Ogaden
|
|
|
|
|
|
| Superficie
| 327.068 km²
 |
|---|
|
|
Ogaden
es una regio administrada per
Etiopia
, poblada per
somalis
, a la part oriental de l'estat; esta delimitada a grans trets amb el
Wadi Shebelle
al sud-oest, la frontera de
Somalilandia
al nord, la linia Ferfer-Werder-Doomo al sud-est, i la linia Degeh Bur-Degeh Medo al nord-oest. La poblacio pertany en majoria al clan
Ogadeni
, del gran grup
Darod
.
El 1887 el rei de
Shoa
Menelik (despres
negus
) va conquerir l'emirat d'
Harar
, i va ordenar la conquesta d'Ogaden que es va desenvolupar entre 1887 i 1890. Els britanics i italians tambe s'estaven posicionant a la regio pero el domini de l'Ogaden li fou reconegut a
Abissinia
despres del tractat amb la
Gran Bretanya
de 1897 (que atribuia a Abissinia una part de les pastures de l'
Haud
), i finalment pel tractat amb
Italia
de 1908, encara que les fronteres mai foren delimitades de manera precisa. El conflicte entre els britanics i els somalis dirigits pel
Mad Mulla
(1900-1920) va tenir com a teatre en part l'Ogaden. Sempre hi va haver tensio fronterera i l'incident fronterer de Wal-Wal el desembre de 1934 va servir de pretext als italians per envair Abissinia ((1935-1936) i formar l'
Africa Oriental Italiana
, pero durant la
II Guerra Mundial
va caure en mans dels britanics (1941) que van administrar la regio fins al 1948 quan la van retornar a Etiopia.
El 1954 els britanics van entregar tambe a Etiopia la regio d'
Haud
(a l'est d'
Harar
). Els territoris de l'Ogaden foren part de la provincia d'Hararge (Harar), situacio que va durar fins al 1991 (quan es va crear la
Regio Somali
com un dels estats etnics d'Etiopia). A partir de llavors es van produir alguns incidents a la zona que van augmentar despres de la independencia de Somalia l'
1 de juliol
de
1960
; fou un afer policiac i no va caler mai intervencio militar fins al 1964 quan es va produir la primera guerra etiop-somali. El
1963
es va formar el
Front d'Alliberament de l'Ogaden
que va restar actiu fins al gener del
1976
quan el Front d'Alliberament de l'Ogaden i la milicia del capita Yusuf es van unir en el
Front d'Alliberament de Somalia Occidental
amb l'objectiu d'incorporar Ogaden a Somalia; una altra organitzacio, el
Front d'Alliberament Somali Abo
, hi va mantenir contactes i li va donar suport tot i que tampoc veia malament la creacio d'un estat independent a l'Ogaden; l'area d'operacions del primer era l'Ogaden propi mentre el segon operava a les provincies de
Bale
,
Sidamo
, i
Arsi
.
El juliol del
1977
l'
Exercit Nacional de Somalia
va entrar a Etiopia i va ocupar Ogaden (Somalia Occidental, en somali
Soomaali Galbeed
, tambe
Ogadenia
) en poc temps (vegeu
Segona guerra etiop-somali
). Finalment el marc del
1978
va haver de tornar, derrotat per les forces etiops, plenes de milicians comunistes, assessors sovietics i soldats cubans. El Front va continuar atacs de baixa intensitat entre
1978
i
1982
. Despres de la
tercera guerra etiop-somali
(
1982
), com que la direccio del front no era totalment fidel als dictats del regim somali, l'ajut economic al front es va suspendre totalment, encara que va poder seguint operant des de territori somali; alguns dirigents del Front foren apartats del poder el
1982
(el conegut com el grup dels sis) i van fundar el
15 d'agost
de
1984
el
Front Nacional d'Alliberament de l'Ogaden
(partidari de la independencia d'Ogadenia) que va tenir seu a
Kuwait
. La tensio fronterera amb Etiopia va durar fins al
1988
, quan el regim de Siad Barre es va veure obligat a prohibir les activitats del Front des de territori somali, a canvi que
Etiopia
fes el mateix amb el
Moviment Nacional Somali
, opositor a Barre. Mentre les forces del Front d'Alliberament de Somalia Occidental de fet es van dispersar, el Moviment Nacional Somali va sortir d'Etiopia per anar a l'interior de Somalia, on va ocupar
Burao
i part d'
Hargeisa
(maig) i van haver de ser bombardejats per l'aviacio per ser expulsats cap a les zones rurals. En aquest mateix any el Front Nacional d'Alliberament del Ogaden va enviar grups a l'interior de l'Ogaden per reprendre la lluita, que encara continua.
La regio d'Ogaden es troba a l'
altipla de Somali
, al sud-est d'
Etiopia
. Originariament era un terme que s'organitzava en clans, ara l'Ogaden es distribueix per a tota la regio per sota d'uns 1.500
m s.n.m.
, una area d'uns 300.000
km²
que abasta la major part de l'
estat regional de Somali
i inclou la part sud-oest d'
Oromia
.
[1]
El clima es calid,
d'arid
a
semiarid
, corresponent a les zones climatiques etiops de bereha i kolla. Es reconeixen tres provincies fisiografiques basiques: les
conques de drenatge
de Genale i
Shebele
i el vessant oriental i les planes. Les dues conques de drenatge inclouen espectaculars canyons a aigues amunt que son testimonis dels moviments verticals que han acompanyat la successio d'esdeveniments de
rifting
al Rift d'Etiopia,
Afar
i el
golf d'Aden
. En fort contrast, els vessants i planes orientals estan baixant menys de 0,4 °C de mitjana durant centenars de quilometres al sud-est i estan coberts per sorres vermelles. Es descriuen i s'analitzen diverses formes del relleu d'Ogaden notables, incloses les caracteristiques volcaniques, fluvials i gravitatories, algunes amb pocs equivalents en altres arees de la Terra. Hi ha una varietat de formes volcaniques a tota la regio, que reflecteixen la complexa historia
cenozoica
dels marges geografics d'Ogaden.
[1]
Bibliografia
[
modifica
]
- Biblioteca del Congres: "The creator of the WSLF/WSYO and its members"
- I. M. Lewis,
A modern history of Somalia
, Londres 1988.