La tercera Sala Favart l'any 2008
El
Teatre Nacional de l'Opera-Comique
, anomenat tambe
Sala Favart
, es un teatre d'opera situat a la
place Boieldieu
, al
2n arrondissement
de
Paris
.
L'Opera-Comique va ser fundada el
26 de desembre
de
1714
per
Catherine Baron
i
Gautier de Saint-Edme
a partir de companyies qualificades de ≪ forasteres ≫ que actuaven als espectacles oferts amb ocasio de les
fires anuals de Paris
. Una de les companyies de la
fira de Saint-Germain
va prendre llavors el nom d'Opera-Comique.
El seu repertori estava constituit fonamentalment per
pantomimes
i
parodies
d'
operes
amb l'objectiu d'evitar les prohibicions que els havien estat imposades arran d'uns processos interposats per la
Comedie-Francaise
, inquieta per la gran quantitat d'espectacles que li suposaven una creixent competencia.
L'any
1714
un decret va autoritzar la companyia a tenir el seu propi teatre, amb una restriccio: intercalar els dialegs parlats amb les parts cantades. Aquesta es la definicio actual de l'
opera-comique
.
Els inicis de l'Opera-Comique van ser dificils i van coneixer diversos episodis d'inactivitat: de
1719
a
1720
i novament de
1722
a
1723
. L'any
1743
,
Jean Monnet
va fer-se'n carrec de la direccio i hi va invitar l'autor
Charles-Simon Favart
. L'exit va ser absolut, pero va fer ombra als altres teatres parisencs. Per remeiar la situacio, les autoritats van provocar un nou tancament entre
1745
i
1751
. Aquest any, l'
Ajuntament de Paris
va permetre'n la reobertura, de nou sota la direccio de Jean Monnet.
El gener de
1762
, l'Opera-Comique de la fira es va fusionar amb la
Comedie-Italienne
. Llavors, el
3 de febrer
de
1762
es va traslladar a l'
hotel de Bourgogne
.
L'any 1779, la ≪ Comedie-Italienne ≫ va esdevenir ≪
Theatre-Italien
≫, tot i que la companyia no comptava amb cap italia.
[1]
Finalment, l'any
1780
, la companyia va reprendre oficialment el nom d'Opera-Comique.
L'Opera Comique al seu emplacament actual
[
modifica
]
- La primera sala Favart (1783-1838)
La ≪ sala Favart ≫, obra de l'arquitecte
Jean-Francois Heurtier
, va ser inaugurada el
28 d'abril
de
1783
amb la presencia de la reina
Maria Antonieta
. Va ser construida sobre uns terrenys que pertanyien al
duc de Choiseul
al lloc on hi ha encara avui el Teatre Nacional de l'Opera-Comique, a la
place Boieldieu
al
2n arrondissement de Paris
i amb 1933 places per a espectadors.
Durant la
Revolucio Francesa
, l'Opera-Comique va continuar la seua activitat pero va patir la forta competencia del
Teatre Feydeau
. L'any
1801
, les dues companyies es van fusionar per a formar, el
16 de setembre
, el Teatre Nacional de l'Opera-Comique. Durant uns anys, el funcionament de la institucio va oscil·lar entre un model de societat de comediants i un altre mes jerarquic, amb un director.
El 15 de gener de 1838, un incendi va destruir la sala despres d'una representacio de
Don Giovanni
. L'origen d'aquest incendi va ser degut al sistema de calefaccio, mes concretament a un tub de la calefaccio situat al camerino dels musics de l'orquestra que, escalfat al roig, va calar foc al magatzem dels decorats.
[2]
Llavors,
Hector Berlioz
va proposar al ministeri un projecte d'explotacio de la sala assumint ell les despeses, pero la sol·licitud va ser rebutjada per la
Cambra dels diputats
.
[3]
- La segona sala Favart (1840-1887)
L'any 1840, la sala es va reconstruir.
El segle
xix
va ser una epoca de grans exits per a l'Opera-Comique, gracies principalment a compositors com ara
Adolphe Adam
,
Daniel-Francois Esprit Auber
,
Georges Bizet
,
Felicien David
,
Jules Massenet
i adhuc
Nicolas Bochsa
, el celebre
arpista
excentric que va compondre set obres per al teatre.
El
17 de novembre
de
1866
, l'Opera-Comique, dirigida per
Adolphe de Leuven
, va presentar per primera vegada una obra d'
Ambroise Thomas
que esdevindria un gran exit:
Mignon
, amb
llibret
de
Michel Carre
i
Jules Barbier
inspirat en
Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister
de
Goethe
.
L'any 1880, el nou director
Leon Carvalho
(1825-1897) va tornar a programar
Mignon
amb una nova cantant nord-americana,
Marie van Zandt
, anomenada
miss Fauvette
o
miss Caprice
. Despres d'alguns exits amb
Le Pardon de Ploermel
i
Les noces de Figaro
, Carvalho va fer-la cantar
El barber de Sevilla
de
Rossini
, pero el seu accent nord-america va causar escandol, i no va tenir mes remei que abandonar.
