una predicacio vinculada al vot de pobresa , ja que els bisbes no hi estaven obligats i no podien donar-ne exemple.

La vida dominica es basa en els anomenats quatre pilars de la vida dominica, establerts al segle  xiii :

  • vida en comunitat (amb els vots d'obediencia, pobresa i castedat)
  • pregaria i liturgia en comunitat
  • estudi
  • servei

I, a mes, la predicacio de l'Evangeli i l'apostolat.

Per a poder desenvolupar la predicacio de la manera mes satisfactoria, es va preveure la possibilitat de la dispensa, mitjancant la qual el superior pot dispensar temporalment un frare d'alguna de les regles o observances, sempre que sigui necessaria perque la predicacio sigui mes efectiva.

Habit [ modifica ]

L'habit es blanc i consisteix en un alba o tunica , un capella amb caputxa (coneguda com a esclavina ), un escapulari i un rosari de 15 misteris subjectat al cinyell; i capa de color negre, emprada al cor. Fins entrat el segle XX era tambe comu que portessin tonsura , practica abandonada actualment.

Familia dominica [ modifica ]

Article principal: familia dominica

L'Orde esta format per tres branques: els frares, les monges contemplatives i les fraternitats laicals ( Tercer Orde de Sant Domenec ), pero la familia dominica es veu ampliada no nomes per aquestes tres branques, que son les que formen l'Orde, sino per tot de congregacions de religioses de vida apostolica i per una fraternitat sacerdotal.

Difusio [ modifica ]

A 31 de desembre de 2005 , l'orde comptava amb 615 convents i 6.077 frares, 4.495 dels quals eren sacerdots . [1]

Algunes personalitats de l'orde [ modifica ]

Dominics cientifics [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Dades estadistiques de l' Annuario Pontificio per l'anno 2007 , Citta del Vaticano, 2007, p. 1465

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Orde dels Predicadors
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Orde_dels_Predicadors&oldid=32905760 ≫