El 25 de maig de 1887, a les 21 hores, un segon incendi va destruir el teatre durant la representacio del primer acte de
Mignon
, d'Ambroise Thomas. Aquest incendi, provocat per una avaria de la il·luminacio a gas de la grada situada damunt de l'escenari, va costar la vida a vuitanta-quatre persones, entre les quals hi va haver quatre ballarins, dos membres del cor, quatre encarregades del vestuari i quatre aposentadores, i va enviar a l'atur tota la resta del personal. El govern va pagar una compensacio a les victimes i es va donar un concert a benefici dels empleats del teatre.
Emmanuel Chabrier
, en ser anul·lades arran de l'incendi les representacions de la seua opera
Roi malgre lui
sense cap indemnitzacio, va escriure el
Duo de l'ouvreuse de l'Opera-Comique et de l'employe du Bon Marche
(
Duo de l'aposentadora de l'Opera-Comique i de l'empleat del Bon Marche
), peca d'humor mes aviat negre.
Leon Carvalho
, llavors director, va ser-ne declarat responsable i va ser condemnat, tot i que despres va ser-ne absolt despres d'apel·lar. Arran d'aquest incendi es va decretar l'obligacio d'instal·lar la il·luminacio electrica a tots els teatres i els cafes-concerts.
- La tercera sala Favart (de 1898 als nostres dies)
El
7 de desembre
de
1898
, despres d'onze anys de treballs de reconstruccio, la sala va ser reinaugurada en presencia del president de la Republica,
Felix Faure
. Era la tercera sala Favart, la que ha arribat fins als nostres dies. L'arquitecte en va ser
Louis Bernier
.
Les dificultats financeres del teatre durant els
anys 1930
van forcar la intervencio de l'Estat, i l'any
1936
es va crear la institucio
Reunion des theatres lyriques nationaux
(RTLN), que agrupava l'Opera-Comique i el
Teatre Nacional de l'Opera
.
Despres d'un primer tancament l'any
1971
, l'Opera-Comique va cessar la seua activitat el
30 de novembre
de
1972
. L'any
1974
, la sala Favart va prendre el nom d'≪ Opera-Studio ≫ i va ser destinada a lloc de formacio per als actors. L'any
1978
, l'Opera-Studio va ser tancada, i la sala va ser posada a disposicio del
Teatre Nacional de l'Opera
.
L'any
1990
, l'Opera-Comique va guanyar de nou la seua autonomia.
El Teatre Nacional de l'Opera-Comique avui
[
modifica
]
Des de l'
1 de gener
de
2005
el teatre esta regulat pel decret num. 2004-1232, que fixa l'estatut del Teatre Nacional de l'Opera-Comique. L'article 2 del decret li confia una missio molt amplia, perque pot representar obres liriques pero tambe obres de teatre no musical. El seu repertori s'esten des de la
musica barroca
a la
musica contemporania
.
Entre
2000
i
2007
va ser dirigit per
Jerome Savary
.
Jerome Deschamps
el va succeir el
27 de juny
de
2007
.
Arquitectura i distribucio
[
modifica
]
Hom considera sovint l'Opera-Comique com l'equivalent de l'
Opera Garnier
en una mida mes reduida, de dimensio humana, mes propera al public, principalment des del punt de vista dels artistes.
La sala actual, feta l'any 1898, va comptar amb les contribucions dels artistes de moda a l'epoca. Els principals artistes de
Belle Epoque
van participar-hi:
Estrenes absolutes a l'Opera-Comique (llista incompleta)
[
modifica
]
En negreta, els titols mes importants.
- ↑
'La commedia dell'arte et son influence en France du XVIe au XVIIIe siecle' de Bernard Jolibert, edition L'Harmattan.
- ↑
Revue et Gazette musicale de paris, 5e any, num. del 21 de gener de 1838
- ↑
El director del teatre, Carlo Severini, que vivia a l'edifici hi va morir en l'incendi.
Bibliografia
[
modifica
]
- Raphaelle Legrand, Nicole Wild,
Regards sur l'Opera-Comique : trois siecles de vie theatrale
, Editions du Centre national de la recherche scientifique, Paris, 2002.
(Sciences de la musique)
ISBN 2-271-05885-6
.
- Nicole Wild, David Charlton,
Theatre de l'Opera-Comique, Paris : repertoire 1762-1972
, Mardaga, Liege, 2005.
(Musique/musicologie)
.
ISBN 2-87009-898-7
.
- Emile Campardon
,
Les Spectacles de la foire
, Paris, Berger-Levrault, 1877, 2 vol.
Enllacos externs
[
modifica
]